Catalanisme i Secta

Amics, companys, compatriotes

·

us heu fixat que des de l'adveniment del tripi 2.0 és un no parar la de patriotes que se'ns en van? Què deu tenir aquest engendre que ens està deixant sense un capital humà i patriòtic del tot necessari? Només en els últims mesos em venen al cap els noms d'en Xirinacs, en Paco Candel, el vexat Palau i Fabre, el gran Benet sortint de l'armari ja cap al final, l'abat Cassià Just i ara per rematar-ho l'Escamilla. Deu-n'hi-do, no trobeu? Si la turba tripartita és capaç de provocar aquest obituari en quatre mesos, què no faran en dos anys i mig que tenen per endavant. Confiem que algú ho eviti.

·

Preàmbuls al marge, aquest post no vol ser només un acte de reconeixement a la tasca i el compromís patriòtic dels difunts. Vol, sobretot, introduir un element de reflexió que m'ha vingut al cap veient el neguit d'alguns cimerencs davant els intents maldestres de la secta per esdevenir el referent del catalanisme polític aprofitant els greus disturbis a ERCM i la mala maror a CiUT.

·

Crec que coincidirem si dic que tots els traspassats referenciats al post han estat representants destacats, cadascú en el seu àmbit, d'allò que convenim a considerar com a "catalanisme". Per això tots ells han merescut, d'una o altra manera, pronunciaments públics i dols oficials. I per això també tots ells sintonitzaven -gairebé sempre des de la prudència- amb aquells intruments polítics útils (i únics) al servei del catalanisme.

·

Doncs bé. Em podeu dir quants consideraven la sucursal de la Secta dins d'aquesta categoria? Quins d'ells s'havien significat per coincidir amb aquells que ara van de catalanistes de tota la vida? Cap ni un. Ni ells ni els traspassats que vindran com ells, sospito, han volgut mai tenir res a veure amb aquests xunguitos de la política.

·

La Secta és una altra cosa. El Tio Pepe i els seus s'han situat, si es vol, en la centralitat del sentiment ecspanyolista a Catalunya. Però catalanisme i secta, avui per avui, és un oxímoron.

Tumor, no toquis al President

Compatriotes,
.
responsabilitats laborals i familiars em tenen últimament apartat del nostre Cimera, no en esperit ni en seguiment, però sí en activitat generadora de posts i imatges. Hi posarem remei, tot i que els compatriotes Oteji i Mestres, junt amb la resta de vosaltres, manteniu la flama viva. Som la Resistència! I això s'ha de notar en temps d'asfixiant règim sociata.
.
Però a banda de constatar la gasòfia que ens (des)governa i que a Madrid es pixen com un Escurço Negre qualsevol que maltracta al Baldrick (i aquest, en el fons, agraït de ser objecte de vexació per part del seu amo), avui volia fer només un apunt. Un toc d'atenció al Calvo, a qui en el seu dia (ja fa anys) vam batejar com a Tumor, perquè l'és. És una cosa que cal extirpar. I oi que ja està bo i ja ningú es pot fer l'ofès per la utilització d'aquest apel·latiu? Doncs com diria l'altre president, ens deixarem de "collonades" i m'hi reiteraré: el Duran és un Tumor que molesta, i molt. Sé que ara no és el moment de divisions a can CiUt, sobretot davant el que passa a ERCm i del que pot passar amb el Tripi en els propers mesos. Però que tingui cosetes clares. Una, per exemple: Calvo, no toquis al President Pujol. No li arribes nacionalment, humanament, políticament, vitalment, moralment, decentment i intel·ligentment ni a la sola de la sabata. Deixa'l en pau i deixa que parli a les clares, ja que tu no ho fas i gaudeixes pastelejant com en els pitjors temps de CiUt.
.
Ahir el president va prendre la paraula al consell nacional de CDC i, evidentment, no va fer punyetero cas de les crides del Tumor a silenciar-lo. Pujol va prendre la paraula per expressar la seva "plena i radical conformitat" amb la crida de la direcció convergent a la contundència. I des del Cimera, que ho defensem des de sempre, no podem fer més que congratular-nos-en. O és que es farà respectar Catalunya pastelejant per exemple amb el Bono, eh Tumor? Oi que no has entès res? Doncs calla tu i ves amb compte amb tocar el president.

El govern socialista de Catalunya

·
Per si a algun ingenu encara tenia dubtes, les sentides paraules d'aquest analfabet funcional anomenat Tio Pepe els esvaeixen de cop. Segons aquesta ruïna de personatge, "los catalanes han apostado por dos gobiernos socialistas en Madrid y Barcelona". Aaaaara t'escolto, Montilleja. Que quedi clar, com l'amic Garrigosa va advertir al minut ú de tripi 2.0, que ni Entesa ni hòsties. Que en aquest Govern no hi ha independentistes i que bàsicament és una orgia sociata amb alguns tocs d'exotisme innocu.

Una bona ocasió

Amics, companys, compatriotes

·

proposo que deixem per un dia aparcats els disturbis a la Palangana bis i parem atenció als moviments -del tot necessaris- que s'intueixen a CiUT. La cabana i la barraca es mantenen de fa temps en la catatònia més absoluta i pel que es veu sense gaire capacitat per sortir-se'n tal i com, per cert, ja vam predir des del Cimera. Calen respostes.

·

D'una banda, els cal endreçar la casa. I per això saludem totes les iniciatives que en clau patriòtica es dibuixen. Des del Cimera ja sabeu que sempre hem defensat la patada al cul del Calvo -que el passat 9 de març es va comprovar que no dóna per gaire-, un lífting de càrrecs i, sobretot, una acció que avanci nítidament cap a la sobirania. Amb els ritmes que calgui, però cap a la sobirania.

·

Ara, ves per on, tenen una bona oportunitat per demostrar-ho votant no al Bono com a president del Congrés. I no s'hi val l'excuseta de les negociacions perquè, amb 10 diputats del tot prescindibles i el currículum del Farsant, quina compensació es pot esperar??

Dimarts mogut

La morsa recula... per agafar embranzida. En una entrevista a Can Bassas, la vicecosa del tripi ha anunciat a bombo i plateret que no optarà a la presidència ni a la secretària general del partit. D'aquesta manera, deixa via lliure al metropagès perquè s'estomaqui amb el doctor Carretero i amb l'Urielet per fer-se amb el control de la formació a partir del congrés del juny. Sembla doncs que la Morsa hagi pres la seva decisió en vista dels pocs suports que ha aconseguit, i sabent com està el pati a Calàbria. Això, i/o que possiblement durant aquests dies festius de Setmana Santa ha arribat a alguna mena d'acord amb algun dels aspirants a dirigir el partit. Només així s'explica que Carod no renunciï a ser el candidat d'Esquerra a la presidència de la Generalitat en les properes eleccions catalanes? Repartiment de papers en tota regla, ara bé: amb qui se'ls ha repartit?

Les palanganes s'agrupen. Al Grup Parlamentari Socialista (PSOE), al Grup Parlamentari Popular (PP), al Grup Parlamentari Català (CiU) i al Grup Parlamentari Basc (PNB), potser hi haurem d'afegir el Grup Parlamentari de les Palanganes (ERC-IU-ICV). Les direccions de tots tres partits o el que queda d'elles, hi estan treballant. També Nafarroa Bai hi sembla interessat. Tot sigui per fugir cames ajudeu-me del grup mixt. Aquesta maniobra demostra que el Labordeta català es resisteix a anar amb la motxilleta a Madrid, i per això pidolarà un grup propi al Congrés. I qui diu un grup propi, diu una colla de palanganeros. Sigui com sigui, en Ridao ha d'aparentar que encara li queda una engruna de dignitat, potser per això el paio va i posa algunes condicions, com per exemple que el temps assignat per a cada intervenció en els debats sigui proporcional als vots obtinguts. Total, que es mataran per un minut de més o de menys, però que a l'hora de votar, no dubtaran a fer-ho a favor dels sociates, amos i senyors de l'hemicicle, i els mateixos que els hauran permès agrupar-se, que els hauran donat uns quants calerons, i facilitat una bústia electrònica amb cara i ulls del tipus congreso.es, en comptes d'un miserable hotmail.com... o no serà així, Ridao?

I un menys que s'ho mira. I parlant de dignitat, n'hi ha un que se n'ha afartat, de ser el digne de la classe. L'historiador, advocat i polític Josep Benet ens ha deixat de matinada. En pau descansis, compatriota Benet. Tant de bo el teu llegat sigui reconegut per alguns dels que t'han professat admiració al llarg de la teva carrera política, quan et feien la gara-gara perquè els seguies la corrent i eren de la teva corda, però que ara malgovernen aquest país. Tu ja vas deixar ben clar com estan les coses. Ara caldria que els que quedem en prenguem nota.

A disposar, doctor Carretero

Amics, companys, compatriotes

·

sé que la figura del Joan Carretero genera molta controvèrsia i més d'una opinió no positiva entre els contertulians que ens visiteu. Ho sé i malgrat tot crec copsar el sentiment generalitzat de la bona gent del catalanisme i del Cimera si aprofito la compareixença que ha fet avui l'exconseller per fer-li arribar aquest sincer i patriòtic missatge: "A disposar, doctor Carretero".

·

Sé que la facció pro-cabana el veieu massa tou, massa connivent amb l'engendre del tripartit. Sé que us agradaria que apostés per esbudellar-lo des del minut ú i que aprofitareu qualsevol laxitud en aquest sentit per restar-li credibilitat. No hauria de ser així.

·

El projecte d'en Carretero no ha nascut per salvar CiUT de les seves contradiccions sinó per redreçar ERCM. És evident, això no se li escapa a ningú, que si la Palangana bis es recondueix cap a posicions inequívocament nacionals i abandona la pluja daurada i el pro-sociatisme descarnat, les possibilitats d'acabar amb l'atrocitat del tripi i el Montilla presideng s'incrementen. El comunicat del Regrupament és clar en aquest sentit.

·

Si hi haurà la possibilitat d'una entesa posterior amb CiUT dependrà del que vulgui ser la federació quan sigui gran. De moment, des del Cimera, reiterem alt i clar aquest missatge: "A disposar, doctor Carretero".

Tribuna Extra: Esquerra a Eurovisió

Enviat per Mikimotet

Patètic, patètic!

El txiki txiki mola quantitat,
el ballen aquí i a la Xina Popular
Fot-li txiki txiki a la papereta
que el txiki txiki posa l’urna tonteta.

El balla la Morsa
El balla el Ridao
El balla el Tío Pepe
tot fotent un clau.

El ballen les bases
el balla mon germà
el balla el Metropagès amb "la clau" a la mà!

I el txiki txiki es balla així:

Un! LA PATACADA!
Dos! EL CLATELLOT!
Tres! LA DAVALLADA
Quatre! LA DIMISSIÓ!

Balla el txiki txiki,
balla el txiki txiki
el ballen els d’Esquerra que són uns frikis

El ballen al Congrés, també al Parlament,
i el balla el Portabella a l’Ajuntament!

El canta el Carretero, tot vestit a ratlles
I l’Uriel li diu: Per què no et calles?

A la tomba de Francesc Macià,
va sonar el txiki txiki, i es va posar a ballar!

I el txiki txiki es balla així:

Un! LA PATACADA!
Dos! EL CLATELLOT!
Tres! LA DAVALLADA!
Quatre! LA DIMISSIÓ!

Una de rumors

Sí amics

·

ara que la morsa i el metropagès es dediquen a centrifugar-se a hòsties la poca dignitat que els queda és hora que el Cimera comparteixi amb tots vosaltres els rumors que ens arriben de fonts de tota solvència.

·

Com recullen les sagrades escriptures, darrere del metropagès no hi ha un pam de net. Tampoc ara. Ens diuen que aquest bordegàs amb ínfules de prima donna ha pactat sotamà amb el Tio Pepe l'avançament electoral a l'ocubre i la reedició del tripi en cas que l'engendre torni a sumar. La jugada és aquesta:

·

Un cop diumenge es va confirmar l'hecatombe d'ERCM, el metropagès arriba a la conclusió que ha d'actuar si vol salvar el cul. Quedar-se quiet fins el Congrés rostint-se a foc lent amb la morsa pot fer que tots dos surtin disparats per la finestra. I això, ho sap aquest indigent i ho sap el cordovès, és la fi del tripartit.

·

La solució, doncs, passa per abandonar el Govern i centrar-se en la batalla pel control del partit. Matar la morsa per salvar-se ell, encara que això signifiqui la fi també del Govern perquè ningú s'imagina que el Gandhi de Cambrils es mantindria impertèrrit com si res no hagués passat després d'aital vexació.

·

Un cop garantida la continuïtat del metropagès al partit i, per tant, l'alineament prosociata d'ERCM, seria el moment de convocar eleccions a l'octubre. Probablement la Palangana bis patiria una nova reculada que preveuen compensar amb un pervisible creixement de la Secta i el coixí de dos diputats que els donen ara la majoria absoluta.

·

Així ens ha arribat. I així us ho expliquem.

A prendre vent

Amics, companys, compatriotes

·

sembla que a Can Palangana bis comencen els moviments post-hecatombe. El metropagès acaba d'anunciar que plega del Govern i la morsa que el Congrés que ha de renovar la direcció s'avança al juny. És difícil fer una anàlisi així en calent perquè, la veritat, no acabo de veure-ho clar especialment el primer moviment.

·

En primer lloc, perquè la dimissió de conseller no implica la assumpció de cap responsabilitat. Si aquest bordegàs vol demostrar que ha captat el missatge de l'electorat el que ha de fer és plegar de secretari general, cosa que no consta que hagi fet.

·

La fugida del Govern d'aquest botiflerc, per tant, no obeeix a res més que a l'intent de controlar de prop el partit davant el ball de bastons que s'apropa de cara al Congrés. Només cal fer un tomb pel web del Reagrupament per copsar les ganes de sang que hi ha allà dins. El submarí de l'Urielet també va pel mateix camí.

·

Ara només falta per veure quin tipus d'acord ha segellat el metropagès perquè la morsa accepti aquesta jugada que el deixa completament en fals. Recordem que sempre, a cada rumor d'una hipotètica sortida del cambrer de Ripoll del Govern, es filtrava immediatament després el desacord de la morsa amb actuacions d'aquest tipus. Perquè traga ara? Què rebrà a canvi? Què li ha promès el metropagès o la Secta? Se sap amortitzat? Té por que torni l'angineta?

·

Pel que fa a l'avançament del Congrés, tampoc no l'acabo d'entendre tot i que sempre s'agraeix que, vist el panorama, s'aposti per donar la paraula com abans millor a la militància. Però realment vé de tres mesos (dos dels quals són juliol i agost)?

·

Pense-m'hi perquè tinc la meva teoria però m'agradaria sentir abans la veu d'algun expert en els intríngulis d'ERCM.

Ecspanyoles 2008. Dues de fredes i una de calenta

Una de freda. Compatriotes, una primera i apressada anàlisi dels resultats d'aquestes eleccions ens porta a concloure que tenim un país lamentable, capaç de premiar les vexacions diàries del sociatisme farsant. L'increment (modest, tot s'ha de dir) del Gran Farsant és sobretot gràcies als vots recol·lectats a Catalunya. Ni més ni menys que 25 (25!!!) diputats de la secta aniran al congrés ecspanyol per continuar sodomitzant-nos. Perquè, companys, no ens enganyem: ens hem abaixat els pantalons perquè ens deu molar que ens donin pel cul, fins i tot sense vaselina. Si no, no s'entén. Perquè aviam, si ni l'enfonsament del Carmel, ni el caos de Rodalies, ni la retallada estatutària, ni l'apagada, ni la rifa pressupostària, ni la nul·la inversió en infraestructures, ni la burla de les balances fiscals han servit per castigar (ni que sigui una miqueta) els sociates... aleshores és que tenim el que ens mereixem.

Una de calenta. En segon lloc, haurem de felicitar els de la Cabana (CDC) i els de la Barraca (UDC). Duran i Lleida ha aguantat el tipus en un context clarament bipolaritzat. Mantenir els 10 diputats és un èxit notable, i tot i que al principi semblaven poca cosa, a mida que avançava el vot escrutat anaven guanyant el qualitat. Els 10 diputats convergents (i d'Unió) poden arribar a ser decisius. Tot dependrà de com s'hi posi el Gran Farsant: o busca un pacte estable per tota la legislatura, cosa que els 10 escons de CiUT li podrien garantir, o bé es dedica a fer de funambulista, mirant d'equilibrar la majoria a cada votació. Vagi per endavant, doncs, la nostra enhorabona. Ara bé, servidor lamentarà que no se sàpiga llegir els resultats globals de Catalunya (no només els de CiUT) i no s'actuï en conseqüència. I aquí ens on vull anar a parar. La bona gent patriota ha enviat un clar missatge als partits anomenats catalanistes, que caldrà que analitzin acuradament. La gran hòstia se la fot Esquerra (els resultats de la qual mereixen un capítol i post apart), però preocupa veure que els de la Cabana no n'han recollit ni una engruna, i que cada vegada hi ha més catalanista orfe d'opció política.

Una altra de freda. La clatellada d'Esquerra, com deia, mereix post apart, que reservo per l'entranyable Oteji. Però deixeu-me apuntar només que s'ho tenen merescut. La Morsa ja ha dit que s'obre un període de reflexió a dins del partit. Confio que aquesta reflexió desemboqui en l'hara-kiri col·lectiu de l'actual direcció i deixin pas a una nova fornada de dirigents que agafi el timó i redreci el rumb. Com que no sembla que aquesta sigui l'opció preferida de la Morsa, el Metropagés i cia., aleshores l'altra via és la de dinamitar el tripartit d'aquí a un temps prudencial. Només així podrien presentar-se al seu congrés reforçats i amb alguna possibilitat de no sortir-ne escaldats. Que tremoli, doncs, el Tio Pepe!!

Ecspanyoles 2008. Pluja (daurada) sociata

Els primers sondejos apunten que Catalunya posarà en safata la majoria absoluta a ZP. Compatriotes, com ho hem de valorar això? Quin país de merda tenim? Hem de tenir confiança amb què CiUT mantingui el tipus malgrat la bipolarització? Esquerra se la fotrà de valent i això els servirà per fer un cop de timó? Us fa trempar l'hòstia de la palangana original? El tripartit està en perill? O millor esperem a tenir vot escrutat?

Ecspanyoles 2008. Bye bye Montilla?

Amics, companys, compatriotes

·

la redacció del Cimera bull perquè ens han començat a arribar enquestes a peu d'urna que fan posar la gallina de pell. Els resultats ens arriben tant de can Secta com de la bona gent de CiUT i són prou coincidents. Per tant, alguna credibilitat tindran.

·

Nem per feina. Segons els dos sondejos la Secta treu majoria aboluta i a Catalunya escombra amb unes previsions màximes de 28 diputats. CiUT es manté a la baixa i les dues enquestes li donen entre 8 i 10. La neofalange també resisteix a la baixa amb uns resultats d'entre 5 i 6 diputats. La Palangana, que xulejava de consolidar els 2 diputats i disputar un tercer, podria desaparèixer o bé repetir els 2 en el millor dels casos. I atenció, atenció, atenció. ERCM es fot la gran hòstia amb uns resultats, segons els sondejos a Can Secta i Can CiUT, de 2 diputats. Sembla confirmar-se, per tant, que Ridao passarà a ser el Labordeta català com vam vaticinar. I sembla també que, per una mínima dignitat i decència, de confirmar-se aquesta patacada, la cúpula d'ERCM hauria d'immolar-se estil Waco. Bye bye Montilla?

Ecspanyoles 2008. L'ecspanyolòmetre

Amics, companys, compatriotes

·

in extremis i a corre-cuita procedeixo a penjar l'ecspanyolòmetre de les eleccions de demà. Ignoro hores d'ara si l'atemptat d'ETA tindrà alguna mena de repercusió (m'atreviria a dir que molt poca). En tot cas, aquí van els resultats que el Cimera atorga a cadascuna de les forces catalanes a partir dels resultats atribuïts en aquest humil bloc a la Secta, CiUT, Neofalange, ERCM i, en darrera instància, la Palangana. De tot plegat ha sortit aquest ecspanyolòmetre que ara, a fi de bé, us pesentem:

·

·

Resultats per demarcacions
·

Barcelona (31 diputats)

·

Secta: 14 diputats

CiUT: 7 diputats

Neofalange: 6 diputats

ERCM: 2 diputats

Palangana: 2 diputats

·

En aquesta circumscripció la Palangana és a prop de guanyar un escó més que aniria en perjudici de la Secta.

·

Tarragona (6 diputats)

·

Secta: 2 diputats

CiUT: 2 diputats

Neofalange: 1 diputat

ERCM: 1 diputat

·

A Tarragona encara podria haver-hi moviments. ERCM podria perdre l'escó en benefici de la Secta tot i que també li podria guanyar un diputat a CiUT (situació més difícil). Aquest mateix diputat CiUT el podria perdre en benefici de la Secta.

·

Girona (6 diputats)

·

Secta: 2 diputats

CiUT: 2 diputats

Neofalange: 1 diputat

ERCM: 1 diputat

·

Panorama molt consolidat. Segons les nostres projeccions el PP guanya un diputat en detriment d'ERCM.

·

Lleida (4 diputats)

·

CiUT: 2 diputats

Secta: 1 diputat

Neofalange: 1 diputat

·

En aquesta circumscripció el panorama també sembla prou consolidat. CiUT fa el sorpasso a la Secta i el quart diputat se l'emporta la neofalange en detriment d'ERCM

·

Resultats totals (entre parèntesi la forquilla)

·

Secta: 19 (18 - 20)

CiUT: 13 (12 -13)

Neofalange: 9

ERCM: 4 (3 - 5)

Palangana: 2 (2 - 3)

·

Demà sortim de dubtes

Ecspanyoles 2008. Si és que es veia a venir

Compatriotes, ETA ha entrat en campanya. No hi ha dubte que l'atemptat contra un exregidor socialista avui tindrà repercussions sobre les eleccions de diumenge. D'entrada, la participació. És de preveure que ara tot cristo es decideixi a anar a votar, si no ho pensava fer. Caldrà veure si es confirma allò del PP que deia: "Zapatero, con un atentado llegaste, y con atentado te vas a ir", o si per contra això ajudarà a mobilitzar encara més l'electorat del PSOE. Tot en això, és clar, en clau ecspanyola. Però a nosaltres, com ens afecta? Com ho veieu?

Ecspanyoles 2008. Majoria absoluta de ZP, ja!

Avís: article no apte per a cardíacs.

Compatriotes, seré molt concís. El millor que ens pot passar a tots plegats el diumenge és que els sociates escombrin i aconsegueixin una abassagadora majoria absoluta. Eps, i no faig conya, ni pretenc ser irònic. No, no, estic convençut que això és el que ens cal: el poder absolut en mans de la Secta; la Neofalange, segona força a Catalunya; CiUT baixant un parell de diputats i ERCM perdent el grup propi... De llarg, aquest és l'escenari òptim per:

-aconseguir que caiguin del tot les màscares del farsantisme sociata,
-obrir els ulls a moltes ànimes de càntir,
-eixamplar el sobiranisme, el catalanisme, l'independentisme...
-remoure les bases d'Esquerra,
-fer trontollar el tripartit,
-trencar la baralla a can CiUT.

Per tant, anuncio que votaré el Partit Republicà Català perquè tinc ganes de donar un cop de puny a la taula. Perquè no em dóna la gana de que el meu vot serveixi per investir el Gran Farsant de president (ni que sigui ecspanyol), i això és pel que s'acabaran barallant Duran i Ridao. Perquè una majoria relativa del PSOE amb suports puntuals o pactes de govern significa quatre anys més d'inexistent avenç nacional i mediocre peixalcovisme. Perquè si tot continua com aquesta legislatura, d'aquí a quatre anys estarem exactament on som ara, instal·lats en la entre la indigència política i el coformisme nacional. Perquè només un desastre d'aquesta magnitud pot trencar esquemes, ajudar a fer foc nou.

Perquè... qui millor que els sociates per vexar-nos i despertar noves consciències nacionals? Perquè... què millor que una majoria absoluta de la Secta per poder fer callar més boques el dia que la situació nacional sigui insostenible justament per culpa dels sociates? Perquè... quant de temps ha de passar fins que ens decidim a canviar l'actitud mesella dels nostres anomenats líders polítics? Perquè... des de quan ens creiem que al Congreso els diputats catalans poden fer caminar aquest país cap endavant?* Perquè... com, si no, farem entendre a convergents i republicans que s'han d'entendre d'una punyetera vegada?

No volíeu caldo? Doncs, teniu, dues tasses. Majoria absoluta de ZP, ja! Després plorareu, però és el que us heu guanyat a pols després d'una campanya merdosa, mesquina, covarda, farcida de tàctica i buida d'ambició. Aquest país té els governants que es mereix? Està clar que sí, vista la demografia sociata que habita entre nosaltres. Els votants catalanistes tenim els líders que ens mereixem? No ho crec.

(*): Només un parell de legislatures van servir d'alguna cosa (1993-1996 i 1996-2000). És clar que aleshores hi havia un personatge anomenat Pujol i aquí almeys teníem un govern amb cara i ulls que, tot i que no cap a la independència, tenia un rumb nacional ben definit. Ara, com sabeu, la situació no és ben bé la mateixa. Des de l'any 2000, els grups parlamentaris catalans al Congrés només han anat a Madrid a pastelejar.

Ecspanyoles 2008. Porra (o porret) palanganera

Avui, amics, última entrega de les projeccions electorals que aquest humil compatriota que ara us escriu ha volgut compartir amb tots vosaltres. Ja m'he mullat aquests dies amb els resultats tant de la Secta, com de CiUT, com d'ERCM, com de la neofalange. Per rematar-ho, només em resta la Palangana. I ja em fot mandra ja haver de perdre el temps amb aquests mitges-merdes. Però compromís cimerenc obliga i, per tant, aquí va el que intueixo per a aquesta turba d'indocumentats que, per poc vots que treguin, sempre seran excessius.

·

D'entrada, una consideració prèvia per advertir de les dificultats que hom es troba per fer l'anàlisi de l'evolució electoral d'aquesta macedònia que avui coneixem com a Iniciativapercatalunyaverdsesquerraunidaialternativa. I és que aquest dogmàtics són quatre, però estan ben entrenats per matar-se i de moment -des del 79- encara no han completat un cicle de més de 10 anys sense purgues, escissions o escissions de les escissions. Vaja, si fa no fa com Esquerra però en versió ecoguai.

·

Primer va ser el PSUC, i ja sabem com va acabar. Després van venir les hòsties de la Iniciativa del Ribó amb l'Anguita. D'aquell divorci va sorgir l'engendre estalinista del Miralles que va donar pas, a partir del 2002, a un nou escenari de cohabitació que ja veurem el que dura.

·

En tot cas el que queda clar és que aquests txitxarel·los mai, mai, mai han sumat més de 300.000 vots en unes eleccions ecspanyoles exceptuant les de 1979. Des d'aquella data, ni sumant els vots del PSUC i el PCC, ni els de la Iniciativa del Ribó amb el PCC ni els de ICV i EUiA per separat el 2000 han arribat a aquesta xifra. El més a prop que han estat va ser el 1996 amb 296.985 vots però l'escenari, com bé sabeu, era prou diferent. Aleshores la Secta estava de merda fins les celles i el vot a IC servia de càstig. Ara, entre la bipolarització i l'aura del Farsant, els trets no van per aquí.

·

D'altra banda també és cert que els palanganeros han quedat des del 89 sempre per sobre dels 200.000 vots en unes ecspanyoles (només hi ha l'excepció de 2000 quan entre IC i EUiA van sumar 194.381. Però eren les primeres postescissió -que sempre castiguen- i per tant no són valorables als efectes que ens ocupen). Per tant, podem dir que la forquilla dins la qual es mouran aquests ineptes diumenge se situarà entre els 200 i els 300 mil sufragis. Això ja ho tenim.

·

Hi ha un altre detall que m'ha sobtat d'aquesta turba. QUe històricament acostumen a treure si fa no fa els mateixos resultats en unes ecspanyoles que en les eleccions al Parlament o, en tot cas, van alternant els resultats dins del mateix cicle. Veieu alguns exemples:

·

- Parlament'88: 209.211 vots (IC)

- Ecspanyoles'89: 231.452 vots (IC) + 31.966 (PCC) = 263.418

·

- Parlament'92: 171.794 (IC) + 22.181 (PCC) = 193.975

- Ecspanyoles'93: 273.444 (IC)

·

- Parlament'95: 313.092 (IC)

- Ecspanyoles'96: 296.985 (IC)

·

- Parlament'99: 78.441 (IC) + 44.454 (EUiA) + 28.870 (correspondrien a IC a Tarragona, Lleida i Girona on va anar coaligada amb la Secta) = 151.765

- Ecspanyoles'00: 119.290 (IC) + 75.091 (EUiA) = 194.381

·

- Parlament'03: 241.163 (ICV- EUiA)

- Ecspanyoles'04: 234.790 (ICV-EUiA)

·

Com veieu, amics, hi ha de tot però és el partit, sens dubte, que menys contrastos (que sí es donen en tots els altres partits) mostra en els resultats entre les dues eleccions. Fixem-nos que en èpoques de calma la diferència entre un comici i l'altre és mínima (biennis 95-96 i 03-04) i això ens pot donar una nova pista si tenim en compte que a les darreres eleccions al Parlament aquests ineptes van tenir 282.693 vots.

·

Personalment dubto que superin aquesta xifra i crec que recularan una mica, no gaire, per l'efecte vot útil a la Secta. Un percentatge probable crec que seria a l'entorn del 4% (la mitjana que va perdre en els dos cicles electorals abans esmentats). Per tant, aquest percentatge suposa la desaparició d'11.307 sufragis. O sia, que jo els dono a aquesta gent 271.386 vots.

Ecspanyoles 2008: Santornem-hi!

Segon i últim debat entre ecspanyols... No sé per què, però m'ensumo que aquesta bipolarització serà letal per CiU i Esquerra. Cada vegada són més els que "malgrat tot", em diuen que votaran en clau sociata per allò d'"aturar la dreta". Quin país de merda!

I a sobre, el calvo reapareix per dir que no descarta votar en Bono com a president del Congrés. Collonut! I aquest és el partit que jo he de votar, suposadament? Aquests!? No se suposava que havien de fer respectar Catalunya i condicionar l'acció del govern des del minut u!? No, senyor, no. Si d'entrada ja ensemyem les nostres cartes, i acceptem Bono com a president a canvi d'una recompensa, què no vindrà després a canvi d'escorrialles? Això no funciona així, eh? Al meu poble, ser decisiu vol dir que no permetràs que s'investeixi president del Congrés un paio que s'ha dedicat la seva vida polítca a insultar-nos. Al meu poble, ser respectat vol dir abanderar la dignitat dels qui dius representar i posar ben alt el preu que s'ha de pagar si vols tornar a governar. Pagant per avançat, i no mostrant el teu joc. Ànimes de càntir!!

Ecspanyoles 2008. La Neofalange: història d'una resistència

És així amics

·

no trobo cap manera millor per definir la història electoral de la Neofalange a casa nostra. Acostumats a empassar-nos la propaganda oficial que els pinta gairebé com una colla d'alienígenes, és normal que hom acabi perdent la perspectiva. És missió del Cimera, doncs, posar les coses al seu lloc i anunciar que la cosa pot no pintar tan malament per a la Neofalange a casa nostra com ens diuen. Perquè?

·

Per començar, s'ha de tenir present que l'anàlisi del comportament electoral neofatxeta al Principat s'ha de fer forçosament a partir de 1991, quan definitivament Txemari unifica tot l'espai de centre-dreta sota les sigles del PP. És des d'aquest moment, per tant, que he convingut a fer l'estudi dels sòls i el sostres electorals dels populars i permetre'm la llicència de projectar una hipòtesi sobre el pròxim 9 de març.

·

I què ens diuen els números? Doncs que les ecspanyoles, com se sap, és l'hàbitat que més afavoreix el PP quan parlem de comicis a Catalunya. I també ens diuen que les darreres eleccions la gran hòstia no va arribar tant d'un enfonsament de vot en xifres absolutes com percentuals. El 2004 el PP va treure a Catalunya 626.107 vots, només uns 70.000 menys que els que va treure el 1996 i que aleshores van permetre el triomf de l'Ànsar. Per tant, allò que els va matar va ser l'altíssima participació que ara no fa pinta que es torni a repetir.

·

Per tant, ull perquè si fa quatre anys 626.107 tios van ser capaços de votar Mariano amb la que els queia a sobre, res no em fa pensar que ara tinguin motius per retirar-los el suport. D'aquest supòsit parteixo i no crec agossarat plantejar que aquest vot el té segur Mariano. La clau és saber si en podrà guanyar més.

·

I això, d'entrada i de sortida, jo ho descarto de ple. Pensem que el 2000 -en un context de bonança econòmica, amb una Secta desnortada i un lideratge aleshores centrat-, el PP va arribar amb prou feines als 768.318 vots a Catalunya. Encara molt lluny de CiUT i encara més de la Secta. Com sigui que aquell escenari i el d'ara no tenen res a veure jo donaria per bons els 626.107 de fa quatre anys.

·

O, si de cas, no descartem que arrepleguin algun vot més perquè si hi ha un axioma que ha funcionat sempre a la Neofalange a Catalunya és: a més fatxerio, més vot. Avui (amb l'excepció de les ecspanyoles del 2000) encara ningú ha superat els registres del cicle electoral amb Vidal Quadras al capdavant (698.400 a les ecpsnayoles'96; 421.752 a les catalanes'05; i 395.712 a les municipals'05).

·

Dit queda. La meva porra: 638.670 vots.