Com ja us vam avançar ara fa una eternitat, la redacció del Cimera estava preparant alguns canvis al blog. Res d'espectacular, petits retocs per mantenir-nos joves, respectant sempre l'esperit fundacional. Un
lífting sense importància i, com diria la senyora recent operada de llavis i pits:
"Però si gairebé ni se'm nota, nena". Sigui com sigui, la redacció s'hi va posar.
L'objectiu principal era mantenir viva la flama d'aquest entranyable espai de tertúlia que hem fet entre tots. Una tertúlia apassionada, tot i que amb un romanticisme ben diferent al de les tertúlies polítiques dels
"Quatre gats", que el dibuixant
Opisso retratà fidelment. La nostra tertúlia és d'un romanticisme blocaire, cibernètic, posat al dia. Precisament, en homenatge a aquelles tertúlies, encapçalem el blog amb un dels dibuixos del que fou el cronista pictòric de l'epoca: una tertúlia als "Quatre gats", és clar.
Primer canvi.
Segon canvi: la capçalera. Tot i que és manté pràcticament idèntica, el logo és un pèl més gran, i la declaració de principis ha estat modificada, passant de:
"Espai de tertúlia política. Són benvinguts els vostres comentaris. Sociates, absteniu-vos. Nosaltres també volem ser sectaris", a la que podeu llegir actualment. La filosofia és la mateixa, però vam convenir que calia deixar les coses (encara) més clares d'entrada. De fet, alguns dels esborranys de treball eren tan explícits que fins i tot el
Tribunal pels Drets Humans d'Estrasburg ens hagués fet una trucadeta. I ara no estem per litigis, tu. L'altre dia vam acomiadar el nostre advocat. Així que vam optar per la solució que veieu: clara, concisa i apta per a tots els públics. A tot això, a la capçalera hi hem afegit un: "Any III", orgullosos com ens sentim d'anar de camí al tercer aniversari del blog i d'acostar-nos a les 300.000 pàgines vistes.
Deixem el col·làgen, i anem per la sil·licona. Els canvis més grossos són a la columna de la dreta. Desapareixen les seccions. Els miniposts de la secció
"On vaig Dir Dic, Dic Dídac" s'incorporen als articles, i els podreu trobar arxivats cronològicament. Els miniposts de l'
"Ecspanya plural" s'incorporaran ben aviat al Diccionari. Per la seva banda, el
"Diccionari de Conceptes Bàsics", que es manté, té ara link i logo propi. Òbviament, també es manté la secció
"Una imatge val més", que guanya protagonisme, i se situa a dalt de tot de la columna. És la foto del dia. Tot plegat, suposa el
tercer canvi.
Quart canvi: noves incorporacions. Juntament, amb la foto del dia, volem proposar-vos els articles del dia i el nostre particular semàfor del dia. Apareixen per aquest ordre a la columna de la dreta i són seccions que mirarem d'actualitzar diàriament. Volem que el Cimera tingui sempre alguna cosa nova que oferir. En primer lloc, una imatge passada pel sedàs d'en Pere. Com sempre, haurà de clicar-s'hi a sobre per esbrinar el quid de cada fotografia. Tot seguit, un petit recull dels millors articles publicats a la premsa o a internet elaborat per l'Arnau, sota l'epígraf de "La mirada patriòtica". I per últim, una valoració del tot subjectiva sobre l'actuació dels nostres polítics. El veredicte el posa un servidor, i servidor no diposa ni de semàfor, ni de targetes vermelles o verdes, ni s'està per hòsties ni per mitges tintes. La cosa serà testicular, estomacal o no serà.
Cinqué canvi: hem creat l'apartat Campanyes, on hi penjarem iniciatives pròpies i també alienes. Pròpies, ara mateix
busquem una definició del Tio Pepe per posar al nostre Diccionari. L'objectiu és dinamitzar el Diccionari, que el tenim -pobret- una mica abandonat, i actualitzar-lo amb la participació de tothom. Alienes, hi hem de combregar plenament per penjar-les, i és el cas de la que hi tenim penjada ara:
Blocs amb estrella. La idea d'aquest apartat de campanyes és contribuir humilment a fer xarxa patriótica.
Sisé canvi: els links. Recuperem per a la pàgina principal els enllaços de la nostra Selecció de favorits. Creiem que és de justícia tenir en primera línia els blogs que ens agrada llegir, perquè d'altres també puguin descobrir-los i gaudir-los. Per cert, el format que li hem donat als enllaços està inspirat (o sigui, plagiat directament) de l'amic Joliu. Amb el seu consentiment, lògicament. La llista, de moment, és curta, però de ben segur que s'anirà ampliant.
La resta de canvis són ja les escorrialles. Canvia el nom de l'arxiu, perquè a partir d'ara també podreu trobar els posts arxivats per autor, i ben aviat també endreçats per altres categories. Es manté el cercador, a l'espera de trobar-ne un de més funcional, i també l'automatisme de la subscripció, també a l'espera de trobar-ne un que ens acabi de fer el pes.
I, en fi, aquí teniu el resultat de tot plegat. Han estat força hores de converses i discussió, i alguns dies de laboratori i quiròfan, on per cert,
l'amic Dessmond s'hi va colar. Ens preguntaves quan seria el dia de l'estrena, oi? Doncs, ja tens la resposta, company. Esperem que us agradi.
Mirant endavant. L'objectiu de l'analfabet d'en Puigcercós, un jerki crescudet i vingut a més (com tothom sap), era mirar de controlar el partit. Ja el va rebentar fa uns anys, i no podia permetre que l'invent se li n'anés de les mans. Tocava petar-se la morsa, però sense caure ell! Així que dit i fet, avança el congrés i es postul·la com a candidat, juntament amb el que ja era de facto el nou Labordeta català. El màfies aquest i la seva colla creien tenir-ho tot lligat, però no comptaven que a Esquerra hi ha veritable bona gent, 900 valents, i ara també alts càrrecs que comencen ja a desmarcar-se de les tres línies oficials. Són moviments que indiquen que alguna cosa es mou, que alguna cosa es cou a Puigcerdà... I no ens estranya gens. De fet, la diferència entre uns i altres és ben descriptible. Mentre uns encapçalen la seva web amb una vomitiva cita que resa "no ens hem d'intoxicar de futur per un excés d'esperança", el doctor Carretero ens proposa tornar a il·lusionar-nos amb la seva ponència alternativa. Gaudiu-ne!
