Cimera (Extraordinària)

Exalçant la normalitat

2008-05-13T11:34:00.010+02:00

Amics, companys, compatriotes

quan l'altre dia el Tio Pepe amenaça des de les pàgines del Pravda, a Ecspanya es fotien un fart de riure. No oblidem que setmanes després que aquest analfabet advertís de la desafecció de Catalunya, la sucursal de la secta va escombrar a les eleccions ecspanyoles. Entengui's doncs que qualsevol pols plantejat per la Montilleja està condemnat irremeiablement -en consonància amb les seves qualitats polítiques- al fracàs.

Només a Catalunya, on la premsa amiga sempre compra qualsevol saldo de la Secta, la resposta del Tio Pepe a l'enèssima vexació al país de l'X-Man (també des del Pravda) ha estat exalçada en la línia onanista que ja va dibuixar la morsa fa temps. En el to acrític de sempre referint-se al sociatisme, els mitjans ens han volgut vendre com un exercici de fermesa patriòtica allò que només és un acte de pur i simple sentit comú demanant que es compleixi la legalitat.

A ningú, en canvi, se li ha ocorregut recordar-nos que aquest paio amb el qual ara el Tio Pepe diu que vol marcar distàncies és el mateix que bat Guinness de presència a Catalunya durant les campanyes electorals convidat de manera entusiasta pel PSOEC. I entregada, com ens evoquen aquelles paraules entre lamentables i ridícules de la Chacón definint-se a sí mateixa com la niña de Felipe.

A votar

2008-05-10T20:54:00.008+02:00

Amics, companys, compatriotes

aquests del tripi ja no saben què empescar-se per disfressar la ingent mediocritat que els guarneix. Recordeu que després de les darreres municipals el Tio Pepe, tot cofoi, s'excusava dient que si no anavem a votar més era per allò de l'acceptació passiva de l'èxit o una cosa similar.

Com que ni ell es deuria quedar satisfet amb aquesta deposició mental, va encarregar un estudi al responsable d'omplir les urnes de vots, i ara ens regala l'enèssima parida carregant-se al missatger. L'apatia no té res a veure ni amb el xou diari del tripi ni amb la constatació empírica que -de la mà del Tio Pepe- el Govern de Catalunya és absolutament irrellevant. Res d'això.

Ara, el Govern -a través del mesquí del Vallès- ens diu que passem per vici i perquè la tele ridiculitza i banalitza la no-gestió d'aquest Govern. Com si els mitjans no fossin els mateixos que informen quan hi ha altres eleccions que, en canvi, tenen percentatges de participació molt més elevats que uns comicis al Parlament.

L'excusa, per tant, ja no s'aguanta ni d'entrada, és clar que venint d'un senyor que té els sants collons de definir la Perkins com un 'profeta impacient', la cosa no ens ha d'estranyar gens. Algunes de les solucions, de pàrvul, passen per engrandir la massa de votants (immigrants i joves a partir dels 16 anys) amb la idea que el percentatge de participació sigui entre ridícul i escandalós.

I aquest exercici de política social ha costat, només, 24.000 euros.

La 'teletré' de la Terribas

2008-05-08T13:09:00.008+02:00

Tot apunta que Mònica Terribas es convertirà en la nova directora de Televisió de Catalunya. És la proposta de la directora general Rosa Cullell. Ras i curt: no és una bona idea. Si una sociata vol que la Terribas dirigeixi la teletrè és perquè el seu objectiu principal és ben bé un altre. Si Terribas accepta, i es veu que ja hauria acceptat, deixaria de presentar i dirigir "La Nit al Dia", potser el programa menys vist de la programació, però de ben segur un dels que més influència té sens dubte sobre la corrua d'opinadors, dels que més alta sensibilitat nacional manifesta, i dels que més ofici i professionalitat periodística exhibeix. Jugada mestra, doncs, dels sociates. La patada cap amunt ha funcionat millor que mai. Li ofereixen el bombonet de dirigir la teletré, ella renuncia gratis al seu programa estrella perquè creu sincerament que podrà fer més i millor feina patriòtica des de la direcció de la tele. Aleshores va i es tanca en un despatx per seguir les directrius orquestrades per la pàmfila de la Rosa Cullell, el "chaquetero" del Sáez, o en última instància pel mafiós Bolaño. Perquè... de veritat algú es creu que la compatriota de la Terribas tindrà les mans lliures per fer el que li roti? Per reorientar nacionalment aquesta tele que desenfoca Catalunya expressament? La teletré de la Terribas és una pèrdua de temps, i llençar per la borda un talent imprescindible. No dubto que estigui capacitada, que consti. Sinó més aviat que estarà desaprofitada. Com diuen, malpensa i encertaràs. Temps al temps.

A propòsit d'en "Franki"

2008-05-06T16:30:00.000+02:00

En un post anterior, un cimerenc que es diu Antoni ens feia una proposta del tot pertinent: fer-nos ressò de la condemna a presó d'en Franki de Terrassa per ultratge a la bandera ecspanyola. Nosaltres, com l'Antoni, tampoc no ens sentim identificats amb la tribu urbana a la que deu pertànyer en Franki (un paio que ben bé podria il·lustrar la definició de Jerki al nostre Diccionari), però áquest cimerenc té raó quan diu: "No és l'home, és la llibertat, la llibertat de tots nosaltres". Doncs això. Ens fem ressò de dos articles ben interessants sobre el tema publicats avui, i que podem subscriure al 100%. Que en gaudiu.

El cas Francesc Argemí ‘Franki’. Víctor Alexandre a El Singular Digital
El nacionalisme espanyol ho impregna tot, a Catalunya, fins al punt que som un país tan subordinat a un altre país que gairebé no reaccionem davant d’actuacions judicials i policíaques més pròpies de règims dictatorials que no pas democràtics. Res d’això, però, no seria possible sense la col•laboració abrandada de molts catalans situats en llocs de poder, especialment a la conselleria d’Interior. El cas de l’empresonament, sense proves, de Núria Pòrtulas, l’any passat, és prou conegut, però ara se n’ha produït un altre de característiques similars. Es tracta de l’empresonament del jove terrassenc Francesc Argemí ‘Franki’, condemnat a una multa i a una pena de dos anys i tres mesos per haver assistit a la despenjada d’una bandera espanyola a l’Ajuntament de Terrassa. (llegir article sencer)

A favor de Franki. Isabel Clara Simó a l'Avui
Amb el més pur estil franquista, sense ni tan sols avisar els advocats, ha estat detingut Francesc Argemí, Franki, i portat a la presó de Can Brians 2 per complir una sentència de 2 anys i 7 mesos. Quin és el seu delicte? No ha robat a ningú, ni ha fet mal a cap persona; no ha violat una dona ni ha torturat una criatura; no ha destrossat béns comuns ni privats; ha pagat a Hisenda, és un ciutadà que mai ha fet cap activitat antisocial. Però un dia, a Terrassa, d'on és fill, va despenjar la bandera espanyola de l'Ajuntament, i les lleis medievals espanyoles això ho tipifiquen com a delicte. Només l'espanyola. (llegir article sencer)

900 valents

2008-05-05T17:27:00.010+02:00

Amics, companys, compatriotes

com ja heu vist, al Cimera hem contraprogramat la lliga del Madrid amb l'estrena del nou disseny del bloc. Ha volgut ser la nostra petita contribució per evitar que se'n parli massa de la desfeta del Barça i ens oblidessim d'allò realment important i que no és altra cosa que la irrupció de 900 valents negant-se a la capitulació d'ERC davant del PSOE.

Algú que es belluga pels contorns de l'aparatchik de Calàbria m'ha confessat avui mateix la possibilitat que en Carretero doni una sorpresa - 'agradable' he pensat pels meus endins-. Ignoro si la bona gent de Reagrupament, com afirmen, tenen dades que avalen aquesta possibilitat. Però si en un context propici a les martingales i amenaces del metropagès i els seus s'ha arribat a aquesta xifra res no fa pensar que no es pugui superar amb escreix el 7-N.

Dit això, poca cosa més a afegir. Només un apunt per pensar-hi i per fer-li baixar els fums al flautista d'Hamelin. A punta de pistola ha aconseguit 2.232 avals. Sumada la resta surten 2.598 (més de 3.000 si ens creiem la paranoia del Benach). A priori, tot i que atomitzada, té més gent en contra que a favor. Toca reagrupar-se, doncs.

Cimeraextra, el lífting

2008-05-05T04:00:00.001+02:00

Com ja us vam avançar ara fa una eternitat, la redacció del Cimera estava preparant alguns canvis al blog. Res d'espectacular, petits retocs per mantenir-nos joves, respectant sempre l'esperit fundacional. Un lífting sense importància i, com diria la senyora recent operada de llavis i pits: "Però si gairebé ni se'm nota, nena". Sigui com sigui, la redacció s'hi va posar.

L'objectiu principal era mantenir viva la flama d'aquest entranyable espai de tertúlia que hem fet entre tots. Una tertúlia apassionada, tot i que amb un romanticisme ben diferent al de les tertúlies polítiques dels "Quatre gats", que el dibuixant Opisso retratà fidelment. La nostra tertúlia és d'un romanticisme blocaire, cibernètic, posat al dia. Precisament, en homenatge a aquelles tertúlies, encapçalem el blog amb un dels dibuixos del que fou el cronista pictòric de l'epoca: una tertúlia als "Quatre gats", és clar. Primer canvi.

Segon canvi: la capçalera. Tot i que és manté pràcticament idèntica, el logo és un pèl més gran, i la declaració de principis ha estat modificada, passant de: "Espai de tertúlia política. Són benvinguts els vostres comentaris. Sociates, absteniu-vos. Nosaltres també volem ser sectaris", a la que podeu llegir actualment. La filosofia és la mateixa, però vam convenir que calia deixar les coses (encara) més clares d'entrada. De fet, alguns dels esborranys de treball eren tan explícits que fins i tot el Tribunal pels Drets Humans d'Estrasburg ens hagués fet una trucadeta. I ara no estem per litigis, tu. L'altre dia vam acomiadar el nostre advocat. Així que vam optar per la solució que veieu: clara, concisa i apta per a tots els públics. A tot això, a la capçalera hi hem afegit un: "Any III", orgullosos com ens sentim d'anar de camí al tercer aniversari del blog i d'acostar-nos a les 300.000 pàgines vistes.

Deixem el col·làgen, i anem per la sil·licona. Els canvis més grossos són a la columna de la dreta. Desapareixen les seccions. Els miniposts de la secció "On vaig Dir Dic, Dic Dídac" s'incorporen als articles, i els podreu trobar arxivats cronològicament. Els miniposts de l'"Ecspanya plural" s'incorporaran ben aviat al Diccionari. Per la seva banda, el "Diccionari de Conceptes Bàsics", que es manté, té ara link i logo propi. Òbviament, també es manté la secció "Una imatge val més", que guanya protagonisme, i se situa a dalt de tot de la columna. És la foto del dia. Tot plegat, suposa el tercer canvi.

Quart canvi: noves incorporacions. Juntament, amb la foto del dia, volem proposar-vos els articles del dia i el nostre particular semàfor del dia. Apareixen per aquest ordre a la columna de la dreta i són seccions que mirarem d'actualitzar diàriament. Volem que el Cimera tingui sempre alguna cosa nova que oferir. En primer lloc, una imatge passada pel sedàs d'en Pere. Com sempre, haurà de clicar-s'hi a sobre per esbrinar el quid de cada fotografia. Tot seguit, un petit recull dels millors articles publicats a la premsa o a internet elaborat per l'Arnau, sota l'epígraf de "La mirada patriòtica". I per últim, una valoració del tot subjectiva sobre l'actuació dels nostres polítics. El veredicte el posa un servidor, i servidor no diposa ni de semàfor, ni de targetes vermelles o verdes, ni s'està per hòsties ni per mitges tintes. La cosa serà testicular, estomacal o no serà.

Cinqué canvi: hem creat l'apartat Campanyes, on hi penjarem iniciatives pròpies i també alienes. Pròpies, ara mateix busquem una definició del Tio Pepe per posar al nostre Diccionari. L'objectiu és dinamitzar el Diccionari, que el tenim -pobret- una mica abandonat, i actualitzar-lo amb la participació de tothom. Alienes, hi hem de combregar plenament per penjar-les, i és el cas de la que hi tenim penjada ara: Blocs amb estrella. La idea d'aquest apartat de campanyes és contribuir humilment a fer xarxa patriótica.

Sisé canvi: els links. Recuperem per a la pàgina principal els enllaços de la nostra Selecció de favorits. Creiem que és de justícia tenir en primera línia els blogs que ens agrada llegir, perquè d'altres també puguin descobrir-los i gaudir-los. Per cert, el format que li hem donat als enllaços està inspirat (o sigui, plagiat directament) de l'amic Joliu. Amb el seu consentiment, lògicament. La llista, de moment, és curta, però de ben segur que s'anirà ampliant.

La resta de canvis són ja les escorrialles. Canvia el nom de l'arxiu, perquè a partir d'ara també podreu trobar els posts arxivats per autor, i ben aviat també endreçats per altres categories. Es manté el cercador, a l'espera de trobar-ne un de més funcional, i també l'automatisme de la subscripció, també a l'espera de trobar-ne un que ens acabi de fer el pes.

I, en fi, aquí teniu el resultat de tot plegat. Han estat força hores de converses i discussió, i alguns dies de laboratori i quiròfan, on per cert, l'amic Dessmond s'hi va colar. Ens preguntaves quan seria el dia de l'estrena, oi? Doncs, ja tens la resposta, company. Esperem que us agradi.

Mi marido me pega lo normal

2008-04-24T12:56:00.006+02:00

Amics, companys, compatriotes

és ben bé que l'actitud de la Palangana bis al Govern podria formar part d'un dels relats que s'expliquen al llibre aquell "Mi marido me pega lo normal" que va escriure fa temps qui avui és el màxim responsable a Ecspanya de la lluita contra la violència de gènere. Sense cap mena de remordiment ni contenció, en 24 hores el Tio Pepe ha convidat un alt càrrec d'ERCM a l'Ebre a plegar, Celestino 'er goi de la yén' Corbacho ha miccionat amb gust sobre la Palangana bis i un dels gurús ideològics de la Secta, l'infecte Barril, els ha ridiculitzat directament.

Doncs això, que el marido les pega lo normal.

Tribuna Extra. Flandes, un bon mirall per a Catalunya

2008-04-21T11:23:00.026+02:00

Redactor: Salvatore
Font : Erik el Flamenc
Supervisor: Cesc

Primera part: Cercant Aliances

Som a l’any de gràcia de 1830. Ja fa temps que Napoleó va ser bandejat de tota Europa. Però ningú oblida, i els anglesos encara menys, que molt va costar derrotar-lo a Waterloo. Anglaterra, Prússia, Holanda i Rússia decideixen que allà mateix, en terra flamenca, cal crear un nou país hereu dels comtats i bisbats flamencs medievals, amb un nom molt antic: Bèlgica.

·
Tots semblaven guanyar-hi menys França, la gran derrotada. Però ningú imaginava la realitat ni el perquè de tot plegat; ni tan sols els beneficiaries directes, els belgues. França perdia una part de territori francòfon, Holanda no guanyava un territori de parla neerlandesa (Flandes), Prússia es guanyava un possible enemic a l’oest, però la instigadora, Anglaterra, s’assegurava un aliat que feia de tap entre els seus possibles futurs contrincants, França i Prússia.

·
Un cop més, Anglaterra se’n sortia amb la seva, malgrat el joc brut. Obliga als seus aliats, els flamencs, a viure per sempre més amb els valons, de parla francesa. Igual que cent anys enrera al tractat d’Utrecht, quan Anglaterra va trair els Catalans, ara traiciona els Flamencs:

El 1714 després de la traició anglesa, Catalunya perd la guerra contra els espanyols
·

El 1830 després de guanyar la Guerra contra els francesos, els Flamencs son traïts pels anglesos

·
Ja ens comencem a semblar, catalans i flamencs tenim dos enemics seculars als quals hem de combatre cada dia. I l’únic que ens presta ajuda, al final ens traeix. Potser a partir d’ara, caldrà que ens prestem aliança mútua per continuar la lluita.

·
Som a l’any de gràcia del 2008. Erik el Flamenc ens ensenya com s’ho fan a Flandes per separar-se dels francesos. A veure si ho podem aplicar a Catalunya per separar-nos dels espanyols!

Segona Part: Ens mirem de reüll
·

A la segona meitat del segle XX és quan Flandes dóna l’embranzida definitiva. La industrialització que havia començat a principis de segle s’accentua i amb ella les diferències amb els veïns del sud. Molt semblant al cas de Catalunya, amb la diferència que Flandes forma part dels països vencedors de la II Guerra Mundial i Catalunya, en canvi, havia perdut la seva particular Guerra contra el sisquet (Paquito Pantanos pels nord-africans).

·
Malgrat tot queden pendents dos temes força espinosos encara, amb una semblança sorprenent amb el tema català. El primer tema és el finançament de l’Estat. Malgrat ser Bèlgica un estat federal (cosa que no passa aquí), la finan ciació és gairebé conjunta, és a dir, el veí ric i treballador del nord, paga els subsidis i serveis del veí mandrós del sud.

·
L’altre tema, com no, és la llengua. La llengua flamenca és un dialecte neerlandès, és a dir, tant a Flandes com als Països Baixos parlen la mateixa llengua. En canvi a Valònia es parla francès. No és d’extranyar que molts flamencs anomenin als seus veïns simplement francesos. “No hi ha manera que aquests francesos aprenguin el neerlandès”, és la típica frase de les tertúlies polítiques al nord de Brusel·les. Frase, per cert, perfectament extrapolable al Principat.

·
I per acabar-ho d’adobar, per si no n’hi hagués prou, en els darrers vint anys, moltes famílies valones s’han establert en territori flamenc provocant que en moltes escoles, malgrat ser el neerlandès l’idioma oficial, la canalla només parla francès. Val a dir el mateix de molts suburbis de Brusel·les i petites ciutats de la perifèria. A algú li sonen casos semblants al Baix Llobregat, el Vallès, Barcelona o, directament, tot Catalunya?
·

Tercera Part: La Drecera

Després de nou mesos sense govern real (un govern interí d’ençà les eleccions de l’estiu del 2007), sembla ser que s’ha arribat a un principi d’acord entre les forces polítiques flamenques i valones. Caldrà veure si l’acord és de llarga durada, doncs la cohesió interna dels partits flamencs és prou consistent i les exigències fetes als valons de reformar la fiscalitat perquè Flandes disposi dels propis recursos que genera són pràcticament un ultimàtum que de no aplicar-se amb força aventatge per a Flandes podria provocar la ruptura definitives de converses entre partits del nord i del sud i una exigència al Rei de Bèlgica de la secessió pura i dura de l’estat belga (quina sana enveja em provoca veure la unitat dels partits flamencs a l'hora d’exigir un finançament adequat. Què lluny estan i quina maduresa mostren respecte els nostres representants!).

·
Els flamencs no es que hagin traçat el camí de la independència. És que directament han començat a caminar per la drecera que ells mateixos han establert. I és que ja s’han posat en marxa practicament de manera unànime i no s’aturaran fins arribar a Brusel·les, ja que la capital belga té l’estatus de ciutat especial (quelcom similar a un districte federal) i el futur de Brusel·les -que encara no s’ha començat a negociar-, és l’últim detall a polir per trencar definitivament el compromís que Rússia, Prússia, Holanda i la traïdora Anglaterra van segellar el llunyà estiu del 1.830.

·
Uns ja fan drecera i uns altres encara discutim sota un garrofer de quin càntir hem de beure quan la calor ens fa set. Comencem a caminar ja mateix. I si convé abandonar els sociates a l’hora de fer camí potser ens estalviarem força maldecaps en un futur no tan llunyà…

·
Part Final: Agraïments
·

Voldria agraïr tan al Cesc com a l’Erik el Flamenc la bona vetllada del passat 18 d’Abril als jardins de l’Eden, vetllada que ha servit com a plataforma per internacionalitzar una miqueta més la causa catalana.

·
Vull agrair també a la troika Cimerenca, que s’han dignat molt gustosament a publicar aquestes linies, vigilant sempre d’esquivar la més que molesta censura sociata i dels seus aliats boltxevics.

·
Però sobretot, agraïr als amables lectors i en especial als fidels cimerencs per tots els seus esforços a l’hora de poder canviar la situació i poder, espero que ben aviat, lliurar-nos d’una vegada d’aquesta vil tirania que ens omple a tots d’una descomunal vergonya.

·
VISCA CATALUNYA I VISCA FLANDES

El Cojo Montilla

2008-04-17T12:21:00.019+02:00

Amics, companys, compatriotes

els que ja teniu uns anyets segur que us enrecordeu perfectament del Cojo Manteca. Era aquell punky marginat de la vida que alguns van elevar a la categoria d'icona de la transacció ecspanyola i símbol de l'inconformisme juvenil. En el fons, però, no era més que un macarra que es dedicava a carregar-se el mobiliari urbà durant les sovintejades manifes de l'època.

Tan esperpèntic personatge reviu avui entre nosaltres. Al Tio Pepe li ha sortit un fill punky -Arnau, per a més inri- disposat a emular les gestes del Cojo Manteca i resseguir la millor tradició vandàlica de la Secta. En el fons, l'hereu Montilleja practica al carrer el que mama a casa.

Avui, compatriotes, també us recomano llegir amb calma l'entrevista del Colom a l'Avui. De tot plegat, el que més em descol·loca és la visita que el metropagès li va fer al novembre al Marroc. Alguna pista?

Bertran, l'alcavota

2008-04-16T16:50:00.002+02:00

Amics, companys, compatriotes

Temps hi haurà per parlar del gran negoci aquest que ens han encolomat amb el transvasament de l'Ebre i de la gran aportació a l'alliberament nacional que ha fet el PSC incorporant al govern ecspanyol dos prohoms catalanistes com Celestino 'er goi de la yén' Corbacho i Carmen 'Vivaspaña' Chacón.
·
Avui, però, el que toca és parlar molt breument d'una informació publicada l'altre dia al Singular a partir d'un scoop revelat pel mític Elies al seu bloc i també pel joan arnera i que confirma allò que des del minut ú vam avançar al Cimera: que n'Uriel Bertran és una lamentable i trista alcavota al servei del metropagès.

Només cal que repasseu alguns paràgrafs d'aquesta deposició que l'amic Bertran va deixar anar orgiàsticament al poc d'entronar el Tio Pepe (a partir d'avui 'Mike' i ja us diré perquè).

No us perdeu l'esput final del Bertran: "amb els drets que guanyem les esquerres aconseguim catalans nacionals. Per això les esquerres, per construir la nació del benestar. L'única que podrà ser lliure". Sí senyor!

La tradició del "Vivaspaña!!!!!"

2008-04-15T10:35:00.005+02:00

La nit electoral del 9-M ens preguntàvem amb en Mestres i l'Oteji si la Chacón seguiria la bonica tradició del seu predecessor com a cap de cartell del PSOEC-GAL i xisclaria "Vivaspaña!!" des de la seu de Nicaragua. No va passar. Però la Chacón no ha volgut decebre i no ha trigat gaire dies en desfogar-se. Això és el PSOEC-GAL, amics. Això és el partit "catalanista" que ERCM ens col·loca a la Generalitat i a la immensa majoria d'ajuntaments catalans. Ells ho tenen clar. Nosaltres, també. Perquè una imatge val més que mil paraules.

L'original:

La còpia:

Això no és un govern. És una trituradora

2008-04-13T11:51:00.006+02:00

Benvolguts compatriotes,

sempre hem advertit com de dolent és menystenir els altres en política. En general no s'ha de fer, però en política acostuma a ser letal. De fet, la Perkins ho va fer en el seu dia amb l'Àrtur i si no arriba a ser per la Palangana Bis, l'exalcalde mai hauria arribat a expresident. Igualment, els qui menystenien al Tío Pepe ara se'l miren des dels bancs de l'oposició (sí, de nou gràcies a ERCM, però és així).

Amb ZP va passar una cosa similar. Que si Bambi, que si Sosoman, que si Bobo Solemne, que si Presidente por Accidente... però al final el so-Secta s'està fent el rei del Mambo. A can PP van a bufetades, Gaspi s'enfonsa cada dia més amb la seva Izquierda (h)Un(d)ida, ERCM encara no ha metabolitzat que a Madrid no pinta una merda i a més va a punyalades pel seu pròxim congrés extraordinari, el PNB està per aparcar el pla del lehendakari només per caure-li bé al Gran Farsant, i a CiUt se li fa el culet aigua cada vegada que el paio aquest els dedica una picadeta d'ullet...

És evident que això no anem bé. Però és que a més el nou govern ecspanyol que ha perpetrat l'individu aquest fa por. No tant pels noms com per les intencions. Tot i que ja no hi ha tant d'inhàbil per metre quadrat com en l'anterior executiu, ni que sigui per la sortir del Caldera. Però atenció a missatges com aguantar una Maleni que ens vexa, un Rubalcaba que seguirà fent feina des de les clavegueres de l'Estat, una criatura a lo guerrero com a missatge per a fagocitar el que quedi de vot jove IU, una catalana al capdavant dels qui garanteixen la "unidad de Spañia!" i un "Er goi de la yen", Secta Secta, que anirà treballant el vot immigrant que s'apropa.

Que ho tingui clar la Neofalange, però sobretot Catalunya: el que va anunciar ahir el Gran Farsant no és un govern, és una trituradora.

El no al retorn del felipisme

2008-04-11T16:38:00.009+02:00

Joan Ridao, àlies Labordeta o D'Artagnan, ens explica des del web de la Palangana bis que el no a la investidura del Farsant és per evitar el retorn del PSOE al felipisme. Comprovant les imatges de la darrera campanya electoral a Catalunya (dessota teniu un exemple) es comprova com d'efectiva és l'estratègia. O potser hem d'entendre que Esquerra no creu que al PSC calgui exorcitzar-lo. O potser, simplement, és que en Ridao és carn de psiquiatra.

Ahir vaig sortir de l'armari

2008-04-10T17:47:00.008+02:00

Sí amics, vaig fer la maricona (amb el benentés que quedarà entre nosaltres). Calia i era de justícia. Va ser durant el sopar que en dessmond i l'elies van dispensar-li a en Joan Carretero. I vull deixar clar que la reacció del personal em va sorprende enormement, afalagar immensament i enorgullir patriòticament. Quedin aquí notariades aquestes paraules d'agraïment sincer per a tothom.

Però ahir, compatriotes, el protagonista de la vetllada era en Joan Carretero. Els blocs amb estrella ja recullen les cròniques del sopar i de la seva intervenció. No cal estendre-s'hi gaire més. Només afegir que el doctor va estar com sempre: clar en l'exposició, precís en el diagnòstic i contundent en la recepta. Vaja, una antonímia del pantomimes de Ripoll que ara es dedica a anar de desmarcat per la vida.

Ahir, de veritat, vaig vibrar. Motiva veure gent amb ganes i una elevadíssima concentració de neurones útils al servei del país. Seguim caminant cap a Itaca.

Apunts

2008-04-08T11:16:00.008+02:00

Amics, companys, compatriotes

sembla que al sector moqueta d'ERCM comença a instal·lar-se un cert desfici davant la possibilitat que el crític (així, en singular) s'imposi al Congrés de juny. L'aparatchik està acollonit no sigui cas que se'ls acabi la bicoca i s'hagin de posar a currar. M'arriba que alguns ja imploren un acostament entre la morsa i el metropagès.

Ni tan sols el resultat del darrer Consell Nacional ha servit per alleugerir el neguit. De fet, les votacions de dissabte poden pintar tant o tan poc com fa quatre anys. Aleshores, el Consell Nacional ja va votar a favor de carregar-se el model assembleari del partit. Dos mesos després, la militància posava les coses al seu lloc al Congrés de Lleida.

Per tant, vista la situació, ja comencen a sortir veus que aposten per la reedició de l'eix del mal amb el metropagès de president i en Niubó de secretari general. En definitiva, aparcar la salvació nacional en benefici de la salvació laboral.

Message in a Bottle

2008-04-06T20:32:00.004+02:00

Ill send an s.o.s. to the world

I hope that someone gets my

I hope that someone gets my...
.

.
Labordeta català (aquí Nàufrag 1): Quina pena més gran. Espinyat i havent de conviure enmig del no-res amb aquesta gentussa...
.
Morsa (aquí Nàufrag2): Doncs mida, depel·lent de medda! A mi encada em fa més fàstic ser amb tu i amb tota la colla de traïdors aquesta que ha adossegat aquí el Metropagès!
.
Metropagès (aquí nàufrag 3): Per favor, senyors! Una mica de dignitat, que no estem sols!
.
Nàufrag 2: Dignitat??? La teva amb el Montilla, potser, senyodet?
.
Nàufrag 3: Perdona. Que m’he perdut alguna cosa? Ara resultarà que tu no fots de catifa del Tío Pepe sempre que t’ho ordena?
.
Nàufrag 2: Jo sóc el seu segon! El segon del govern de Catalunya, burro!
.
Nàufrag 1: Explica-li això a la Perkins. Em sembla recordar que en aquesta responsabilitat li vas durar 34 dies...
.
Nàufrag 2: Allò va ser una campanya orquestrada contra la meva pedsona! Pedò després el poble em va todnar a seguir i vaig treude 8 diputats, no com tu que ens has enfonsat al puto grup mixt, desgràcia!
.
Nàufrag 3: Hi hagi pau. La culpa, com sempre, ha estat dels convergents, i no se’n parli més. I repeteixo: una mica de decorum, que no estem sols!
.
Nàufrag 2: Què vol dir que no estem sols???!!! Jo aquí no veig més que al Didao, el que queda de tu i la colla aquesta de jerkis desquiciats que t’han seguit fins aquí pedquè de fet et seguidien fins a les mateixes podtes de l’Ades. Pedò aquests no compten! Són decodació!
.
Nàufrag 3: Sí, tu ves-los menyspreant, però aquests també voten.
.
Nàufrag 2: I a qui cony li impodta aquesta medda de votació amanyada teva, eh Fadsant? Pedò si això ja està dat i beneït!... Sempre que no em toquis molt més les pilotes i al final faci que els meus votin aquell que es va quedar a port ara fa una temporadeta...
.
Nàufrag 1: Tu i quants més, dius?
.
Nàufrag 2: Tu calla, judes.
.
Nàufrag 3: Morsita, maca, perquè no et prens mitja de les últimes capsuletes que et queden al pastillero? Però només mitjà, eh? Dosifica-les, que no voldríem que encara t’arrevingués una angina de pit aquí enmig de l’oceà... abans no ens rescatin.
.
Nàufrag 2: Guad-dat aquest sadcasme per a quan parlis de CiU, tros de truja! Que fa no sé quan que som aquí sense res que menjar i tu encara tens la papada que et vas empodtar de la conselledia!
.
Nàufrag 3: Mira, perdona, a mi no em donis classes de com tractar aquests de CiU perquè jo he estat el gran repel·lent de tots els intents de convertir ERC en una filial arrauxada de CiU...
.
Nàufrag 2: Deixem-ho en el gran depel·lent a seques...
.
Nàufràg 1: Doncs mira que tu...
.
Nàufrag 2: I tu, mutatis mutandis??!! ... Bé, prou. Ara toca sortir de nàufrags. Ja ens seguirem estovant quan algun vaixell d’electors incauts ens torni a treure del no-res, us sembla? Tenim encada madge. Ens queden encara dos anyets de coll...
.
Nàufrag 3: Això si tu no et fas tant la diva ofesa i deixes de fer senyals de fum al del port que deies abans. Que aquest si guanya ens esberla l'invent!
.
Nàufrag 2: Doncs no em provoquis i deixa de fer la pinça contra mi amb el Didao.
.
Nàufrag 1: Perquè no li fem un barretet amb un mocador i li ho clavem al cap. Li està tocant massa el Sol, veus coses rares, pinces per tot arreu...
.
Nàufrag 3: El Joan té raó, Morsita... No parlis de pinces, que la gent encara recorda les que vam fer al Parlament quan li vam donar la presidència al Reventós, o quan pactàvem sistemes de finançament de merda amb els sociates perquè constessin a l’Estafatut... No siguis suïcida, que encara prendrem tots mal.
.
Nàufrag 2: De pedduts al riu! O a la mar! I mai millor dit! Jo foto el que em dóna la gana per salvar el cul!
.
Nàufrag 1: Pobret culet, tan penetradet per sociates...
.
Nàufrag 2: Mida qui pardla!!!!!
.
Nàufrag 3: Bé, prou, que aquest s’està posant molt vermell, encara la dinyarà i jo no vull tenir després dilemes sobre si fem com els de Viven!. Tu, Morsa, llença't al mar com vulguis. Nosaltres de mentres anirem buidant les ampolles de cava que encara guardem de les últimes nits electorals, les omplim de missatges SOS destinats als amics del PSC i ja veureu com no triguen gaire a treure’ns d’aquí... Perquè algun dia hauran de valorar la nostra aposta estratègica en contra de convertir Catalunya en un parc temàtic de barretines, no??? Ells poc que saben que nosaltres no volem deixar tot el camp ideològic de l'esquerra a les forces anti-sobiranistes! I això és intel·ligent! No com disparar-se en un peu!
.

Nàufrag 2: A tu et dispadava jo...

Nàufrag 3: Doncs tu bé que vius de les meves consignetes, inútil! Si no fos per mi i el meu exèrcit de jerkis que les van escampant, ningú no ens compraria!

Nàufrag 2: Pedò si ja gaidebé ningú no ens compra res, gadulo! Que per això ens veiem com ens veiem!

Nàufrag 3: Tu no te l'escoltis, Joan, i ves omplint ampolletes amb missatges SOS. Ja veuràs com el president o el Zara ens venen a buscar. Perquè no pretendran que els seguim dient que sí a tot via buró fax, ells a terra ferma i nosaltres aquí deixats de la mà de Déu... no???

Nàufrag 1: ... o sí...

I encara algú dubta?

2008-04-05T11:58:00.006+02:00

Repasseu les respostes, compatriotes, i veureu que no hi ha color. Els dos de l'esquerra, la viva imatge de la caspa, la derrota, l'astracanada, la submissió, la indecència, la traïció. Del de la dreta més val no enrefiar-se. I en Carretero, collons com és de gran!

El jardiner

2008-04-01T16:17:00.009+02:00

Amics, companys, compatriotes

avui, dia en que al gat vell i greixós del Nadal li ha sortit el fatxeta sectari que tot sociata porta dins, un altre aborígen de la mateixa espècie, el jardiner Benach, és notícia. Sembla ser que la morsa, entre l'escurrialla que li dóna suport a ERCM, no ha trobat res millor per mirar de fer-li el llit al metropagès. Qui els ha vist! Què lluny queden els temps en que aquests illetrats perpetraven conjuntament les seves malifetes!

Detallet al marge, l'única cosa potable que em ve al cap repassant el currículum d'aquest indecent és ser del Barça. Per la resta, una nul·litat total i absoluta incapaç de dignificar la institució que presideix. Així que sempre és millor que ho intenti amb ERCM a redós de la morsa, amb qui també comparteix historial des de l'època en que es definien com allò que ara neguen ser.

En tot cas, fa gràcia l'elecció morsista. Més que res perquè l'argument principal que va donar el messies per retirar-se, a banda de l'hòstia que intuia, era la voluntat de preservar el tripi de les hòsties entre ell i el metropagès. I do! I amb el jardiner, què vol? Traslladar la batussa al Parlament? No oblidem que en Benach és qui administra la cambra. I un dels administrats és, precisament, el metropagès.

Catalanisme i Secta

2008-03-31T10:48:00.021+02:00

Amics, companys, compatriotes

us heu fixat que des de l'adveniment del tripi 2.0 és un no parar la de patriotes que se'ns en van? Què deu tenir aquest engendre que ens està deixant sense un capital humà i patriòtic del tot necessari? Només en els últims mesos em venen al cap els noms d'en Xirinacs, en Paco Candel, el vexat Palau i Fabre, el gran Benet sortint de l'armari ja cap al final, l'abat Cassià Just i ara per rematar-ho l'Escamilla. Deu-n'hi-do, no trobeu? Si la turba tripartita és capaç de provocar aquest obituari en quatre mesos, què no faran en dos anys i mig que tenen per endavant. Confiem que algú ho eviti.

Preàmbuls al marge, aquest post no vol ser només un acte de reconeixement a la tasca i el compromís patriòtic dels difunts. Vol, sobretot, introduir un element de reflexió que m'ha vingut al cap veient el neguit d'alguns cimerencs davant els intents maldestres de la secta per esdevenir el referent del catalanisme polític aprofitant els greus disturbis a ERCM i la mala maror a CiUT.

Crec que coincidirem si dic que tots els traspassats referenciats al post han estat representants destacats, cadascú en el seu àmbit, d'allò que convenim a considerar com a "catalanisme". Per això tots ells han merescut, d'una o altra manera, pronunciaments públics i dols oficials. I per això també tots ells sintonitzaven -gairebé sempre des de la prudència- amb aquells intruments polítics útils (i únics) al servei del catalanisme.

Doncs bé. Em podeu dir quants consideraven la sucursal de la Secta dins d'aquesta categoria? Quins d'ells s'havien significat per coincidir amb aquells que ara van de catalanistes de tota la vida? Cap ni un. Ni ells ni els traspassats que vindran com ells, sospito, han volgut mai tenir res a veure amb aquests xunguitos de la política.

La Secta és una altra cosa. El Tio Pepe i els seus s'han situat, si es vol, en la centralitat del sentiment ecspanyolista a Catalunya. Però catalanisme i secta, avui per avui, és un oxímoron.

Tumor, no toquis al President

2008-03-30T13:37:00.010+02:00

Compatriotes,
.
responsabilitats laborals i familiars em tenen últimament apartat del nostre Cimera, no en esperit ni en seguiment, però sí en activitat generadora de posts i imatges. Hi posarem remei, tot i que els compatriotes Oteji i Mestres, junt amb la resta de vosaltres, manteniu la flama viva. Som la Resistència! I això s'ha de notar en temps d'asfixiant règim sociata.
.
Però a banda de constatar la gasòfia que ens (des)governa i que a Madrid es pixen com un Escurço Negre qualsevol que maltracta al Baldrick (i aquest, en el fons, agraït de ser objecte de vexació per part del seu amo), avui volia fer només un apunt. Un toc d'atenció al Calvo, a qui en el seu dia (ja fa anys) vam batejar com a Tumor, perquè l'és. És una cosa que cal extirpar. I oi que ja està bo i ja ningú es pot fer l'ofès per la utilització d'aquest apel·latiu? Doncs com diria l'altre president, ens deixarem de "collonades" i m'hi reiteraré: el Duran és un Tumor que molesta, i molt. Sé que ara no és el moment de divisions a can CiUt, sobretot davant el que passa a ERCm i del que pot passar amb el Tripi en els propers mesos. Però que tingui cosetes clares. Una, per exemple: Calvo, no toquis al President Pujol. No li arribes nacionalment, humanament, políticament, vitalment, moralment, decentment i intel·ligentment ni a la sola de la sabata. Deixa'l en pau i deixa que parli a les clares, ja que tu no ho fas i gaudeixes pastelejant com en els pitjors temps de CiUt.
.
Ahir el president va prendre la paraula al consell nacional de CDC i, evidentment, no va fer punyetero cas de les crides del Tumor a silenciar-lo. Pujol va prendre la paraula per expressar la seva "plena i radical conformitat" amb la crida de la direcció convergent a la contundència. I des del Cimera, que ho defensem des de sempre, no podem fer més que congratular-nos-en. O és que es farà respectar Catalunya pastelejant per exemple amb el Bono, eh Tumor? Oi que no has entès res? Doncs calla tu i ves amb compte amb tocar el president.

El govern socialista de Catalunya

2008-03-28T13:22:00.012+01:00

·
Per si a algun ingenu encara tenia dubtes, les sentides paraules d'aquest analfabet funcional anomenat Tio Pepe els esvaeixen de cop. Segons aquesta ruïna de personatge, "los catalanes han apostado por dos gobiernos socialistas en Madrid y Barcelona". Aaaaara t'escolto, Montilleja. Que quedi clar, com l'amic Garrigosa va advertir al minut ú de tripi 2.0, que ni Entesa ni hòsties. Que en aquest Govern no hi ha independentistes i que bàsicament és una orgia sociata amb alguns tocs d'exotisme innocu.

Una bona ocasió

2008-03-27T12:12:00.007+01:00

Amics, companys, compatriotes

proposo que deixem per un dia aparcats els disturbis a la Palangana bis i parem atenció als moviments -del tot necessaris- que s'intueixen a CiUT. La cabana i la barraca es mantenen de fa temps en la catatònia més absoluta i pel que es veu sense gaire capacitat per sortir-se'n tal i com, per cert, ja vam predir des del Cimera. Calen respostes.

D'una banda, els cal endreçar la casa. I per això saludem totes les iniciatives que en clau patriòtica es dibuixen. Des del Cimera ja sabeu que sempre hem defensat la patada al cul del Calvo -que el passat 9 de març es va comprovar que no dóna per gaire-, un lífting de càrrecs i, sobretot, una acció que avanci nítidament cap a la sobirania. Amb els ritmes que calgui, però cap a la sobirania.

Ara, ves per on, tenen una bona oportunitat per demostrar-ho votant no al Bono com a president del Congrés. I no s'hi val l'excuseta de les negociacions perquè, amb 10 diputats del tot prescindibles i el currículum del Farsant, quina compensació es pot esperar??