Ecspanyoles 2008: El debat, tots contra tots?

Amics, companys, compatriotes

Obrim aquest post perquè puguem tertuliejar i comentar el debat que s'emet per TV3. Fem-ho, doncs, que segur que apujarem el nivell del que veurem per la tele. Un primer pronòstic: no serà un tots contra tots. M'hi jugo un pèsol a que en Duran capitalitza la majoria de dards enverinats.

Ecspanyoles 2008: L'opció d'en Benet

L'historiador i escriptor Josep Benet ha demanat el vot per Josep Antoni Duran i Lleida. Sorprén veure com el que fou candidat del PSUC a les eleccions al Parlament de l'any 1980 s'ha decantat en aquestes eleccions ecspanyoles pel candidat que presenta Convergència i Unió. Diu que el cap de llista Duran "és el millor per defensar Catalunya". Jo tinc clar que el democristià és de llarg el millor candidat, i segurament també és el millor per defensar Catalunya. És un polític de raça, i segurament aquest vepre al debat de TV3 es menjarà la resta de mindundis amb patates, exceptuant potser en Ridao que també té una certa solidesa intel·lectual (encara que inexpressiva). Que en Duran domina l'escena i sap moure's millor que ningú en aquest ambient, no ho he negat mai. Només dic que aparenta més del que és.

Ara bé, el que em crida més l'atenció del missatge que Josep Benet ha fet arribar al Tumor (ha passat ja prou temps, per recuperar la nostra terminologia habitual? O encara estic ofenent algú?), és l'arenga a la participació que hi fa: "Estic molt i molt preocupat perquè aquestes eleccions no són unes eleccions normals i corrents, sinó tot al contrari, s'han convertit per a la nació catalana en les més difícils i crucials des de 1977, és a dir, des de les primeres de la Transició". I afegeix: "és un error gravíssim que hi hagi catalanistes que anunciïn que s'abstindran en aquestes eleccions i encara considero més greu que proposin el vot nul. Votar nul en aquestes eleccions és facilitar la victòria als enemics de la nostra nació. És hora de reaccionar". Tot seguit posa una colla d'exemples del que pot passar si les forces catalanistes no hi tenen una preséncia destacada al Congrés.

En certa manera, és la resposta que servidor estava esperant. Ben mirat, potser sí que ens hi juguem alguna cosa. Doncs bé, anuncio ara i aquí, que jo aniré a votar, que no votaré en blanc, ni votaré nul. Quina papereta agafaré encara no ho tinc clar. En el fons, no em resigno a trobar la manera de castigar-los a tots:

• El meu vot pot anar a parar a un paio que, per molt bon polític que sigui, es nega a parlar de la independència del meu país?
• El meu vot pot anar a parar a un individu, per molta capacitat intel·lectual que tingui, que viu del ressentiment, la rancúnia i l'odi als seus germans?
• El meu vot pot anar a parar a un partit, per molt romàntica que pugui ser la idea, que ja diu d'entrada que renunciarà a l'escó i que no pensa fer política des de Madrid?

Tinc massa manies, compatriotes? I mira que l'opció d'en Benet m'atrau cada cop més...

Ecspanyoles 2008. Es confirma, són el mateix

Gran confessió del sociata Jordi Sevilla a La Gaceta de los Negocios

Ecspanyoles 2008. No perd però no suma

Amics, companys, compatriotes

·

no recordo qui (ja em disculparà l'al·ludit) va emplaçar-me fa temps a aventurar un hipotètic resultat de CiUT a les properes eleccions ecspanyoles. El compatriota en qüestió em demanava que apliqués el mètode matemàtic que amb tan bona acollida ja vaig fer servir per pronosticar l'hòstia del tot merescuda d'ERCM i el càstig insuficient a la Secta. A l'espera de les entregues de la neofalange i la Palangana, aquí va el pronòstic del Calvo. Pronòstic basat, recordem-ho, en l'anàlisi dels resultats de CiUT en tots els processos electorals.

·

D'entrada m'atreveixo a dir que, de moment, aquests són els que surten menys malparats tot i que les ecspanyoles mai han estat les eleccions de CiUT (si fa no fa com ERCM). Però en canvi, a diferència del morsisme, la federació sempre, sempre, sempre ha millorat en unes ecspanyoles els resultats de les municipals. Aquest axioma només es va trencar el 1979 (509.128 vots pels ajuntaments i 483.353 pel Congrés) i com ja ha plogut molt des d'aleshores crec que no cal ni considerar que aquesta situació es reprodueixi.

·

Per tant, jo treballo amb la hipòtesi que CiUT superarà el pròxim 9 de març els 725.334 vots que va treure a les darreres municipals. A més, si li atorguem un increment de sufragis del 12,1% (que és la mitjana de creixement de CiUT entre unes municipals i les ecspanyoles del mateix cicle) surt que el Calvo podria guanyar 87.837 vots fins arribar als 813.171. Perquè no?

·

Aquesta xifra, a més, se situa si fa no fa en els mateixos paràmetres de pèrdua de vot que experimenta CiUT entre unes ecspanyoles i unes eleccions al Parlament (on la federació sempre surt reforçada). Si comprovem la seqüència històrica, la cabana i la barraca acostumen a deixar-se un 15,7% de sufragis de mitjana entre els dos comicis abans esmentats (amb forquilles que oscil·len del 24,7% del bienni 1984-1986 al 4,6% del període 1992-1993).

·

En tot cas, si restessim el promig (aquest 15,7% que deia abans) voldria dir que CiUT ha de perdre ara uns 146.913 vots dels 935.756 que els van fer confiança al Parlament. O sia, la resultant és de 788.843 vots el pròxim 9 de març. Crec perfectament possible que entre aquesta xifra i els 813.171 de l'anterior variable sortiran els resultats de la federació.

·

Si sumem els dos resulrars i els dividim surten 801.007 vots. Podria ser aquesta la xifra? Perquè no? Algú pot dir que és una merda però no s'ha d'oblidar que fa quatre anys CiUT va tenir 835.471. És a dir que gairebé mantindria intacte el seu suport a diferència de la superhòstia del Ridao i les pèrdues de la Secta. I no oblidem que en un context abstencionista com s'albira això pot significar esgarrapar algun diputat.

·

En tot cas, els resultats mostren el gran drama de CiUT aquests anys: no perd però no suma.

Ecspanyoles 2008: SPQC, Senatus Populusque Catalanus

Faig copy-paste d'una idea que ha aportat l'amic Segador en un dels seus comentaris. És cert, que ja n'hem parlat, però la trobo prou interessant com per recuperar-la i centrar el debat en això.

Segador de Farners dixit:

TINC UNA SOLUCIÓ!!

Atenció el que us proposo a veure què us sembla. Atenció Joliu, Papota, Josep, triumvirat plana major, anònim, gent com cal , Elies, David , dessmonds, mollerusses...etc, a tots:

Cadascú que voti ERC o Ciu al congrés i tots plegats al senat votem el Partit Republicà Català. Què hi guanyem:

1. Avisar aquests dos partits que no ens agrada com ho estant fent.



2. Que el bon catalanista que està decebut i vol votar en blanc o no anar a votar li donem una sortida digna a la seva emprenyamenta, ja que podrà castigar i avisar el seu partit sense fer-li el joc al PP i al Psoe.



3. Tot aquell catalanista que no va votar mai aquestes eleccions per que son les espanyoles, té un motiu i oportunitat d'exercir el seu castic o mostrar el seu disgust en clau catalana votant el que li convingui al congrés i al partit republicà català al senat.

Si això ho fem bé, obtindrem el efecte mes desitjat, ja que no empobrim els nostres dos partits (Erc i Ciu) però altrament les bases que som afins i amics entre nosaltres, els mostrem que això no pot continuar així, i que som capaços de votar conjuntament a un tercer partit, en comptes de passar de votar. Ja ho veig el dia 10 a can Erc i can CDC: "Hòstia que bé tenim tants diputats , hòstia!! però cap senador. La gent ja no s'ha quedat a casa, s'ha pres la molèstia de votar el Partit Republicà català al senat".

A les pròximes serà al parlament... (i tots al carrer per burrus!! amb "u" inclosa). Què us sembla? ho podem tirar endavant? Jo crec que sí.

Amics que teniu bloc actius, si creieu en la possibilitat de canviar les coses escriviu sobre aquesta proposta, i amb la vostre saber milloreu-la. Atentament vostre. Au, salut, que el cap del camí és el que ens fa falta.

Mireu fa poc una persona molt important per mi em va dir "estima'm quant menys m'ho mereixi, que serà quant més em faci falta". Això aplicat als sentiments personals ho podem extrapolar als sentiments patriòtics. Si no estimem nosaltres Catalunya no ho farà ningú per nosaltres. Per tant, crec que comença a ser hora de fer moviments transversals entre les bases i gent afí de ERC i Ciu per capgirar aquesta situació. I crec que ningú, pel poc que serveix el senat, li sàpiga greu votar al Partit republicà Català (RC). Si no ens hi posem, no capgirarem aquesta situació. A més que fotrem un acte de d'intel·ligència nacional, que últimament ens prenen per burros tant els espanyolistes com els nostres.

Ecspanyoles 2008: El primer debat (per la cara)

Conscients que en un debat entre dos ecspanyols, només hi perd Catalunya, considerem oportú obrir una finestreta per poder dir-hi la vostra sobre el sainet a interpretat a duo pel Gran Farsant i Marianico. És el primer dels dos "cara a cara" que enfrontarà per la cara els candidats a diputat dels dos principals partits de l'Estat, obviant la resta de candidatures. Això ha irritat evidentment els nostres caps de llista. Però jo els dic que tranquils, que divendres a TV3 també tindran la seva oportunitat de fer el ridícul. Au, a comentar!

Ecspanyoles 2008. El vot inútil

Amics, companys, compatriotes

·

em fa gràcia l'homus repel·lentus aquest del Ridao demanant el vot útil a la Palangana bis per aconseguir des del Congrés, ni més ni menys, que la independència.

·

Aquí va la reflexió i la ulterior pregunta. Aquesta gent porta tres anys justificant la seva inoperància nacional amb l'excusa que amb 21 diputats sobre 135 no es pot fer gairebé res i ara ens volen fer creure que amb 8 (en el milloret dels casos) sobre 350 ens conduiran al paradís?? Algú sap com es menja això?

·

En tot cas, i seguint els brillants sil·logismes dels spin doctors de la Palangana bis, és evident que el vot al Ridao és el més inútil i irrellevant que existeix avui dia sobre la terra.

Ecspanyoles 2008: Chacón, qui t'ha donat la meva adreça?

La llei electoral permet els partits tenir accés al cens dels ciutadans per poder enviar propaganda política durant els dies de la campanya. El que m'estranya és que la revista sociata "La Rosa" la rebo amb certa freqüència, sobretot fora del període electoral. Chacón, m'estic pensant denunciar-te per incomplir la llei orgànica ecspanyola de protecció de dades. Tot i que, ara que ho penso, ja em va bé que me la facis arribar. La publicació aquesta és força gruixuda, i suporta prou bé la merda, donat que és plena de merda. N'hi ha que se la posen de fons de pantalla. Jo me la poso de fons d'escombraries.

Ecspanyoles 2008: Sóc només jo?

Vostès ja em disculparan l'absència prolongada d'aquests dies, però la veritat, entre que s'ha girat feina i que el pati està com està....el silenci era la millor contribució que podia fer davant el lamentable panorama en el qual ens trobem immersos. Perquè, sóc només jo a qui se li en refoten aquestes eleccions com mai abans?? O cada vegada en som més??

·

A banda dels ecspanyols, en qualsevol de les seves versions, els catalans tenim alguna raó per anar a votar? He sentit al macarres del Ridao convidant-nos als independentistes a no llençar el vot a la paperera regalant-li al Duran. Pel que sembla, aquest setciències encara no s'ha assabentat que bona part del vot catalanista d'aquest país no compra la seva paranoia anticonvergent. Però no només això sinó que alguns, fins i tot, s'estimen més donar el vot a un català no independentista com el Calvo que a un ecspanyol no independentista com el Tio Pepe. Que és on tothom sap que va a petar qualsevol vot que ja sigui per convicció o per ingenuïtat recull la Palangana bis. O sia, Ridao, que et follin a tu i a les teves obsessions.

·

De fet, jo fa dies ja vaig anunciar la meva disposició a votar CiUT. I la mantinc, no m'he fet enrere. A les dues raons que argumentava, fins i tot, afegiré una tercera. Quin és el vot que més pot desquiciar l'actual cúpula ressentida i prosociata d'Esquerra?? Què tocarà més els collons al Labordeta del Ridao, a la morsa i al metropagès?? Amb quin vot se'ls quedarà una cara de gilipolles que serà per brindar quatre llunes seguides?? Amb el Calvo oi? Doncs apliquem-nos, companys.

·

Només accepto, també, el vot al Partit Republicà Català com a alternativa si l'opció CiUT provoca unes basques similars a les que ens faria venir un rosco de l'al·litòsica Iceta. De fet, aquesta gent del PRC, des de la seva -encara- testimonialitat, s'ho està currant.

Ecspanyoles 2008: De debó ens hi juguem tant?

Ja ha arrencat la campanya electoral, i en conseqüència també el compte enrere fins el 9 de març. Per començar, hem vist un Duran recuperat del seu tumor, en plena forma (ens agradi o no, el paio és un animal polític), i un Ridao bombardejat de confeti que no es trobava precisament còmode.

A diferència de la resta dels mortals -que sembla que els hi vagi la vida-, aquestes eleccions no em fan ni fred ni calor. No crec que ens hi juguem tant. Els resultats seran els que seran, sorprendran més aviat poc, i qui dia passa, any empeny. Aquí pau i després glòria, o en el pitjor dels casos, ens enfonsaran encara més en la misèria nacional. Però, en fi, per si les mosques, mai se sap. Aquí estem per fer-ne un seguiment exhaustiu com les altres vegades. Comptem amb vosaltres per fer el debat més enriquidor, i pel que fa a mi, per convéncer-me de que aquestes eleccions valen la pena i són importants.

Fe d'errates

L'absència, ahir, d'11 diputats de CiUT en la votació de la resolució sobre la independència de Kosova va permetre que els sociates s'hagin sortit amb la seva una vegada més. M'estalviaré els comentaris sobre el que penso d'aquest senyors diputats, per allò de la correcció política i, sobretot, perquè vosaltres ja us hi heu desmelenat en el post anterior. Total, que van fer un paper ben galdós i van fer bona aquella dita tan recurrent com odiosa de que la cambra catalana és el parlament de la senyoreta Pepis. Diuen que l'Oriol Pujol els ha fotut una bronca descomunal, però la reprimenda ha d'anar més enllà, i si cal deixar-los fora de les llistes en les properes eleccions. A la feina, els dropos i els impuntuals són un llast que s'ha de deixar caure perquè el globus pugui pujar ben amunt.

Però el ple d'ahir, va viure un altre moment significatiu. Durant la sessió de control, en Joan "Labordeta" Ridao va fer un ridícul espantós utilitzant el seu temps per vexar el cap de l'oposició en comptes de dedicar-se a fiscalitzar el Tio Pepe, que és del que es tracta en una sessió de control. La veritat és que no sé de què em sorprenc. De fet, als actuals dirigents d'ERC (amic Cesc, ja veus que no generalitzo sobre tot el partit) els han sortit llagues a la boca de tant menjar polles sociates, mentre tenen les mans vermelles de fotre bufetades als convergents sigui com sigui i sigui pel que sigui. Mira Ridao, maco, no dic que no fos pertinent la crítica a l'Àrtur, però no era el moment, ni el lloc, ni la manera. En tot cas, aquesta ridícula i penosa intervenció va tenir una derivada positiva. L'Àrtur no va perdre l'oportunitat de rectificar i aclarir algunes qüestions que a alguns ens tenien amb l'ai al cor. En aquest vídeo podreu veure de què parlo.



És, doncs, una exhaustiva fe d'errates, un aclariment en tota regla que jo celebro, a diferència de l'amic Popota, que en un comentari anterior apunta que s'ha quedat "amb els collons al terra en sentir la veu tremolosa i tartamudejant de Mister 3% mirant de justificar la seva proposta estrella de decidir a la Moncloa el president de la Generalitat, que és a on li agrada a ell decidir les coses". És cert que l'Àrtur s'expressava amb veu tremolosa, i és cert que era mica se l'ha vist un mica tartaja. Ho atribueixo, en part, a la indignació per la prèvia lamentable d'en Ridao, i en part al fet que l'emoció l'ha superat. És innegable que hi havia un punt d'afectació i solemnitat en la seva intervenció, i no crec pas que fos per justificar res, sinó per posar cadascú al seu lloc. L'aigua clara, la xocolata espessa, i els punts sobres les is. No només va tallar de soca-rel qualsevol especulació sobre un hipotètic canvi de cromos a la Moncloa, sinó que Mas va anar fins i tot més enllà, deixant clar que no hi haurà moció de censura aquesta legislatura (amic Jaume, algun dels escenaris que havies dibuixat se'n va a prendre pel cul). Si el Gàfez vol ser president, serà gràcies al dictat de les urnes, i això per mi és el més rellevant. Ara només confio que no se'ns convoqui a les urnes perquè el Gran Farsant és qui té el cromo de les eleccions catalanes.

Ecspanya, com Sèrbia

... i com Romania, Grècia, Xipre o Eslovàquia. Són països, com tots sabeu, de reconeguda solvència internacional, i contrastada qualitat democràtica. Ecspanya, com Sèrbia, no reconeix la independència de Kosovo. De què té por? Que no es preocupin, que aquí això no passarà. És el que té estar governats per sociates ecspanyols, amb el suport d'independentistes acomplexats, i oposats per convergents sucursalitzats amb ambicions ministerials també ecspanyoles. Que no s'amoinin, que malgrat Ecspanya sigui Sèrbia, Catalunya no és Kosovo.

La Catalunya real!?

I després de TOT el que ha passat... ens diuen que aquesta xusma sociata tornarà a escombrar en resultats a Catalunya a les eleccions ecspanyoles?

Ha de ser una plaga divina, perquè si no, no s'entén.

És això, companys?

L'Àrtur ha agafat ja definitivament la batuta de la precampanya fins que en Duran no es posi bo. Ras i curt, no m'agrada per on van els trets. No m'agrada que aquestes eleccions ecspanyoles hagin de ser la torna de les catalanes. Així, a cop calent, em fa venir vomitera la sola idea que el resultat al Congrés pugui fer que "d'aquí a dos mesos Montilla ja no serà president de la Generalitat" com diu en Macias. És lamentable i patètic que haguem d'exigir ara que "es respecti la força més votada" amb efectes retroactius.

Però en canvi, llegint-vos a vosaltres estimats cimerencs, detecto que aquesta idea us mola. És això, companys? De debó volem sucursalitzar fins a aquest punt les nostres institucions? I aquesta sucursalització ha de venir de la mà d'un partit com CiUT? Vam cagar-nos amb Déu i sa mare que el Gran Farsant va fer saltar el conseller en cap (aleshores la Morsa) de la Generalitat, i en canvi ara farem que ens serveixin el cap del Tio Pepe en safata de plata.

Mireu, que m'ho acalareixin, tot plegat! Que m'expliquin què vol dir tot això i com s'ho faran. Perquè jo sóc capaç d'assimilar que la política catalana i ecspanyola estan estretament vinculades, i que l'una afecta l'altra i a l'inrevés. Però no m'esperava que fos amb aquest nivell d'immediatesa tan mesquí, un puto canvi de cromos, que ens retrata com a nació de fracassats.

La tensió dels cordons produeix monstres

Tensió. Al president ecspanyol l'han enxampat novament revelant-se com el que és... un farsant. A les passades municipals, deia en un míting que el PSOE no havia de fer-li al joc al PP, i proclamava amb aquella retòrica tan seva que: "A cada insulto que recibamos, nosotros responderemos con una propuesta. A cada descalificación, con una sonrisa..." i bé, i tota una colla de bajanades igual de cursis. Mireu-vos el vídeo fins al final, que correspon al final de l'entrevista que li va fer en Gabilondo l'altre dia, i ja em direu si sou capaços de trobar-li aquesta "sonrisa".

Tumor. Tanta tensió ha deixat Josep Antoni Duran i Lleida fora de combat. Es veu que li han trobat un tumor al pulmó. Ha estat operat amb èxit i els metges diuen que estarà a punt per la campanya. Vagi per endavant que ens alegrem que tot hagi quedat en un ensurt. No és cosa per fer broma. Però si m'accepta un consell, des d'aquí li recomano que deixi la política i es dediqui a alguna altra cosa més relaxada. La salut és el primer.

Cordó. Amb el "calvo" enllitat a l'hospital, l'Àrtur li fa d'actriu suplent. I és clar això ho ha aprofitat per marcar múscul i paquet. A la Cope i el Mundo l'han fet un homenet després de dir que els partits nacionalistes al Congrés havien de ser "el cordó sanitari per evitar que s'escampi el virus del PSOE i el PP". Home, com a declaració no està malament. Ara confiem que els fets no el desmenteixin, i que com sempre s'acabin convertint en cordó umbilical per garantir la governabilitat...

Sodomització diària

Només dos apunts breus, per constatar que efectivament els sociates ens sodomitzen dia sí dia també. El primer, les declaracions desinhibides i descaradament arrenglerades amb el PP que ha fet el Grandíssim Farsant (m'he vist en l'obligació d'ascendir-lo de 'gran' a 'grandíssim'). Segons ha dit aquest fill de la gran puta dóna ple suport a garantir el dret dels escolars a garantir l'ensenyament en castellà a Catalunya. Fins que ningú em demostri el contrari, això és carregar-se el model d'immersió lingüística, promoure la segregació idiomàtica a les aules, vexar les nostres institucions, i pixar-se sobre el català. I a sobre, després, haurem de fer salts d'alegria si guanya aquest líder mundial de pa sucat amb oli. Quan veig la patuleia d'artistes que li donen suport i em recomanen que el voti, em venen ganes de llençar els discos de Sabina (a qui adoro) a les escombraries i fer cas dels consells electorals dels bisbes.

L'altre, aquest cap de setmana, quan el Tio Pepe fou guardonat amb no-sé-quin-collons de premi de la FECAC, el xiringuito que es va muntar el mafiós del Garcia Prieto per no haver de treballar quan va arribar al nostre país. No sé si heu vist les imatges, però fan posar la pell de gallina. Evidentment, no tenen res a veure amb les del president d'un país recollint un Nobel o alguna medalla al mèrit polític. No. Més aviat, recorden a les celebracions cutre-salsitxeres que fan els xarnegos del tipus "merendero de lóh domingoh", un cop han acabat "er partió de furbito" i abans de fotre's "er conejo a la parrisha y er tinto de verano". Doncs bé, és en aquest context que el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, successor dels presidents Macià, Companys, Irla, Tarradellas, Pujol i (si voleu) Maragall, va pujar a l'estrada per dir quatre obvietats i de passada fer-se estimar una miqueta pels seus. L'important són les declaracions del 'capo de la Fecac', com dient que no ha de demanar perdó per viure a Catalunya, ser andalús i no donar-li la gana de parlar en català. A més, en el rerefons, hi trobem les subvencions de la Generalitat. El premi (i l'ensabonament) a Montilla segur que ajudaran a que tornin a donar-se així a l'engròs, ara que per fi el conseller Treserras hi havia posat seny.

On és el nostre Barack Obama?

Benvolgudíssims compatriotes,

l'absència ha estat obligada. Dolorosa però obligada. I només em manté la consciència una mica tranquil·la, el fet de pensar que com a mínim haurà servit per a desmentir la consigneta de jerkis i de sociates (redundància) a propòsit que érem un blog del Madí fet des de la seu de Còrsega, etc. Queda clar que aquí la professionalitat la posen els nostres i els vostres comentaris. La resta no és amor a l'art, sinó al país.

Dit això faré un breu comentari com a reentré. Constato que ens falta trempar. Sí, està clar que no mola la campanya aquesta on el Duran es dedica anar a misses organitzades pel tarat del Miró-Ardévol, i on fora de La Vanguardia (on té foto i peça diària) no surt gairebé per enlloc. És normal. El seu lideratge no és el de la immensa massa social que manté CiUt al peu del canó polític. Però dit això (i dit que el votaré perquè votaré CiUt com a millor opció de dinamitar el Tripi, és a dir, de servir al país), la resta també fot bastant de fastiguet.

Qui hi ha a can ERCM? El Labordeta català, per exigències del guió i perquè es va empassar el regalet enverinat d'encapçalar una candidatura abans de la seixantena. I punt. Aquest pobre pardal, amb la seva arrogància i repel·lència a sobre, està solet perquè ni la Morsa ni el Metropagès no volen veure's gaire esquitxats per la bufetada que s'esperen (merescudament). Però això evidencia que a can Palangana Bis, el lideratge de moment ni hi és ni se l'espera.

El nen aquest de l'Herrera va fent les seves coses amb la bici i intentant diferenciar-se de la cosa sociata de la que n'és còmplice i catifa durant la resta de legislatura. I ara diu que parlar de pactes no és d'esquerres, quan ell i el seu xiringo mafiós i polpotià no serien res sense el que mamen dels seus crònics pactes amb la Secta. Peneta i companyia.

Per últim, hi ha l'ex-"amiga" del Rubalcaba i actual parella del conseller àulic de ZP, que s'esforça per fer alguna altra cosa a banda de pena. Tota ella i la seva pinyata, al costat de la paraula optimista, és una oxímoron de dimensions catedralícies, a l'estil de la Sagrada Família que la Secta es vol carregar.

Davant d'aquest "panorama para matar" últimament m'entretinc molt amb les eleccions nord-americanes. Allà torna a haver-hi èpica. Hi ha un noi que no ho fa gens malament i que, com a mínim, desperta expectativa. No dic que acabi guanyant, però el seu discurs, el seu posat i la seva audàcia generen il·lusió pel canvi. Que no se sap exactament en què podria consistir aquest canvi? Cert. Però no és menys cert que davant el panorama trist que allà ha dibuixat Bush i que aquí ens regalen els Tripis i el Gran Farsant, un canvi a pitjor es veu complicat.

Per això em pregunto on serà el nostre Barack Obama. I després veig el 59 segons i declaracions de la caspa i crosta ecspanyolista, sociata i milionària com el Buenafuente, i ho veig clar. Perquè, no és bonic que un patriota amb poder posi tan nerviosos als sequaços de la Secta?? Això sol no ens anima ja una miqueta? Oi que sí? Perquè si els posa nerviosos vol dir que els podria fer trontollar la poltrona, els privilegis i la tirania a què ens tenen sotmesos des de fa dècades, no? Bé, posats a buscar il·lusió, ja veieu que vaig mirant de trobar el nostre Barack Obama...

Ridao, per si de cas, agafa la motxilla

Compatriotes,

En el post anterior, algun cimerenc il·lustre apuntava la possibilitat que Esquerra es quedés sense grup parlamentari propi després de les eleccions ecspanyoles del 9 de març. El comentari va ser entomat per algun altre cimerenc (també il·lustre, evidentment) i convidava a obrir el debat sobre aquesta qüestió.


Quins resultats obtindrà Esquerra? Teniu algun pàlpit? Aguantarà el tipus? O es fotrà una clatellada d'aquelles antològiques? Què li espera a l'entranyable Joan 'mutatis mutandi' Ridao? Seria bo per al catalanisme polític que perdessin el grup? L'hòstia els faria reaccionar de cara el seu Congrés? O per contra, val més que mantinguin l'actual estatus a la cambra baixa? Què hi dieu?

Sigui com sigui, fa cosa d'un mes l'amic Arnau Oteji va mirar la seva bola de vidre i es va atrevir a fer un pronòstic dels resultats que obtindria Esquerra. Després d'analitzar-ho profundament, augurava una davallada de prop del 50% dels vots en relació a les ecspanyoles del 2004. Quasi res. Per si les mosques, nosaltres hem volgut muntar una campanyeta en solidaritat de l'amic Ridao. Qui sap? Potser ara que en Labordeta ha penjat l'escó, li passarà el relleu del 'grupo mixto' al jurista de Rubí. Tu Ridao, per si de cas, agafa la motxilla.

Jaume I, l'Oblidat

Que això nostre no és un govern, ho saben fins i tot els animals del zoo. Els únics que no semblen adonar-se de la seva incompetència intel·lectual són els mateixos membres d'aquest gabinet lamen-table que okupa el palau de la Generalitat. Però, mira, una cosa és que siguin uns incapaços i una altra és que no respectin les insti-tucions ni la dignitat del país que representen. Es pot ser una nul·litat política, però això no hauria de ser directament proporcional al grau de vexació a que sotmets el teu poble, ni et dóna dret a pixar-te sobre la seva història.

Aquests dies s'han celebrat arreu dels Països Catalans commemoracions de tota mena en motiu del vuitè centenari del naixement de Jaume I, el Conqueridor. A Poblet, a les Balears, iniciatives blocaires, d'entitats o plataformes... O sigui, que tot Déu s'ha sumat a la festa, fins i tot la Generalitat valenciana. Teniu notícia que la Generalitat de Catalunya hagi mogut un dit? No, perquè no ho ha fet. Es veu que sí que hem trobat el temps i els diners per commemorar (una altra vegada) l'holocaust jueu, però ningú ha cregut convenient honorar la figura del pare de la pàtria catalana (amb el permís de Guifré el Pilós, és clar).

Al desembre, ja vam denunciar des d'aquí la poca talla moral dels nostres dirigents al passar per alt la commemoració del 75è aniversari de la constitució del Parlament de Catalunya durant la república. Només es van dignar a muntar un acte patètic depressa i corrents 6 dies després. Van oblidar-se d'una data rellevant de la cambra que representa el poble de Catalunya, i ara s'obliden d'en Jaume I, que per a ells ja no deu ser el Conqueridor. Així estem.

Quin tumor més 'cutre'!!

Compatriotes,
corren temps mediocres i el blog ho està pagant. De fet, cal admetre-ho, Cimeraextra se'ns estava morint d'inanició. Però és que teníem una bona excusa: les nostres diferències sobre votar el Tumor o no van provocar que ens apleguessim en un tens conclave que ha durat pràcticament fins avui. I és clar, això ha fet que la criatura hagi estat un pèl maltractada. Ja li hem fet el boca a boca i el massatge cardiovascular de rigor per reanimar-lo.

Sigui com sigui, tornem a ser aquí per tornar a tertuliejar amb tots vosaltres. I servidor, a més, torna per justificar que insisteixi en la seva postura inicial de no votar el Duran. A diferència dels meus companys (i malgrat tot, amics) Garrigosa i Oteji, no crec sincerament que una CiUT més forta a Madrid que no pas ara (de 10 a què? a 12? a 13 diputats?) pugui "extorquir o xuclar la sang a Ecspanya". De fet, no crec que ni tinguin ni ganes ni esma per fer-ho. Balances fiscals abans de la investidura, diuen? I jo me'n ric: hahaha!!

Tampoc crec una victòria pírrica del PSOE-GAL i l'eventual suport del tumor i la seva colla de cèl·lules mortes convergents pugui desestabilitzar el tripi. No crec que l'Entesa trontolli ara per tant poca cosa. Són massa els cants de sirena de trencament del tripartit que he sentit com per ara creure'm aquesta ingenuitat. Però d'acord. Bo i admetent que el nostre govern se'n va a prendre pel cul perquè és una de les condicions de CiUT per garantir la governabilitat ecspanyola, aleshores m'emprenyaré de debó. Se me'n refot que la Generalitat estigui en mans de quatre incapaços i en certa manera m'és igual que el president sigui el Tio Pepe. Sí, ja sé que això és greu, gravíssim. Sóc conscient que en un país normal, exceptuant algun conseller, el nostre govern en pes seria destituït i jutjat per alta traició a la pàtria. Però tot plegat seria més lamentable si a sobre ens ha de venir el Gran Farsant a treure'ns les castanyes del foc, condicionat per l'amibició ministerial del Tumor. Això seria 'es colmo', no?

Per tant, de votar en Duran per desestabilitzar el tripi, ni parlar-ne. Si volem canviar el nostre govern, fem-ho. Però no d'aquesta manera tan patètica, si us plau. No siguem tan 'cutres'. Per 'cutre', ja tenim en Duran, que fa creure a tothom el que no és. Passa per ser un tio solvent i ben valorat a les enquestes, quan en realitat, si te'l mires d'aprop li veus el llautó. El 'cutre' d'en Duran va prometre una mensualitat de 1.000 euros per fill de 0 a 6 anys. És clar que no ho va calcular bé, va veure que això era una pasta gansa per a tot l'Estat, i es va afanyar a trucar les redaccions per "matisar" les seves paraules. Els mil euros ja no eren mensuals, sinó anuals. I encara hi ha més. El 'cutre' d'en Duran va fer veure que muntava un consell d'assessors econòmics d'alt nivell, sense que els interessats ho sabessin. Quin tumor més 'cutre'!! No siguem com ell, i posem-hi una mica de dignitat. Potser caldria considerar l'opció de votar en blanc, com ara defensa la Perkins... qui t'ha vist i qui et veu.