Els cimerencs us desitgem un patriòtic...
dilluns, desembre 24, 2007
dijous, desembre 20, 2007
Es busca definició
Els cimerencs més veterans ja coneixeu el nostre Diccionari de Conceptes Bàsics, una eina imprescindible per entendre el nostre país i la patuleia de personatgets que el governen. I suposo que la majoria de cimerencs també sou conscients que el Diccionari fa mesos que no s'actualitza. Això ho volem canviar, i començarem introduïnt-hi la definició del Tio Pepe. No pot ser que la rata que tenim de president encara no tingui la seva entrada al nostre Diccionari.
Voleu que ser vosaltres els autors de la definició? Estem secs d'idees i de mala llet gairebé ja no ens en queda. Us hi animeu? Envieu-nos la vostra definició a cimeraextra@gmail.com. Les anirem publicant totes, com si fossin diferents accepcions per a un mateix terme. De fet, estarem encantats de que sigueu vosaltres els que aneu ampliant el diccionari. Comencem doncs per l'energúmen aquest?
Voleu que ser vosaltres els autors de la definició? Estem secs d'idees i de mala llet gairebé ja no ens en queda. Us hi animeu? Envieu-nos la vostra definició a cimeraextra@gmail.com. Les anirem publicant totes, com si fossin diferents accepcions per a un mateix terme. De fet, estarem encantats de que sigueu vosaltres els que aneu ampliant el diccionari. Comencem doncs per l'energúmen aquest?
No fotem cagarel·la, eh?
Pífies Àrtur, SL. Aquesta setmana en Gàfez ha donat una mostra més de la seva inseguretat a l'hora de caminar sobre terrenys que no li són còmodes. Preguntat al programa "Tinc una pregunta per a vostè" sobre quin hauria de ser el percentatge que donés la victòria al SÍ en un hipotètic referèndum d'autodetermina-ció, l'amic Àrtur va respondre que un 66,6%. És una manera com una altra d'espifiar-la... un cop més.
Els dos terços. El funambulista convergent feia equilibris per no empantanegar-se i deixar tothom content. Però l'exhibició va ser decebedora. No dic que l'argument dels 2/3 no sigui raonable, però és que la rèplica és tan fàcil. D'acord, per reformar la llei electoral cal un suport del 66% de la cambra, però per investir el president només el 51%.
La meitat més un. De petit, em van ensenyar que això de la democràcia era una cosa molt seriosa. De lliçons sobre aquesta matèria me'n van donar més aviat poques, però les necessàries per entendre que aquest sistema de govern es regeix per una norma bàsica: la meitat més un.
Mas vs. Solana. En Mas no només proposa un percentatge enverinat i antidemocràtic, sinó que fins i tot va més enllà de plantejaments com el que va fer Javier Solana pel referèndum de la independència a Montenegro. Mister PESC va situar la victòria del SÍ per damunt del 55%. Serà que l'Àrtur s'està fent sociata?
Democràcia sui generis. A Montenegro va guanyar el SÍ tot i les condicions draconianes imposades per la UE. A Catalunya no sé què passaria, el més patètic és que les condicions ja ens les posem nosaltres mateixos. Perquè, aviam, Àrtur... m'expliques això de que el 51% (o fins i tot el 66,4%!!!!) de les persones que voten per la independència s'hagin de quedar de braços creuats, per la senzilla raó que el 49% (o el que és pijtor, el 33,6%) no la volen!!!??? Explica'm-ho perquè no ho entenc? La teva és una manera molt particular d'entendre la democràcia, no trobes?
Els dos terços. El funambulista convergent feia equilibris per no empantanegar-se i deixar tothom content. Però l'exhibició va ser decebedora. No dic que l'argument dels 2/3 no sigui raonable, però és que la rèplica és tan fàcil. D'acord, per reformar la llei electoral cal un suport del 66% de la cambra, però per investir el president només el 51%.
La meitat més un. De petit, em van ensenyar que això de la democràcia era una cosa molt seriosa. De lliçons sobre aquesta matèria me'n van donar més aviat poques, però les necessàries per entendre que aquest sistema de govern es regeix per una norma bàsica: la meitat més un.Mas vs. Solana. En Mas no només proposa un percentatge enverinat i antidemocràtic, sinó que fins i tot va més enllà de plantejaments com el que va fer Javier Solana pel referèndum de la independència a Montenegro. Mister PESC va situar la victòria del SÍ per damunt del 55%. Serà que l'Àrtur s'està fent sociata?
Democràcia sui generis. A Montenegro va guanyar el SÍ tot i les condicions draconianes imposades per la UE. A Catalunya no sé què passaria, el més patètic és que les condicions ja ens les posem nosaltres mateixos. Perquè, aviam, Àrtur... m'expliques això de que el 51% (o fins i tot el 66,4%!!!!) de les persones que voten per la independència s'hagin de quedar de braços creuats, per la senzilla raó que el 49% (o el que és pijtor, el 33,6%) no la volen!!!??? Explica'm-ho perquè no ho entenc? La teva és una manera molt particular d'entendre la democràcia, no trobes?
dimecres, desembre 19, 2007
Campanyes Cimeraextra
Aviat farem reformes al piset, i notareu petites modificacions al blog. Res de l'altre món, canvis subtils, respectuosos amb l'esperit del Cimera, però necessaris per posar-nos al dia.
Per anar fent boca, us avanço una de les novetats que el Consell de redacció d'aquest blog va acordar en la darrera cimera presencial. A partir d'ara, i sobretot amb la vista posada amb les eleccions ecspanyoles, seran habituals veure i sentir campanyes polítiques de tota mena procedents de tots els àmbits. Els cimerencs no volem ser menys i de fet ens ve molt de gust participar d'aquesta orgia de missatges enverinats, de pancartes obscenes i d'eslògans partidistes. D'entrada, engegarem quatre campanyes. A saber:
Digues-li que és un farsant. Envieu-li un correu al president del govern ecspanyol José Luis Rodríguez Zapatero i trasllada-li les teves opinions sobre la seva persona. O sigui, expliqueu-li com n'és de fill de puta, de mentider, d'hipòcrita, de farsant. Vosaltres trieu el missatge, nosaltres li fem arribar al seu correu electrònic. Si no li diem els patriotes de pedra picada, no li dirà ningú. I, la veritat, més val que ho sàpiga, no?
Una motxilla pel Ridao: el "Labordeta" català. Solidaritzem-nos amb el cap de llista per Esquerra al Congrés. Com que estem convençuts que no aconseguirà grup parlamentari i acabarà desterrat al grup mixt, hem pensat en mobilitzar l'electorat no perquè el voti, sinó per comprar-li una motxilla, com en "Labordeta". Ens comprometem a comprar-li'n una de barateta si obté un o dos escons. S'accepten donatius.
Escanyem el tumor. És una de les idees que ens volta pel cap per evitar que en Duran sigui ministre. En teniu alguna de millor? Ens la podreu fer arribar i un jurat decidirà quina d'elles és la més factible per dur a la pràctica. A més, la guanyadora tindrà premi. Si de nosaltres depén, el Tumor no serà ministre sota cap circumstància.
Com definiries el Tio Pepe? Els cimerencs més veterans ja coneixeu el nostre Diccionari de Conceptes Bàsics, una eina imprescindible per entendre el nostre país i la patuleia de personatgets que el governen. I suposo que la majoria de cimerencs també sou conscients que el Diccionari fa mesos que no s'actualitza. Això ho volem canviar, i començarem introduïnt-hi la definició del Tio Pepe. No pot ser que la rata que tenim de president encara no tingui la seva entrada al nostre Diccionari. Voleu que ser vosaltres els autors de la definició? Estem secs d'idees i de mala llet gairebé ja no ens en queda. Us hi animeu?
Apa, de moment, ja està. En breu, us explicarem com es canalitzarà cadascuna d'aquestes campanyes. També posarem a la vostra disposició els banners de rigor perquè en pogueu fer difusió als vostres blogs... si us ve de gust, és clar.
Per anar fent boca, us avanço una de les novetats que el Consell de redacció d'aquest blog va acordar en la darrera cimera presencial. A partir d'ara, i sobretot amb la vista posada amb les eleccions ecspanyoles, seran habituals veure i sentir campanyes polítiques de tota mena procedents de tots els àmbits. Els cimerencs no volem ser menys i de fet ens ve molt de gust participar d'aquesta orgia de missatges enverinats, de pancartes obscenes i d'eslògans partidistes. D'entrada, engegarem quatre campanyes. A saber:
Digues-li que és un farsant. Envieu-li un correu al president del govern ecspanyol José Luis Rodríguez Zapatero i trasllada-li les teves opinions sobre la seva persona. O sigui, expliqueu-li com n'és de fill de puta, de mentider, d'hipòcrita, de farsant. Vosaltres trieu el missatge, nosaltres li fem arribar al seu correu electrònic. Si no li diem els patriotes de pedra picada, no li dirà ningú. I, la veritat, més val que ho sàpiga, no?
Una motxilla pel Ridao: el "Labordeta" català. Solidaritzem-nos amb el cap de llista per Esquerra al Congrés. Com que estem convençuts que no aconseguirà grup parlamentari i acabarà desterrat al grup mixt, hem pensat en mobilitzar l'electorat no perquè el voti, sinó per comprar-li una motxilla, com en "Labordeta". Ens comprometem a comprar-li'n una de barateta si obté un o dos escons. S'accepten donatius.
Escanyem el tumor. És una de les idees que ens volta pel cap per evitar que en Duran sigui ministre. En teniu alguna de millor? Ens la podreu fer arribar i un jurat decidirà quina d'elles és la més factible per dur a la pràctica. A més, la guanyadora tindrà premi. Si de nosaltres depén, el Tumor no serà ministre sota cap circumstància.
Com definiries el Tio Pepe? Els cimerencs més veterans ja coneixeu el nostre Diccionari de Conceptes Bàsics, una eina imprescindible per entendre el nostre país i la patuleia de personatgets que el governen. I suposo que la majoria de cimerencs també sou conscients que el Diccionari fa mesos que no s'actualitza. Això ho volem canviar, i començarem introduïnt-hi la definició del Tio Pepe. No pot ser que la rata que tenim de president encara no tingui la seva entrada al nostre Diccionari. Voleu que ser vosaltres els autors de la definició? Estem secs d'idees i de mala llet gairebé ja no ens en queda. Us hi animeu?Apa, de moment, ja està. En breu, us explicarem com es canalitzarà cadascuna d'aquestes campanyes. També posarem a la vostra disposició els banners de rigor perquè en pogueu fer difusió als vostres blogs... si us ve de gust, és clar.
divendres, desembre 14, 2007
Porra avançada
Amics, companys, compatriotes
·
El que segueix és un relat a mig camí entre les matemàtiques i la vidència. És el resultat de la curiositat - que no pas neguit- de saber què passarà amb la Palangana bis a les properes eleccions ecspanyoles. Tots sabem que ERCM recularà, això no és cap misteri. Primer, perquè ve d'un sostre elevadíssim però irreal per les raons que tots coneixem. I segon, perquè el cicle d'ERCM ara mateix és descendent (com confirmen les hòsties a les eleccions al Parlament i a les darreres municipals). Per tant, això ja ho tenim. Jo, el que he procurat modestament, és quantificar la magnitud de la tragèdia. Aquest n'és el resultat:
·
Qualsevol anàlisi sobre els possibles resultats d'ERCM el pròxim 9 de març s'ha de fer tenint present que els 638.902 vots que va treure la morsa fa quatre anys són pura fantasia, el resultat d'una conjuntura irrepetible. Per tant, el primer que vaig fer va ser determinar quin hauria estat el resultat d'ERCM si no s'haguessin produït les circumstàncies excepcionals que van concòrrer el 14-M. Òbviament hagués crescut -el partit es trobava en un cicle expansiu- però no ho hauria fet com ho va fer. Perquè?
·
Si analitzem la seqüència històrica dels resultats de la Palangana bis en les diferents eleccions comprovem que un patró sempre es repeteix: Esquerra mai mai mai ha tret millors resultats en unes eleccions ecspanyoles que en unes eleccions al Parlament. L'axioma només es trenca curiosament el bienni 2003-2004 (544.324 vots al Parlament i 638.902 al Congrés), dada que confirma l'excepcionalitat dels da
rrers comicis ecspanyols i l'atípic dels resultats d'Esquerra.
rrers comicis ecspanyols i l'atípic dels resultats d'Esquerra.·
Però a més, des del 1991 els resultats d'ERCM a les eleccions municipals també s'han situat sempre sempre sempre per sobre dels obtinguts a les eleccions ecspanyoles. I com en l'exemple anterior, aquesta situació només es trenca el període 2003-2004 (414.549 vots municipals i 638.902 vots ecspanyols).
·
Ja només per això, la lògica diu que Esquerra, el 14-M del 2004 hauria quedat segur per sota dels 544.324 vots que havia tret a les eleccions al Parlament i, gairebé amb tota seguretat (tal com passava des del 91), també per sota dels 414.549 vots que havia tret a les municipals anteriors. Però Bin Laden, l'11-M, l'excusió a Perpinyà i l'expulsió del Govern, la bogeria feixista del PP, el martirologi de la morsa, tot tot tot va contribuir a regalar Esquerra un vot excedentari que va distorsionar a l'alça els seus resultats.
·
Per tant, atenent a la seqüència històrica de resultats i a la progressió de la Palangana bis (increment del 84% a les municipals 99/03 i dels 100,7% a les catalanes 99/03) trobo que una hipòtesi de treball possible indica que ERCM hauria més que doblat els resultats a les ecspanyoles però en cap cas arribar al nivell que ho va fer. Si li atorguem -per exemple i sent generosos- un 116% de creixement respecte als 190.292 que va treure el 2000 al Congrés ens dóna uns resultats per Esquerra el 2004 de 411.030 vots (i aquesta xifra ja s'ajusta més a l'evolució temporal a que feia referència abans).
·
Per tant jo crec que Esquerra ja ha perdut d'entrada uns 227.000 vots (el 35,5%) que només els van fer confiança en unes circumstàncies i unes condicions excepcionals i irrepetibles. El seu resultat real s'hagués situat a l'entorn dels 411.030 vots.
·
Ras i curt: la primera gran hòstia per a Esquerra arriba abans de jugar el partit. I ara, a sobre, cal determinar quin percentatge perden sobre la xifra real atès que, com s'ha demostrat, aquest vot també està en desbandada davant el montillisme desbocat i obscè de la morsa i els seus.
·
Esquerra ha entrat en cicle descendent, això només un idiota és capaç
de negar-ho. A les eleccions al Parlament va perdre el 23,8% dels vots (127.969 electors) i a les municipals la cosa encara va ser pitjor, amb una caiguda del 30,7% i 79.778 vots. Com sigui que no hi ha res que faci pensar que ERCM ha revertit la tendència (més aviat el contrari) ara cal traslladar-la a les eleccions ecspanyoles (on encara la Palangana bis viu de les rendes del cicle ascendent fins i tot si descomptem el vot inesperat que va rebre l'11-M).
·
de negar-ho. A les eleccions al Parlament va perdre el 23,8% dels vots (127.969 electors) i a les municipals la cosa encara va ser pitjor, amb una caiguda del 30,7% i 79.778 vots. Com sigui que no hi ha res que faci pensar que ERCM ha revertit la tendència (més aviat el contrari) ara cal traslladar-la a les eleccions ecspanyoles (on encara la Palangana bis viu de les rendes del cicle ascendent fins i tot si descomptem el vot inesperat que va rebre l'11-M).·
Si suavitzem la caiguda i li atorguem unes pèrdues aleatòries del 20% (inferior en tot cas a les registrades al Parlament i a les municipals) significa que Esquerra perdria 82.206 paperetes i obtindria 328.824 vots. Això és una caiguda del 48,5%, que admeto que és per flipar però...perquè no pot produir-se? Al cap i a la fi aquesta xifra se situa -com ha passat històricament- per sota dels 416.355 vots de les eleccions al Parlament del 2006 i dels 334.771 que va obtenir a les municipals de maig.
·Temps al temps.
dimarts, desembre 11, 2007
L'endemà 
dilluns, desembre 10, 2007
El misteriós cas del video desaparegut
No amics. No és aquest post un homenatge als còmics de Tintin ni un remake de S'ha escrit un crim sinó munició contra la hipocresia i el cinisme superlatius de la Secta. El relat que segueix prové de fonts molt solvents que el Cimera té incrustades a la mateixa teletré.
·
Els fets es remunten al diumenge 25 de novembre i l'escenari del crim va ser el plató d'informatius. La víctima, Joan Carles Peris. L'arma, un video sobre els preparatius de la manifestació pel dret a decidir de l'1 de desembre que es va emetre al migdia sense cap problema però que, curiosament, al vespre va saltar.
·
Què va passar en les 6 hores que hi ha entre ambdues edicions? Doncs que la secta va donar ordres directes, directíssimes, que el video no es tornés a emetre per considerar que s'animava la gent a participar. Però no penseu que van ser una o dues trucades no. Els nostres talps a la seva ens confirmen que els telèfons bullien, sobretot perquè en Peris es negava a ajupir-se davant d'aquests màfies.
·
Tant és així que a les 20:57, tres minuts abans del TN, el video estava preparat per obrir. A les 20:58, però, una veu d'ultratomba avisa en Peris a través del pinganillo: "El video de la manifestació ha saltat". I així va ser com va haver d'improvisar l'obertura del telenotícies amb la segona notícia que, problablement, devia ser més nacional i menys nacionalista segons el gust de la Secta.
dimecres, desembre 05, 2007
Celebrem el 6-D!
Amics, companys, compatriotes
·
El 6 de desembre de 1932 Catalunya recuperava la seva tradició d'autogovern amb la constitució del Parlament sorgit de les eleccions del 20 de novembre. La cambra la presidia el Molt Honorable Lluís Companys mentre la presidència de la Generalitat l'ocupava el Molt Honorable Francesc Macià.
·
El 6 de desembre de 1982, els Molt Honorables Jordi Pujol i Heribert Barrera (com acrediten les dues reproduccions de La Vanguardia de l'època que podeu veure a sota) commemoraven solemnement el cinquantè aniversari d'aquella històrica data. De fet, es va fer 9 dies després del que tocava però el cas és que es va fer, i en uns moments gens proclius a exaltacions d'aquest tipus.
·
El 6 de desembre de 2007, amb les dues màximes institucions del país en mans dels molts lamentables Tio Pepe i el jardiner, silenci total. Ni el Parlament ni el Govern (així consta a les agendes) han programat res per celebrar una xifra ben rodona com són els 75 anys de la constitució del Parlament durant la República.
·
El problema de fons per oblidar-se d'aquesta data és, una vegada més, que la cosmovisió de la turba que parasita a les màximes institucions del país és plenament i absoluta ecspanyola. Per això l'Ajuntament de Barcelona -amb els vots del PSOE i el PP- tornarà a celebrar la Constitució aquest any i per això el Tio Pepe va demà a Madrid a ecspanyolejar com una mala cosa amb els seus. Al nostre 6 de desembre, en canvi, li poden donar ben pel cul.
·
De la Secta, ecspanyols fins a les catxes i darrerament més preocupats en el gulag que en una altra cosa, això no ens ha d'estranyar gens. En canvi, sí és lamentable i galdós el paper de les Palanganes. S'han assabentat de la data la morsa i el metropagès o continuen submergits en la més profunda de les irrellevàncies com és habitual? I l'inútil del Monchito? No era aquest pallús l'encarregat de recuperar la memòria històrica?
·
Davant aquest nou cop baix al país, davant aquesta nova pixada del tripi sobre la història...Celebrem el 6-D, però no allà, sinó aquí!
dimarts, desembre 04, 2007
diumenge, desembre 02, 2007
Sabata, presidenta!
Fossin 700.000 persones, com diuen els organitzadors, 200.000 com assegura la Guàrdia Urbana o "tan sols" 125.000 com xifra El Pravda, la manifestació de dissabte va ser un èxit rotund. Inqüestionable. I va ser un èxit de tots. Servidor va anar-hi en família, i fins i tot la meva nena de dos anys va ensumar-se que allò era un esdeveniment dels grossos. Només els analfabets, els infranormals, o els botiflers poden negar l'evidència.
El vaig veure dissabte va confirmar-me allò que vaig escriure fa uns dies: "Que ningú s'equivoqui: aquesta mani no és només pel dret a decidir sobre les infraestructures, sinó que va més enllà. Marcarà la frontera entre ells i nosaltres, i farà que la política pivoti sobre l'eix nacional, en comptes de l'eix esquerra-dreta. A una banda, PSC-PSOE i el PP, i a l'altra la resta de partits d'estricta obediència catalana." D'acord que entre aquests partits d'estricta obediència catalana n'hi ha que són curts de gambals, i s'entesten a criminalitzar CiUT pel simple fet de respirar. Però no és això el que m'interessa.
El que em fa trempar és que s'ha establert per fi l'ells o nosaltres. El que em fa trempar és que l'eix nacional Catalunya-Espanya s'ha imposat per damunt de l'eix esquerra-dreta. El que em fa trempar és que per sobre de tota ideologia, ha prevalgut la dignitat nacional. El que em fa trempar és la comunió entre la gent, independentment dels partits, perquè... no serà que la gent cada cop és més independent dels partits? A què es deu si no l'abstenció, majoritàriament de sensibilitat catalanista? Els partits han perdut solvència i credibilitat. Per les raons que sigui, però és així. I doncs? Què hi feia tanta gent al carrer si els partits ja no pinten gaire res? Dedueixo que el que passa és que hi ha una sentiment (i permeteu-me que em posi cursi) per sobre dels partits amb la qual la majoria combreguem. I aquest sentiment l'ha sabut aglutinar sota un mateix paraigua la Plataforma pel Dret a Decidir. Han estat ells els inventors de la idea, els creadors de la criatura, els que han convocat la mani i convençut a centenars d'entitats cíviques, culturals i també polítiques, els que han aconseguit que ningú se l'apropiï i al mateix temps sigui de tothom.
Per això em pregunto... per què no fem que la Plataforma pel Dret a Decidir es constituexi en partit polític? Per què no es posen les piles per anar a les ecspanyoles? Per què no escalfen motors per a les catalanes? Mònica Sabata, presidenta? Per què no? No us convenç? I si l'acompanyessin patriotes de pedra picada com l'Alfons Lopez Tena, en Vicent Sanchis, en Joan Carretero o en Jan Laporta? Tampoc? No seria això una autèntica refundació del catalanisme, transversal i sobiranista? Què me'n dieu? En parlem?
El vaig veure dissabte va confirmar-me allò que vaig escriure fa uns dies: "Que ningú s'equivoqui: aquesta mani no és només pel dret a decidir sobre les infraestructures, sinó que va més enllà. Marcarà la frontera entre ells i nosaltres, i farà que la política pivoti sobre l'eix nacional, en comptes de l'eix esquerra-dreta. A una banda, PSC-PSOE i el PP, i a l'altra la resta de partits d'estricta obediència catalana." D'acord que entre aquests partits d'estricta obediència catalana n'hi ha que són curts de gambals, i s'entesten a criminalitzar CiUT pel simple fet de respirar. Però no és això el que m'interessa.
El que em fa trempar és que s'ha establert per fi l'ells o nosaltres. El que em fa trempar és que l'eix nacional Catalunya-Espanya s'ha imposat per damunt de l'eix esquerra-dreta. El que em fa trempar és que per sobre de tota ideologia, ha prevalgut la dignitat nacional. El que em fa trempar és la comunió entre la gent, independentment dels partits, perquè... no serà que la gent cada cop és més independent dels partits? A què es deu si no l'abstenció, majoritàriament de sensibilitat catalanista? Els partits han perdut solvència i credibilitat. Per les raons que sigui, però és així. I doncs? Què hi feia tanta gent al carrer si els partits ja no pinten gaire res? Dedueixo que el que passa és que hi ha una sentiment (i permeteu-me que em posi cursi) per sobre dels partits amb la qual la majoria combreguem. I aquest sentiment l'ha sabut aglutinar sota un mateix paraigua la Plataforma pel Dret a Decidir. Han estat ells els inventors de la idea, els creadors de la criatura, els que han convocat la mani i convençut a centenars d'entitats cíviques, culturals i també polítiques, els que han aconseguit que ningú se l'apropiï i al mateix temps sigui de tothom.
Per això em pregunto... per què no fem que la Plataforma pel Dret a Decidir es constituexi en partit polític? Per què no es posen les piles per anar a les ecspanyoles? Per què no escalfen motors per a les catalanes? Mònica Sabata, presidenta? Per què no? No us convenç? I si l'acompanyessin patriotes de pedra picada com l'Alfons Lopez Tena, en Vicent Sanchis, en Joan Carretero o en Jan Laporta? Tampoc? No seria això una autèntica refundació del catalanisme, transversal i sobiranista? Què me'n dieu? En parlem?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
