Present lamentable. Avui fa un any que el Tio Pepe va ser investit president de la Generalitat de Catalunya per obra i gràcia d'Esquerra. Fa, doncs, 365 dies que la Gestoria Montilla està en marxa. Recordeu quan ens deien que aquest govern ens havia de salvar la vida? Recordeu quan ens deien que en Montilla potser no era un líder carismàtic però que era un gran gestor i que això és el que comptava per a la Catalunya del segle XXI? Us en recordeu? Doncs bé, aquests 365 dies han estat els pitjors d'un primer any de Govern amb diferència, pel que fa a la qualitat dels serveis i les infraestructures al país. Vaja, que hem tingut tots i cadascun dels típics problemes amb els quals un gestor hauria d'estar acostumat a bregar-hi. Però, en canvi, tot i tenir un gestor primera divisió al capdavant de la Generalitat, la gestió de la crisi de les infraestructures ha estat inexistent. I què ha fet el nostre Govern? Doncs una conferència penosa sota el títol: "Un any compromesos amb tu". Que el tripi 2.0 ja és pitjor que el primer tripi ho sap fins i tot el Tio Pepe. Si no, a què ve tanta insistència a subratllar que ell és l'únic president d'un sol govern? No ho teníem superat això, amb el Govern d'Entesa?
Futur immediat. D'aquí a quatre dies, els catalans tenim una cita al carrer per manifestar-nos pel Dret a Decidir. Confio que aquesta mani, la versió 2.0 de la del febrer del 2006, sigui més espaterrant que l'anterior. I que sigui, ara sí, el punt de partida d'alguna cosa nova, sense hipoteques ni excuses. Un futur sense la hipoteca que CDC té amb el Tumor. L'Àrtur ha de fer un cop de timó més valent i arrossegar l'electorat convergent cap a posicions més desacomplexadament sobiranistes. Un futur sense l'excusa que fa servir Esquerra per justificar el seu pacte amb el PSC. La Vicecosa i el Metrosexual ja no podran dir que els sociates i els convergents volen el mateix per a Catalunya, i que posats a pactar prefereixen fer-ho amb una força d'esquerres. Un futur en què el farsantisme del PSC sigui tan evident com la claror del sol, i que quedi clar que el seu compromís és amb Espanya i amb el PSOE, ni 'amb tu' ni amb mi. A veure si d'una vegada per totes tanquem aquesta nefasta etapa pel país, i la segona part de tota aquesta història sí que val la pena.
sí- en defensa dels nostres interessos. Ara se'ns demana que sortim al carrer no com a protesta per allò que passa en desiertos lejanos y montañas remotas sinó per reclamar un tracte just contra la ruina d'aquest negoci anomenat Ecspanya. La Secta, com sabeu, ni hi serà ni se l'espera perquè segons la nova doctrina encunyada pel Tio Pepe "no és el moment de manifestar-se sinó de treballar”.
ir que votes, què dic votes! fins i tot que simpatitzes, amb la Secta. Amb aquells que frisen quan Ecspanya ens dóna pel cul i asseguren, a més, que el seu vot servirà per prolongar la sodomia. No en tinc cap dubte. El gran èxit nacional dels pròxims anys arribarà quan aconseguim que el PSC-GAL tingui vot ocult. Això significarà que se'ls comença a clixar, que comencen a fer angúnia, fàstic i repugnància. La mateixa que la neofalange.
posicions més dretadecidiristes (com diu el Francesc-Marc Àlvaro avui a La Vanguardia "anar més enllà del pujolisme sense espantar la senyora Pérez") és la gran contribució que CDC ha de fer. Benvinguda sigui, doncs, l'aportació de l'Àrtur.
Perdó. Compatriotes, primer de tot demanar-vos disculpes per la poca activitat dels últims dies al blog. No estem morts, però sí força ensopits, i sobretot molt entretinguts amb les nostres rutines laborals i familiars (que també les tenim, eh?). Crec que parlo en nom dels tres cimerencs fundadors (Garrigosa, Oteji i Mestres) si us prometo que continuarem encenent cada dia la flama del Cimera, com ho portem fent des de fa ja més de dos anys. I aquesta és una promesa de les bones, no del tipus Gran Farsant. Hi estem treballant, però aviat notareu alguns canvis al blog, que esperem siguin apludits per la parròquia. I ara anem al gra.
Perspectiva. Han passat força coses aquests dies... Així, mirat en perspectiva, per mi la millor va ser la "colleja" que li va clavar la Iceta al Joan "mutatis mutandi" Ridao. El Ridao va retreure al PSC la dependència al PSOE per no reclamar la dimissió de la ministra de Foment, en el ple sobre les infraestructures. La Iceta, que serà sociata, però no tonta, li va fer notar al nostre futur Labordeta català que Esquerra anava mancada de coherència, perquè Esquerra recolza els sociates i aquell mateix dia van tancar el pacte segons el qual es presentaran juntets al Senat, altra vegada. Dit d'una altra manera: Ridao, si acuses al PSC de sucursalisme, però al mateix temps el teu partit dóna suport al PSC... això, a vosaltres, en què us converteix? Ja t'ho dic jo, en la puta palangana dels sociates.
Idees. Perquè no sigui dit que no volem ajudar i que no fem crítica constructiva, des d'aquí obro una convocatòria d'idees per al discurs del nostre amic Gàfez. Ens consta que ens llegeix, així que fem-li arribar aquelles frases, paràgrafs o idees que ens agradaria sentir. En proposo dues. La primera: "A partir d'avui mateix, Convergència Democràtica de Catalunya -com a casa gran del catalanisme que vol ser- treballarà amb més èmfasi que mai i dedicarà tots els seus esforços i recursos polítics per portar Catalunya cap a un horitzó de llibertat i sobirania. Ho hauríem d'haver fet sempre, però la covardia o els interessos i càlculs partidistes ens feien recular. CDC vol una Catalunya independent, perquè Catalunya serà independent o no serà". I la segona: "CDC tindrà veu pròpia al Congrés ecspanyol, a través del seu grup parlamentari i dels seus diputats (inclosos, si no hi ha més remei, els d'Unió). El suport que eventualment puguem donar a un determinat partit majoritari amb l'objectiu de que pugui formar govern estarà condicionat a un pacte polític que serà conegut per tothom i revisat periódicament, posem cada 15 dies. Si s'incompleix algun punt del contracte, es deixa caure el govern peti qui peti. En aquest pacte no es demanarà la lluna, però que s'oblidin de rebaixes puntuals de l'IRPF o collonades vàries sense importància. Parlem del concert econòmic, de les balances fiscals, de la gestió aeroportuària... Per cert, en cap govern ecspanyol hi haurà membres de la casa gran del catalanisme. Cap ni un". Apa, ja ens tens dues, Àrtur. Pots fer copy-paste sense cap problema. No te'n reclamaré els drets d'autoria. Els cimerencs il·lustres que ens llegeixen, segur que n'aportaran moltes més... oi compatriotes?
poc la Palangana bis pot ser la solució de res per molt que el pseudo-intel·lectual aquest del López Bofill -a qui l'acció patriòtica més espectacular que se li recorda és haver-se repassat la Llansana- ens convidi a formar part de la filial del PSOE.
Benvolguts compatriotes,
Encara recordo quan al Mas el van nomenar conseller de PTOP, que va haver d'aturar unes obres que estava fent a la cuina de casa per por a què no en podrien dir. No debades, ell arribava a la conselleria després que Josep Maria Cullell i Jaume Roma s'haguessin vist obligats a plegar per presumptes casos de corrupció (tots dos, ves per on, referents a temes de xalets) i dels quals amb els anys n'acabarien sent absolts.
