L'estat de la nació?? Depressiu total

Sociaaaates, jeeeeerkis, ecspanyooools. Yuuuhuuuuu. Ja sóc aquiiiiiiiiiii. Ja he tornaaaaat.

·

Sí compatriotes. S'han acabat les vacances i això no és bonic de poder dir. Sí ho és, en canvi, retrobar-me amb tots vosaltres i comprovar què grans abanderats sou de la causa cimerenca, que no és altra que la lluita per l'alliberament de la nació. Per tant sigueu tots, i molt especialment el company i amic Garrigosa per la seva constància en aquest setembre de sol·litud, molt ben retrobats.

·

Com veieu, la meva tornada a casa s'ha produït enmig del debat de l'estat de la nació. Un estat que s'apropa molt a la depressió total veient la plaga bíblica que en forma de còctel d'analfabets, sectaris i ressentits governa avui el país. Crec, com bé deia l'amic Garrigosa en el post anterior, que no cal perdre gaire temps debatint sobre la xarlotada que s'ha fet al Parlament.

·

Jo, això sí, només em detindré en un passatge de la fantasmal aparició del Tio Pepe a l'hemicicle, just quan va aprofitar per aconsellar-nos que enterrem el plet amb Ecspanya. Ho he dit altres vegades però hi insistiré: qualsevol prec al poble de Catalunya deposat per aquest miserable té el mateix valor comminatiu que si Shinzo Abe parla als andorrans o Hu Jintao s'adreça als zimbawesos.

·

Per tant, amics, el cas que se li ha de fer a aquest detritus s'ha de situar a l'entorn del zero absolut. Perquè Montilla és al·lòcton, és Ecspanya, és l'enemic, l'adversari a batre. El llop amb pell de xai obligat per les circumstàncies a mantenir una certa estètica però que t'esqueixa a la mínima que et descuides. Ho saben fins i tot els desquiciats de la Palangana bis que es van negar a aplaudir el discurs del Montilleja quan no fa ni un any s'escorrien investint-lo després de sentir si fa no fa exactament el mateix que dimecres.

·

Però ja se sap. La contorsió ideològica a què obliga l'obediència deguda a l'ecspanyolisme de la Secta té un preu. Només cal llegir la reacció de la morsa a la proposta del, aquest sí, Molt Honorable lehendakari Ibarretxe. I algú pensa encara que aquests indigents d'Esquerra ens duran a la independència??

"Como nos gusta a los socialistas catalanes"

Amb aquesta frase, Le malade imaginaire ha descrit la Catalunya estupenda que estem vivint segons el Tío Pepe. Ja només per això, per ser la Catalunya que els mola als socialistes, jo els fotria una moció de censura, a veure si actuen en conseqüència aquests papanates que no aplaudeixen per sortir a la foto, però que després es posen genolleres i pitets per desplaçar-se per les dependències oficials del Govern. Actuar? Conseqüència? Sabem que la Palangana Bis no sap ni que són aquests mots, oi? Efectivament. Estava parlant metafòricament. Està clar que ni proposo moció de censura i que no espero res més d'ERCM que la seva desaparició com a grup parlamentari.

.

En tot cas, ja hem tingut la lectura de factura per part de Montilla i ja el tenim decansadet per avui. Seria mentir, el fet de dir que ha fet lectura d'un discurs. Ell d'això no en sap. Bàsicament s'ha dedicat a llegir signes que algú li ha escrit en un paper que no ha descrit res més que el molt alt preu que estem pagant els catalans dia a dia per tenir una sèrie d'interns del Cotolengo que un bon dia es van escapar del sanatori, que es van fer amb un partit i que ara l'utilitzen per a fer d'un analfabet ecspanyol i del seu partit de mafiosos els reis i senyors del nostre país.

.

Voleu que rebati coses que ha dit avui el Montilla? Cal? Oi que no? Oi que la trilogia aquesta de "seriositat, austeritat i rigor" que vol vendre aquest inútil cau pel seu propi pes? Oi que aquest individu no mereix més que el comparem amb el protagonista de la pel·lícula Bienvenido Míster Chance, on Peter Sellers broda el paper d'un analfabet funcional que arriba a president dels EUA, pel simple fet que els "llestos" que l'envolten són uns esnobs o uns imbècils o tot plegat i més? Perquè no em digueu que no us ha vingut mai aquesta idea al cap quan contempleu al Tío Pepe? Aquesta imatge i la del Mudito dels nans de la Blancaneus o la del Harpo dels germans Marx...

.

Així doncs, nosaltres, cimerencs, gent amb criteri i patriotisme, potser que no ens desgastéssim a discutir un no-discurs. Millor us emplaço demà dijous comentar la jugada del debat. A veure si al Parlament encara queda algú que hi diu alguna cosa...

Com m'agrades, Jan!

No, compatriotes. No acabo de sortir de l'armari en ple ciberespai. Com vosaltres (fidels seguidors de l'actualitat) ja sabreu, em refereixo a aquest moment gran que ens va dispensar ahir nit el Jan per la ràdio. Jo me n'he assabentat avui quan el Cuní ha entrevistat l'Àrtur i li ho ha comentat.
.
El cas és que el compatriota Jan ahir va deixar anar que a dia d'avui no tornaria a passar la Copa de la Champions a la rata immunda, traïdora, sociata-per-tant-farsant i ecspanyola del ZP. En un primer moment m'ha sorprès perquè jo no feia al Jan donant-lo al ZP res més que una escopinada a la cara. Però després he pensat dues justificacions:

.

1.- En aquell moment mític de Saint Denis, encara ZP no havia traït vilment i de dalt a baix les seves promeses iogureres sobre l'Estatut. Entre d'altres, l'amic Àrtur també hi feien confiança. I malgrat que tot això passava perquè ni l'Àrtur ni el Jan no devien aturar-se com cal a llegir el Cimera (que ja els ho advertíem), el cas és que si fins i tot la burra de la Morsa hi va caure, no serem nosaltres els qui els ataquem per pensar momentàniament que podia haver algun sociata que realment es cregués això de l'Ecspanya Plural.

.

2.- Jo també vaig ser a Saint Denís. És així. Ho explicaré a la canalla quan toqui. I el cas és que em vaig abraçar amb un japonès que tenia al costat, a la dona més lletja del món que tenia al davant i al lamentable i sociata del meu oncle, que el tenia al darrere, entre d'altres persones a les que en ma vida m'hauria acostat en qualsevol altra circumstància. El Jan tenia al costat al Gran Farsant, així que se li perdona la debilitat. El moment ens va cegar a tots.

.

Justificada la debilitat del Jan, em veig en l'obligació de lloar-ne la sinceritat i el patriotisme, ara que en renega i en fuig com de la pesta. Ara que en una cadena ecspanyola admet que el un dels seus somnis és veure jugar algun dia la selecció catalana (de veritat), i que el ZP és un Farsant. Un cop més, em dóna una de les poques alegries que em dispensen els nostres representants (aquest esportiu) i em referma en les meves esperances de futur.

.

Dir-vos també que a l'Àrtur l'he vist bé al Cuní. Com sempre, vaja. El pobre no entusiasma, però és de lluny el líder polític més solvent que tenim. I quan dic de lluny vull dir a anys llum, especialment de la Morsa, el Metropagès, Monchi o la Montilleja. A més, avui ha dit clarament que ell és sobiranista, cosa que mai sentirem de la boca de l'exabrupte amb potes que ens ha engaltat a la cadira de president del país.
.

Com vaig dir ahir, al Duran jo no el votaré, entre d'altres coses perquè jo (i molts com jo) no sóc d'una Secta (com és el cas del sociates). Jo no voto sofàs, ni cabres, ni estaquirots, pel simple fet de ser "der partío". Això a Catalunya només passa en certes reserves sioux i en àmbits illetrats que gaudeixen imitant aquest tercermundisme elctoral. Així, doncs, em reitero. Al Duran, nunca máis. Ara! L'Àrtur que segueixi treballant, que mentres el Jan no es decideixi sembla clar que no em queda d'altra.

Si posen el Macias és que volen estampar-se

Avui, Lluís Bou i Jordi Juan plantegen l'opció de Pere Macias com un dels noms amb més possibilitats per anar de número 2 del Tumor a Madrid. Una vegada més, si aquests periodistes tenen bones fonts a CDC (que les tenen), hem de pensar que els amics de l'Àrtur i CiUt s'estan enfangant en la política del qui dia passa any empeny. I això és lamentable.
.

Va ser un molt bon alcalde d'Olot. Va ser un resolutiu conseller de PTOP, però en quant el treus d'aquí (de la seva ciutat i de les infraestructures), la cosa ja no rutlla. Com a secretari general adjunt de l'invent aquest de la federació que el Jordi es va treure de la màniga va ser simplement inexistent. Una presència ologràfica que al Duran li va anar la mar de bé per a aturar un Felip Puig que realment n'hauria exercit. Allà Macias ja va donar sobrades mostres de les seves limitacions polítiques, així com del fet que el seu millor moment polític ja havia passat.

.

Després va tenir un últim moment de "glòria" quan va fer tàndem amb el desquiciat dels "cataplines" per negociar amb els desgraciats d'ERCM en el paripè que els sociates del Metrosexual i cia van muntar abans de lliurar obertament la Generalitat al PSOEC-GAL. Evidentment, allà la nul·litat política del Macias no va influir gens en una decisió que ja estava presa, però tampoc va aportar res de bo. Allò no era un killer de negociador (com van posar els sociates a Montilla i el Tete, tot i que ja sabien que el pacte estava fet). Van posar aquest ni carn ni peix, a major lluïment d'un Duran que també tenia unes ganes totalment descriptibles de partir-se la cara per l'Àrtur. A major glòria del freakisme polític queda el numeret de maleta metàl·lica que va lluir aquells dies el Macias, d'un gust totalment descriptible i que va ser motiu de mofa de mitja professió periodística i política.

.

Amb això què us vull dir? Està clar. Si finalment CDC es decanta per posar Pere Macias de 2 a les llistes de CiUt al Congreso, això vol dir que volen que el Tumor s'estampi ben estampat. Voldrà dir que clarament no mouran ni un dit per evitar una patacada anunciada. Voldrà dir que ja renuncien a treure un resultat digne i a poder decidir alguna cosa. Voldrà dir que, una vegada més, s'opta pel mal menor, per tirar la pedra i amagar la mà i per ser-hi sense ser-hi. Una vegada més, s'optaria per una ambigüitat que només el president Pujol podia gestionar amb èxit... des del Govern. Voldrà dir tot això i també voldrà dir que una vegada més es pleguen a les fòbies del Duran, que odia a Felip Puig (i que ja no veu amb bons ulls a l'OPF).

.

En canvi, si l'Àrtur posa al Puig o al Pujolet, la tria també voldrà dir diferents coses. Una, per exemple, que han escoltat la militància aquests dies i que veuen que han de fer alguna cosa si no volen un daltabaix històric (perquè a les agrupacions els diuen que al Duran el votarà sa tia enana -com està passant-). Així les coses, posar un dels polítics més estimats per les bases de CDC (Puig) o el fill de "l'amo" (OPF) serien unes bones opcions (gairebé les úniques) de combatre aquesta forta resistència interna a tancar files entorn la candidatura conjunta.
.

Si l'Àrtur tirés per una d'aquestes dues opcions (la del Patilles), també voldria dir que es treu del damunt (de Catalunya) un polític que ja comença a donar-li mala espina (OPF) i que allà a Madrid podria conspirar menys per les cantonades per fer-li el llit. Però la derivada no estaria malament, perquè l'OPF podria fer en part la seva funció d'aturador de la fuita de vots que es preveu. Com també podria ser una bona opció per fer-ho, posar el Lluís Recoder de número dos. Podria seguir sent alcalde de Sant Cugat (com el Joan Miquel Nadal ha estat diputat durant molts dels anys que ha estat alcalde de Tarragona), i així per fi l'implicaria d'alguna manera en el moment polític actual i l'apartaria d'aquesta zona per damunt del bé i del mal on s'ha situat el santcugatenc...

.

No sé, en tot cas, qualsevol cosa millor que en Macias.

Un nyap com una casa... gran

Amics i compatriotes,

de petit, aquest que us parla tenia un amic masoca. Era un noi entranyable però que tenia el mal vici de passar-s'ho teta quan el cascaven. Això en principi no m'incomodava, però poc a poc em vaig anar fartant del fet que la criatura cregués que pel simple fet que a ell li semblés d'allò més divertit que el casquessin, es pensés que a la resta també li molava aquest rotllo. Total, que em vaig fartar que em fotés cops de puny als braços o cleques al clatell... un bon dia el vaig engegar i nunca máis n'he sabut res més.

Aquesta bonica i (lamentable alhora) imatge infantil m'ha vingut al cap avui en llegir el comunicat defecat pel Pepe Gáfez i pel Tumor, després de la nova treva entre tangana i tangana que s'han donat els de la Favela i la paparra parasitària aquesta que va trepitjant el nom de Carrasco i Formiguera per les cantonades. Ja s'han hostiat, s'han rebentat a bufetades, han quedat tots dos mig KO... i ara necessiten refer-se una miqueta de les ferides, per tornar-hi en breu... segurament passades les eleccions ecspanyoles, quan "el calvo" tornarà a posar sobre la taula la gasòfia aquesta de si és ministre o no... i llavors ja la tornarem a tenir muntada. I us dic una cosa: que s'ho facin, però sense mi.

Jo no votaré al Duran, vagi amb CiUt, amb la Unió d'Independentistes Catalans i Antisociates(*) o vagi amb sa punyetera tia enana. Fins aquí hem arribat. Que a CiUt són masoques? Perfecte. Ja s'ho faran, però sense mi. Fins aquí hem arribat, repeteixo. Jo ja tinc blavet el braç de tantes hòsties i al clatell m'hi podrien fregir un ou ferrat, de les clatellades polítiques que m'han clavat aquesta tropa. Aquesta vegada no compro la tancada en fals d'una crisi que m'ha fet vergonya aliena en més d'un moment i que trobo lamentable que s'hagi driblat com sempre: fotent un nyap de reconciliació rotllo "sí però no, ni contigo ni sin ti".

I per cert: l'Oriol Pujol va fotre ahir zitzània, passant-se pel forro l'ordre de silenci que havia decretat l'Àrtur a la Favela (abans Cabana, abans Casa, i molt abans Mansió). I no ho va fer per despiste o perquè estava en un programa d'humor, eh? Aquest s'està preparant. Sap que a la base de CDC hi ha molta gent que ja no aguanta més, i se'ls està projectant per quan foti el salt. Recordeu que us ho dic.

Així, mentre a CDC va quallant el qui dia passa any empeny amb un lideratge cada dia més feble, a can Tumor van pregant per les cantonades a veure si al tarat del "calvo" se li deixa d'anar una mica la pinça i no els va tancant portes de cara a hipotètiques futures parcel·les de poder on parasitar, que ja em direu aquest pas on les volen trobar.

Jo, compatriotes, aquest cop no compro. Ja us anuncio ara que no votaré CiUt en les properes eleccions ecspanyoles. I no sé per què però tinc la sensació que no seré l'únic i m'acompanyaran molts altres votants convergents de tota la vida. Llavors, quan s'espinyin i no puguin condicionar res ni ningú, ni aquí ni a Madrid... llavors potser sí que algú a la Favela fotrà un cop de cap, però segurament com sempre faran tard. Es pensen que ens tindran per sempre disposats a aguantar tortureta psicològica només perquè la resta de partits fan fàstic de sociates o d'ecspanyols que són. Però no. Hi ha una opció molt soferta i que, per cert, ha estat adoptada de forma creixent en els darrers anys per part de l'electorat de CiUt: quedar-se a casa. Que no sigui que al final, de nyap en nyap, en comptes de fer una "casa gran", l'Àrtur no aconsegueixi més que fer petites les cases dels seus votants, de tants que s'hi quedaran el dia de les eleccions...

(*)UICA, possible nom per al partit del Carretero, que seguint els consells del Karbeis, i mirant de federar-se amb Convergència, faria possible prescindir de la Unió del Duran sense necessitat de canviar el logo CiU en les paperetes electorals i en el merchandising de la formació.

Ja no hi ha marxa enrere

Benvolguts compatriotes,

fonts solvents consultades pel Cimera coincideixen en descriure com a punt d'inflexió l'actual situació d'hòsties per les cantonades entre CDC i el Tumor. Em parlen de Duran com d'un personatge embogit que actua obertament com a "buscarraons". I és cert. Fixeu-vos que tot i la mala llet concentrada del comunicat de Convergència, l'escrit era molt mesurat i educat. I el desgraciat del calvo s'ha embolicat igualment la manta al cap i ha parlat que si de "cataplines", que si "d'educació" i no sé quantes pantotxades més, evidentment amb l'únic objectiu de seguir crispant.

Actua com aquell que li clava una bofetada a un altre i que, quan aquest reacciona demanant calma, ell va i contesta: "fill de puta!? ara em dius fill de puta!? m'insultes a la cara!!???": És a dir, reacciona com aquell que busca brega i que quan es troba amb contenció per l'altra banda no sap com reaccionar-hi i segueix amb el xip de la tangana, perquè això és el que busca i allò que espera provocar en l'adversari. Total? Un impresentable que rebaixa tota la classe política i que està accelerant el seu ocàs. Per això hi ha coincidència entre la majoria de veus autoritzades que he pogut escoltar. Aquí no hi ha marxa enrere. O en Duran no és cap de llista o aquí salta tot pels aires. I atenció que el fet que el Duran no sigui cap de cartell no vol dir que automàticament hagi de ser-ho un d'Unió. Així ho diuen els pactes de federació però aquests pactes també diuen moltes altres coses que els del "calvo" es passen sistemàticament pel forro, i a can convergent es veu que ja n'estan tips i que ja comencen a contemplar una candidatura convergent sorpresa i d'impacte. Estigueu amatents, compatriotes. Aquí al Cimera vam avançar una possibilitat no fa gaires mesos...

PD1: Enquestes que han arribat a la pròpia UDC diuen que si es presentessin els del "calvo" sols al Congrés, treurien 1 diputat enfront de 9 de Convergència. Es veu que això és el principal argument que lliga de moment el Tumor, que com sabeu viu de parasitar i no en sap més.

PD2: Recordeu que teniu nova enquesta, dedicada a aquest afer...

Prou de cedir

Compatriotes,

fa temps que ho diem modestament des d'aquesta tribuna cibernètica. Ho venim dient el gruix dels cimerencs que tenim a bé de fer tertúlia en aquest racó de la xarxa. Unió és un tumor maligne i així s'està manifestant. Cal extirpar-lo o ell acabarà amb el conjunt de l'organisme on s'hostatja. És així de senzill. Però com fer-ho i quan? Aquí ens on ens envaeixen els dubtes, però per a això en teoria hi ha uns líders polítics que han de donar la talla. Hi ha riscos. Evident. Però és arribat el moment de calcular si aquests no són majors si seguim arrossegant aquesta gota malaia de Walt Disney a la catalana que ens ha caigut com a regalet del cel.

Ho diu el compatriota Jaume en el post anterior. Cal no cedir. I jo afegiria: cal no cedir... més. Fa tants anys que es cedeix al xantatge immoral del Duran i la seva tropa mafiosa! Que els sociates es freguen les mans amb l'esceneta actual? Ok. Que els sociates d'ERCM també ho fan? Normal, per alguna cosa són una còpia barata dels primers. Però calen decisions. De moment, per exemple, no cedir. Per això m'ha agradat la nota que ha emès CDC aquest vespre. Traspua una certa ironia molt nostra. Respira fàstic pel calvo però amb la voluntat explícita de deixar que ell solet es faci la festa. Que vol trencar? Que vol ser l'star? Que ho sigui, però que es cremi soleta. Jo de fet tinc la teoria íntima que tot aquest número no és res més que l'excusa perfecta que s'està buscant el Duran per no presentar-se a unes eleccions que es preveu que el clatellaran. Temps al temps, però crec que si CDC aguanta ara, el calvo passarà en breu a millor vida (política) i es redefinirà el futur de CiUt de manera que el Tumor clavarà el genollet a terra. Com us dic, temps al temps.

PD: Prova que el desgraciat es veu acabat i està nerviós? Avui al Problemes Domèstic ha penjat en directe al Fuentes quan ha vist que no podia defugir la pressió de l'entrevistador. L'ocàs del Duran s'apropa. Resisteix, Àrtur, i guanyaràs.

El Tumor... congelat?

Segons informa aquest matí La Vanguardia (amiga del Tumor), en Duran hauria demanat en el Consell Nacional d'UDC d'aquest matí que es congeli la seva candidatura al Congrés fins a saber en detall el programa de CiU a les eleccions ecspanyoles.

Consell cimerenc a cop alent: Àrtur, inclou-hi una convocatòria de referèndum de l'Estatut i matem dos pardals d'un tret.

Qui és el malastruc?

Benvolguts compatriotes,

.

el Josu Jon Imaz es retira de la política. O això o el retiren. Ja ho anirem veient, però sembla clar que l'estrella política del dirigent abertzale s'apaga. Ha estat una sorpresa, perquè en els darrers temps tot apuntava que estava disposat a oposar dura batalla al seu contrincant Joseba Egibar. M'ha sorprès per això i perquè de fet l'amic Imaz no feia gaire que era president del PNB...

.

Semblava apuntar maneres, era entusiasta, al principi comptava amb el total suport del lehendakari... Però un bon dia alguna cosa es va trencar. I la meva pregunta és... Josu Jon Imaz és una nova víctima de la malastrugança zapateril? És a dir, com en Carod, en Maragall o el Mas en el seu dia, pot passar que tot aquell que s'apropa massa al Gran Farsant acaba malament els seus dies polítics. A la Morsa la van dimitir als 34 dies de ser conseller en cap. Ara és vice-Morsa però amb un descobert del copó en el seu capital humà i polític. La Perkins per la seva banda, va ser retirada també fulminantment de la primera fila política. I de l'Àrtur millor ni en parlem, oi?

.

De fet, aquest tercer individu és el que em fa dubtar. I si el malastruc és ell? De fet ja sabeu que aquí ja el coneixem oficialment com a Pepe Gáfez, no? La química que tenia amb el Josu Jon era immillorable. Molt superior, per exemple, a la que en els seus temps van tenir el Jordi i el gran Xabier...

.

Així, doncs, el debat queda obert. Mirem de fotre un cordó sanitari al voltant del Gran Farsant o enviem l'Àrtur a treballar a la seu de Ferraz a veure si amb una mica de sort enfonsa la Secta?

.

PD: Pel PNB no pateixo gens, mani qui mani. Aquests ho tenen clar i mai s'estan per orgues.

Un altre Onze junts. Endavant, compatriotes!

Seguirem treballant per fer que imatges com aquesta passin ràpidament a la (negra) història del nostre país.

Amunt i crits!

Cal fer-ho i és de justícia

Compatriotes,

.

aquí teniu íntegre el manifest dels amics dels Cercle d'Estudis Sobiranistes. Estarem d'acord que calia una iniciativa com aquesta, oi? Estarem d'acord que tant de predicar en el desert de la bloggosfera potser ha contribuït en part a què coses com aquestes quallin, oi? És cosa nostra. És cosa vostra. Ens pertoca a tots seguir fent rebombori pel país. El manifest:

.

Catalunya viu un moment crític. La situació de dependència d’un Estat que ens és contrari, la manca d’un Estat propi, està conduint la nació a la decadència econòmica i social, a la impossibilitat de desenvolupar polítiques competitives i de benestar, i a l’afebliment dels trets d’identitat cultural i lingüística imprescindibles per cohesionar la societat. Les condicions són pèssimes per assumir les oportunitats de la globalització i la competència en els mercats europeu i mundial, el progrés científic i tecnològic, la preservació de la singularitat cultural, la societat del coneixement, la nova immigració o la sostenibilitat mediambiental. D’altra banda, els intents per reformar l’estatut polític que evitin aquesta davallada han estat infructuosos i la reforma estatutària de 2006 s’ha encallat en el ja crònic incompliment per part de les institucions de l’Estat espanyol i a l’espera dels pronunciaments d’un Tribunal Constitucional sense garanties d’imparcialitat i al servei de la nació espanyola, que anorrearan l’Estatut.

.

Entenem que la via autonomista es troba esgotada, que el problema essencial dels dèficits que pateix la nació rau en la política de discriminació econòmica, cultural i social contra Catalunya que sistemàticament exerceix l’Estat espanyol, avalada pel disseny constitucional sorgit d’ençà de la transició, que impedeix al poble de Catalunya i al seu Parlament decidir el futur de la nació, reduint l’autogovern a una mera descentralització administrativa i escanyant la societat catalana detraient-li any rere any més d’un 10% del P.I.B., més de 19.000 milions d’euros que cada any van a Espanya i no tornen.

.

No ens resignem a la decadència i la desaparició, no volem perdre la dignitat i l’orgull de ser catalans, és l’hora del tremp dels homes i les dones lliures i patriotes, i d’establir les condicions per decidir la constitució de Catalunya en Estat independent integrat a la Unió Europea, en exercici del dret d’autodeterminació reconegut per Nacions Unides per a tots els pobles, en aplicació del principi democràtic, i en el marc dels Convenis de Viena sobre Tractats internacionals i de successió d’Estats.

.

Cal que els estaments polítics, socials i cívics responguin amb l’ambició necessària per fer de Catalunya una nació que assumeixi les pròpies responsabilitats i decisions, que donin forma i sentit al batec d’una societat que no es resigna, i que bandegin la desorientació, l’absència de gosadia, la tenalla de les servituds cap als poders fàctics espanyols, la manca d’honestedat i la incompetència, que han conduït a una bona part dels nostres representants a un atzucac que els impedeix plantar cara a la crisi i oferir una solució sobiranista creïble i viable.

.

Una majoria social favorable a la constitució d’un Estat propi exigeix que la sobirania centri l’agenda política, social i cívica de la nació amb un pla seriós i pautat, basat en un debat sincer i complet entre els partits, les organitzacions socials i les institucions, que basteixi espais i accions de sobirania i culmini amb un referèndum d’independència. Estem convençuts que cal atiar els dirigents polítics, socials i cívics perquè a través de les institucions es vinculin els dèficits que pateix la nació amb la situació de dependència de l’Estat espanyol, alhora que cal donar a conèixer a la societat totes aquelles oportunitats econòmiques, socials, acadèmiques, culturals i tecnològiques que Catalunya està perdent pel sol fet de no ser un Estat i no poder decidir lliurement allò que mes li convé.

.

Així mateix, entenem que la majoria social necessària que doni suport a un procés independentista per la via estrictament democràtica no es construeix amb horitzons vagues ni amb una apologia a la satisfacció de polítiques socials que cap govern de la nació és capaç de dur a terme com a conseqüència de la situació de dominació política i d’espoli fiscal a què Catalunya està sotmesa.

.

Nosaltres estem convençuts que és el mateix procediment amb horitzons clars i terminis definits i l’existència d’un debat institucional amb la societat extens i rigorós allò que generarà la majoria social necessària per guanyar un referèndum de sobirania. De fet, les enquestes d’opinió ja remarquen que hi ha una majoria de ciutadans que consideren que l’actual marc autonòmic és insuficient i entenen que l’avenç en l’autogovern només és possible a través d’un Estat propi. L’Estat on som, esclerotitzat per forts elements centralitzadors i uniformistes, no està en condicions d’esdevenir un Estat plurinacional, on les nacions catalana i espanyola hi fossin en peu d’igualtat.

.

Ens basem en l’experiència d’altres nacions europees sense Estat que han accedit en temps recents a la independència per via democràtica o estan en procés d’aconseguir-ho, en les quals el sobiranisme també era minoritari en l’inici del procés i on la mera activació d’una política d’orientació independentista ha fet créixer exponencialment el suport social en un termini breu. També tindrem en compte l’existència i l’experiència de realitats polítiques europees i d’arreu que han demostrat la viabilitat no només econòmica sinó també social, cultural, acadèmica i tecnològica de la independència política d’Estats de dimensions similars o d’alguna manera propers a Catalunya com Irlanda, Suècia, Noruega, Finlàndia o Suïssa; tot generant reflexions i estudis útils i pràctics que nodreixin la societat catalana i els seus representants d’ambició i confiança en les forces pròpies.

.

És l’hora, doncs, de contribuir a la creació i consolidació de factors reals de poder catalans (empresarials, ideològics, mediàtics, energètics, de benestar i de seguretat) que proporcionin avenços tangibles en la consecució de l’objectiu sobiranista. En aquest context, els membres del Cercle d’Estudis Sobiranistes, integrat per intel·lectuals i professionals, homes i dones competents, patriotes, i dedicats a nodrir d’idees un projecte de plenitud nacional, representants de les diverses sensibilitats del catalanisme, ens constituïm com a grup de reflexió i de debat, amb l’expressa voluntat de servir de catalitzador per propulsar el procés que ens porti a la fundació d’un Estat de la nació catalana independent en la Unió Europea com a marc de benestar, de riquesa, de pluralisme, d’igualtat d’oportunitats, de llibertat i de virtut cívica.

.

Catalunya, setembre de 2007

N'hi ha que mai no dimiteixen...

Permeteu-me un breu apunt a propòsit d'uns fets succeïts a una nació amiga: Galícia. Deixeu-me fer-ho a pocs dies d'endinsar-nos en una setmana patriòtica. I permeteu-me que ho faci, un cop més, per a deixar ben palesa la misèria moral, vital i política de La Secta.

.

Aquí a Catalunya ha dimitit fins l'apuntador, quan ha calgut, quan no ha calgut i quan alguns s'han entestat en provocar que passés. Però el nexe que uneix totes aquestes dimissions és que cap dels finats políticament pertanyen directament al PSOE-GAL.

.

Ahir, a Galícia, el número dos del nostre estimat Quin, Antón Losada, va ser dimitit, segons sembla, i més que per les tensions internes al BNG, per cosetes d'estil com això de pressionar la policia autonòmica per no retolar les dependències de la Vicepresidència amb l'afegit de "da Igualdade e do Benestar". Per cosetes com això... i per no ser sociata. No ens enganyem, oi? Perquè segurament es descollonarien allà si sabessin el que és capaç de fer aquí la mà dreta del presideng, reiterant-s'hi, fent-ne modus vivendi i sortint-te il·lès políticament.

.

Són coses de viure sota els designis de la Secta. Aquí hi ha uns pocs escollits que, passi el que passi, no dimiteixen. Donem les gràcies, molt especialment, a les catifes que tenen arreu com a socis de govern.

A sobre d'impotents, covards

Benvolguts compatriotes,

hi ha hagut pixera... de nou. Plugeta daurada, vull dir. Un cop més, Ecspanya s'ha pixat damunt les esquenes de Catalunya. Un cop més, un organisme estatal sobre el qual té ascendent el Govern en minoria amb més potra del món s'ha tornat a alleugar damunt dels qui en teoria el recolzen.

És un debat que donaria per a un llarg post que ara no farem. És una obsessió que em tortura des de fa mesos: per què cony un govern amb una minoria tant precària com la del PSOE-GAL del Gran Farsant té tanta màniga àmpla per a fer i desfer? Resposta ràpida i fàcil: pel neofeixisme embogit dels populars i per la inutilitat manifesta i el passerellisme de la resta (inclosos amb premi d'honor, els partits catalans).

ZP té una majoria de merda al Congreso. I en teoria els seus aliats són ERCM, no? I per a què són aliats? Per a fer que el Farsant visqui millor?? Ja està?? Res a canvi?? No es podria exigir a canvi que com a mínim Ecspanya no insultés la penya?? No es podria fer que cosetes com això del futbol no fos el sainet caspós a què ens tenen sotmesos des de fa segles?? I a sobre, davant la seva impotència, va i la carronya aquesta de la Palangana Bis passa les culpes a l'única presidència digna que ens queda al país. Per tant, Jan, enhorabona per la resposta: "Que no s'amaguin darrere dels clubs per fugir de les seves responsabilitats". Quan dius que et fots en política? Ja trigues, amic.

Estem espessos o què?

Benretrobats compatriotes,

Cal fer aquesta pregunta amb èmfasi, amb un pèl d'indignació i uns quants grams d'astorament i amb una mica d'esverament, també. Cal fer-la i esputar-se-la a la cara a la bona gent de Convergència i un Tumor. Amb un govern que és de pena, que és de tercer món, que és propi de Lepe en comptes de ser-ho d'un país mil·lenari... davant d'això no podem cagar tants dubtes, compatriotes!

I això ve a tomb d'una nova mostra de com els agrada a la bona gent de l'Àrtur, això del coitus interruptus. Avui s'anunciava que la criatura deixaria anar una de políticament incorrecta... i res. Un cop més, res. O el que és pitjor! Cosetes penoses. Perquè, què vol dir això de fer la casa gran del catalanisme mirant d'agafar vot "maragallià"??? Què ha existit mai, aquest vot, potser? Què algú es creu encara la camama aquesta del "sector catalanista" del PSOEC?? Què fot el Quico Homs pastelejant amb la Perkins??

Són moments de tornada a la feina, i sé el que és la síndrome postvacacional. Espero que aquesta espessor de l'Àrtur sigui només fruit d'això, perquè al seu rellotge de sorra fa estona que corren els granets, i no hauria d'estar per gaires ruqueries. D'ell n'esperem més, ni que sigui pel simple fet que dels seus contrincants no n'esperem res més que el traspàs. Al final, haurà de ser l'avi Pujol el qui parli clar i proposi fins i tot "vagues fiscals" contra els crescudets dels ecspanyols...

Com sempre, els vostres comentaris ens ajudaran a situar-nos. Bé, això i l'enquesteta nova on ja podeu votar.