De colònies amb els sociates

Definitivament, ser sociata s'encomana. Vegin, si no, l'estrany cas de la Morsa 'indepe' de dia i la puta barata de nit. De tant estar envoltat de Montillas, Zaragozas, Bolaños, Icetas i altres bacteris ecspanyols, el Gandhi de Cambrils ha acabat incubant una malaltia que cada vegada és més evident. Símptomes? Doncs que el paio ja no toca ni quarts ni hores, té zero credibilitat i és vergonyosament còmplice dels qui volen anorrear sibil·linament el país, i de la tan proclamada dignitat i valentia ja no en queda ni rastre. Però per acabar-ho d'adobar, el més preocupant s'ha confirmat les darreres hores: la vicecosa se n'anirà de convivències amb tots els diputats del grup parlamentari del PSC. L'han convidat i ell, com a bon sociata que és, hi anirà, vès! I no només això, sinó que de fet és ell el senyor encarregat d'inaugurar les jornades que hauran de servir perquè els diputats farsants fixin la seva estatègia de cara al nou curs polític. Es veu que mentre l'han portat per servir aperitius, recollir la merda que excretaran tants sociates junts i, de passada, llegir un discurset sobre l'obra del govern... sociata. Ja m'imagino que entre el bany a la piscina al migdia, la gimcana de la tarda i el foc de camp amb cançonetes incloses per la nit, s'ho passaran d'allò més bé.

Que la Morsa és sociata, a nosaltres no ens sorprèn. De fet, ja ho sabíem i ho dèiem. Però que se n'hi vagi de colònies amb ells és la prova del nou que ajudarà a desmuntar el mite de que Esquerra treballa pel país. En Carod està infectat per un virus: el sociatisme farsant. És crònic, s'encomana amb molta facilitat i no té cura. Ell i molts altres a Esquerra ja els podem donar per perduts. Confiem que el doctor Carretero apliqui la medecina que cal per evitar una epidèmia.

La bona gent s'hi posa...

...davant la inutilitat dels nostres polítics.

·

Escric aquest post, amics, a l'escalf dels darrers moviments que tenen l'objectiu de superar la guerra de trinxeres on s'han instal·lat els dos partits nacionals. Fa goig comprovar com entre els adherits s'hi troben, d'entrada, gent com els Tremosa, Cardús, Solano, Sala i Martín o Partal. Des del Cimera, saludem la iniciativa i li donem tot el nostre suport. Propostes com aquesta, i altres que també belluguen en clau patriòtica, s'ho valen.

·

Especialment en aquests moments en que a CiUT li costa renunciar a un pragmatisme malaltís, mal entès i pitjor definit mentre que a ERCM.....bé el cas d'ERCM ja és de frenopàtic. A aquesta gent se'ls acumula a parts iguals un nul sentit del ridícul, la falta absoluta d'estratègia, la més aberrant incoherència i, sobretot, l'absència de dignitat. D'exemples hi ha uns quants:

·

Minut 1: La morsa renuncia a parlar com a dirigent independentista.

Minut 2: Carod vol convocar un referèndum d'autodeterminació el 2014. Ep, i això dos dies després de demanar-li al metropagès que acabi amb els mítings i els discursos, que ja té mèrit.

·

Minut 3: El carter diu que investirien Mas a canvi d'una consulta per la independència.

Minut 4: Ara ni així, sempre millor l'autonomisme amb la Secta que un eventual acord independentista amb CDC. Sort que la idea surt de'n Ridao que està en permanent competició amb sí mateix per dir la xorrada més gran.

·

Minut 5: El Tio Pepe diu que mai s'ha invertit tant.

Minut 6: El Lenin del Bages li diu mentider. Ep, i després d'això ni un plega per disconformitat i dignitat ni l'altra el dimiteix per faltar-li el respecte.

·

No cal seguir oi? A la vista de la immensa capacitat de fer el ridícul d'aquesta colla, la bona gent del país comença a moure's. Ja era hora.

Montilla, l'al·lòcton

Amics, companys, compatriotes

·

Qualsevol patriota sap que Pepe Montilla treballa sense descans perquè no quedi ni rastre que en el triangle nord-est de la Península ibèrica va existir una vegada una nació que es deia Catalunya. Hores d'ara, la bona gent del país també sap que la missió d'aquest enviat de la Secta al Principat no tindria possibilitats de reeixir si no fos perquè la palangana bis l'ha col·locat on és i el deixa fer.
·

Perquè és la cúpula tarada i ressentida d'ERCM i no cap altra raó la que fa que aquest sociata, ecspanyol, analfabet i xarnego (com reivindiquen amb entusiasme els seus) pugui fer la seva feina i es dediqui a insultar a una part impostantíssima del país (per exemple, les 600.000 persones que van votar a favor de les seleccions) dient que hem de parlar menys d'identitats i més d'infraestructures. Gràcies, Montilleja. Però saps? Deixa'ns en pau. Oi que nosaltres no diem de què heu de parlar els ecspanyols? Doncs deixa tu que nosaltres decidim què ens importa, merda seca.

·

En tot cas, les paraules del Tio Pepe ajuden a clarificar el panorama perquè en clau nacional posen la Secta allà on el Cimera sempre l'ha situat: amb la neofalange. I referma també el caràcter al·lòcton de la Montilleja perquè el col·loca a les antípodes del pensament i la voluntad d'una part importantíssima del país (tant com majoritària al Parlament).

·

Per tant, que no ens vinguin amb monsergues ni sopars de duro ni amb suades acusacions de racisme. No passa res. Hem tingut l'Humà, el Cerimoniós, el Gran, el Conqueridor...doncs ara toca l'Al·lòcton. Digueu-li ecspanyol directament, si voleu. Al cap i a la fi és el que ell i els seus se senten.

·

Però sobretot no obliden per obra i gràcia de qui és possible tot això. Del parell d'inútils de la dreta que ja no sabem què fer per desmarcar-se de l'atrocitat que han comès. L'un dient que el 2014 seria maco fer un referendum d'autodeterminació (ara només flata que expliqui com pensa aconseguir que el Tio Pepe firmi la convocatòria) i l'altre retorçant-se per tal que no se l'associï al magnicidi que ha perpetrat al país.

Et reagrupes o et desfederes?

Les bones vibracions continuen. Primer, Joan Carretero ens ha fet saber que Reagrupament podria convertir-se en un nou partit si Esquerra no deixava de fer la puta barata, i ara sabem que la iniciativa d'uns militants convergents per desfederar-se d'Unió va agafant cos. L'extirpació del tumor hauria d'estar al full de ruta de CDC. Nosaltres ho hem dit sempre, i sembla que aquests ho tenen clar. Són pocs (de moment), però són seriosos (i això és important): aposten per una ruptura no traumàtica i reclamen que CDC clarifiqui el seu discurs sobiranista.

És bonic poder dir això... A qui truques, Àrtur? Espero que a en Duran per engegar-lo a dida, no? Fes-ho, ara que pots. Si no, l'únic que podràs fer serà trucar penedit a la porta d'en Carretero per reagrupar-te. Perquè ara, per a un patriota, només hi ha dues opcions: o et reagrupes o et desfederes.

Bones vibracions

La confiança fa fàstic.
El novembre del 2003, la Morsa deia: "Feu-me confiança", per atraure el vots dels catalans i catalanes. I mig milió de catalans li van fer confiança. Esquerra va obtenir 23 escons, i tenia a les seves mans la governabilitat del país. Després de fer el numeret de les negociacions unes setmanes, es va materialitzar la veritable aposta estratègia de partit (que no de país): el tripartit 1.0. La Morsa va repetir el mateix eslògan a les generals del març del 2004, i desenes de milers més van refiar-se'n. Els 8 diputats, ja amb grup propi, investien el Gran Farsant i, de passada, li han votat tots els pressupostos fins ara, inclosa alguna llei que vulnera les competències de la Generalitat. No calen més dades per demostrar que, com diuen, la confiança fa fàstic.

L'experiència, no era un grau? L'aventura del tripi 1.0 no va ser bona pel país, òbviament. Però tampoc per Esquerra, que segur que n'esperava més, donat que aquella era la seva aposta estratègica de partit (que no de país, insisteixo). Fets que demostren el fiasco? El secretari general d'un partit ecspanyol va fer cessar el càrrec institucional més alt que ocupava el partit, que no era altre que el nostre primer ministre. Per acabar-ho d'adobar, mesos més tard, Esquerra va ser expulsada del Govern. I pel mig, una colla d'escàndols i episodis ridículs que deixaven la Generalitat a l'altura del betum. Amb tot, i malgrat la nefasta experiència, els resultats de les eleccions del 2006, Esquerra -que ja no va demanar confiança, sinó que els acceptéssim tal qual, perquè "Som com som"-, va tornar a reeditar el mateix govern: el tripi 2.0. Està clar que l'experiència és un grau menys per aquells que són com són, o sigui, imbècils integrals.

La paciència s'esgota. No contents amb això, els líders d'Esquerra van passejant-se pels "puestus" donant lliçons de moral, i responent amb dubtosa autoritat a aquells que els qüestionen. L'últim exemple el trobem en Josep Huguet, conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, per si algú ho havia oblidat. L'individu ha estat desaparegut durant tot l'estiu, malgrat que les seves obligacions el reclamaven. I quan apareix és per fotre hòstia i clatellada als que gosen criticar la situació actual del país. Huguet es va dignar a trepitjar (trepitjar en el pitjor dels sentits) la Univeristat Catalana d'Estiu per demanar paciència. Diuen d'Huguet que és un dels dos grans pensadors del país*. Miri, doncs no! Huguet és un imbècil integral, l'aigua mulla, i la paciència s'esgota.

L'esperança, l'últim que es perd. Per sort, entre tanta morralla intel·lectual, de tant en tant s'alcen veus dignes de ser escoltades. Com a mostra... dos botons. D'una banda, Heribert Barrera, que continua amb el seu magnífic ull clínic, i no necessita una segona opinió per diagnosticar que la situació de Catalunya és la pitjor des de la transició. Per ell, la veterania sí és un grau. De l'altra, Joan Carretero, que segueix amb la seva croada contra el mal govern i el botiflerquisme. El seu esperit decididament patriota ens demostra, una vegada més, que l'esperança és l'últim que es perd.

Ara hem d'anar més lluny. A tot això, el Metropagès ja ha replicat amb nerviosisme. Diu que la proposta d'en Carretero de crear un nou partit si Esquerra no canvia és poc seriosa, amb l'argument de que "no hi ha vida fora d'Esquerra". Home, això venint del paio que va arribar a afirmar que la independència de Catalunya vindria de la mà del Tio Pepe és com a mínim una broma de mal gust, no? Que no hi ha vida fora d'Esquerra? Oitant que n'hi ha. El que ens hauríem de preguntar és si a Esquerra hi ha vida intel·ligent. I tot sembla indicar que no. Repeteixo: només hi ha imbècils integrals. Per sort, sembla que els ha arribat l'hora, o almenys jo tinc bones vibracions. Fins aquí hem arribat, companys. Ja era hora que algú encetés un nou camí... perquè ara toca anar més lluny.

*Sembla que l'altre gran pensador és Carod-Rovira, però no en facin gaire cas: la frase és de l'incapaç del Metropagès.

Anem per feina

Ja sé que a alguns dels il·lustres cimerencs que ens visiteu, més aviat la branca filoconvergent de la família, el nom de Carretero els provoca certa urticària. I això, patriòticament parlant, no és bonic de poder dir ara que per una vegada sembla que arriba algú amb les idees clares i els collons ben posats. Tan ben posats que avui des de Prada de Conflent ha deixat anar que, vist que a Catalunya ja no hi ha cap partit independentista, fóra bo posar-s'hi.

·

Abans d'això, però, en Carretero té clar que el que s'ha de fer és foragitar el parell de bastards que han prostituït el nom d'ERC i el que es pitjor, han permès una humiliació nacional sense precedents. Tal com diu l'exconseller: "ens estimem molt ERC, però els partits no deixen de ser eines i el més important és Catalunya".

·

En Carretero, que segur que ens té com a bloc de capçalera, sap que hi ha un grup de patriotes cada vegada més nombrós que n'està fins els ous. Fins els ous de la indefinició d'uns i fins els ous dels botiflerisme suïcida dels altres. En Salvador Cardús s'hi referia a aquest col·lectiu com "els sense nom" i el patriota Oriol de Mollerussa ho recollia en una Tribuna Extra.

·

Ha arribat l'hora que això canviï i s'agraeixen gestos com els d'en Carretero. Al cap i a la fi, potser algunes de les seves propostes són utòpiques. En tot cas, no més que voler canviar Ecspanya.

És bonic poder dir això!

Post dedicat al compatriota Segador de Farners que va encertar que la frase: "És bonic poder dir això!" (que tant ens agrada fer servir), la va pronunciar el president Pujol en el vídeo de campanya electoral de CiUT dels comicis del 2003. Tot i que segurament va fer una volta pel Google per descobrir-ho (i ho va trobar en un antic blog de l'òrbita cimerenca), vaig dir que hi hauria premi per qui ho endevinés. Així que, aquí el tens amic!

Compatriotes, mireu-vos-el amb atenció. Creieu que algun dia el tripi podrà defensar sense ruboritzar-se la seva obra de govern com fa el president Pujol en aquest vídeo? És bonic poder dir això?

Un altre tripartit és visible

Amics, companys, compatriotes

·

Mereix Catalunya tenir presidint el govern un partit incapaç d'enviar ni un trist uxier a les exèquies de'n Xirinacs? Perquè la sucursal de la Secta no té cap mena de pudor per anar al funeral de franquistes conversos i sí en canvi per retre l'últim adéu a qui va lluitar aferrissadament contra ells? Doncs bàsicament perquè a Catalunya hi ha un tripartit a l'ombra (PSOE-PSC-PP) que és qui mana i marca de veritat els límits del debat en el terreny nacional. I tot això gràcies a la complicitat dels uns i la incapacitat dels altres.

·

Malalties terminals a banda, aquest va ser un dels motius que va empènyer en Xirinacs a fer l'últim pas. I raó no li faltava, la veritat. Qualsevol analista internacional que hagués aterrat aquesta setmana a Catalunya i anés avui al quiosc entendria perfectament a quins nivells de border pot arribar la classe política del país.

·

Fa tres dies els partits catalans, tret de la Secta que no computa, va exigir la dimissió de la ministra Ecspanyola de Foment per la vergonya que hem de patir dia sí dia també pel caos de les infraestructures. La Neofalange anuncia que presentarà una proposta de reprovació. O sia, que tenim davant una bona oportunitat per il·lustrar la pèrdua de confiança del Congrés en la tipeja aquesta. Doncs quina és la resposta de CiUT i les dues Palanganes? Que millor deixar-ho córrer, que no volen secundar l'estratègia del PP contra el Gran Farsant, que només demanaven la dimissió de mentirijilles...

·

Es pot ser més inútil? Es pot ser més incapaç? Es pot ser més incompetent per defensar la dignitat del país? Es poden tenir menys collons? Perquè és preferible donar cobertura a l'enculada diària sociata enlloc de reprovar la ministra encara que sigui una proposta del PP?

·

I ja una última pregunta. A algú li estranya que en Xirinacs es suicidés?

Patriotes íntegres i putes barates

Amics, companys, compatriotes

·

En política hi ha, d'una banda, líders valents, audaços, coherents i patriotes. De l'altra, putes barates, botifleres, cíniques i traïdores. L'Alex Salmond pertany al primer grup. La morsa i el metropagès, al segon.

·

El primer ministre escocès acaba de presentar el seu pla que obre la porta per desconnectar Escòcia del Regne Unit. I ho ha fet tot i disposar d'un coixí més que precari al Parlament de Holyrood i envoltat d'una majoria de diputats contraris a la independència. Però el gran Salmond no ha defraudat, de moment, les expectatives que el Cimera dipositava en ell i ha deixat clar que es pot fer camí quan hi ha principis i voluntat.

·
A en Salmond, en cap moment se li ha sentit dir que no pensa treballar per la independència perquè només té 47 diputats sobre els 129 del Parlament escocès. Que si no té la majoria absoluta, millor se l'embeina i es dedica a fer patriotisme social i el joc als unionistes. Ans el contrari, com publicava ahir La Vanguardia, el primer ministre escocès ha sabut combinar amb intel·ligència les dues coses.: "Alex Salmond, como el hábil político que es, ha eliminado peajes en las carreteras escocesas, hecho gratis las recetas médicas para los enfermos crónicos, anulado los planes del anterior gobierno laborista para cerrar hospitales, recordado que los alumnos escoceses no pagan matrícula universitaria pero los ingleses sí, y que los jubilados disfrutan de beneficios que se les niegan al otro lado de la frontera".

·

Què diferent la situació a Catalunya no? Aquí, aquests inútils rematats que són la morsa i el metropagès, enlloc de dedicar-se a avançar en la línia escocesa porten mig any inventant-se excuses per treballar -no ja per la independència- sinó fins i tot en sentit contrari. I una de les genialitats parides per aquests tarats, no ho oblidem, és que amb 21 diputats no pots fer res més que llepar-li el membre al Tio Pepe obviant que aquesta força és clau per configurar qualsevol govern. Només cal, és clar, ganes, astúcia, principis i voluntat per fer-la servir.

·

L'exemple escocès demostra que és perfectament possible. Però és clar, me n'oblidava. Allà tenen patriotes íntegres. Aquí, de moment, només putes barates.

Benvinguts al club

Ja comencen a ser legió els gurús intel·lectuals d'Esquerra que s'adonen que això de "jugar a metges i infermeres" amb el país és un abús a la dignitat nacional, i decideixen abandonar el vaixell capitanejat per la Morsa, amb el Metropagès com a contramestre. Alguns fins i tot es planten i diuen que ja n'hi ha prou de fotre-li mà a Catalunya. D'ençà la reedició del tripi, n'hem vist alguns exemples, i s'han donat casos tan sonats com el d'en Salvador Cardús o en Víctor Alexandre. Tots han acabat defensant arguments i tesis que amb anterioritat s'havien publicat al Cimera (i a d'altres espais), i que eren objecte de la befa dels jerkis. L'últim que s'ha apuntat a aquesta moda -ens ho apuntava l'amic Passavolant- ha estat l'últim mohicà republicà: l'Héctor López Bofill. Potser la seva condició de poeta a temps parcial ha fet que se li aparegui la seva musa i per això ha escrit aquest article. Porta per títol "La joguina" i m'agradaria destacar-ne dos fragments:

-El Govern de la Generalitat, del qual formen part alguns suposats independentistes, en comptes de ser la plataforma per al reforçament d'un conflicte democràtic nacional i social s'està convertint en la font del seu emmordassament. No és estrany. Un sistema institucional que et permet embutxacar-te un sou d'uns cent mil euros a l'any dóna molt pocs incentius als que l'ocupen per provocar la seva transformació. (sóc jo? o aquí en Bofill fa referència a en Vilert?)

-Si la feblesa [institucional] ja havia estat clamorosa sota els governs Pujol encara destaca més en un govern que s'autoproclama d'esquerres en la mesura que la satisfacció dels seus propòsits requereix un aparell públic potent que la Generalitat no pot cobrir. (Vaja, o sigui que ara resulta que el tripartit ha afeblit encara més les nostres institucions!)

En fi, un distanciament en tota regla del paper galdós que representa Esquerra a la Gestoria Montilla. Un més. A aquest pas l'estratègia ideològica del partit la marcaran els quatre jerkis desquiciats de sempre. En qualsevol cas, celebrem el moment de lucidesa d'en Bofill i, com ell, a tots els que vegin finalment la llum, només els podem dir: benvinguts al club.

Un cos estrany

Collons com va l'agost no?

·

Ahir en Mestres ja feia un primer apunt sobre el suicidi de'n Xirinacs i, molt encertadament, posava el dit a la nafra. La pregunta que llençava, tret de l'estirabot perpetrat per algun imbècil, és del tot pertinent. Perquè un patriota com en Xirinacs ha escollit aquest precís moment per dinyar-la? Perquè un home que va resistir els pactes amb el PSOE-GAL, el moment Majestic o l'era Perkins, ha volgut marxar tot just ara?

·

La pregunta d'en Mestres, provocadora, ja ha generat debat. I és bonic de poder dir. Jo vull contribuir a aquesta escalfor tertuliera amb una segona qüestió. Què ha dit el Govern de la mort de'n Xirinacs? Ha fet algun pronunciament? El pensa fer? I que consti que no computen les quatre paraules arrencades a la cosa aquesta vella i greixosa.

·

Perquè suposo que coindidirem que, tot i que darrerament se li'n va anar la pilota, la biografia del difunt és contundentment impecable al servei de Catalunya i les seves llibertats. És procedent que, ara que ha marxat, el Govern de la Generalitat ho despatxi amb quatre decles d'un paio que ni tant sols és el portaveu? I el president Montilla (sic) pensa dir alguna cosa abans de tornar-se'n pa'l pueblo? O és que aquest només té temps per anar a funerals o llepar membres quan es tracta de grans patriotes ecspanyols?.

·

Lamentable, no trobeu? Però és el que hi ha quan qui t'han posat per dirigir el Govern és un cos estrany al país o, com a mínim, a allò que sent una part important del país. És la primera vegada que passa i ho fa gràcies a la morsa i el metropagès. Que ningú no ho oblidi.

Descansi en pau, amic Xirinachs

Lluís María Xirinachs s'ha suicidat. Sens dubte, fou un patriota de pedra picada i un home íntegre de fermes conviccions. Aquí podeu trobar la seva biografia.

La pregunta que ens hem de fer és, perquè després de viure tot el que ha viscut, ha decidit suicidar-se justament ara? La resposta la deixo per al debat cimerenc. Descansi en pau, amic Xirinachs.

País en funcions

Anem de mal en pitjor. Quan crèiem que havíem tocat fons i que la situació de vergonya nacional havia arribat a uns nivells insuperables, ens llevem pel matí i comprovem com n'estàvem d'equivocats. Resulta que ara el president en funcions de Catalunya és en Monchito Saura, i que l'alcadessa accidental de la capital del país és ni més ni menys que la seva muller. Arribats a aquest punt, ara ja podem dir que som els líders del campionat mundial de països que fan més el ridícul, i m'ha arribat que potser batrem el rècord Guinness del país que ha concentrat més disfuncionalitats i accidents en menys temps. Mentrestant, el Tio Pepe, que és qui en teoria ens representa és "al pueblo", i es dedica a enviar cartes al director del TBO per dissimular la seva absència.

La nostra desgràcia és que som un país en funcions, en sessió contínua.

Grans moments de la Secta

Com les gasta la Secta, eh compatriotes? Entre amenaces, pràctiques mafioses i ara el tiranosaure rex de la Regàs, potser fora bo que algú digués alguna cosa no? Com no hi confiem gaire, serà el Cimera qui deixi testimoni d'aquesta nova mostra de sectarisme i feixisme en boca d'aquesta rèmora de la gauche divine.

Apunts d'estiu (sense vacances)

Tot se'n va a la merda
El país no funciona. Això és un fet tan irrefutable com que l'aigua mulla o que el Tio Pepe és un incapaç. Però que tot se n'estigui anant a la merda, no vol dir que nosaltres deixem d'estar al peu del canó. Sí, d'acord, és agost i el ritme de publicació de posts, com és normal, s'ha reduït notablement. És gràcies al president Oteji que el Cimeraextra manté encesa la flameta de l'esperança en aquests dies de vergonya nacional. Sens dubte, calia aquesta menció especial.

Els refotuts "23 anys"
Abans, quan les coses anaven mal dades, els sociates maldaven pel canvi després de 23 anys de governs convergents. Ara que el canvi ja fa quasi 4 anys (quatre!!!) que es va produir, quan les coses es posen lletges, els sociates assetgen l'oposició amb els refotuts "23 anys" de governs convergents. Conscients que el tema dels "23 anys" ja no cola tant com abans, parlen només dels últims 8 anys, tot treient a relluir el pacte del Majestic. O sigui que ja ho sabeu: el caos de Rodalies, l'apagada de Barcelona, el desastre de l'aeroport del Prat i els embussos a l'AP-7 són culpa de CiU. Que ningú no ho dubti.

En Barrera "carretereja"
La misèria moral sociata és compartida, i a voltes aplaudida, pels seus amiguets d'Esquerra. Aquests creuen que el sol fet de ser al govern ja és un èxit, i se'n vanten. Estan convençuts, com l'emperador, que el seu nou vestit és únic. En realitat, però, van despullats i ha hagut de ser un nen de 90 anys qui ara els ha posat el mirall al davant per veure si els cau la cara de vergonya d'una vegada per totes. Va néixer el 1917, però Heribert Barrera no repapieja, sinó que "carretereja". Benvingut a les nostres tesis, amic: si el Pacte del Majestic va desterrar CiUT a les dunes del desert de l'oposició, el tripartit (en qualsevol de les seves versions: 1.0 i 2.0) acabarà per passar-li factura a Esquerra. Ho dic, per si calia treure de dubtes a algú.

Nova enquesta
Per últim, comentar els resultats de l'enquesta, que per fi ens disposem a canviar. Si en Mas, se la fot a les properes catalanes, la vacant que deixi estarà molt disputada. Almenys així ho veieu, els cimerencs que, a parts més o menys iguals, heu votat per l'Oriol Pujol, en Lluís Recoder i... en Joan Laporta! com a successors de l'Àrtur. Pel que sembla, al Tumor el voldríeu deixar tirat a la cuneta. Apa, a votar la nova enquesta i, per qui les tingui, bones vacances!

Navarra com a exemple

Amics, companys, compatriotes

·

Qui era l'imbècil que deia que la Secta i el babalawo Zapatero eren la gran esperança blanca del federalisme?. Ànima de càntir! El cas de Navarra, per si hi havia dubtes, ja ens ha deixat clar que no, que allò que no pot ser no pot ser i, a més, és impossible. Els sociates i la neofalange són la mateixa merda i quan es tracta de defensar allò que els importa no s'estan per romanços. La lliçó navarresa és prou clara en aquest sentit.

·

Expedit definitivament el certificat de defunció de l'holograma aquest de l'Ecspanya plural, caldria fer també una segona reflexió en clau catalana. Més que res per posar les coses a lloc ja que algun malintencionat ens voldrà ara vendre la burra que això a Catalunya no pot passar mai de la vida perquè el PSC és un partit sobirà i decideix els pactes en funció dels interessos de Catalunya i no del PSOE. Jà, jà......jà.

·

Que ningú no s'enganyi. Permetre el pacte a Catalunya i desautoritzar-lo a Navarra només és una qüestió de matís, no de fons, donat que tant en un cas com en l'altre el PSOE s'hi oposava. La diferència rau en el nivell d'exigència que els socis necessaris de la Secta allà i aquí han exhibit.

·

Així, a Catalunya la Palangana bis era capaç de protagonitzar una baixada estratosfèrica de pantalons, empassar-se els principis i dur a l'altar al Tio Pepe en temps rècords i sense cap mena d'acord previ. A Navarra, en canvi, els amics de Nafarroa Bai tenen les coses i la dignitat una mica més clares (el punt 3 és ben esclaridor). Aquesta diferència entre uns i altres, i no cal altre factor, és el que impedeix l'acord allà i el propicia aquí.

Duel de titans

Amics, companys, compatriotes

·

El Cimera us ofereix en rigorosa exclusiva la conversa que el farsant i la montilleja han mantingut a l'aeroport de Barcelona aquest matí:

·
ZP: Hombre Pepe! Cómo estás presideeeng!?

·

Montilleja: Ya ves tío, jodidillo.

·

ZP: Venga, venga (fotent-li copets a l'espatlla). Si esto es pan comido coño. Dónde están los cojones de Paco el Guerrillero??

·

Montilleja: Ahora mismo por corbata presidente. Oye, gracias por venir eh?

·

ZP: De nada hombre. Mira que al principio pensé que te dieran por culo después de la jodida que me hiciste volviendo a pactar con Carod. Pero ahora no está el patio como para que me desentienda y ya sabes lo que me juego de aquí a unos meses no?

·

Montilleja: Claro, claro.

·

ZP: Así que a arremangarse tocan. Cuando me llevas a pisar calle?

·

Montilleja: Verás...es que hablando con Toni hemos pensado que mejor hacer algo discreto. Como se dice en catalán no está l'horn par bolls.

·

ZP: No me jodas Pepe! No te acuerdas del Carmelo? Pues esto es lo mismo. Me sacas a dar un garbeo, prometo cuatro tonterías, me meto a la gente en el bolsillo....y a arrasar campeón!

·

Montilleja: Es que esto no es bien bien como aquello. Ahora el marrón es en el Ensanche y muchos de los que están jodidos tienen de la EGB p'arriba.

·

ZP: Leches con tanta cultura! Joder, ojalá fueran todos como tu gobierno, que no encuentras un conseller con estudios ni queriendo.

·

Montilleja: Sí, sí...(mig somriu avergonyit donant-se per al·ludit)

·

ZP: Bueno, Pepe, pues ya me explicarás cómo lo arreglamos. Que el PP me pisa los talones y entre Madrid y Valencia ahora sólo me falta esto. Oye, y no le puedes cargar el muerto a Esquerra? Total, a estos cuanto más les damos por culo más se corren de gusto.

·

Montilleja: Es que me sabe mal por la morsa.

·

ZP: La quién??

·

Montilleja: Digooo, el Carod. Es que ahora hace bondad. Si casi parece más sociata que yo!

·

ZP: Bueno bueno, tú verás. Pero ya sabes que salvar el partido y el gobierno de España es lo primero. Por algo nos llaman la Secta. Anda, vamos pa fuera y ya me inventaré algo. Que si me tengo que fiar de un inútil como tu...

·

Montilleja: Sí presidente. Vamos.

El gran pensador...*

...se'n va de vacances amb el país a les fosques.

·

* Joan Puigcercós dixit en una entrevista al diari Avui.