Rebem-lo com es mereix

Si fossim una nació com cal, al Gran Farsant no se li hagués passat mai pel cap venir demà a Barcelona. Si tinguessim una espurna de dignitat, el més suau que li diriem en veure'l pel carrer seria fill de la grandíssima puta. Si encara ens quedés una engruna d'amor pel país, demà fotriem un jec d'hòsties a cada sociata que veiessim aplaudint en ZP.

·

Per sort, els tenim quantificats. A Catalunya hi ha exactament 796.173 ens que van votar al Tio Pepe el passat 1-N. I serà d'aquest eixam d'escòria d'on sortiran els que demà babejaran veient el farsant de visita a la colònia. És la crosta bunqueritzada en la nostalgia, la inadaptació, l'analfabetisme i l'odi al país que els ha acollit o, pitjor encara, que els ha vist néixer. Només algú que es caga profundament en Catalunya pot mantenir-se submís a la Secta.

·

I només aquells que ens volen aniquil·lar poden romandre bocacallats quan els sociates se'ns pixen a la cara. Quan menteixen aquí i allà o arreu alhora, això sí, sempre per preservar l'interès suprem d'Ecspanya i en contra de Catalunya.

·

Ells són tan enemics com el PP. Denunciem-ho. Sé que no és fàcil. Amb les constants nacionals del país a la UCI gràcies al galdós paper de CiUT i ERCM, és gairebé una heroicitat mentenir l'esma patriòtica. Però ens hem d'obligar a sortir de la desorientació, l'apatia i la depresió còsmica on ens volen instal·lar.

·

Per això, demà, rebem al Gran Farsant com es mereix.

Chacón es "bolañitza"

Compatriotes, només un breu apunt que parla per si sol. En aquest vídeo podreu veure com la nova ministra d'Habitatge, Carme Chacón, es nega a respondre a un periodista de la BBC, com a bona sociata que és. A què em recorda això?

Empanats

Amics, companys, compatriotes

·

qualsevol persona amb dots dits de seny sap que les coses funcionen més o menys així: primer, es vota; segon, es suma (o no); i tercer, es pacta. Això, que ho pot arribar a entendre qualsevol analfabet, és un petit detall que sembla que se'ls escapa als amics de CiUT a l'hora d'abordar la qüestió "ministres sí, ministres no" oberta interessadament pel tumor.

·

Inicialment, aquest dilema no hauria passat de ser un més dels debats que periòdicament irromp en l'agenda dels partits nacionals, i no només de CiUT. Cal recordar, a tall d'exemple, que no fa pas gaire fins i tot la morsa, sodomita com és ella, oferia cul i boca al Gran Farsant.

·

El problema a Can Favela i Can Barraca, però, és que tant l'Àrtur com el Tumor han dirigit aquest debat potinerament i sovint semblava que invertien l'ordre d'allò que deiem al principi. I hom sap que vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo és una manera tan dolenta de fer màrqueting com bona per quedar en ridícul. Sobretot si, finalment, els números no surten i el Farsant torna a tenir tot un bazar per triar i remenar. La cara de gilipolles que se't pot quedar només la superaria la de la nit de l'1-N.

·

Però a més, tot plegat ha fet massa vegades la sensació de pasteleig del Govern de Catalunya amb el PSOE, de rebequeria cutre, de demanda impossible, d'actitud poc democràtica. I total, al final per a què? Per posar com grans condicions d'entrada al Govern ecspanyol el desenvolupament de l'Estatut i els eixos bàsics del teu programa?? Per aquesta obvietat calia fer el cutre tantes i tantes setmanes??

En solidaritat amb El Jueves

Des del Cimera ens volem solidaritzar amb els companys del Jueves davant el greu atac contra la llibertat d'expressió perpetrat per la justícia ecspanyola de ZP, tot recordant a quien nos quiera oir que ni aquí ni aquí es van prendre decisions similars.

Piqué se'n va. Primeres reflexions

Amics, companys, compatriotes

·

temps hi haurà per analitzar més detingudament l'estampida d'en Piqué. Personalment crec que arriba amb 7 anys de retard, just el temps que separa el somni d'una dreta ecspanyola civilitzada de la realitat del neofalangisme més extrem. En tot cas, requiescat in pace i que li vagi de gust.

·

Deixeu-me, en tot cas, fer unes primeres consideracions:

·

1.- En Piqué és la primera víctima il·lustre de la gran llegenda urbana sobre la qual molts han muntat la seva estratègia (alguns encara ho fan) a Catalunya: la destrucció d'una CiUT desallotjada del poder. Txemari va enviar-lo de paraca per 'catalanitzar' la neofalange i cruspir-se l'electoral més moderat de la cabana. Així els hi ha anat. No només no li ha fet pessigolles a l'Àrtur sinó que l'ala hardcore dels seus l'ha abandonat. Amb aquest panorama i un PP embogit a Ecspanya, aquest home feia pudor de mort.

·

2.- La marxa d'en Piqué és una mala notícia per a la sucursal de la Secta si la Neofalange recupera el discurs tradicional. No oblidem que els millors resultats del PP a Catalunya els van tenir amb l'Alejo i ecspanyolejant a sac. Vaja, que aquest home es va limitar a dir i fer allò que li demana el cos a molt votant der Bajo (entengui's Baix Llobregat).

·

Seguirem parlant.

Patètic? Sí, però real

Per gentilesa d'un il·lustre cimerenc, volem compartir amb vosaltres el lamentable i patètic moment que mostra la fotografia de dalt, no sense abans recordar que aquest senyor (?) és president de Catalunya gràcies a la morsa i el metropagès.

Què rumia Joan Puigcercós?

Amics, companys, compatriotes

·

Tot i que en Puigcercós ens vulgui fer creure ara que la pel·lícula no va amb ell, hom sap que aquest bordegàs amb ínfules de prima donna és l'arquitecte del tripi 1 i el tripi 2. I si ningú no ho evita, tinguem-ho clar, no li tremolarà el pols a l'hora de repetir l'engendre.

·

Cal dir-ho i és de justícia, amics, no sigui cas que algú es despisti i no recordi que aquest que ara ens vol estimbar contra Ecspanya és el mateix que fa quatre dies es fotia el màstil de l'estanquera recte amunt, escopia sobre la memòria de Pompeu Fabra i s'alineava prietas las filas al costat de la morsa i la Secta. Quedi dit.

·

Tinguem clar, doncs, que allò que separa avui el parell de tarats aquests que es va matant per les cantonades pornogràficament no és l'estratègia, sinó purament i simple l'afany de supervivència veient que en el macabre joc de les cadires un d'ells sobra (i qui sap si no tots dos). La lluita, per tant, serà (ja és) a cara de gos.

·

Per això cal que estigueu amatents a les pròximes setmanes perquè segons em comuniquen fonts de tota solvència, el metropagès prepara moviments en el seu entorn de confiança i, sobretot, en l'aparell d'agit-prop. Fins i tot sembla que algun dels darrers supervivents de l'etapa Carretero podria passar per la guillotina perquè el putxi no s'està per hòsties i vol un pinyol d'absoluta i plena lleialtat.

·

No sigui que després la cosa se li escapi de les mans.

Dues operacions obertes

Ridícula, esquizofrènica, patètica... lamentable, execrable, tronada, trista, infartada, sociata (per tant farsant)... tot això i més és el que la bona gent del Cimera opina a propòsit d'una totalment amortitzada Morsa. Així ho heu deixat clar a través de l'enquesta, els compatriotes que encara no heu tingut a bé d'abandonar-nos per dies de relax a la platja o a la muntanya. Així en deixem constància abans que demà dilluns pengem la nova enquesta. Volia apuntar-ho a tall de resum ràpid. El protagonista tampoc mereix major atenció.

Però el meu post té una altra motivació i respon directament a la pregunta que el compatriota Jaume feia en el seu darrer comentari de l'últim post de servidor: "Com interpreteu les darreres declaracions d'en Pujol, promovent es seu fill? Toc d'atenció a Mas i els seus?". Doncs bé, amic Jaume, jo ho veig més com el primer que apuntes. I no tinc aquest pàlpit així perquè sí. No, amics, perquè ja sabeu que el Cimera és sinònim de rigor. Tinc un ítem. Bé, dos en un.

.

El primer apunta directament en la línia de la pregunta. Ja s'ha engegat la maquinària de promoció d'Oriol Pujol com a candidat a líder de CiU i com a candidat a la presidència de la Generalitat. És així, de totes totes, al marge d'en Mas i amb el suport total de "la família", que a can CiU està clar que vol dir del clan Pujol (el presi, la Ferrussola, el Júnior i l'OPF, principalment). Aquest és un primer ítem, preocupant al meu entendre, perquè trobo bastant excessiu que ja s'estigui donant per mortes les properes eleccions amb en Mas com a cap de cartell. Però sobretot perquè el nano crec que encara està molt verd. I ja no dic què em sembla el fet que alguns es pensin que només amb el cognom "Pujol" es poden fer coses importants a can CiU... De república bananera, potser?
.

L'altra ítem apunta a Sant Cugat. Aquesta operació també està oberta. També m'ha arribat un ítem molt i molt fiable al respecte. Al Recoder ja li estan preparant l'estratègia. No està sol. S'està movent i la perspectiva és fer abordatge al lideratge del partit a la primera oportunitat, és a dir, a la propera feblesa d'en Mas. Un fet que també em sembla greu, tenint present que en Recoder hauria de ser un actiu per guanyar les properes eleccions junt amb el Mas i tothom qui pugui sumar. Però no, prefereix reservar-se per a després de l'estampada. Lleig.

.

Ja veieu, amics. No són ítems gaire esperançadors. Com a mínim apunten que a can CiU les coses es mouen, i això ja és millor que si tot estigués com si res. Com a mínim queda clar que no estan encantats de conèixer-se i que saben que cal posar-s'hi. Saben que el lideratge d'en Mas té un problema. I l'únic que em preocupa és que sembla que no hi ha gaire gent pel cas a l'hora de donar-li a l'amic una mà... si no és al coll...

Polònia no, Sicília

Benvolguts compatriotes,

ja ho sé. He estat massa dies callat. Calia fer-ho i era de justícia. El país em reclamava per altres vies d'acció. Però tranquils. Tot va bé. Els sociates segueixen tenint en aquest que ara us escriu un patriota disposat a batre'ls. I per a demostrar-ho (una vegada més), us apunto tres ítems que m'han arribat i que espero que siguin pertinentment difosos per la xarxa, a través de tots els nostres il·lustres cimerencs. Tot, és clar, per desemmascarar sociates:

1.- La màfia Siciliana made in Montilla i Bolaño producciones segueix actuant. L'última està en què, ara fa uns dies, al conde de Godó li va arribar un sobret amb targetó a l'interior de presidència de la Generalitat i acompanyat d'uns fulls amb la transcripció (amb paràgrafs subratllats) d'una tertúlia de RAC-1 entre Francesc-Marc Álvaro i Ramon Tremosa. Com deixant-ho sobre la taula, no? Què bonic, oi? Subtilet? mafioset? sicilià? corleonesc?

2.- En un fòrum de pseudointel·lectuals dits sobiranistes, fa també poc que el conseller Tresserras, de lo poquet que es pot agunatar del Tripi 2 (no milita als GAL ni a cap de les palanganes), va dir textualment que ERC no transmet seriositat i que no sap integrar des del Govern. Veurem quant dura la criatura a la Catalunya siciliana de Montilla, no? Recordeu que il padrino necessita d'ERCM i per això es veu que va trencant cames als periodistes i similiars que s'hi posen.

3.- Per últim, els de la Palangana Bis, imitant els seus amos, ja adopten cada vegada més tècniques mafioses. L'última? Es veu que es plantegen de fotre el congrés extraordinari d'ERCM a València, per a impedir que els possibles seguidors de Carretero siguin tromba. Es veu que el Metrosexual ja té previst llogar un ou d'autocars per arrossegar-hi els seus i deixar despenjada la resta.

Ja ho veieu, amics. Aquí seguim, denunciant la farsa sociata i mafiosa on ens han empastifat.

Amunt i crits!

Enquesta. Reagrupant-nos

Sí amics,

·

el clam és gairebé unànim: el doctor Carretero és el millor remei contra l'allau de bromur que el cordobés del año i les seves palanganes intenten abocar sobre el país. Per això, sou legió els que creieu que l'acte de Reagrupament a l'Auditori i la trempera de l'exconseller és el millor que li ha passat al país gairebé des del discurs del mestre Pau Casals a l'ONU.

·

És d'esperar, compatriotes, que la passió pel Carretero vagi a més especialment dins d'allò que -abans de l'ablació- es deia Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Amb un president farsant, vexat i apunyalat, un secretari general entregat, i un aspirant a estimbat, el catxé d'en Carretero pot pujar com l'escuma els pròxims temps. Restarem amatents.

De promeses i brometes

La jove promesa. Aurora Massip serà la portaveu del Govern. Pobreta, no saps on t'has ficat. Dius que acceptes la feina perquè és un orgull poder explicar a la gent la feina que fa el govern del seu país. Ànima de càntir, quina moto t'han venut? T'ho prens com un repte il·lusionant, expliques. Innocent, que no coneixes en Bolaño? Comença a fer-te a la idea que no tindràs vida, que el camí que has pres no té retorn, que quedaràs assenyalada per sempre... ai, Aurora, valenta, que tinguis sort i que aquesta aventura no et resulti al capdavall una broma pesada.

La nova promesa. Zapatero promet que a partir de l'1 de gener les Rodalies les gestionarà la Generalitat. Ja hi tornem a ser: una altra promesa solemnitzada pel Gran Farsant. A què em recorda això? Ah, sí! Em recorda a la promesa solemnitzada al Palau Sant Jordi que deia així: "Como lo comparto voy a adquirir algun compromiso. Apoyaré la reforma del Estatuto de Catalunya que apruebe el Parlamento de Catalunya". Al Congrés va dir: "Puedo anunciarles formalmente que en el mes de enero el Gobierno procederá a la transferencia de las Cercanías de Renfe a la Generalitat". Si comparem les dues frases, trobarem moltes semblances gramaticals, i un psicoanalista podria ajudar-nos a entendre el perquè de tanta mentida junta. En fi, bonica maniobra sociata, però ja no cola. Com tots sabem, és una broma de molt mal gust.

Ara toca plegar, desgraciat

Amics, companys, compatriotes

·

Sí, sí, veieu bé. La foto il·lustra un míting de la campanya del referèndum de l'Estafatut quan la morsa demanava apassionadament el no. Avui, el botiflerc major del Principat ens diu que aquella decisió va ser "incomprensible" perquè ell volia votar sí.

·

Realment s'acaben els adjectius per qualificar aquest traïdor, no creieu? De tant farsant i sociata com s'ha tornat, a aquest tarat ja només el separa un bigoti d'ecspanyols com el pollastre del Zaragoza o el cordobés del año.

·

Perquè menteixes tant morsa? Quan ho feies? Però no haviem quedat que l'Estarlux era una merda i l'Àrtur un traïdor? Però tant dolent per a tu no devia ser quan dius que et mories per votar sí, no creus? O és que un cop declarada la guerra, qualsevol forat és trinxera?

Enquesta. Amics per sempre means you'll always be my friend

Res de res.

Aquells que somiavem que l'Àrtur li trencaria la cara al tumor, haurem d'esperar: el cotó no enganya i l'enquesta del Cimera tampoc. La majoria absoluta de vosaltres creu que les hostilitats entre la cabana i la barraca acabaran en no res i que l'Àrtur desatendrà les reiterades súpliques que li hem elevat des d'aquest humil bloc.

Què hi farem!. Ara només falta esperar que, com a mínim, s'imposi el criteri de CDC (la segona opció més votada). No és que la confiança en l'Àrtur sigui per llençar coets, però com a mínim un pèl més de seny que el voltor del calvo hi posarà. Confiem-hi doncs.

I mireu que és una llàstima. Perquè ara que a l'extrarradi de la cúpula d'ERCM les cosetes es mouen en la direcció correcta i que l'odi entre el parell de tarats que comanda la nau ja no es pot amagar potser seria el moment de fer un gest.

De moment, és el que hi ha. Prepareu-vos per votar l'enquesta que el webMestres penjarà en qualsevol moment.