Impresentable

No m'hi esplaiaré, i us ho adverteixo ja d'entrada perquè mentre escric aquestes línies, de les basques que em venen, m'he de contenir la vomitera. Així, doncs, diré les paraules justes que em surten ara, i la resta ja les aportareu els cimerencs en tertúlia.

ERCM no ha votat en favor del dret d'autodeterminació. El tret els ha sortit per la culata, però de passada han ferit la dignitat del país (la seva no, que no en tenen). Això d'avui d'Esquerra és un dels espectacles més lamentables de la democràcia parlamentària ibèrica, des d'allò dels Tamayo i Sáez que van fer presidenta l'Aguirre. És l'exemple de com carregar-se el sistema des de dins. En el nostre cas, de com carregar-se la credibilitat de la política i la del catalanisme fent com que "juguen a" una cosa i a l'altra, quan en realitat "juguen amb" una cosa i amb l'altra.

Té molt de delicte. Per a mi, els inhabilita com a polítics, principalment al Troglotidita i al Metrosexual, que són els que van ordir tot el desgavell. Després, però evidentment molt junt a aquests, hi ha la Morsa pallassa, que ha quedat reduïda a fer de bufonet que riu les gràcies als sociates. I els fico a tots en el mateix sac perquè aquí, els uns pels altres -metrosexualistes vs. morsistes- han decidit desfogar-se de les seves frustracions de partit i de govern a costa del país i de les expectatives del públic sobiranista. Nefastos. Impresentables.

I que consti que ho faig en part per deixar constància d'una errada de càlcul meva: CiUt i el Mas han donat la talla. L'haurien donat igualment, només pel contrast amb els traïdors al país del Tripi, però s'ha de reconèixer que al contrari que la Palangana Bis han actuat amb dignitat i amb sentit d'Estat.

El meu país és tan... ple de polítics petits i mediocres

Aquesta tarda s'ha reprès el Ple mono-gràfic sobre el desple-gament de l'Estatut. És el torn dels grups par-lamentaris de la Palan-gana original i els Boadella's boys, o sigui, morralla. Els moments més intensos i amb més substància s'han produït aquest matí, amb la intervenció de l'Àrtur, la rèplica (sic) del Tio Pepe, l'afegitó del Monchito, i la sorpresa final: la Vicemorsa-playboy que ha sortit del pastís a última hora, i en pilota picada (però això ell no ho sabia). Si voleu teniu un resum aquí o aquí. Però en esséncia el més destacat del Ple és:

-L'Àrtur és un parlamentari brillant, que ha evidenciat la nul·litat intel·lectual de la resta (a excepció feta d'en Piqué, però ésclar, en aquest debat la Neofalange hi pinta més aviat poc). Llàstima que després tota aquesta brillantor se la fumi anant a Moncloa a rebregar-se amb el Gran Farsant.

-Convergència no vol fer-li el joc a Esquerra i no participa en la subhasta pública de la presidència de la Generalitat, però al mateix temps no refusa parlar del dret d'autodeterminació. En aquesta línia, demà presentarà una moció per reconéixer aquest dret. Si Esquerra no hi volgués votar a favor, la retiraran, justament per evitar que per primera vegada en la seva història, la cambra catalana hagi votat en contra d'un dret fonamental del seu poble. O sigui que li estalvia la vergonya a Esquerra, vaja.

-Montilla parla de fermesa, rigor i coherència (paraules que ha après aquesta nit amb el nou diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans), mentre els seus socis li escupen a la cara. I a sobre té la barra d'acusar a no-sé-qui de provocar la confrontació partidista.

-Saura... qui és Saura?

-Carod-Rovira surt al faristol per cantar una cançó. L'estribillo fa una cosa així: "Montilla tiene un coloooor especiàaaaa!!!!". Després diu que per res del món faran president a en Mas. D'aquesta manera es fa palés que el repte d'en Vendrell (repetit en 3 ocasions) és una xarlotada, i deixa ben clar que el partit que ell lidera (sic) és una puta casa de barrets.

-Per contrarrestar la proposta de CiUT, Esquerra també n'ha presentat una de similar en la que primer es dedica a insultar la intel·ligència, assegurant-se així que CiUT no la voti.

Demà, votacions. Estarem amatents. I vosaltres?

Tribuna Extra: Camps i Clos

escrit per Vicent Partal al seu Mail Obert de Vilaweb

Amics, companys, compatriotes

fa dies que belluga el ressó de l'intent ecspanyolista -abanderat per la Neofalange i secundat mesellament per la Secta- de xapar TV3 al País Valencià. Com al Cimera encara no hem abordat el tema aprofitarem la treva de la darrera pallassada d'Esquerra per reproduir aquest article d'en Vicent Partal, sempre clar i català. Així anem tenint més clar (jerkis desquiciats a banda) com són els amiguets de la Palangana bis. Sí, sí. Els sociates d'aquí. Els catalanistes de tota la vida. Els del mateix horitzó que CiUT...Aquí va l'article.

El PP valencià continua la croada contra Camps prossegueix, doncs, el camí que han trepitjat gairebé tots els presidents valencians. Lerma (PSOE) ja va fer mans i mànigues per tancar-la. I després Zaplana i ara Camps (PP) s'hi han sumat. Únicament se salva el que ho va ser uns pocs mesos i que ja no recorde ni com se deia, tant se val. Si voler tancar TV3 era aberrant al segle passat, en aquest segle de revolucions digitals, de televisions sense fronteres, d'internets i de continguts de tota mena eixint pels descosits és encara pitjor. Però posa en relleu l'odi a la llengua dels valencians, la catalana, que el PP porta al codi genètic i l'obseqüència vergonyant del PSOE respecte del PP quan toca parlar dels valencians. Perquè, tot aquest cafarnaüm, el resoldria en un minut Joan Clos, recordant que el PP no pot tancar una freqüències que no són seues. Però per resoldre un problema de primer has de voler-lo resoldre. I no és el cas.

Fa vint anys un canal de televisió era molt. N'hi havia dos i el tercer era el tercer. I si a més era tan espectacular com la TV3 d'aleshores, representava a casa nostra una entrada lluminosa i enlluernadora alhora. Avui un canal ja és poca cosa. En tenim dotzenes i tenim el YouTube i la televisió IP i els satèl·lits i no sé quantes coses més. Des de Nàquera, si volen, poden veure amb facilitat la televisió de l'Iran o un programa en llengua gal·lesa de la Patagònia. Prohibir TV3 en aquest context, com diuen els anglesos, 'speaks volumes' (parla com un llibre obert, com si diguérem). És ràbia, pura ràbia visceral. Tot fetge. És com traslladar a acció aquella foto de les banderes espanyoles com una mar pels carrers de Madrid. Al crit d'Espanya, Espanya contra la TV3, a València i a Mallorca que és on fa mal de veritat als cadells de l'aznarisme.

Però allò que no s'entén és que el PSOE, a qui tan poc li costa de barallar-se amb el PP per qualsevol coseta, en aquest punt hi vagi tant d'acord. Montilla va enganyar Acció Cultural per afavorir la Sexta. D'acord. Però no els costaria tant de tenir un gest, un detall, i salvar la cara per a la posteritat. El PSOE no hi guanya res fent-se còmplice del tancament ordenat pel PP i, en canvi, guanyaria punts en la seua guerra particular contra el PP, si s'erigira en defensor de la llibertat i dels drets de les minories. Zapatero fins i tot es podria apuntar un gol fàcil en favor de la cultura catalana. Clos tampoc no hi guanya res. Pla no hi guanya res. L'única que hi guanya és la intransigència feixistoide dels del PP. Llavors què? Quina és la raó última d'aquesta complicitat? Conten que una volta Churchill va dir que, per a ell, hauria estat un gran fracàs personal no tenir enemics: 'Solament quan tens enemics saps que fas una cosa realment important, ben feta i que poses en perill la seua comoditat, els seus privilegis i els seus interessos.' Ara! Allò que uneix Clos i Camps és la por del valencianisme i la capacitat que té de crear tossudament, per més que des de la mort de Franco s'haja fet de tot perquè no passem de ser una província còmoda i dòcil. I no poden. I no poden.

Enquesta: Són tan previsibles, els d'Esquerra

A parts iguals, els més votats pel que fa a la previsibilitat del seu discurs i la mediocritat dels seus arguments són els dos màxims dirigents d'ERC, és a dir, la Morsa i el Metrosexual. El 80% dels cimerencs creieu que la justificació de l'informe de l'advocacia de l'Estat i l'acusació a CIU del caos de la Renfe són els dos fets que més us esperàveu, venint d'Esquerra. Així les coses, l'enquesta dóna uns resultats fàcilment desxifrables: són tan previsibles, els d'Esquerra. I tan cutres, i tan mediocres...

Per cert, ja podeu votar la nova enquesta: Qui ha fet més el ridícul amb la proposta del referèndum d'autodeterminació? Esquerra? Convergència? Apa, a votar!

Grans moments del patetisme patri

Compatriotes,

sembla que la vigència de la proposta-farsa del carter Vendrell durarà menys que ell a la conselleria de Governació. Aquest matí l'assemblea dels palanganeros ja ha recomanat a l'Àrtur que se n'oblidi (punt 6) fins i tot abans de saber què coi pensava el pobre d'en Gàfez de tot plegat i malgrat que la cúpula de CiUT s'ha mostrat oberta a estudiar la proposta.

Bé. Tot i que admeto que inicialment vaig trempar amb la sola idea d'un front nacional pro-autodeterminista (per al qual -no ho nego- calia un pas decidit de l'Àrtur) hi havia alguna cosa (potser l'experiència dels últims anys) que em feia dubtar de les possibilitats d'èxit d'això que ja s'ha convertit en l'enèssima pallassada del morsisme. Alguns motius:

1.- Una proposta seriosa de la qual depèn el futur d'una nació no es fa amb el pitet pringat de romesco i entre calçot i calçot. Una proposta seriosa es cuina abans amb discreció per tal que prosperi si realment s'està interessat que així sigui. Qualsevol altra cosa és pirotècnia barata per tapar la contestació interna davant la submissió al Tio Pepe.

2.- Fa riure que l'aposta per investir l'Àrtur sigui obligar-lo a cometre una il·legalitat quan l'il·lustre metropalanganero no va tenir collons de mantenir arriada l'estanquera amb l'argument que la llei s'ha de complir encara que no t'agradi! Com s'en diu d'això: cabró, cínic, hipòcrita??

3.- Ja ho va dir en Tarradellas: en aquesta vida es pot fer de tot menys el ridícul. Algú sap on para l'Àrtur?? Acaben de fer una proposta que -tot i que amb visos de farsantisme- t'afecta directament gilipolles! Se t'ha de veure agafar el toro per les banyes i si de cas reformular l'oferta d'Esquerra proposant -aixó sí i sense excuses- un salt endavant en l'autogovern més possibilista però igualment efectiu. Enlloc d'això, a qui envia a la roda de premsa d'avui és al Tumor!!! Per plorar.

La conclusió de tot plegat és funesta, compatriotes. CiUT és un boxejador sonat. La Palangana bis, de puta crossa. I mentrestant, el sociatisme i Ecspanya van fent.

Xarlotada o oportunitat única?

Compatriotes,

ens arriben ítem. Un ja el va veure tothom ahir, quan el Tío Pepe va ser vexat al concert del Llach, pel cantant però sobretot pel públic. Els crits d'independència es van deixar sentir alhora que els ciulets a algú que ni l'esquerra catalanista considera el president de Catalunya.

A això hi hem de sumar dos fets importants i decisius per fer aquest post: ara ens arriba que ahir al Carretero se'l va aplaudir molt (però que molt, molt) en el Consell Nacional d'ERC, i que més val no fer gaire cas a unes informacions periodístiques que no van ser dins la sala i que només van veure de la consigneta que el Metrosexual va esputar en roda de premsa. Però sembla que l'estirada d'orelles de Carretero, seguit del suport de les bases, va acollonir a més d'un.

Així les coses (tercer i decisiu ítem) ens diuen que Xavier Vendrell, avui diumenge, ha convocat una segona roda de premsa per ratificar el que ja havia anunciat hores abans: que ERCM està disposada a fer Mas president de la Generalitat -després d'unes eleccions que es farien coincidir amb les municipals- si es compromet a convocar un referèndum d'autodeterminació.

Obrim línies per saber el sentir dels compatriotes. Perquè per una banda això podria no ser més que un nou intent xarlotesc per part d'ERCM de recuperar un cert discurs de cara al debat que aquesta setmana al Parlament ha de tractar les retallades de l'Estatut. Tornar a allò de l'erquidistància, vaja. Però d'altra banda, els convergents no haurien de ser cecs i aprofitar com mai aquesta oportunitat.

En primer lloc, perquè en les negociacions que van acabar en el primer i en el seogn Tripi, CiUt ja es va mullar per un referèndum d'autodeterminació, no com els sociates. Per tant, CiUt no té res a perdre, i en canvi el país té molt a guanyar. Si hi ha eleccions, torna a guanyar CiUt i tenim un govern CiUt-ERCM que ens porti a un referèndum d'autodeterminació, tots guanyarem. I si CiUt s'hi compromet i ERCM es tira enrere, els destaparan com a grans farsants (ja definitivament a ulls de tot Déu) i potser CiUt recuperarà part dels decebuts pels seus pastelejos amb el ZP i per la seva lamentable actuació en el tram final de l'Estafatut.

ERCM ja podria haver pensat en això fa uns mesos, quan negociava per formar un nou govern. Podien haver agafat la paraula a CiUt i no confiar que els sociates no seguirien amb les retallades tot i ser al Govern. Però si això no és una xarlotada, creieu que CiUt té dret a deixar escapar aquesta possible oportunitat única? El Madí ja ha sortit a carregar contra ERCM. Molt bé, s'ho mereixen, però això sol no val, eh? Hòstia, com foten ells, però resposta a l'alçada... i ara més que mai, sentit d'Estat per part dels dos partits nacionals.

No tenim res a perdre, no?

Molt de soroll per no res??

Compatriotes, especialment dirigit al Mestres i l'Oteji,

a veure si encara tindran raó els cimerencs més escèptics que no acabaven de veure clar el paper del Carretero... A veure si encara tindran raó els qui l'acusaven de ser una simple coartada de molts que amb aquesta "veueta de la consciència" recordant-los què voten no faran el pas decidit de deixar de votar la Palangana Bis...

El Consell Nacional d'ERCM fa poc que s'ha perpetrat. Ha estat aquest matí i només compto amb la versió del NODO de TV3, la del mitjà amic de la Palangana Bis, Vilaweb, la de l'e-notícies i la d'algun altre mitjà digital. Ara! El que he llegit sona una mica a no-res, no? A rebot i punt. Perquè no em direu que això de proposar una ERCM bicèfala a l'estil PNB no és una collonada! I de mentres què? Que el PSOE-GAL segueixi governant-nos? No era això, oi Carretero? Com a mínim jo no havia entès això dels manifestos del Reagrupament...

No sé. Volia compartir amb vosaltres aquest primer moment de reacció davant d'un que es presentava com el pare de tots els consells nacionals... però que ha acabat com el país del Tripi: passant amb més pena que glòria.

Radiografia de l'excrescència

Compatriotes,

l'amic Garrigosa va teoritzar fa temps que una de les claus, sinó la principal, de la imatge d'eficàcia i bona gestió que el Tio Pepe s'havia conreat li devia al seu cap de premsa, una rata maleducada i sectària anomenada Toni Bolaño. Modestament, crec que -sobretot- el que ha jugat a favor de la Montilleja és ser sociata, per tant farsant, i per tant també agraciat de per vida amb una completa i total butlla mediàtica.

Perquè de ben segur que recordareu, amics, com en temps del president Pujol es va escampar convenientment el rumor que ell era el redactor en cap de Catalunya. Eren els mateixos que ara callen davant l'espectacle vergonyós protagonitzat pel sectes del Bolaño, aquesta barreja d'ecspanyolisme i matonisme a parts iguals.

De fet, abans de treballar pel xarnego, Bolaño ja va dedicar el seu temps a un altre sociata jacobí il·lustre: Josep Borrell. Amb ell va treballar, procedent de la UGT, a la campanya de les primàries sociates i semblava que Bolaño tenia la glòria a tocar quan el de la Pobla les va guanyar. Però ai las!, se'l van fumar a la de dos i el nostre home va haver de buscar-se un nou sociata amb qui captapultar-se.

I qui millor que el Tio Pepe?. Tots dos són sociates ecspanyols i ecspanyolistes, sectaris i excrescents. Gasòfia en estat pur. El perfil de tots dos és tan coincident que poden intercambiar insults sense saber si qui els esputa és l'un o l'altre.

Això ens governa. Això és el que hi ha.

Qualsevol cosa millor que el Tripi 2

Nova setmana, nou balanç de l'enquesteta cimerenca. Un cop més, les mostres de seny i de patriotisme s'hi han deixat notar, i el conjunt de vosaltres ha evidenciat la gran gasòfia que ens governa.

I és que l'opció guanyadora per seguir la frase "100 dies de Gestoria Montilla" ha estat, amb un 51,56% dels vots, "Pujol torna!" (el presi, sempre guanyant per majoria absoluta...). Evidentment, els cimerencs ja saben que el president està totalment enretirat, no del món del pensament i del catalanisme, sinó del sarao polític que tant agrada a d'altres retirats polítics, en aquest cas ecspanyols, com l'Ànsar o l'X-Men. Tots ho sabem, però quan el reivindiquem sabem que en realitat estem demanant el dia que contrasta amb la nit que ens fa viure el Tripi 2.

En Montillaforever i els seus amics jerkis han degut de votar en tromba l'opció "És el millor govern que hem tingut" (7,81%), tot i que aquí s'ha deixar notar la fuita de jerkis cap a una altra de les opcions: "La culpa és de CiUt" (10,94%). I està clar que qui no es conforma és perquè no vol, i un 29,69% dels cimerencs creu que fins i tot el Tripi de la Perkins era millor que això ("Es troba a faltar el show-bizarre del primer Tripi"). Perquè, no ens enguanyem, gairebé qualsevol cosa podria estar millor que aquesta màfia que ens (des)governa.

El webmaster-Mestres penjarà la nova enquesta en breu.

"Te juro que no voy a parar hasta joderte"

Compatriotes,

en quin tipus de règim pinochetista ens estan fent viure aquesta turba del Tripartit??? Què no dirien els avui Palangana Bis, si res d'això passés en temps de CiUt al Govern!! Quines apel·lacions inflades escoltaríem de boca de la Palangana original, fent crides contra els "poderosos"!

Us faig copy-paste d'un fragment de l'article del Barbeta d'avui diumenge. Hi ha per fotre's a plorar:

"El día en que se publicó en La Vanguardia el contenido del documento del abogado del Estado, el director de la oficina de Comunicació de la Presidència de la Generalitat, Antonio Bolaño, habló por teléfono con el periodista que firmaba la información y que firma esta columna. Empezó con acusaciones, de las acusaciones pasó a los insultos a los que ya nos tiene acostumbrados a los que nos dedicamos a esto y cuando ya parecía que se había quedado “a gusto”, al menos eso dijo, pasó directamente a las amenazas: “Te juro que no voy a parar hasta joderte”, dijo entre otras cosas. Todo por publicar un informe “antiguo” del Gobierno amigo en el que apenas se hacía referencia al tripartito. A saber qué ocurrirá el día en que alguien les critique por lo que hacen o por lo que no hacen... Con esta inseguridad ciudadana es difícil trabajar, pero algunos no servimos para otra cosa, así que no tenemos más remedio que hacer frente al maccarthismo local... con más periodismo".

Algun "demòcrata de tota la vida" dels que avui xuclen de la mamella en tindrà alguna cosa a dir?

Se'ns pixen i la Morsa diu que plou

Compatriotes,

seré breu (com el currículum acadèmic del Montilla, vaja). Tornen les rebaixes a l'Estafatut. I un cop més tornen de la mà de la Secta del PRISOE-GAL i dels seus súbdits d'ERCM.

Ho vaig dir fa temps, quan l'Àrtur Gàfez va pactar una rebaixa amb el Gran Farsant. Aquí ho vam denunciar, en coherència, com sempre, i amb uns arguments que després ens han mimetitzat patriotes desacomplexats com el Carretero. L'Àrtur va pactar una rebaixa, sí. Però la va pactar amb l'amo dels sociates residents a Catalunya, que s'hi van abraonar (als peus, ja que van sempre de genolls davant el líder del PSOE). I a més va fer el que ERCM estava preparant des de feia mesos: un pacte de rebaixa. De fet, durant les negociacions, ERCM va protagonitzar capítols vergonyants on es desentenia de sistemes de finançament similars al concert, o fins i tot de la definició de Catalunya com a nació. Amb tot, el pacte ZP-Mas els va servir per tornar a fer-se la donzelleta ofesa i a recuperar un discurs essencialista que ara es torna a demostrar que el tenen només quan hi ha eleccions, i que és porcament tàctic i trampós.

Ara tornen a tocar cuixa amb la Secta. I ara el govern ecspanyol ens vexa amb un informe que diu que això de l'Estatut és poc menys que un programa electoral, és a dir, paper de wàter reciclable que els serveix per passar-se'l per on els rota. El nostre finançament representa que és el de Múrcia, no som nació ni som res més que La Rioja... i tot un seguit de punyalades que la Morsa va sortir en tromba a aplaudir. Però és que s'ha begut l'enteniment?? No deia que l'Estafatut del pacte ZP-Mas era una porqueria? I doncs, l'estafa de l'estafa aquesta, què? Si allò era lamentable, això què cony és? Hem d'estar contents perquè dient que som com Extremadura no ens tombaran l'Estarlux dels collons?

ERCM, de tant que els imites, veig que has aconseguit anivellar-te en farsantisme a la Secta. I en temps rècord! Tant de bo que en les properes eleccions us estampeu o que el vostre referent us absorveixi oficialment.

La invasió dels lladres de cossos

A banda de la malaltia política, amb l'amic Garrigosa comparteixo una altra debilitat: el cinema. Tenim gustos diferents, ho sé, però el nivell de freakisme és similar. A mi, em perdem les pel·lícules de sèrie B dels anys 50, i d'entre elles n'hi ha una que em té el cor robat. La invasió dels lladres de cossos (Invasion of the Body Snatchers, 1956) explica la història d'un metge que descobreix que els seus conciutadans són substituïts per clons alienígenes. Hehe... entranyable argument, no trobeu? La cosa acaba malament fins al punt que cada vegada són més els clons i menys els humans. Com no podia ser d'una altra manera, els humans són delatats i perseguits pels clons ja que l'objectiu és acabar amb la humanitat.

Aquesta extravagància cinèfila ve a tomb perquè ahir vaig quedar amb un amic a qui feia temps que no veia, i de resultes de la conversa que vam mantenir, em vaig tenir la sensació que el meu amic havia estat susbtitúït per un clon alienígena. El meu amic era (és, suposo) un patriota de pedra picada, votant d'Esquerra Republicana de tota la vida, tot i que s'havia permès el pecat de votar CiU alguna vegada. El seu discurs polític era sòlid en els arguments, crític amb les consignes i les renúncies, ambiciós en els objectius i acurat en l'estratègia. Res d'això és el que vaig detectar mentre féiem un cafè. El meu amic s'ha tornat un jerki desquiciat. Tot seguit, transcric algunes de les perles que em va deixar anar. Atenció! Adverteixo que la conversa és REAL, i que pot ferir la sensibilitat d'alguns lectors intel·lectualment preparats. També aviso que és llarga, però és reveladora.

Inici de la transcripció.
Mestres: Què? Deus estar que t'enfiles per les parets, no?
Jerki: Per què ho dius?
M: Home, Montilla president... devies plantejar-te l'exili, no? O el suicidi, directament.
J: I ara! Estic encantat de la vida. Jo vaig votar Esquerra conscient que farien president al Montilla. De fet, ho volia... abans que el Mas, qualsevol cosa.
M: !!??
J: Què passa? Que te m'has tornat un essencialista tu ara, o què?
M: No, però em sorprén que a tu et sembli bé tenir en Montilla de president.
J: I per què no? En Pepe Mon...
M: Pepe? Què passa que ja us feu carinyitos abans d'anar a domir, o què?
J: ...volia dir que en Montilla pot ser tan president del meu país com qualsevol altre.
M: Si no dic que no. Pot ser tan president com l'Albert Rivera de Ciutadans, no et fot... Escolta'm, està vist que aquí si guanyes les eleccions i aconsegueixes els suports necessaris pots ser president de la Generalitat encara que el teu quoficient intel·lectual sigui el d'un calamar, i encara tinguis l'afició de vexar Catalunya dia sí dia també.
J: Per què ho dius això? Ho dius pel seu cognom, o què? El típic discurs convergent de les essències... què t'ha passat? Que ara et creu amb el dret de repartir carnets de catalanitat com feia Pujol, o què?
M: No fotis, home. No es tracta d'això, i no em surtis amb Convergència, que sempre foteu tots el mateix.
J: Ah, no? I de què es tracta si no? Què vol dir això de vexar Catalunya dia sí dia també!?
M: Doncs que heu fet president a un tio que nega que Catalunya tingui drets històrics. Un individu que, l'endemà d'aprovar un Estatut al Parlament del nostre país, se'n va -sense ser ni tan sols diputat de la cambra catalana- al Congrès a presentar unes esmenes per modificar-lo a la baixa. Un personatge que fa més de 40 anys que viu a Catalunya de la política i no té el cony de decéncia ni respecte de parlar el català amb la mínima correcció que se li podria exigir. Un cretí que en els 19 anys que ha estat alcalde de Cornellà s'ha dedicat a guetitzar el municipi, retirant subvencions a entitats culturals catalanes i afavorint les andaluses. Heu fet president a un paio que...
J: Vols que parlem de l'Estatut? Vols que parlem de 23 anys de renúncies?
M: Ja hi som! Parlem-ne, si vols. Però deixa'm fer-te veure que t'equivoques confrontant Esquerra i Convergència. Aquest és l'error. Tu ara m'exposaràs una llarga llista de renúncies per part del que anomeneu "regionalisme convergent" i em diràs que en Mas es va vendre l'Estatut per un plat de llenties a La Moncloa...
J: Tot el que puguis dir dels convergents és poc.
M: Oi tant que sí!!! Sobretot comparat amb Esquerra, no et fot!!!
J: És molt difícil esmenar amb tan sols 23 diputats, el que s'ha fet en 23 anys...
M: 21 diputats!
J: Això, 21... En tot cas, no podem capgirar la realitat d'un dia per l'altre. I la realitat és que l'independentisme a casa nostra encara és minoria.
M: Però estàs barrejant naps i cols. Què té a veure que l'independentisme sigui minoria amb el que s'ha fet en 23 anys de governs convergents? Què és exactament el que heu d'arreglar? I escolta'm, dic "heu" -en segona persona del plural-, perquè tu ets el primer que diu "hem", com si Carod i tu, fossiu un sol home... com la vostra lluita fos exactament la mateixa.
J: És que ara sóc militant. I jo no barrejo res...
M: Caram! Aquesta sí que és bona... militant, eh? Osti, no sé què dir. És la menjadora, no?
J: Vés a cagar! Com deia, no barrejo res: si l'independentisme és minoria avui en dia és per la política anestesiadora dels governs de Convergència, el regionalisme doctrinal i el paternalisme pujolista, l'estratègia lamentable i patètica del peix al cove, l'avenç nacional a pas de tortuga, el catalanisme de costellada, i tantes altres coses que han permès...
M: No pot ser que m'estiguis dient això. Això és una puta consigna barata!??
J: Perdona? Consigna, dius? Em negaràs que...
M: No et negaré que CIU l'ha cagat en molts aspectes, en moltíssims... Collons, si en 23 anys de govern no la cagues és que ets l'hòstia!!! Saps perfectament que he estat molt crític amb CIU, tant o més que tu, de fet. I és veritat que hem estat companys de viatge a l'hora de votar Esquerra en moltes ocasions, però que ara -amb l'edat que tens i a aquestes alçades de la pel·lícula- em surtis amb aquestes collonades del regionalisme doctrinal i el catalanisme de costellada, doncs què vols que et digui...
J: Ah, sí? Doncs diga'm què ha fet CIU, per exemple, per la llengua?
M: No va de debó, aquest examen?
J: Sí, sí... Ja t'ho dic jo, res. Ni etiquetatge, ni sancions, ni res. Els governs de CIU han actuat sempre amb la connivència de les grans empreses, encara que això suposés anar en contra del català.
M: Tiu, que sembles un okupa de 15 anys! Com em pots estar fent aquest discurs? Què me'n dius de TV3 i Catalunya Ràdio? I de la immersió lingüística? Suposo que tenir uns mitjans públics en català i una escolarització també en català és sinònim de NO FER RES PER LA LLENGUA, no? Et recordo que si tu has crescut plenament en català és en bona part per aquestes dues coses de res... Bola de drac i Shin-shan en català han fet més independentistes del que et penses.
J: Home, no fotis, això de la tele i el cole en català són coses que havien de passar tard o d'hora...
M: Acollonant! Doncs seran coses que havien de passar tard o d'hora, però els sociates volien xapar la tele, eh? I et recordo que...
J: El que a tu et passa és que odies els sociates...
M: L'aigua mulla? Cony, i és clar!!! No els puc veure...
J: Doncs ets un sectari!
M: Un sectari? Aquesta sí que és bona. Sembla que no tinguis memòria, xaval! La de vegades que havíem estat criticant el sociatisme farsant. Cal que recordi ara la pila d'exemples que hi ha al respecte? Cal?
J: A veure, no dic que siguin uns santets, però tampoc són el dimoni, no fotem, home! Ja veuràs com en aquesta legislatura fem que es portin millor. El patriotisme social...
M: Calla, calla... perquè intueixo que diràs una xorrada.
J: El patriotisme social és la millor manera de fer créixer en vots l'independentisme...
M: Mira, abreuja, que aquest discurs ja me'l conec.
J: Hem d'aconseguir que la gent vegi que una administració catalana eficaç beneficia els seus interessos. Resumint: només d'aquesta manera entendrà que li convé que Catalunya sigui independent. Saps que són els espais d'excel·lència?
M: Sí. Veig que t'has aprés el manual. Mira, amb això del patriotisme social us penseu que heu descobert la sopa d'all, però el cert que ja està inventat. Diga'm una cosa: la creació d'una xarxa d'hospitals públics i comarcals del primer govern Pujol (de la mà d'en Trias, per cert), és fer patriotisme social? I posar en marxa una administració pública catalana des de zero, es fer patriotisme social? I...
J: D'acord, ja veig per on vas.
M: Sí, ja veus per on vaig, però vosaltres veneu la moto del patriotisme social, i voleu que la gent se l'empassi. El discurs pujolista que durant 20 anys heu estat criticant, per ser massa tou en la reivindiació nacional, l'heu comprat ara. Allò que em deies de l'avenç nacional a pas de tortuga, és això, eh? És això que ara heu comprat. És exactament el mateix discurs. Però igualet igualet, eh? Amb la diferència que vosaltres el veneu com a nou, i ja té més de 20 anys.
J: Doncs està clar que en aquests 20 anys, no ha funcionat prou bé. La nostra estratègia és fer patriotisme social en aquells racons del país on el catalanisme no ha fet prou forat.
M: En aquells racons de país? Parles com si es tractés del Lluçanés... però t'estàs referint a Cornellà, l'Hospitalet i Santa Coloma de Gramanet, entre altres.
J: Efectivament, hem d'implicar a aquella gent que no se sent seu el projecte sobiranista.
M: Vols dir els xarnegos, no?
J: Un respecte si us plau, però sí: quants més en convencem, més vots al cabàs de l'independentisme.
M: Oitant! Tan fàcil com això. Vols saber perquè aquesta gent, com tu dius, no s'ha implicat en el projecte sobiranista??
J: ??
M: Per culpa dels sociates.
J: No és exacte.
M: No és exacte? Però tiu com parles? T'has sentit? Si sembles en Puigcercós: "no és exacte, per favooorr!". Això que "no és exacte" és justament el que em deies tu fa només uns anyets.
J: La gent canvia...
M: Ja ho veig ja. I per cert, ja veig com us n'esteu sortint amb recollir vots a l'àrea metropolitana. De debó us pensàveu que per fer president un xarnego aconseguiríeu qui-sap-què?
J: Deixa estar la història aquesta dels xarnegos. Catalunya és avui un país més normal que ahir. Tenim un president nascut fora del país... i què? I ben orgullosos que n'hauríem d'estar. Ets un impertinent, ho saps, oi?
M: Un impertinent, jo!!?? Què se n'ha fet d'aquell amic meu que deia que als xarnegos els fotria a tots dalt d'un avió i els estavellaria a l'oceà?

Fi de la transcripció.

Va ser en aquest punt quan vaig descobrir que el meu amic, ja no era el mateix. Me l'havien canviat. Havia estat substituït per un clon alienígena... s'havia tornat un jerki desquiciat. Estiguem tots amatents, perquè ha començat la invasió dels lladres de cossos.

Grans moments de la farsa

Amics, companys, compatriotes, jerkis desquiciats (redundància)

un dia d'aquests ja ens n'ocuparem de l'espaterrant ridícul que la morsa es va dedicar a fer ahir en la seva excursió per Lausana, d'on va ser foragitat a cop de coça després d'esputar una proposta de participació esportiva internacional -molt en l'estil de la pantotxada andorrana de l'Àrtur- que ens vexa com a nació.

Però com no tinc ha gaire temps em limitaré a obrir aquesta nova secció sobre grans moments de la farsa, etiqueta patrimoni gairebé exclusiu de la Secta, però a la qual li ha agafat una afició desmesurada la Palangana bis. I res millor que reproduïr dues notícies publicades a l'Avui en poc més de tres mesos de diferència per comprovar-ho.

A la primera, la morsa s'escorre tot lloant la sobirania del PSC-GAL posant-la gairebé com el motiu que ha justificat per sí sol la reedició del tripi. Avui, tres mesos i mig després, la Palangana bis ja fa circular argumentaris interns on es vislumbra que la cosa no va ben bé per aquí.

I és que, amics, aquests ja són sociates i per tant farsants.

Enquesta. Els bons escolanets

Amics,

al Cimera sempre hem denunciat que la sort del Gran Farsant i alhora la desgràcia de Catalunya és, entre d'altres, que la dreta ecspanyola hagi embogit. I perquè? Doncs perquè els tics paranoides de la Neofalange fan obligatòriament bo al cabró del ZP, li donen prou marge per pixar-se a sobre nostre sense que ningú obri boca i, de retruc, forcen la classe política catalana a tancar files amb la Secta a falta d'una alternativa nacional clara i no subordinada a les inclemències madrilenyes.

Els amics del Cimera prou bé que sabeu que tot això és tan cert com que la Morsa és una traidora. Per això ja heu deixat ben clar a l'enquesta que després de l'espiral pancartera del PP el resultat serà que tothom s'arrenglarà darrere l'inútil del ZP sense un bri de crítica i com a bons escolanets. I a sobre si algú, a fi de bé, gosa equiparar la merda ecspanyola de dretes amb la merda ecspanyola d'esquerres, com el Tumor, el lapiden.

Així és de lamentable la cosa, amics. Repasseu els resultats de l'enquesta i prepareu-vos per votar a la que l'amic Mestres penjarà en breu.

Una broma pesada

No, compatriotes. Amb aquest titular no m'estic referint al Tripi 2. Això en tot cas hauria de ser descrit com "una cosa de mal gust" o com "un gargall a la cara dels catalans", però mai com "una broma pesada", perquè no dibuixa ni un lleu somriure a la cara.

La broma pesada que ara us apuntaré l'ha perpetrada, això sí, el Tripi del Cordovès via un imbècil que se les dóna de molt viu però que no és més que un sectari malgirbat i pretensiós que de tan fantasma que és va "rujar" un llibre titulat El Príncipe mediático (en ecspanyol, és clar), com anivellant-se a Maquiavel, però rotllo segle XXI. Un despropòsit en tota regla, que només presenta l'avantatge que ocupa poques pàgines, potser perquè a mig camí de la cosa devia veure que allò no s'aguantava per enlloc i va decidir matar-ho ràpid.

Però passant del pare de la criatura, Gabriel Colomé, us diré que el Centre d'Estudis d'Opinió (triple farsa, ja que no és centre, sinó tuguri; no estudia res, sinó que manipula; i no tracta opinions, sinó consignes de la Secta) va fer pública una enquesta fa coseta d'unes setmanes, i trobo que ningú no n'ha parlat gaire. Però aquí al Cimera creiem en això de desemmascarar en el dia a dia la Secta i els seus sequaços, i us en destacarem algunes perles per a què veieu en què es gasten els calers de tots els catalans, aquest que diuen estar pel patriotisme social.

L'enquesteta la podeu linkar aquí mateix i es titulava: VALORS BÀSICS, CIRCUMSTÀNCIES VITALS I ORIENTACIONS POLÍTIQUES: ESTUDI PILOT A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA. Aquesta cosa, segurament una tapadora d'altres estudis encarregats directament des del carrer Nicaragua de cara a esbrinar les raons de la seva enèsima hòstia electoral, apuntava, entre d'altres, les següents perles:

1.- Conclou que els ciutadans de la província de Barcelona que es defineixen políticament d’esquerra són més benevolents, tolerants i pensen més en la protecció del medi ambient.

2.- Diu que els qui s’autoqualifiquen de conservadors són més egoistes i persegueixen més l’èxit personal.

3.- Escup que els simpatitzants d’ICV-EUiA són els que menys valoren la seguretat, la conformitat, la tradició i el poder, i dels que més la benevolència, l’universalisme, l’auto-direcció i l’hedonisme. Els que simpatitzen amb ERC s’assemblen als d’ICV en molts aspectes, però se’n distancien pel que fa a la benevolència.

4.- Ven que els simpatitzants de PPC i CiU són dels que més puntuen en seguretat, conformitat, tradició, i menys en universalisme, auto-direcció, vida estimulant i hedonisme.

5.- Diu que els simpatitzants del PSC posen per davant la vida estimulant al poder, a diferència dels simpatitzants de CiU que fan a l’inrevés.

I continuaria, però és que m'estan venint basques. Primer us preguntareu... "I????". És a dir, "i a mi que m'importa tota aquesta propaganda barata?". Doncs la resposta és "res en absolut". I això ja té delicte, tenint present que l'hem pagada entre tots. Els més benignes us preguntareu si això és una broma pesada, però no. Això és una pseudo-enquesta amb tints estalinistes, on es marca els ciutadans i se'ls divideix entre bons i dolents i entre de dretes i d'esquerres, sense escrúpols i sense vergonya. El seu interès per al ciutadà és zero. Però el seu interès propagandístic i "ari" de l'esquerra més rància i arnada d'Europa és evident.

En això es gasten els calers, els de la "cohesió social". En això i en riure's de mig país, al qual s'entesten a fotre sempre del bracet del PP. Per això us he volgut recuperar i fer avinent aquesta gasòfia. Perquè el seu ressò als mitjans va ser força ridícul, i perquè l'oposició (sense altaveus mediàtics, sense esma i sense res), evidentment no en va fer la mínima crítica o la mínima tangana que tan magna porqueria venuda com a ciència es mereix.

Gràcies Montilla per ser com ets. Això de part de la Morsa i la resta d'ERCM.

Amunt i crits, compatriotes!

Senyor president?

Amics

després que l'amic Garrigosa fes un acte de justícia amb el post-esput contra el Gran Farsant, avui per esmorzar us serveixo un ítem per gentilesa dels nostres informants de l'entorn del Tio Pepe. Ítem que demostra la hipocresia, el cinisme i la xuleria (factors tots ells que sumats sempre donen com a resultant = sociata farsant) d'aquesta xusma.

M'expliquen els nostres confidents que la crosta del Tio Pepe està emprenyada com una mala cosa pel desenvolupament de les sessions de control. La preocupació, no us penseu, no neix del neguit davant el nul nivell del personatge quan se l'apreta o de la vergonya que provoca qualsevol so que emeti que no sigui la seva respiració. No, no, res d'això companys. La indignació arriba perquè el Gàfez, per introduir la seva pregunta, li diu "senyor Montilla" i no "senyor President", com l'escòria sociata voldria per visualitzar així el respecte, l'entrega i la submissió deguda que tant agrada a d'altres.

Però mira que són fills de la gran farsa! Us enrecordeu del respecte que li tenia la Perkins al president? I de les vegades que menystenia l'Àrtur referint-se a ell com "aquest xicot"? I ara són aquests els cínics que demanen respecte i un tracte deferencial per a aquest sectari?

Sort tenen encara que l'Àrtur no li posi el peu a l'escó i li demani que li netegi les sabates o se li adreci dient-li "escolta neng", situacions que encaixen millor en el nivell del Tio Pepe. Perquè en el fons, allò que els cou és que que ni en 100 dies ni en 1.000 anys ni amb fotetes ni res que s'assembli algú amb dos dits de seny pot considerar aquest semi-analfabet com el senyor president.

El nou Padrino

Benvolguts compatriotes,

ara que la vella guàrdia del PSOE-GAL està per fotre costellades i declaracions de cap de setmana, la Secta ens demostra quina bona salut que gasta i com les noves generacions de mafiosos, sociates i per tant farsants n'han recollit el relleu sense complexos.

Il Padrino Felipe ("Déu", segons el coneixia la turba sociata de la seva època) té en el Bambi trampós i falsari del ZP un gran hereuet. Fins i tot és possible que superi al referent X-Men! En Farsant jo crec que ja el supera. Recordo com de petit escoltava sovint el meu pare, astorat ell davant les notícies sobre el PSOE dels GAL, de Filesa, de Roldán de Rubio i cia., com amb ulls incrèduls exclamava sobre el Felipe: "És que es creu les seves pròpies mentides!". I bé, ara tenim un que ja perpetra les mentides a consciència, no de forma espontània. I que té de Bambi el que jo tinc de Rubalcaba. És a dir, ni el blanc dels ulls.

El tio màfies aquest va descobrir-se (un cop més) ahir a cal sultà-tirà del Marroc, on hi han deixat una pasta de tots nosaltres a canvi de no-sé-què. Va amenaçar, qual pinxo mafiós, de treure merda dels governs peperos, perquè li fiquen el ditet a l'ull. Avui ha complert amb l'amenaça, com a bon mafiós que no deixa passar ni una, i ha tret merda falsària sobre el PP i presos com el De Juana. I ho ha fet falsàriament, perquè no en sap d'altra. Perquè ha barrejat tot amb el simple objectiu de defensar-se com saben els sociates: trencant cames.

I jo li dic al nou Padrino que no. Que el PP em fot fàstic, però que ell m'en fot tant o més, per traïdor. Als feixistes que van de cara ja els espero arremangat i amb la mà ben oberta per fotre hòsties, però amb rates brutes com el ZP sempre prenc mal (sempre prenem mal), perquè no saps per on però sempre troben un forat per mossegar-te.

No cola, Gran Farsant. Tu has cedit a un xantatge, com has admès implícitament en dir que "no hemos sido el primer gobierno en ceder al chantaje de ETA" (digues-li imbècil). Però no vulguis fer creure que els altres van cedir com tu. Els altres (la xusma neofalangista) van aplicar el codi penal i van reduir penes, en gran part com marcava la legislació de merda que va perpetrar el Belloch. I no ho van fer pressionats per un etarra que s'havia fotut a fer vaga de fam per acollonir. On era llavors el xantatge, desgraciat?

No ens prenguis tant per garrulos, Padrino. Perdona'ns la vida una miqueta més dissimuladament...

Grans moments del patriotisme social

Tots a parir, que ha arribat el patriotisme social!

Veus, tonto, com no són el mateix?

Diògenes de Sinope era un filòsof grec que va viure allà pel segle V abans de Crist. Se'l considera el màxim representant de l'escola cínica i a ell s'atribueix el famós aforisme segons el qual el moviment es demostra caminant.

Diògenes va tenir molts deixebles i les seves ensenyances han perdurat al llarg dels anys, arrelant amb especial força a Catalunya i més concretament a la cúpula de la Palangana bis. Només així s'explica com els exindependentistes poden acusar CiUT d'haver "dimitit de defensar l'autogovern" (llegiu el final de la notícial) quan no fa ni quatre dies que ells s'han empassat una Llei de Dependència que tritura l'Estarlux.

Com també van tirar de cinisme quan van posar l'excusa del mateix horitzó nacional de CiUT i de la sucursal de la Secta per justificar la investidura del Tio Pepe. Argument fals, com el temps i la reunió ahir del metropagès amb els ajuntaments de la favela s'encarrega de demostrar. Perquè mentre uns estan pel que estan, altres estan per altres coses.

Ho veus, metropagès, com no són el mateix?

Sobren periodistes venuts. Tenim en Bolaño!

Benvolguts compatriotes,

l'enquesta de la setmana ha estat ben clareta. Com que no hi havia cap resposta que permetés que quatre jerkis desquiciats (redundància) hi entressin cada dia (o cada mitja hora, segons el nivell de patetisme del subjecte) a votar alguna opció contra CiUt, doncs no han pogut esbravar-se i han deixat a la bona gent que contestés a la pregunta que fèiem: Ara que en Peris ha deixat vacant la plaça de cap de política a TV3, a qui creieu que hi posaran? I les respostes han estat diàfanes. Ja no calen ni mòmies residuals de la podrida gauche divine, tipus Vicenç Navarro (6,67% dels vots), ni franquistes reciclats a hooligans milionaris sempre al servei de la Secta, tipus el cutre del Sopena (13, 33%), ni tan sols fidels lacais a sou del PRISOE, tipus Masreal (31, 11%). La cosa està clara. Amb Montilla a la Gene fent i desfent a plaer, la Secta no cal que s'estigui per orgues. Oi que les ordres havien sortit sempre de Nicaragua? Doncs amb el Tripi 2 res no canvia, excepte l'adreça d'origen de les consignes. Ara toca Sant Jaume. El Tito Bolaño segueix a l'altra banda del cable (48,89%). Ja teniu nova enquesta per anar fent bullir l'olla.

A vivir que son dos días!

Benvolguts compatriotes,

en el seu dia, la Secta via Palangana Bis va fotre el desgavell aquell d'Informe dels Mitjans, on fotien llistes negres de periodistes no afins al règim sociata-ecspanyol instaurat a casa nostra. I és en resposta a aquesta llista llardosa que nosaltres sembla que aquesta setmana hem optat per fer un petit apunt (no arriba a llista, en aquest cas blanc-sociata) de propagandistes del sociatisme i d'Ecspanya. El matrimoni Ceaucescu 2 (Sopena-Sáenz Díez) va ocupar-nos en un primer moment. Fidel Masreal, matxaca de l'Imperi PRISOE i amic íntim de la família Cuní, va ser el segon. I ara caldrà esmentar l'Àngels. La Barceló. Aquesta que fot una cara de no haver trencat mai un plat, però que és més sociata i sectària que la Iceta i la Manuela juntes.

No entrarem en per què els gelets amb un altre sociata (dels més abjectes) va fer-la saltar de "la seva", quan aquesta es suposava que estava controlada pel Govern de CiUt, però on casualment hi campaven els sociates a plaer i encapçalant càrrecs de responsabilitat i les principals places informatives d'aquella casa (de barrets). No entrarem tampoc en com uns anys abans es comenta que ja havia estat a punt d'engegar-ho tot a dida per aquelles coses de la vida que fan que un bon dia et fixi's en una persona equivocada (San Juan?), quan tu i l'altre esteu casats. No entrarem en aquestes coses perquè després encara hi haurà algun jerki que ens dirà Tomate (per cert, bonic programa de referència per a un suposat independentista català. Serà cosa del pacte amb Montilla?).

Així doncs, entrarem a tema. Oi que recordeu que després d'admetre que havien buscat la figura d'un periodista "independent" com a portaveu del Tripi 2, van dir que finalment s'havien inclinat per no tenir aquesta figura i així repartir joc entre els consellers, per demostrar que són un equip, complicitat i no sé quantes fal·làcies més? Farsa, un cop més. I és que ens ha arribat que el càrrec va ser a les mans de la Barceló, fins en tres ocasions. La primera va dir sí, la segona se’n va desdir i la tercera va renunciar-hi definitivament, amb tot el dolor del seu cor.

Pel que ens diuen fonts del Cimera moooooolt ben informades, la sociata aquesta era obvi que estava absolutament en la línia de pensament del Tío Pepe (qui li hauria oferit el càrrec personalment), però les contraofertes econòmiques del Polanco del Gran Poder la van dissuadir. És en part allò del "donde hay capitán no manda marinero" (foto dites en castellà pel Montilla i pels jerkis, que es veu que els mola). En part és això i en part és la pasta gansa que li van posar sobre la taula per presentar el programa A vivir que son dos días. I això devia pensar la sectes aquesta. Que la seva fidelitat està clar que la té amb la Secta i no amb el nostre país, i que quin millor lloc i quina millor companyia per fer sociatisme que a can Polanco i no a la fireta aquella tan poc guai que hi ha muntada a Sant Jaume, no? Esperit Secta. Sempre amb El País (diari).

L'home que fornicà al llit d'en Cuní

Amics, companys, compatriotes

la Secta no descansa, el Cimera tampoc. Per això avui volem contribuir, des de la nostra modèstia, a rebentar l'enèssim intent de colonització de la teletré que aquesta xusma (amb la complicitat de les Palanganes, que això no s'ha d'oblidar mai) es disposa a perpetrar.

Ja sabeu que quatre anys de tripi han servit per desacreditar nacionalment i informativa allò que era la nostra i que ara han transformat barroerament en la seva. I tot plegat amb 37 diputats de merda. Però l'arrogància i el sectarisme d'aquesta gent és tal que ara es disposen a fer un pas més en l'imparable procés de sociacització, i per tant ecspanyolització, de la Televisió Nacional de Catalunya.

En el punt de mira la sucursal de la Secta ha situat la prefectura de política de la casa, vacant des que el Peris s'ocupa del TN cap de setmana. I entre els noms que els sociates estudien per ocupar el lloc hi figura un que només sentir-lo fa venir cagaleres i esgarrifances: Fidel Masreal. Per als qui no sabeu de qui parlem només heu de saber que es tracta d'un periodista format, educat i adoctrinat a Ràdio Barcelona Cadena SER, on va ser cap de política i un dels redactors estrella de la casa. I tothom que conegui aquest món ja sap què significa això no?: manipulació, parcialitat, sectarisme i sociatisme. Perquè a la SER, més que periodisme, es fa quintacolumnisme a favor d'un únic i superior objectiu: la Secta.

Per tant, amics, el codi genètic del tal Masreal té escrit tot això. Com també té marcat a foc, segons ens informen amics i confidents que l'han tractat, el cromosoma de la suficiència i la xuleria (qualitats ben en la línia de la tradició sociata). A tall d'anècdota ja us avancem que fa anys el nano aquest es vantava "d'haver follat al llit d'en Cuní". No sigueu mal pensats, no. Resulta que el pàjaru s'agenciava la filla de l'autopoclamat mite de les ones i volia lluir-ho al seu curriculum. Ja veieu, la cosa seria per vomitar si no fos perquè l'exsogre li ha acabat recompensant la gosadia endollant-lo de redactor a la tele.

Finalment, l'equip d'investigació del Cimera vol compartir amb vosaltres la curiosa coincidència que hem descobert rellegint el Butlletí Oficial de ses Illes Balears. El 5 de juliol de 1997 aquest best-seller va publicar una providència apremiant el pagament a tota una corrua de morosos entre els quals hi ha un tal Fidel Masreal Tudurí (mireu la resolució a les planes 10832 i 10833 i el nom del sutsoditx a la 10840). Des d'aquí només podem dir que el nom coincideix lletra a lletra amb el del nostre home qui, per cert, és menorquí i que el deute eren 66.000 cotxines peles de l'època.

Esperem ansiosos el comentari del Masreal perquè ens aclareixi aquest extrem. Ara, no em negareu que de l'òrbita sociata hi ha coses que no estranyen gens no?