Mercenaris sociates, per tant feixistes

Quina vomitera, compatriotes! I per diferents motius! Primer per un capítol que fa dies que va passar però que no hi ha qui me'l tregui del cap: El Quintero fa temps que es dedica a les "no-entrevistes", que substitueix per massatges amb pregunta inicial que dóna pas a un monòleg de l'entrevistat, oi? Bé, però aquest no és el problema. El cas és que la seva "no-entrevista" de l'altre dia a José María García va ser CENSURADA a la TVE-1 dels grans demòcrates sociates. I aquí no ha passat res! El desgraciat del García (José María, el censurat) va intentar muntar pollastre, però l'aplastant majoria mediàtico-mafiosa sotmesa a la Secta a dissolt el possible debat abans que nasqués. Us imagineu què hagués passat si la censura hagués tingut lloc en temps dels peperos al Govern. Oi que la tropa de mercenaris abjectes de la Secta haguessin sortit a condemnar "l'atac a la llibertat d'expressió", "l'atemptat autoritari contra el dret a opinar", etcetcetc.?? Els heu sentit ara? No? I sabeu per què no? Perquè a més de sectaris de merda, ells són els primers feixistes.

I en aquest univers que fa venir vomitera, hi ha una parella especialment repulsiva i antiperiodística. Són la foca lletja de la Margarita Sáenz Díez i el pijo-ximple de l'Enric Sopena. Agafeu-vos a la cadira i tapeu-vos la boqueta perquè... m'he assabentat que aquesta parella de mercenaris del la Secta i de militants del PSOE-GAL són marit i muller!!!!! Arg!!!! Us podeu imaginar quina merda de vetllades han de viure aquest parell de farsant???

Però bé, temes gore i d'estètica a banda, aquests dos mercenaris m'han interessat per fer aquest post, arrel del seu silenci vergonyós davant l'atropellament de TVE (per unes declaracions de pa sucat amb oli). És una mostra flagrant de la seva hipocresia i del seu farsantisme*. El desgraciat sociata ecspanyol del Sopena li va deixar anar un dia a un contertulià seu que era "feixista". I jo dic que el feixista és ell.

I no només perquè és fill d'aquesta espècie, com el Bono, el Rodríguez Ibarra o el Juan Luís Cebrián, que va vestir la "camisa azul". Això ja ho teníem. Però és que ara he sabut a més que la seva truja de dona és filla d'Horacio Sáenz Guerrero, qui va ser director de La Vanguardia, quan aquesta portava per cognom "Ecspanyola"! N'havia estat subdirector l'any 1961 i va acabar de director el 1969. Comunista aquest no era, oi?? Com la seva filla, vaja.

M'indignen, amics. M'indignen molt. Per aquesta suficiència feixista que gasten. Per una autoritat moral que s'autoimposen. Perquè no se'ls cau la cara de vergonya quan pretenen donar lliçons de democràcia als altres. Perquè a les primeres de canvi deixen palès el seu autoritarisme. Per com són de sectaris i d'abjectes. Per com callen les porqueries de la secta i salten com hienes damunt de tota la resta. Per com ells creen un mapa que divideix entre "els bons" i "els dolents", i on apareixen els qui ells volen, quan ells volen i on ells volen.

Tot això em sulfura molt. Em sulfuren els fills de feixistes que es van començar a fer rics amb Franco i que a sobre van d'herois "progres". Em foten fàstic aquests que va denunciar el Francesc-Marc Álvaro a Els assassins de Franco, i que encara van tenir la barra de titllar-lo de reaccionari!! I per què? Perquè els seus pares ho eren, de reaccionaris? Perquè ells són on són pel nepotisme fatxa-progre? Perquè han creat una oligarquia de guais oficials que fins i tot s'emparenten entre ells per a perpetuar l'espècie "ària-sociata"? Quin fàstic de gentussa més gran! No només són mercenaris. Són mercenaris feixistes.

(*) mireu la part del text que us linko titulada "Vuelta a los tiempos de Enric Sopena".

Enquesta: Sociates, per tant, farsants

Ja hem tancat l'enquesta relacionada amb les invasions de competències, tot i que no descartem proposar-ne una similar en el futur, donades les circumstàncies polítiques actuals. Els resultats són encoratjadors, ja que la majoria de vosaltres (50%) ha coincidit en assenyalar als sociates com a principals responsables de les actuals i constants invasions de competències. Certament, ells són els que manen a tot arreu, i només ells poden fer-ho. Tot i això, en els resultats també són sensibles a la guerra fratricida entre la gent de CiU i Esquerra. Gairebé a parts iguals, n'hi ha alguns (28%) que acuseu l'Àrtur de les rebaixes estatutàries, mentre alguns altres (20%) reproveu que Esquerra no contribuís a blindar les competències en el seu tram parlamentari. Per últim, una dada curiosa: cap de vosaltres (0%) n'ha responsabilitzat al PP.

Apa, a votar la nova enquesta. Qui serà el nou cap de política de TV3?

Horitzons

Amics, companys

José Montilla, Carme Chacón, Josep Borrell, Manuel Bustos, Joan Clos, Celestino Corbacho, Teresa Cunillera, Raimon Obiols, Narcís Serra, Iolanda Pineda i Lídia Santos. Tota aquesta colla d'ecspanyols, militants de la sucursal de la Secta a Catalunya, formen part del Comitè Federal del PSOE-GAL. La dada, compatriotes, no és irrellevant. El Comitè Federal és el màxim òrgan de govern de la Secta entre congressos i l'ens encarregat d'aprovar en darrer terme el programa electoral sociata.

Doncs bé. Dissabte, aquestes hienes del Comitè Federal del PSOE (òbviament amb el PSC a dins, tot i que algun idiota encara vulgui entabanar iaies) es reuniran per escriure el darrer capítol d'aquesta història de prínceps i princeses tan maca com farsant que ens havia de conduir a l'arcàdia feliç de l'Ecspanya plural.

A qualsevol català la lectura del document li provocaria nàusees i cremor d'estòmac. No serà el cas dels sociates (ecspanyols ells) i pel que sembla tampoc ho serà de la Palangana bis, més ocupada en aquests moments en culminar amb èxit el procés de reconversió ideològica en que s'han embarcat.

Dels primers no n'esperem res. Dels segons, ja gairebé tampoc. Però en tot cas el ribot autonòmic de la Secta ens permet posar al descobert (que per a això va néixer el Cimera) dues de les grans mentides que la morsa va fer servir per justificar el tripi 2.0:

1.- La independència del PSC respecte al PSOE.

2.- L'horitzó nacional de la sucursal de la Secta i de CiUT és el mateix.

Riem una estoneta?

Als Turigliattos i Rossis de la Palangana bis

Franco Turigliatto i Fernando Rossi són senadors italians (comunistes) adscrits a l'aliança governamental. Ahir tots dos van forçar, amb un parell de collons, la dimissió del primer ministre italià Romano Prodi i de retruc de tot el seu govern de coalició. El motiu: Turigliatto i Rossi van fer valer el respecte a la seva consciència i al sentiment real dels seus electors per desmarcar-se del Govern (del qual formen part) i no donar suport a la presència italiana a l'Afganistan com tampoc a l'ampliació d'una base militar nord-americana a Vicenza.

A Catalunya, la setmana passada el Parlament va rebutjar la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de Dependència ecspanyola. En aquesta ocasió cap diputat dels 21 d'una força que es proclama independentista va voler donar suport a una iniciativa que "només" pretenia defensar l'autogovern d'un projecte que tritura l'Estarlux ni més ni menys que en un 70% del seu articulat.

Amics, o aquests dos senadors italians se l'agafen amb paper de fumar i tenen la pell molt fina o deu ser que els diputats de la Palangana bis no tenen respecte per la seva consciència i encara menys pel sentiment dels seus electors. Perquè d'un partit que a l'oposició era exemple de coherència i exigència nacional algú espera quelcom més que la justificació del "i tu més" adreçada als convergents: papus de totes les ires i frustacions de la Palangana bis de la mateixa manera que la Neofalange ho és de la Secta.

Per això, des del Cimera animo als Turigliattos i Rossis de la Palangana bis a sortir de l'armari i seguir el camí dels patriotes que encara queden allà dins. No hi ha cap altre camí: o es té decència com ells o s'és un cabró venut a Ecspanya.

Que ens el tombin!

Segons publica avui l'Avui, el magistrat Pablo Pérez Tremps ha decidir no presentar la dimissió i es quedarà al Tribunal Constitucio-nal. D'entrada, això té una primera repercussió: no se'l podrà canviar per un altre magistrat que sí que pugui dir-hi la seva en el recurs del PP a l'Estatut. Dit d'una altra manera, la cosa pinta bé per a la Neofalange, ja que el grupet de jutges anomenats conservadors (els fatxes), supera al grupet de jutges anomenats progressistes (farsants).

La segona repercussió que cal esperar és que ens tombin l'Estatut, o almenys alguns dels seus articles. I jo que me n'alegraré. Que ens el tombin, clar que sí! I confio que no s'ho pensin gaire, que corrin, que s'afanyin i que ho facin aviat. Sóc conscient que aquesta demanda meva (tan arrauxada, potser) no agradarà a alguns de vosaltres (tan ponderats, a vegades), però doneu-me l'oportunitat d'explicar-me.

Primer, cal que sigui coherent: jo vaig votar NO a aquest Estatut.

Segon, des d'aquí ja ho vam dir: la via estatutària és una via morta i cal explorar-ne d'altres.

Tercer, la política catalana ha perdut el vigor i el protagonisme d'abans: cal revitalitzar el catalanisme polític.

Quart, no tenim un govern, tenim una gestoria que ens té a tots ben ensopits: una sacsejada al Constitucional servirà almenys per divertir-nos.

Cinquè, si ens el tomben, en sé d'alguns que s'embolicaran novament amb la senyera i, deixaran de fer el ridícul i deixaran el passat enrera (uns i altres).

Enquesta: Carretero posa en evidència a l'actual Esquerra

Per fi hem tancat l'enquesta relacionada amb l'article d'en Carretero. Bona part dels cimerencs, un 33%, creieu que l'esmentat article "deixa ben clar que en què ha quedat l'actual ERCM: en RES". A no gaire distància, un 22% dels cimerencs heu observat la preocupant "manca de coherència nacional d'Esquerra". O sigui que sumades aquestes dues opcions, un 55% -majoria absoluta- considereu que l'article de l'exconseller posa en evidència (sinònim de 'ridiculitza') als actuals dirigents d'Esquerra (abans Esquerra Republicana de Catalunya). També és destacable que un 19% de vosaltres no us empasseu l'article i esteu convençuts que tot plegat es tracta "d'una campanya d'imatge de la mateixa Esquerra", per maquillar les seves baixades de pantalons. En tot cas, res no ha impedit que en Carretero hagi tirat (modestament) el seu Reagrupament, i és prou simptomàtic que a la seva pàgina web hi aparegui l'antic logotip del partit republicà, i no pas el nou...

Apa, a votar la nova enquesta!

Olé l'Estatut

Això de la reforma dels Estatuts és, pel cas, com les seleccions autonòmiques de futbol. Com que ni l'Ecspanya plural ni l'Ecspanya singular poden tolerar cap desviació de l'esperit del una, grande y libre s'inventen allò que no és ni ha estat mai per aigualir qualsevol fet diferencial. A nivell esportiu, l'exemple el tenim cada Nadal. A nivell polític, l'equivalent seria tota la corrua de reformes estatutàries que es van anunciar al minut 1 de saber que Catalunya retocaria el seu. I és clar, quan es creen seleccions o debats artificialíssims, forçats i entrats amb calçador t'acaba passant el que ahir vam veure amb l'Estatut andalús: que te'l votin quatre.

Personalment, me la sua si els andalusos aproven un nou Estatut tant com si volen fer una reproducció de la Giralda amb escuradents. Els afers d'aquella comunitat, per a mi, són política exterior. En canvi pel Tio Pepe, investit amb els vots d'uns paios que fins fa dos dies deien ser independentistes, sembla que la cosa és del màxim interès. Com també és una nova mostra del mapa político-mental pel qual es mou el personatge.

Des del Cimera ja sabem que això no és cap novetat. Els sociates ens volen rendits al projecte tan fals com buit de l'Ecspanya plural. Allò que ha canviat és la capacitat de resposta del nacionalisme governamental davant d'aquests intents. I si no, recordeu quan alguns van voler lapidar la Perkins un llunyà 12-O per assisitir a la Hispanitat?

Perdent més que la roba de color

El calvo va dir un dia "El PSC ha mort! El PSC no existeix!". Serà que ERCM també vol imitar els sociates en això? Perquè el cas és que els mimetitzen en tot, fins i tot a l'hora de fer de màfies. Avui, una recomanació il·lustre per veure fins a quin punt això és així:

"Sumar i no restar

Marçal Sintes (AVUI, 16/02/07)

Ho recordo com si fos ara. Va ser el 2004. Vaig anar a veure Carod-Rovira al seu despatx del Parlament per expressar-li la meva preocupació pel fet que des d'ERC s'estava fent la vida impossible -per exemple pressionant perquè perdessin les seves tribunes públiques als mèdia- alguns opinadors i intel·lectuals nacionalistes catalans. Es tractava de gent important i amb coses a dir, molt vàlida. Alguns eren votants d'ERC. Encara més: alguns d'ells havien donat suport públic als republicans en les eleccions de l'any anterior. Li vaig demanar que recordés aquell vell lema pujolista del sumar i no restar. Li vaig exposar alguns casos concrets, amb noms i cognoms, i em va respondre que ell no tenia res a veure amb allò. Em va semblar que entenia el que li estava dient, però res no va canviar. Amb el temps, Esquerra Republicana ha anat perdent suports entre els opinadors i intel·lectuals del país, fins al punt que, en aquest àmbit de les idees, està força més sola que abans, quan era a l'oposició. És el procés invers al que sol passar normalment. ERC s'ha especialitzat en els últims anys en l'atac salvatge a persones catalanistes. S'hi ha acarnissat molt més que amb els adversaris reals. Els dos insults més emprats contra els que s'han negat a dur el carnet tot el dia entre les dents han sigut els que vostès s'imaginen: "convergent" i "convergent de merda". Perdonin que els atabali amb anècdotes que potser no vénen al cas, però en sentir Joan Puigcercós insinuant a la ràdio que Carretero i els seus seguidors no són altra cosa que convergents camuflats no ho he pogut evitar."

Aquests d'ERCM estan perdent més que la roba de color...

Antipatriotes

Un jerki desquiciat (redundància) amenaça en un darrer comentari de posar-nos a tots els votants de CiUt en el mateix sac del Duran i Lleida, si fotem nosaltres en el mateix sac la direcció d'ERCM i els seus votants.

Doncs mira jerki: amenaces les justes, perquè de les tècniques mafioses que apreneu dels vostres companys sociates del PSOE-GAL ja n'estem força vacunats, ok? I sí, us foto a tots en el mateix sac, perquè era de retardat mental votar ERCM en les darreres eleccions si un no es plantejava fer president a un ecspanyol del PSOE-GAL.

Fote'm en el mateix sac que el Duran, si vols. O del Roca, o del Madí. Tant se me'n refot, saps? I saps per què? Perquè jo podré dir amb la cara ben alta que aquesta gent (de dretes, d'esquerres o de centre, sobiranistes o autonomistes) tenen una pàtria, i aquesta és la catalana.

En canvi la pàtria del Montilla, la va deixar ell clara ahir (una vegada més) a Cadis, on va titllar d'antipatriotes als de la Neofalange. I quan els deia antipatriotes no els deia anticatalanistes, oi? Tots sabem que la seva pàtria que veu atacada pels peperos és Ecspanya, oi? Doncs els còmplices del primer president de la Generalitat que té com a pàtria Ecspanya són la crossa desgraciada d'ERCM. La seva cúpula és la culpable? Sí, però els seus votants també. Vosaltres sou els culpables del que tenim: Més Ecspanya que mai.

Així doncs, sacieu els vostre odi contra CiUt veient com es podreix a l'oposició. Sacieu la vostra gana xuclant de la mamella... però amenaces les justes. Autoritat moral no en teniu cap ni una, i de patriòtica us en faltarà durant dècades. Així que quan tingueu atacs d'ansietat per la traïció al país que heu perpetrat... a posar-s'hi fulles. El vostre govern és el dels patriotes ecspanyols (per tant, antipatriotes catalans). Així ho heu triat. Així us veiem la resta, i no ens donarà la gana de callar... perquè la nostra pàtria és Catalunya i vosaltres l'esteu atacant.

Marcar paquet

Aquests de la Palangana bis es deuen pensar que el país és idiota, gairebé tant com ells. Però s'equivoquen i la seva impostura cada vegada cola menys. M'explico.

Ahir el palanganero il·lustrat del Ridao, en funcions de metge, va demanar a tots els partits l'aplicació d'un cordó sanitari contra el PP per la recusació d'un magistrat del Constitucional procliu a l'Estafatut. A banda del cacao mental que caracteritza l'actuació de la Palangana bis (llegiu què deia la morsa fa quatre dies), no puc estar de flipar cada dia més amb la doble vara de medir que aplica la Palangana bis quan es tracta de jutjar comportaments i decidir, al seu lliure albir, amb qui es pot pactar i amb qui no.

A veure Ridao. En primer lloc és lleig que un partit aue forma part de l'executiu es dediqui a fer proclames contra una força que -agradi o no- va tenir el vot de 316.222 catalans l'1-N. I a les ecspanyoles del 2000, no t'oblidis setciències, van ser més de 768.000 els que van votar això. El Govern d'un país, nano, pot ser qualsevol cosa menys sectari tot i que entenc que per a alguns que beuen amb entusiasme de les fonts del sociatisme més excloent sigui difícil d'entendre. De fet, gairebé ja sou poca cosa més que una calcomania de la Secta.

En segon lloc, començo a estar fins els collons de veure com l'ànsia guerrera contra el comportament aberrant de la Neofalange amb Catalunya (que subscric) es transforma en submissa baixada de pantalons quan qui fa el mateix és un sociata. Vols exemples Ridao? Cal recordar l'obstruccionisme a TV3 dels diputats de la sucursal de la Secta? Cal recordar el compromís amb l'Estatut que el Gran Farsant es va passar per l'entrecuix? Cal recordar l'entente cordiale que peperos i sociates mantenen quan es tracta, entre d'altres coses, de vexar Catalunya? Cal recordar com grans catalanistes com Corbacho ja es preparen per acceptar sense dir ni pio la mutilada definitiva a aquest Estatut de merda?

Amb aquests què, llumenera? Amb els sociates no cal cordó sanitari no? Potser el que us cal reforçar encara més el cordó umbilical que us lliga de per vida a ells. Au ves a cagar. O és que allò de no marcar paquet només s'aplica a l'hora d'acotar el cap davant dels sociates. Amb el PP, com sempre, tot s'hi val. És el recurs fàcil de qui no té idees, projecte i es dedica a viure a la contra. Un recurs cada vegada més esgotat.

Tribuna Extra: Fets, no paraules

Companys, compatriotes

Res més escaient un dia com avui, en plena ofensiva ecspanyola contra el país, que reproduir aquesta reflexió que una cimerenca (de la qual mantindrem l'anonimat) ens ha fet arribar. El post il·lustra cruament la manera com els sociates posen pals a les rodes a la normalització del país, això sí, amb molta vaselina i -com sempre- la complicitat agraïda de les seves palanganes.

Aquesta és la denúncia. Que vagi de gust.

Fet 1- El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) és un ens amb l'objectiu de fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació de la llengua pròpia de Catalunya en tots els àmbits i territoris.

Fet 2- El CPNL organitza cursos de català a tot el territori per fer accessible el coneixement del català. (La secretaria de Política Lingüística en forma part, per tant, és com dir que són els "cursos oficials" de català per a adults).

Fet 3- Des del curs 2003-2004 els cursos bàsics (adreçats a persones que no entenen el català) són gratuïts. Semblava que la gratuïtat s'estendria a la resta de nivells però no ha estat així.

Fet 4- El 2006 s'anuncia una bona notícia: s'amplia la gratuïtat al President Montilla. Entre tots i totes li paguem una professora particular.

Fet 5- Per ara, el cursos continuen pagant-se, alguns amb preus desorbitats.

Fet 6- Una mala notícia, la resta de ciutadans i ciutadanes han de pagar els cursos, alguns amb preus desorbitats. Crec que haver de pagar més de 250 € per un curs de nivell C de 6 hores a la setmana per saber escriure correctament la llengua del teu país es pot considerar desorbitat.

Fet 7- Fins i tot, en funció del nivell, molts cursos del CPNL són molt més cars que els de l'escola oficial d'idiomes. Ah! A l'escola oficial d'idiomes si ets familia nombrosa pot arribar a sortir gratuït, al CPNL has de pagar un 30%.

Pregunta: QUAN PENSA EL GOVERN MONTILLA SER CONSEQÜENT I FER GRATUÏTS TOTS ELS CURSOS (com el castellà a les escoles d'adults)?

El mestre

Amics, companys, compatriotes, jerkis murcians (redundància)

reprenc avui la secció de grans discursos de la història que fa dies vaig encetar amb una antiga proclama de la morsa, mentidera com ella sola. Recordeu? Era aquella on defensava allò d'hissar sense complexos l'estendard del catalanisme, una afirmació que pel que s'ha vist amb el temps, era más falsa que un duro sevillano.

Avui, per acabar de retratar la misèria moral i política del personatge, he seleccionat un discurs del mestre. El va pronunciar durant el debat de política general del 2002 (el seu últim). Rellegint-lo es pot comprovar l'apropiació indeguda i maldestre que alguns fan avui de les seves paraules.

Companys, aquí en teniu un breu extracte. Disfruteu-lo.

"La identitat no es podia basar només en la llengua, la cultura, el Dret Civil, les Institucions i la memòria. Havia d’incorporar la convivència, la cohesió i la solidaritat. Havia d'incorporar benestar per a tothom. Només en una Catalunya on la gran majoria de ciutadans puguin sentir-s'hi bé, puguin sentir-se contents de viure-hi, només amb un país així la gent pot sentir-s'hi identificada. Només en un país així pot produir-se una consciència identitària (...).

Res d'això, naturalment, ha impedit que el Govern hagi impulsat el reforçament dels signes més específics de la nostra identitat nacional . A través principalment, però no només, de la política lingüística i cultural, a través de l'acció de l'Administració, a través de l'ensenyament, a través dels mitjans audiovisuals públics, etcètera. Hi ha hagut en tot això una acció vigorosa. Però, com deia, no n'hi ha prou amb això. La creació d'un sentiment i d'una consciència catalans requereix un país i una societat on tothom es pugui sentir a casa, en tots sentits, i on la promoció personal i familiar sigui possible (...).

Tant és així que una de les crítiques que es fan a l'obra de Govern de CiU és que l'atenció a les qüestions econòmiques per una banda, a la política d'equipaments de tota mena i d'infraestructures per una altra, i finalment a les necessitats socials molt sovint d'índole material han deixat massa en segon terme els aspectes més pròpiament lligats al sentiment nacional i a la consciència de país. És una crítica que no comparteixo. Però que té cabuda en aquesta reflexió que els ofereixo fer. Perquè és veritat que hi ha sectors de la societat catalana, clars beneficiaris del progrés econòmic i social, poc identificats amb la idea i el sentiment de Catalunya. És a dir, sectors que han entomat tot el que de positiu s’ha fet a Catalunya sense sentir la necessitat de correspondre. A part d’altres sectors tradicionalment de sempre indiferents o hostils envers el catalanisme, que també hi són. És, per tant, una qüestió aquesta que dintre del conjunt netament positiu d’aquests anys, segueix essent problemàtica".

28 anys després... Barcelona, pel canvi

Benvolguts compatriotes,

permeteu-me els amics de la resta del país, i especialment els de fora del Principat, dels qui tant poc en parlem, que avui hem centri en la Cap i Casal.

Tampoc xerrem gaire sovint, de la nostra capital. I potser aquest ha estat un problema recurrent entre els catalanistes, durant les últimes dècades. I bona part de la culpa la tenen els sociates i la seva ment sectària, que els ha fet pensar-se que Barcelona és el seu cortijo. Però també la culpa és de l'altra banda, la catalanista (?). D'una branca del catalanisme, la de la Palangana Bis, que ja fa temps que va voler demostrar fins a quin punt es poden reduïr políticament al no-res, a l'ombra sociata... això sí, xuclant de la mamella. Però també ha tingut culpa una CiUt que va arribar a interioritzar que Barcelona els era impossible de conquerir, i que Déu nostru senyor havia volgut compensar-los amb la Gene. Però vet aquí que la Generalitat també ha volat i les teories tan bramades a tot arreu sobre la intel·ligència dels catalans que reparteixen poder comença a semblar del tot ridícula. Finalment, tot i que perdent estrepitosament, els sociates governen gràcies als seus llardosos actes.

I doncs? Per què CiU, tot i que no arrassi, no pot governar a Barcelona? Fot 28 anys (que es diu aviat) que els sociates manen a Barcelona. No dic "governen". Dic "manen", perquè això és un protectorat sociata que en moltes èpoques s'ha apropat a un règim despòtic on fan i desfan amb impunitat (excepte amb petits accidents com MOVILMA). Una crosta de funcionaris sociates inhàbils i xupòpters campen pels budells de l'administració de la capital... i ara tenen un dels seus màxims exponents al capdavant de l'Ajuntament.

Jo no dic que efectivament el Roca o el Molins no tinguessin vocació de servei a la ciutat, sinó de fer carrera i de tenir trampolins per a la Gene. Tampoc no dic que segurament la Perkins no va fer coses ben fetes, i d'això n'és una clara defensora, per exemple la convergent de la meva àvia, que sempre diu que el tio aquest ha estat el millor alcalde que ha tingut Barcelona. Bé, en això hi hauria molt a parlar. Però ara no hi vull fer-ne esmena a la totalitat, perquè el que us vull transmetre és que si el factor personal justificava alguna cosa en el passat, ara precisament justifica el canvi i l'opció de Xavier Trias d'alcalde.

El PRI-PSOE-GAL de Barcelona ha de ser desallotjat per higiene democràtica. Això ho veu tothom, entre d'altres, els que bramaven el mateix quan el Pujol només feia dues legislatures que manava? On són ara aquests demòcrates divins, després de 30 anys sociates? Aquest és un argument, però l'altre és que en Xavi Trias s'ha cregut la seva candidatura a l'Ajuntament i fa ja uns quants anys que treballa a peu d'obra. És un paio que així com no aixeca grans passions (les aixeca l'Hereu? les aixecava el Clos? Les aixeca el Tío Pepe?) sí que és cert que al contrari de tots aquests i d'altres com el Mas o la Perkins, no crea grans anticossos. Qui és anti-Trias? En coneixeu algú? Jo no. Per què? Per què és bon paio. Es veu clar. I a més d'això, tant a Sanitat com a Presidència va demostrar que és un bon gestor.

Així doncs, amics (i mireu que jo he estat pessimista respecte de les possibilitats de CiUt a Barcelona), caldria anar-se mentalitzant que el canvi no només és necessari, sinó que és més que possible. Per què no ha d'haver molta gent que capti tot això tan senzill que us dic? Per què no ha d'haver molta gent que voti per l'Ajuntament en clau del que va votar en les darreres catalanes, on CiUt va gunayar a bona part de BCN? Per què molt de votant potencial d'ERC, fart del palanganisme d'aquests, no pot votar Trias (en qui no hi veuren el sexreppeal que sí els ha provocat en Mas)?

Jo sóc dels que mai pensa que tot està perdut. Si no de què sóc sobiranista, oi? Així que confiem i xerrem tot el que poguem sobre el canvi que necessita Barcelona. Intentem recuperar una mica la il·lusió de país, amb un ajuntament que deixi enrere el gris-sociata que s'hi ha instal·lat i fotem-li color a la cosa. Osti, tu! Treballem per fotre fora la crossa sociata i per tenir el doctor Trias d'alcalde, no?

PD: Em recomforta especialment que gent com el Sostres no estigui per la candidatura del Trias. Potser així molts d'altres sí que s'hi afegiran.