Sentit d'Estat

Benvolguts compatriotes,

No cal que ho diem (però ho diem) que ens sap molt de greu que s’hagi trencat la treva i que ETA hagi tornat a matar. Entrem en un escenari ple d’incerteses, que entre d’altres aspectes no ens deixa clar si la treva es trenca a tot l’Estat, Catalunya inclosa ara que tenim un president més ecspanyol que mai. L’observació crec que no és sobrera, tenint present que per a alguns dels nostres lectors això podria no ser així, tot i que per als abertzales bascos crec que queda clar que sí que tenim un president ecspanyol del PSOE.

Però incerteses d’aquestes a banda, tinc una certesa que em ronda el cap d’ençà de rebre avui dos preocupants sms. Crec que ETA s’ha aprofitat de la manca de sentit d’Estat dels ecspanyols que alhora sempre s’aprofiten de nosaltres (els catalans) i de la nostra manca de sentit d’Estat. És a dir, com comentava ahir el Mestres, l’atemptat d’ETA demostra que amb els abertzales bascos no hi juga ni ZP, ni la seva xuleria, ni cap ecspanyol farsant, com sí que ho fan amb els nostres lamentables partits anomenats catalanistes. A nosaltres ens vexen perquè tenen preses les mides a uns partits curts de mires, cainites i amb massa sentit de partit i massa poc sentit de país.

Això no passa a Euzkadi, on el PNB, EA i Batasuna, per exemple, no combreguen amb les rodes de molí dels Rubalcaba de torn. Això ha tornat a quedar clar amb el paper que ha jugat el PNB en tot aquest “procés”. Amb aquest precedent, era obvi que a ETA no la xulejarien. Però la passejada militar que ERCM i CiUt van permetre a la Secta a Catalunya va envalentonar els zapateristes i s’han sobrat tant que han acabat vexats com ells ens van humiliar (una vegada més) a nosaltres.

Quina és la diferència ara? Els nostres partits no tenen sentit d’Estat. Això ja ho teníem. Ara! Semblava que els ecspanyols sí que el tenien i anaven tots a una quan es tractava de defensar Ecspanya i els seus interessos (sempre oposats als nostres i als dels bascos). Però no. Amb el tema de la treva d’ETA això es va trencar, i de la debilitat que això ha comportat se n’ha valgut ETA per fotre un fort cop a la credibilitat del Govern ecspanyol. ¿Que ZP els xuleja i diu que “este año estamos mejor que el anterior y el que viene estaremos mejor que éste”? Doncs petardàs al canto amb víctimes i ara que el Farsant intenti explicar l’inexplicable amb cara de babau.

Crec fermament en aquesta tesi que he estat barrinant des de fa hores. I més des que he rebut dos sms molt i molt gràfics. Molt i molt inquietants. M’arriben de coneguts ecspanyols. M’han arribat per duplicat. Un per part de dos filosocialistes i l’altre de part de dos filopeperos. Us els reprodueixo per a què veieu a quins nivells de baixesa moral i de sectarisme estan arribant els ecspanyols de la mà del PSOE-GAL i la Neofalange. Els apunto per a què veieu fins a quin punt han perdut el sentit d’Estat i aquest és un factor que nosaltres no hem sabut aprofitar:

SMS del filopepero: ETA FELICITA EL AÑO NUEVO A ZP CON FUEGOS ARTIFICIALES EN BARAJAS. ZP MUY AGRADECIDO LES ENVIARÁ CAVA CATALÁN PARA CELEBRARLO. PÁSALO.

SMS del filosociata: ESTAMOS CON EL PRESIDENTE. PÁSALO.

Davant d’un atemptat d’ETA has d’estar en contra o a favor del president i ja està? No és que no entenguin res. És que ells també són uns criminals.

A cop calent: Ells no s'estan per hòsties

Ahir, Zapatero va comparèixer a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres per dir que el procés de pau va com una seda, i l'endemà mateix una bomba esclata a l'aparcament de la T4 de l'aeroport de Barajas, a Madrid. Serà que la flor que tenia al cul se li ha pansit?

Ara cal esperar la confirmació de l'autoria, però el Gran Farsant ja s'ha afanyat a convocar la premsa cap al migdia per explicar-nos (ell o algun memebre del seu gabinet) alguna trola més. Encara no sabem si el procés de pau se n'ha anat a prendre pel sac, o per contra qui ha posat el "petardo" aquest han estat uns abertzales eixelebrats que s'han desmarcat de la direcció etarra. En qualsevol cas, el Gran Farsant ja pot anar amb compte, ja, perquè els bascos no són com els catalans: ells no s'estan per hòsties. A ells no els entabanarà amb promeses electorals sonades, ni se’ls pot rifar amb quatre engrunes estatutàries.

Aquest serà un post dinàmic, que s'anirà farcint d'informació a mida que la tinguem. Continuarem informant.
ACTUALITZACIÓ DE LES 11:46h.

Sembla confirmada l'autoria d'ETA, i ZP ja hauria trucat Rajoy per comunicar-li. La bomba ha causat 4 ferits lleus.

En principi, serà el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, qui compareixerà en nom del Govern ecspanyol.

El PP ja ha convocat roda de premsa a les 13:00h. Parlarà Rajoy.

ACTUALITZACIÓ DE LES 14:50h.

A hores d'ara, hi ha una persona desapareguda com a conseqüència de l'atemptat. De confirmar-se que aquest desaparegut és una víctima mortal, el trencament de l'alto el foc agafaria una altra volada, i el procés de pau quedaria tocat de mort. Caldrà analitzar detingudament en quina posició deixa això tant al Gran Farsant com a ETA.

Per cert, heu vist les imatges de l'interior de l'aparcament? Quin "petardàs", companys!!! Es veu que aquest temps la banda no ha estat inflant globus i jugant a la xarranca...

ACTUALITZACIÓ DE LES 16:42h.

El líder de Batasuna, Arnaldo Otegi, compareixerà ben aviat. No sabem què dirà, però posats a especular és possible que ens tingui preparada alguna sorpresa, i per exemple es despengi amb una condemna de l'atemptat d'avui. Cal tenir en compte que avui mateix la Plataforma Etxerat de Presos Bascos ha dit no està demostrat que l'autoria sigui d'ETA.

La roda de premsa d'Otegi és prevista a les 17:00h., una hora abans que la de Zapatero(18:00h.). Quina casualitat, no? Zapatero ja sabrà a aquella hora què ha dit Otegi, o sigui, ETA, i podrà modular el seu discurs en base a això. S'hauran enviat un sms per coordinar-se? hauran sincronitzat els rellotges?

Sociates fins a les catxes

Amics, companys

hores d'ara ningú no pot negar (idiotes i jerkis al marge) que el Govern de Catalunya és sociata fins a les catxes. Ni Entesa, ni unió d'esquerres ni res que s'hi assembli: sociatisme letal i del xungo és el que hi ha. La Palangana, com és sabut, no computa com a veu diferenciada. La Morsa i el Metropagès s'han autodescartat o, pitjor encara, quan abandonen el retir monacal és per anar de ridícul en ridícul. I mentrestant, amics, el Tio Pepe fa i desfa com a ell li agrada: des de les tenebres i inoculant el virus del sociatisme farsant allà on pot. I pot molt.

L'altra dia parlava amb els amics Mestres i Garrigosa d'aquella idea original del tripi 2.0 de barrejar membres dels tres partits a les conselleries independentment de la formació que la dirigís. Es tractava de visualitzar la imatge d'un sol Govern per sobre de la de tres partits diferents.

Aquest manual de bones intencions, de moment, només s'ha traduït en la colonització per part de la Secta d'algunes de les àrees sensibles governades pels exindependentistes. És el cas de l'ICASS (organisme adscrit al Departament d'Acció Social que gestiona el 70% del pressupost de la casa) i que és a mans d'una sociata. A Política Lingüística la Secta també estudiava col·locar un dels seus, una mostra més de la voluntat de la Secta i el silenci connivent de la Palangana bis.

Un silenci que tampoc s'ha trencat per mostrar una queixa ara que a la Morsa li han arrabassat la joia de la corona de la política exterior: les relacions amb Europa. Sense això què li queda? Somàlia, ara que hi ha hòsties i a ell li agrada predicar la pau?

En fi. Tot plegat sense arribar a ser dramàtic encara exemplifica per on aniran els trets. Ni Entesa ni hòsties. Això cada vegada més serà un Govern sociata fins a les catxes.

Bons desitjos per al 2007

Benvolguts compatriotes,

el nostre país és obvi que políticament és a l'UCI. Només el gran, gran, gran doctor House podria fer alguna cosa per restablir-li les constants vitals, però molt em temo que d'aquest gènere aquí no en gastem. Com a mínim, sembla clar que en el nostre panorama polític no hi ha ningú que se li apropi, i això que aquest gran Hugh Laurie és britànic, cosa que sempre s'ha dit que ens agermana als catalans, com a mínim en humor, en enginy i en fina ironia. Encara el recordo quan sortia al no menys gran Escurçó Negre, però aquesta és tota una altra saga... que segurament descriu millor la nostra política tragicòmica del Tripi2. En tot cas, no ens hi resignéssim. Què us sembla si fem propostes de bons desitjos ara que s'apropa el canvi d'any? Aquí obro foc amb alguns:

1.- S'apropen principis d'any, hi ha festa al Parlament... I això a la Morsa li ha de recordar sens dubte moments memorables. Que faci un altre viatge a Perpinyà. Ja triga.

2.- Són dies de canvis de temperatura cruels que fan estralls en la nostra salut. Déu vulgui que una gran afonia impedeixi al Tío Pepe perpetrar el seu primer missatge de cap d'any com a presideng.

3.- Que als jerkis els segueixin plovent càrrecs a dojo. Primer perquè ho faran fatal i això el país a la llarga ho agraïrà. Segon, perquè no sabeu com de tranquil està el blog des que aquests es dediquen a altres tasques...

4.- També voldria una tele nova. Però no una Sony o una Loewe. Ara no parlo d'això. Espero que "la seva" tele pública segueixi caient en picat d'audiència i que foti un pet que obligui a refer-la tota d'una peça. Això, ésclar, si la refundació no ha de córrer a càrrec de la Secta...

5.- I espero que alguna cosa li surti malament al cony de Gran Farsant. No puc amb ell. En demanaria el traspàs directament, però com que som en festes nadalenques, em limito a demanar que algú demostri que és humà. Vull que perdi eleccions, que li surtin malament negociacions... No sé! Alguna cosa!

Ens hi posem, 2007??

Tinguem les festes en pau

Caga tió, i extirpa aquest tumor... Les bastonades que li fotem a l'entranyable tió, les hauria de rebre el president del comitè de govern del Tumor. El gurú espiritual dels de la Barraca (tot i que ara ja viuen sota el pont) insisteix a fer la traveta al Gafe de Vilassar. Ho ha fet aquesta setmana en un article publicat al Pravda, i avui ha reincidit. En una entrevista al diari del Godó, exerceix de pidolaire major del regne i explica que CiUT hauria d'entrar al govern ecspanyol de torn. O sigui, que vol ser ministre, i que no pensa morir sense haver trepitjat catifa de la bona. A la Cabana haurien de plantejar-se seriosament l'extirpació imminent d'aquest tumor, si no volen viure uns quants anys només de "fum, fum, fum..."

Pero mira como tragan, el Puxi i el Carod... Dedico aquest "villansicu" ecspanyol a l'actual direcció d'Esquerra. "Tragan y tragan, y vuelven a tragar..." diu la nadala. Des de les banderes, a la tercera hora del castellà, aquests pastorets republicans s'ho empassen tot i més, així que riu-te'n de "los peces en el río". Han perdut la seva condició de caganers combatents de l'anterior legislatura, per ser uns cagats aferrats a la poltrona. Per confirmar-ho, només cal llegir l'entrevista a la Vicemorsa d'avui a l'Avui. El seu discurs és covard i poruc, com el del Rabadà: "De Palau, no me'n vull anar..."

Bé, en qualsevol cas, confio que tot plegat no ens aigualeixi la xerinola obligada d'aquests dies i tinguem les festes en pau.

Bones festes, cimerencs!!!

BON NADAL, COMPATRIOTES!!!

I als mals caganers, bona cara!!

Tate! Aquí hay tomate!

Amics,

servidor de vostès farà avui una coseta d'aquelles fàcils, però tampoc cal que tots els dies fotem grans teories, oi? Al cap i a la fi, el Tripi (com els jerkis que ens visiten) ja es retraten solets. Ells sols s'autorretraten i es vexen millor que ningú altre. Així, doncs, apuntaré dues notícies que descriuen com són, només a partir de dos nous fitxatges comunicatius del Tripi 2.

Avui han nomenat Albert Sáez secretari de comunicació del Govern, i ahir es va filtrat que Tate Santaeulària serà la cap de premsa del Tío Pepe. No, si l'Anasagasti ja ho deia...

Mirem primer qui és la Tate (aquí hay tomate...) i després observem de què servirà tenir el Sáez de cap de Comunicació:

Comunciació21:

La cap de Política de La Razón serà responsable de premsa de Montilla

18/12/06

Tate Santaeulària, fins ara cap de Política a Catalunya del diari La Razón, serà la nova cap de premsa del president de la Generalitat, José Montilla. Segons ha pogut saber Comunicació21, la periodista, el nomenament de la qual és imminent, passarà a encarregar-se de la relació amb els mitjans del cap de l’Executiu català. Santaeulària treballarà al costat de Toni Bolaño, cap de l’Oficina de Comunicació de la Presidencia, i substitueix Norma de la Fuente, responsable de premsa durant tot el mandat de Pasqual Maragall. Bolaño ja va ser l’home fort de Montilla al Ministeri d’Indústria, i també va treballar amb ell a la campanya de les eleccions del passat 1 de novembre.

La Vanguardia:

Montilla organiza un núcleo duro en Presidència para asegurarse el control absoluto del Govern
El equipo del president coordinará todas las iniciativas que planteen los departamentos y velarán por la labor de las conselleries

Jordi Barbeta - 19/12/06

Efectivamente José Montilla va a ejercer la presidencia de la Generalitat de manera ejecutiva y ya ha organizado los instrumentos para conseguirlo. Las iniciativas del Govern empezarán y acabarán en él. Y para que sea así ha organizado un auténtico núcleo duro en su propio departamento, el de Presidència, desde el que se irradiarán los proyectos gubernamentales hacia los departamentos y - viceversa- se tomarán en consideración las iniciativas de cada conselleria para decidir si se llevan a cabo y cómo.

Se trata de que todo esté bajo control. Del president por supuesto. Así como en la etapa del president Maragall el Govern tuvo una estructura policéntrica y eran los departamentos los que libremente sometían sus propuestas a consideración del Consell Executiu, la estructura del Govern Montilla tendrá una concepción concéntrica. Habrá un proyecto político global liderado por el presidente de la Generalitat. Los departamentos seguirán las directrices que emanen de la presidencia y cada conselleria tendrá que coordinar con el equipo del president las iniciativas que pretenda llevar a cabo antes de someterlas a la aprobación del Consell Executiu. Dicho de otra manera, nadie va a mover un papel sin que lo sepa el president o sus colaboradores.

Personas de la confianza de Montilla admiten sin complejos que el funcionamiento del Govern de la Generalitat "se va a parecer más a un gobierno de los de Pujol a que a los de Maragall". De hecho, durante la primera década de su mandato, Pujol también se apoyó en la secretaria general de Presidència para dirigir el Govern. El titular era Lluís Prenafeta, que sin tener rango de conseller, su autoridad era reconocida y casi temida por todos los miembros del Govern. Para que este sistema funcione, el president ha reforzado el gabinete de su departamento y ha organizado una suerte de Equipo A, formado por cinco personas de su máxima confianza, prácticamente un gobierno dentro del Govern, que va a dirigir Isaías Pancho Táboas, titular de la secretaría general de Presidència. De él dependerán cuatro directores generales, que van a ser los encargados de desarrollar las estrategias que fije el president. Son Josep Martí, Jordi Menéndez, Jaume Badia y Toni Bolaño.

Martí apoyará al president en la a coordinar la acción del Govern y velará por el cumplimiento del programa, es decir todo lo que se hace desde el Govern hacia dentro; Menéndez elaborará la agenda pública del president, o sea todo lo que va del Palau hacia fuera; Badia, al frente de la dirección de Anàlisi i Prospectiva, que viene a ser el think tank,establecerá la estrategia a medio plazo, y Toni Bolaño marcará la estrategia informativa no sólo del president sino del Govern en su conjunto. De alguna manera, este compacto equipo de cinco personas comandado por Táboas tendrá una actuación global no tanto de mando sobre sobre las personas del resto de departamentos como de control de lo que hagan esas personas. Hay que tener en cuenta que dos de sus miembros, Táboas y Martí, participarán en las reuniones del Consell Tècnic, que preside el conseller de la Vicepresidència, Josep Lluís Carod-Rovira, que es donde se decide lo que debe aprobar el Govern.

Tratándose de un gobierno de coalición de tres partidos de orientación ideológica diversa, la convergencia de ideas y proyectos la establecerá el propio president en reuniones específicas con los otros dos líderes de la coalición, Carod y Joan Saura, pero también despachando habitual y bilateralmente con cada uno de los consellers, independientemente del partido al que pertenezcan. Este es otro cambio importante respecto a la práctica del anterior tripartito. Esta nueva manera de hacer ha supuesto de alguna manera una equiparación política de todos los miembros del Govern, lo que ha suscitado alguna inquietud entre los consellers que hasta ahora se les atribuía mayor peso político.

Quo vadis, Esquerra?

Campanya eleccions 1-N. Resposta a un qüestionari de la Plataforma per la Llengua.

Durant la passada campanya electoral, la Plataforma per la Llengua va proposar un qüestionari als partits polítics amb propostes de compromís polític per a l'impuls de mesures per millorar l'ús social del català. En aquest qüestionari, es plantejaven una tirallonga de propostes la majoria de les quals reclamaven un desplegament legislatiu, o sigui, parlamentari, el que significa que l'han de fer els polítics. Cada partit va respondre el qüestionari com li va semblar, a excepció del PP, que se'n va abstenir. El PSC es remtia al seu programa electoral, i no es comprometia res. CiUT i la Palangana amb copyright, matisaven les seves respostes. Per últim, la Palangana bis (o sense copyright) deia Sí a tot. El seu president, Josep Lluís Carod-Rovira, va remetre una carta a la gent de la Plataforma on explicava que:

“Com sempre, les vostres propostes per a la propera legislatura són rigoroses, engrescadores i plenes de sentit comú. Pel que fa a les 31 propostes en concret, hem de dir que hi estem molt d’acord, en totes, absolutament, i la majoria de propostes formen part del nostre programa electoral en matèria de política lingüística, que tenim intenció de desplegar, si tot va bé, a la propera legislatura.”

16 de desembre de 2006. Discurs al Consell Nacional d'E celebrat a Reus.

La Vicemorsa es va despenjar amb unes declaracions sorprenents. Primer va afirmar que Catalunya es trobava en una fase prenacional, mentre el seu president ha afirmat en més d'una ocasió que la fase de reivindicació nacional a Catalunya ja està superada i que ara el que toca és el patriotisme social. A veure, gent de l'Entesa, en què quedem? Catalunya és pre o post?

Però això no és el pitjor, perquè pocs mesos després de dir sí a tot als amics de la Plataforma, el palanganero major del regne (amb el permís d'en Saura), reclama que “cal despolititzar la llengua. Això no vol dir desentendre's de la llengua sinó implicar-nos al màxim per aconseguir fer el salt que el català sigui una llengua només d'uns quants perquè es converteixi en l'idioma comú”.

Que m'expliqui aquest senyor què significa exactament despolititzar la llengua. Vol dir renunciar a l'etiquetatge? Vol dir renegar dels compromisos adquirits amb la Plataforma. Com pensa "implicar-se al màxim" si es renuncia a portar al terreny polític aquelles qüestions que obligatòriament han de passar pel Parlament?

En fi, en condicions normals aquestes declaracions les consideraríem un estirabot sense importància, si no fos perquè aquest canviar de parer amb el tema de la llengua es tracta ja d'una tradició al partit republicà. Cap a on vas, Esquerra? que no et reconec...

Aquest post ha estat penjat també a la secció "On vaig dir dic, dic Dídac".

Aquí... a Ecspanya????????

El Tripi 2 m'indigna molt. Això no és un govern. Això és una màquina de fer Ecspanya. La Secta i els seus esclaus ecosociates i exindependentistes van per feina. En això estic d'acord amb algun dels nostres visitants sociates. I tant que estan fent feina! Feina per ecspanyolitzar-nos.

Capítol de la tercera hora de castellà a part, només cal recordar com el Harpo Marx de la política catalana va estrenar-se amb una visiteta maca i vexatòria a la Villa i Corte en la celebració del dia de la Constitució ecspanyola que ens sotmet i ens iguala a Múrcia qué bonita eres. I el Molt Execrable va i es fot a la foto amb els ministres del ZP. Algú no li ha dit a aquest paio que ja no és ministre? Què ho enyora, potser? Que té mono de Madrid? No, és que és ecspanyol i ell es fot a la foto amb els seus. Amb el seu govern. Això són les coses per al tío Pepe: Las cosas claras y el chocolate espeso (i no clar i català).

Després el numeret d'autohumiliació del Metrosexual amb les banderes, que en realitat ens humilia a tots i ens demostra un cop més qui mana vergonyantment al nostre país. I que demostra per quin gènere de pelacanyes estem (des)governats.

Però tot plegat què em respira? Més Ecspanya. No tenim un president que realment es cregui la institució. En part per incapacitat i en part per ecspanyolisme, no compleix les tasques de representatitivitat i simbòliques que requereix el seu càrrec en una societat que està en un procés de reconstrucció nacional. Però, esclar, ell està en una altra reconstrucció nacional que res té a veure amb Catalunya o els Països Catalans. Ell està per la reconstrucció política i social d'Ecspanya a Catalunya.

A TV3 cada cop es nota més la maneta d'aquesta gentussa. A TV3 i a Catalunya Ràdio. A La Corpo, vaja. A això que en teoria hauria de controlar ara ERCM, oi? Doncs bé, ara fa un parell de dies em va indignar sobremanera el pallasso aquest del Caelles, quan va dir dues vegades en connexió amb el tio que tenen a Xile: "Aquí, a Espanya". Ho va dir, el molt desgraciat, conscientment o teledirigit. Però el cas és que no és la primera vegada que ho fa. I això, sumat a què una de les noves i indocumentades incorporacions que ha fet el Bassas a la seva porqueria de tertúlia va fer servir la mateixa expressió aquell mateix matí ("aquí, a Espanya"), em va sulfurar.

Aquí... a Ecspanya, Palangana Bis??? Vosaltres no dèieu defensar una cosa anomenada Catalunya? Una cosa anomenada Països Catalans? On és la vostra mà en els mitjans públics catalans? Al coll, potser? Pena de politicastres...

Ara és l'hora del castellà

Qüestió sexual. Per molta llei del silenci que vulguin imposar, els mediocres del tripartit reloaded ja tenen una altra pedra a la sabata. I per molt que el tirà i els seus secuaços palanganeros s'esforcin a no obrir la boca sobre el tema, sempre hi ha algun subordinat de tres al quarto que hi diu la seva. De manera que el que era una pedra amagada la sabata és ja un problema ben visible. Primer, va ser la trifulca de les banderes, que només va ser un avís. Ara és l'hora del castellà, que confirma el que tots sospitàvem: a Esquerra li mola la penetració anal, i de quina manera! Hem de concloure, doncs, que del que estem parlant és de les preferències sexuals d'un partit polític. Mentre duri la vaselina...

Qüestió semàntica. El decret ecspanyol que imposa una tercera hora de castellà a l'escola envaeix les competències de la Generalitat, però el nostre govern ja ha dit que això és una millora. Dit d'una altra manera, el patriotisme social tan proclamat per l'Entesa de progres comença per la castellanització de les nostres aules, més encara. Perquè, no ens enganyem, no sembla que els informes reclamats per la Gestoria Montilla a la ministra del ram, hagin de ser un impediment per a res. L'important és que no hi haurà recurs del Govern català, i la resta són maniobres per ensarronar el personal. O sigui, que l'eslògan electoral del Tio Pepe, "Ara és l'hora dels catalans", pateix una lleugera i previsible variació. Total, res, una qüestió semàntica sense importància, un petit canvi de plans en el full de ruta d'aquest govern ara ja sí inequívocament sociata.

Qüestió de temps. A hores d'ara tothom sap que Esquerra ja no és el que era. En l'últim mes ells mateixos ens n'han donat les proves irrefutables. Provoquen l'embolic de les banderes, però a la primera de canvi es quadren davant el jefe Montilla, que els diu que s'ha de complir la llei. Pocs dies després Carod diu que la llei de Política Lingüística també s'ha de complir, però l'endemà surt el conseller Castells i afirma que no és partidari de les sancions. Ara, l'hora del castellà. I després? Si aquest és el catalanisme de pluja fina que reivindica la Vicemorsa, que Déu ens agafi confessats, perquè és catalanisme de pluja àcida. En tot cas, per sort les reserves de vaselina algun dia s'acabaran. És només qüestió de temps que s'adonin que la sodomització sense lubricar fa pupa. Aleshores, faran un cop de timó. O això espero.

La llei del silenci. La llei dels mediocres

Benvolguts compatriotes,

avui m'he fet la següent pregunta: "On cony és el Tío Pepe?". Algú dirà: "Molt fàcil, fent classes de català les 24 hores, perquè ha de recuperar a marxes forçades 40 anys vivint a Catalunya i sense parlar-ne un borrall". Pot ser. No dic que no, però classes particular a banda (pagades per tots nosaltres, que ja té delicte), a aquest individu ens l'han encolomat de (pseudo)president de la Generalitat, no? I doncs? Que n'exerceix? O és que ho fa per ell en Bolaño?

Com va passar en el seu dia amb la Perkins, sembla que a aquest també l'amaguen. És a dir, la màxima sociata ("El poder pel poder") es torna a constatar una vegada més. La qüestió és tenir la poltrona a tot arreu, per així tenir pasta a tot arreu i expandir-hi els dominis de la Secta. Però més enllà d'això... "Candidat? Quin candidat? President? Quin president? Però si això ja tira sol!!". I així ens va. Amb un que diuen que ens governa i que en realitat no és més que un mediocre que necessita del silenci per a no delatar la seva immensa nul·litat intel·lectual i humana.

I el personatge imprimeix caràcter! I si no que li ho demanin al pelacanyes del Monchito Saura, que amb la de porqueria que s'està menjant a Interior (i què s'esperava?) en poques setmanes, només ha fet una rodeta de premsa, i tot plegat per dir que aquí estem més segurs que el Juanca al complex de la Zarzuela. No et fot! I el gran mediocre aquest, que anava dient que volia fer política per a les persones, és tan miserable i tan llardós políticament, que es delata amb la seva actitud de rosegador, no volent-se instal·lar a la seu de la conselleria d'Interior. El molt llepa vol ser a Palau! "Ai! Jo a Palau! Que s'ha de notar que estem al rovell de l'ou! Que no ens han volgut donar una vicepresidència segona, però aquí estem figurant com el que més!". Seran pocavergonyes... I mentrestant el tio s'assabenta dels temes de seguretat per telèfon... o pels diaris.

I després està la Palangana Bis, que es dedica a la seva gran afició: fer el ridícul. Hi va haver la gran actuació del Metrosexual abaixant-se els pantalons alhora que la senyera de la seva conselleria. I després hi ha la Morsa aquesta, que cada dia fa més la pinta de Judes, amb aquella mirada traïdora de reüll que posa, tot fent-se el personatget... i no fa més que pena per la seva poca qualitat moral, patriòtica i humana.

Total, un desert polític, que és el que els agrada als mediocres. Això i el silenci anivella tothom a la baixa. I ja sabem com poden arribar a caure ells de baix, oi?

Assassí l'un, assassí l'altre

Benvolguts compatriotes,

un breu post de reacció i d'indignació, davant d'un fet consumat que em dóna l'excusa perfecta per explicar-vos un rebot important que porto a sobre des de fa temps. Ahir va morir el dictador execrable i detestable de l'Augusto Pinochet. Tots els informatius televisius van obrir amb aquesta informació parlant de "la mort del dictador". Tot correcte.

Ara bé! Voldria veure la mateixa frase el dia que mori l'assassí del Fidel Castro, un altre dictador a qui en la majoria d'informatius, especialment als de "la nostra", es tracta com "el comandant". Comandant de què? De les tropes assassines que encara avui tenen presos pel simple fet de diferir políticament del règim? Del comandant que assassina i tortura des de fa anys amb total impunitat. Del qui porta més de 40.000 morts a la seva esquena, la majoria d'ells després del cop que va fotre fa mil anys? Del qui té a la presó cubans pel simple fet de ser homosexuals? Del qui veu com el seu poble es mor de gana i segueix fotent grans desfilades i orgies patrioteres a l'estil de les de l'antiga URSS?

I ha algunes coses amb les que no puc. I dues són la hipocresia i la injustícia. El Pinochet va ser un assassí i hauria d'haver estat jutjat i condemnat per tot el que va fer. Però i l'altre?? Eh, senyors progres?? I l'altre?? Perque al Pinochet ja sabem que no li faran funerals d'Estat, entre d'altres coses perquè després d'un referèndum que li va sortir "rana" va deixar el poder. Però i a l'altre?? A aquest li faran segurament funerals d'Estat, oi?? Vaja, ja us ho dic ara. I ves que no hi veiem algun progre il·lustre retent-li honors. No hi ha per a menys, amb la de meuques o de txaperos que li haurà costejat el règim del "comandante" durant anys...

Fàstic de pijoprogres que ens (des)governen...

A tot porc li arriba el seu Sant Martí

Benvolguts compatriotes,

segurament la majoria de vosaltres ja sou de pont, però com que jo encara no, tot i que ho faré en breus minuts, abans vull deixar una breu reflexió sobre la taula, d'aquelles que no porten ben bé enlloc però que passat el temps poden tenir el seu què.

M'arriba per diferents bandes que la Secta, professional com ella sola, ja té un nou objectiu per a destruir: Monchito Saura. Recordeu que la principal causa que es va apuntar en el seu moment com la que va empènyer el Tío Pepe a forçar el Tripi 2 va ser l'argument que la fuita de vots cap a Ciutadans i cap a la Palangana (els seus principals fans i esclaus sexuals) podria ser un greu obstacle a combatre des de l'oposició.

Doncs bé, ja no són a l'oposició, sinó que els sociates són al poder... a tot arreu, gràcies a la Palangana Bis. Ja hem vist com en les darreres setmanes els dards han anat cap a Ciutadans, en un esforç propagandístic per identificar-los amb el PP. Així pretenen allunyar sociates ecspanyolistes (redundància) d'aquest grupuscle ultra. Pareu atenció per exemple a la campanya del TBO destapant ( inventant-se) el passat pepero de l'streaper de can Boadella. I no obviem tampoc l'enquesta del CEO (Colomé-apparatchik mediante), presentant com la Neofalange perdria posicions precisament en favor del lerrouxistes. Nou missatget subliminal, i segurament inventat.

En tot cas, Monchito és l'altre element a batre, en la metòdica estratègia sociata de sortir sempre guanyant. Li han colat una conselleria que té més perill que un copilot de rallie tartaja. I el desgast ha començat. Abans d'aquest capítol, la Tura ja el va vexar. I aquesta, que va de díscola, en el fons és secta-secta, pel que les seves declaracions no se surten del guió tant com sembla.

Diuen que la passada legislatura l'Eco dels Sociates ja estava en el punt de mira de la Secta, però el Carod als 34 dies va capgirar tots els plans i el Dragon Kahn va acabar per reforçar-lo. Però, ara... Prepara't Monchito, que el teu Sant Martí s'apropa. Això no ha fet més que començar. I què bé que t'estarà!

"¡¡No me toques las... banderas!!"

La conversa d'aquest matí podria haver anat ben bé així:

"-TV3, digui?
-Con informativos.
-Ara li passo.
-Informatius, digui?
-Habla Bolaño.
-Ah...
-Mira, que eso de las banderas de hoy casi que no lo saquéis en el telenoticias, eh?
-Però què dius!? Què és una càmera oculta, això? Però si ha sigut boníssim! La primera setmana i ja de sarau!!
- ¿Tú cómo te llamas?
- Joan.
- Juan, despedido.
- Despatxat? Però si sóc el becari!!
- ¡¡He dicho que despedido, coño!! ¡¡Y pásame al jefe de sección!!!

El xaval passa la trucada, tot dient-li al cap de secció que hi ha

"un sonat al telèfon que es diu Bolaño o Bolaños o no-sé-què".

- ¡Hombre, Toni! ¿Cómo va eso, campeón?
- Mal. A ver si miramos un poquito la gente que contratamos, eh?
-Bueno, bueno, no et preocupis, que ya sabes que aquí somos gente de confianza.
- Sí, ya. Eso me lo dices cuando le hagáis bien la cama a la Terribas, que ya tardáis.
- Bueno, Bueno, todo a su tiempo. ¿Qué hay de nuevo, jefe?
- Pues que hoy lo de las banderitas de los cojones casi que NO me lo sacáis en el telenoticias, eh?
- ¡¡Hombre, Toni!! ¡Pero si es que es muy gordo! La primera semana y los de ERC ya haciendo de las suyas...
- ¡¡Que no sale y no sale, coño!! ¡¡No me toquéis las pelot... las banderas!! ¡¡El presidente ha dicho que no sale y punto!!
- ¿¿¡Que Zapatero ha dicho que no sale!??
- ¡Montilla, leches!
- ¡Ah! Pero a ver, Toni, si es que ya lo han dado en las radios y en internet. ¡Y en realidad, es bueno para noso... vosotros! ¿Que no véis que el presi ya ha dado un golpe de autoridad a las primeras de cambio?
- Bueno, visto así...
- ¡Sísí! ¡Visto así y de todas las maneras! Que no véis que los tontitos ya empiezan a hacer pallasadas de las suyas de esas que no les llevan a nada? ¡¡Si ya han vuelto a poner la bandera española en la conselleria del Metrosexual!! ¡¡Y también en la de Bienestar (que hacía días que sólo tenía la catalana y nadie se había enterao)!! ¡Si la ha vuelto a cagar, el fantasma ese! ¡Que por querer hacer gestitos de pavo real para flipar a su parroquia, ha dejado claro que aquí no hay tu tía y que la española ha de estar!
- Coño, ahora recuerdo porque te pusimos donde estás. Bueno, sacáis la noticia. Pero que no sea la primera en salir, eh?
- ¡Nono! De primera la operación salida del puente, luego metemos con calzador un tema de violencia doméstica, y luego al cuarto de hora sacamos el tema, eso sí, como cola de la primera decisión de gobierno con el tema de la ley de dependecia. ¿Te parece?
- Me parece. Y que salga el presidente en rueda de prensa demostrando aquí quien manda, ok? Que quede claro que en nuestro gobierno no hay independentistas.
- ¡¡Eso ya lo sabe todo el mundo, no te preocupes! ¡¡Jajajajaja!!
- ¡¡Jajajajaja!! ¡Qué cabrón! ¡¡Oye! ¡¡A ver cuándo te vienes aquí a trabajar con nosotros, neng!!
- ¡¡Quita! ¡Quita! ¡Que aquí hago más feina!!
- ¡¡Jajajaja!! ¡¡No como los pringáos esos de Esquerra!! ¡¡Los llevamos firmes, eh?!! ¡Jajajaja!
- ¡Sísí! Venga Toni, a disponer.
- ¡Un abrazo, chato!"

Gràcies, ERCM, per seguir humiliant el nostre país des de la nostra màxima institució.

Del sobiranisme de cap de setmana al de campanya electoral

Compatriotes

el sociata, i per tant farsant, Josep-Lluís Carod-Rovira ho ha dit ben clar. A partir d'ara, que no el busquin per predicar independentisme ni il·luminar el camí. La Morsa ja ha decidit que aquests quatre anys exercirà de nanet mut i només parlarà en nom de la Palangana bis quan deixi de ser viceflorero del tripi 2.0.

Aquesta lamentable declaració d'intencions del dirigent exindependentista il·lustra el desconcert d'ERCM i la clamorosa absència d'una estratègia allunyada del cop calent. Només així s'explica que l'únic antídot que han sabut trobar a la xarlotada del primer tripi sigui la disolució acrítica dins el Govern i la pràctica desaparició mediàtica d'aquells que fins ara s'autoproclamaven la referència del sobiranisme.

Vet aquí que ja tenim la Morsa i el Metropagès fora de circul·lació independentista per voluntat pròpia. A nivell guvenamental, al mudet -amb les competències que té- li queden com a grans plataformes de projecció Catalunya Cristiana i Signes dels Temps. Formidable!. Al Metropagès, potser, la revista de la funció pública. Sublim! Resulta que el partit sobiranista per excel·lència, des d'avui, no té res millor a vendre mediàticament parlant que l'Heribert Barrera i els discursos de Macià i Companys.

I així serà per voluntat pròpia durant els pròxims quatre anys. Després, durant la pròxima campanya, a recuperar el discurs independentista abrandat i enèrgic. I aleshores serà el moment de recordar quan la Palangana bis era un partit independentista i acusava al president Pujol de practicar un sobiranisme de cap de setmana.

Doncs bé. Ara, i sense despentinar-se, els amics de la cúpula d'ERCM ens proposen passar de l'independentisme de cap de setmana al de campanya electoral. És a dir, de practicar el sobiranisme 109 dies (els dissabtes i diumenges que ha tingut el 2006) a fer-ho només els 15 que dura la campanya. Quin negoci no?

Hi ha patriotes i patriotes

Fa poc més d'un any que vam començar aquesta aventura del cimera i ja són més de 133.500 entrades, les que hem tingut en el blog. Sens dubte, l'èxit de la cosa sou vosaltres, els cimerencs, per les vostres visites, però sobretot pels vostres comentaris, reflexions i pel patriotisme que dia a dia ens demostreu que encara existeix, malgrat tot.

Per a nosaltres, tots els cimerencs sou importants (també els jerkis, que ens demostren com no ser útil al país, cosa que sempre és important de tenir present). I si mireu l'apartat d'estadística veureu que tenim entrades de llocs il·lustres com el Parlament, la Generalitat, el Congrés dels Diputats i diferents universitats i institucions com La Cambra de Comerç. És bonic poder dir això. Com és bonic poder dir que quan veiem que hi ha una entrada de la UB sovint pensem que es tracta del professor Ramon Tremosa. Ell és un cimerenc confès. I així ens ho va fer saber fa temps via mail.

I què voleu que us digui. Ens honora. Un patriota que va formar part de la FNEC i que té un discurs en clau nacional tan ben estructurat i argumentat, ens agrada que tingui a bé de compartir la nostra lluïta quotidiana. És economista i professor universitari, i el flanc nacional no l'ha deixat mai de banda. Així, últimament es va moure per incorporar-se al grup de periodistes i intel·lectuals sobiranistes que formaven la colla dels Albert Sáez, Ferran Sáez, Francesc-Marc Álvaro, Agustí Colomines, Joaquim Colominas, Marçal Sintes, Oriol Izquierdo, Xavier Roig i Pere Martí.

Això són patriotes, tot i que de les posicions que defensaven plegats en articles, sobretot a l'AVUI, se'n va anar despenjant algun que, per exemple, ja no va signar el 8 d'abril de 2002 l'article Vejam si TV3 deixa de ser 'la seva', que en to irònic es referia al sociatisme que s'ha eternitzat amb crosta a la nostra tele pública. Algun altre no va signar l'article Parlar clar, perdre la por (tots dos publicats abans de la incorporació del Tremosa). I casualment aquests que es van despenjar ara sembla que formaran part del primer Govern Montilla. Albert Sáez en serà el Secretari de Comunicació, i Pere Martí sona com a cap de comunicació de la Vice Morsa.

Està clar que aquest grup va petar definitivament quan les tensions dins del món del catalanisme es van fer molt profondes, arrel de les apostes tàctiques i ecspanyoles d'ERCM. De fet, ja no signen res plegats des de fa segles (i això que hi ha hagut material per tractar), i el grup està clarament dividit entre els pro-CiU i els pro-ERCM, entre els qui es compten els nous fitxatges del Tripi, el Tremosa, el Xavier Roig i sembla que l'Izquierdo. És una pena, però com a mínim el Tremosa és conseqüent i segurament podria tornar a signar documents d'aquest grup com el que demanava un pacte nacional, que per cert, el van demanar al Pujol ja el 1999, amb un èxit també del tot descriptible. Ell podria signar-lo, d'altres potser ja no.

Ara el Tremosa publica Estatut, aeroports i ports de peix al cove (3i4) i ens demostra, una vegada més, que hi ha patriotes i patriotes.