CATALUNYA 2006: La nostra porra

Compatriotes,
queden poquíssimes hores pel moment decisiu. El compte enrera ja ha començat. A les 8 del vespre es tancaran els col·legis electorals i s'iniciarà l'escrutini d'uns vots que determinaran la composició del Parlament per als propers 4 anys. La nostra feina, com a ciutadans i com a patriotes, s'haurà acabat. Començarà a partir d'aleshores un altre procés, el dels pactes postelectorals, on el protagonisme de cada partit dependrà del resultat que hagin obtingut a les eleccions. Quin creieu que serà aquest resultat? Fem una porra? Aquí teniu la nostra. Us animeu també a fer la vostra? No hi haurà premi per al guanyador, tret de la satisfacció d'haver-la encertat.

D'altra banda, si sou dels que heu seguit la campanya a traves del CimeraExtra, us emplacen a seguir també amb nosaltres la nit electoral. Farem un seguiment exhaustiu del recompte, els resultats, les primeres reaccions amb informacions detallades des de les seus dels partits i comentarem la jugada amb tots els cimerencs.

CAT2006 Tribuna Extra: "Ningú no farà més por los catalans"

Enviat pel Mikimotet

He de confessar-ho: Jo he presenciat un míting de Montilla. Estic a punt de fer-me una samarreta i tot on hi posi "Jo he sobreviscut a un míting de Montilla". O fins i tot, una que hi posi: "Jo he escoltat De Madre, Nadal i Montilla en pocs minuts de diferència i no he hagut d'ingressar d'urgència amb una angina de pit".

Què us he de dir de Montilla. Tots sabem qui és, i sobretot, com és. Em comentava una companya fa uns dies, que escoltar Montilla en un míting era com acabar-te de convèncer que "allò" no pot ser el president que ens representi als catalans. I clar, que m'acabi de convèncer a mi, té poc mèrit, però que convenci al seu propi electorat... com el paleta "garrulu" que li diu a la dona: "Amo a vé ar Montilla", o l'immigrant il.legal de Sevilla de torn que porta 40 anys a Catalunya i no sap dir ni "bon dia" amb la llengua de Francesc Macià, ja és més preocupant (per la secta, és clar). Bé, doncs, anant al míting, em quedo amb la posada en escena que ha muntat la secta perquè el seu presidenciable "s'exhibeixi". Com molt bé es veu per televisió en l'espai publicitari, li han muntat una grada que amb forma de rodona, fa que Montilla, envoltat de gent pels 4 costats, intenti explicar-se. Primer, fan els parlaments els "teloners": La Geli, la Tura, en Nadal o la de Madre de torn, i quan la cosa ja no s'agafa per enlloc, aquests, donen pas al gran xarnego sociata. Aquest, porta aquell micròfon penjat a l'orella i s'escarrassa a explicar les mentides del seu programa. La poca habilitat que el caracteritza, el seu català trabat, uns barbarismes que posen la pell de gallina, o que el mítnig sigui llegit de dalt a baix (sense absolutament cap frase ni paraula de collita pròpia), diuen molt de la inseguretat del candidat.

Bé, però el millor de tot ve al final, quan d'aquella grada "improvisada", en surt un torn de paraules de gent il.lusionada perquè Montilla doni resposta als seus maldecaps. Aviam, he vist gent amb poca gràcia fent teatre als Pastorets, a la Passió, a obres teatrals de poble, al Cor de la Ciutat o a Ventdelplà, però de debó que els militants que esperen Montilla a cada poble de Catalunya per fer aquella pregunta que en Bolaño els dicta setmanes abans, s'ho haurien de fer mirar. Fan la pregunta llegida de memòria com quan a l'escola apreníem les taules de multiplicar. I la resposta de Montilla ja és per llogar-hi cadires. Se la sap de memòria i encara té menys gràcia responent que qui ha fet la pregunta. I tot això, qui més ho pateix, són els pobres periodistes que han de seguir Montilla per tots els pobles de Catalunya, i presenciar aquella "de-funció" teatral cada dia 3 vegades. Al míting que vaig presenciar, els periodistes no escrivien res i les llibretes estaven buides. No aportava res de nou. Crec que si Montilla haguès tingut un cobriment, qualsevol d'aquells periodistes se sabia el monòleg de memòria, i l'hauria pogut substituir. Algun parlava per telèfon amb la novia, i d'altres escrivien SMS amb el mòbil. D'altres badallaven i encara hi havia qui tenia humor per fer-la petar, però les cares ho deien tot. Vaig tornar a la zona del míting i vaig sentir una frase: "Ningú no farà més por los catalans". Aquí, vaig decidir marxar...

CATALUNYA 2006: Ecspanyolitzant-nos

Ja ha tornat a infectar-nos amb el seu ecspanyolisme. És escandalós, el que ha fet el PSOEc durant aquesta campanya. I per molt ecspanyols que sempre han estat, mai s'havien atrevit a tant.

Els números demostren tant a totes les enquestes que el (pseudo)candidat que han possat els ensorra, per inútil, per PSOE-GAL, per ecspanyol i per sinistre, que s'han abraonat sobre el nostre país per intentar confondre al personal i fer creure que estem en unes eleccions ecspanyoles. Així mobilitzen la seva crosta casposa i alienada. La presència avui del Gran Farsant a Santaco n'ha estat una prova més.

Les imatges eren de tercer món. Hi ha hagut un que li ha dit que el seguirà estimant (i votant) fins i tot "cuando esté bajo tierra con los gusanos". Així voldrien els sociates al nostre país. Sota terra. I se'n van ocupant, tot posant-nos més Ecspanya a sobre. Uns els ho van posar a ou, entregant-los tot el poder polític (cosa que tornaran a fer si poden). Ara és moment de recordar-los a tots plegats per què som un país diferent a Ecspanya. Ho hem de demostrar a les urnes, perquè ja no hi ha espai per a bromes. Montilla serà president si el Tripartit (PSOEC-GAL-ERC-Palangana) suma. Com a país hem de reaccionar a les urnes l'1-N com un sol home.

PD: I si CiU guanya i governa, jo li fotria unes quantes putades al fill de la grandíssima ecspanyola del ZP. Oi que no té majoria sòlida? Doncs a donar-li de la seva medicina, al cony de farsant aquest. Quin fàstic que em fa, Déu meu!!

CATALUNYA 2006: Tocar el 2

Compatriotes,

a la redacció del Cimera ha arribat una de les confessions (no públiques) que la Morsa ha fet aquests dies de campanya. Ens explica un informant que el Ghandi de Cambrils ha dit, si fa no fa amb aquestes mateixes paraules, que "tot el que sigui tenir un 2 davant (referint-se al nombre de diputats) ja seria un gran èxit".

Les paraules de qui un dia fou primer ministre de Catalunya vindrien a confirmar la tendència a la patacada que des d'aquest bloc hem vaticinat a ERCM tot i els intents a la desesperada dels jerkis de manipular l'evidència. Si la Morsa considera que arribar a 20 és un gran èxit, hem de deduir que la realitat de les seves enquestes els situen una mica o una mica molt per sota d'aquesta xifra. Per tant, no és estrany que assolir la vintena es converteixi en una heroïcitat directament proporcional al cúmul de despropòsits que Esquerra ha protagonitzat aquesta legislatura.

Us enrecordeu del milió de vots? Pel que es veu, la Morsa i la seva gent ja només es conformen ara amb tocar el 2.

CAT2006 Tribuna Extra: Tronats

Enviat pel Nahmànides

En un món globalitzat, econòmicament liberal, amb unes regles de joc més o menys acceptades i respectades per tothom, la distinció entre dretes i esquerres ja fa temps que va quedar obsoleta. L’excepció, com no podia ser d’altra manera, la trobem en el cas ibèric, en què l'ultradreta s'integra còmodament en un dels dos partits majoritaris (és a dir, la Neofalange). Tanmateix, a la primera divisió europea, els partits socialdemòcrates i els liberals conviuen com a dues opcions polítiques més. No se'n qüestiona la legitimitat moral ni s’acusa els seus líders, militants o simpatitzants de burgesos irredempts, ultraconservadors o reaccionaris. A la primera divisió europea, de la qual tan sovint ens vantem de formar part, la terminologia del maig del 68 ja fa temps que ha quedat desterrada i aquella gauche divine, l’esquerra caviar que renegava de la burgesia mentre el majordom els tornava a omplir la copa de xampany, ha donat pas a una generació en què les esquerres s'han adaptat als temps que corren i en què els liberals ja no tenen por de proclamar i defensar allò en què creuen.

A casa nostra, com si es tractés dels irreductibles gals de l’Astèrix, les esquerres continuen vivint en el seu món de fantasia. Fa uns dies, al TBO de la Secta, un dels comissaris polítics de Nicaragua parlava de la mobilització de l’obrerisme en favor del Montilleja, de reviure jornades de lluita i reivindicació i pallassades per l’estil. Evidentment, tinc l’articulista per una persona amb un cert sentit comú i assumeixo que aquesta col·lecció de bestieses responen a l’intent desesperat d’aixecar els votants del cinturóng del sofà el dia de Tots Sants. Sigui com sigui, tot plegat serveix per demostrar que l’esquerra d'aquest país es passeja amb una superioritat moral tan desproporcionada que es permet fins i tot el luxe de prescindir del fet que els temps i les situacions canvien i que, per tant, és necessari i higiènic adaptar-s’hi. Com es pot confiar en uns partits que viuen encara pensant en els temps del sindicalisme, les revoltes obreres i la lluita contra el patró? Com pretén respondre aquesta gent a les necessitats reals de la nostra societat, si continuen encallats en un univers paral·lel?

Sense anar gaire lluny, tenim l’exemple dramàtic i sagnant del Monchito, un estalinista tronat reciclat en ecologista de debò. A finals dels setanta, el que venia era el comunisme i ara es porta l'ecologisme. Coses del màrqueting. El més curiós de tot plegat no és el fet que aquest home visqui a cos de rei, amb minyona, xofer, xalet a Port de la Selva, bronzejat via UVA, roba Armani, etc., no. El més curiós és que continua defensant el mateix fins i tot després d’haver estat governant tres anys i passar-se per l'entrecuix les seves principals propostes, la seva raó de ser, la Catalunya sostenible, social i de progrés. I, encara que sembli increïble, no li cau la cara de vergonya. I amb el mateix rostre, amb la mateixa mirada (que un entranyable opinador qualificava com "la mirada del Gulag"), afirma fent-se l'ofès que això de desgravar impostos per formar part d'una mútua de salut és cosa de dretes i de reaccionaris. Com si els milers de catalans que paguen religiosament les seves quotes i que descarreguen així de feina una sanitat pública al límit del col·lapse no fossin res més que burgesos explotadors que alimenten les fogueres amb bitllets de cinc-cents euros. “Govern d’esquerres”, és el seu lema electoral. Com si això fos garantia de res.

Ben a prop trobem també l’exemple d’un partit que un dia va ser independentista, republicà i no sé quantes coses més i que ara ha canviat el nom de la marca per un simple "Esquerra". Esverats i enfollits, alerten als pobres catalanets que si guanya CiU la dreta tornarà al poder, el nacionalisme conservador, reaccionari, etc. Els mateixos arguments que fa servir la Secta, de fet els únics: voteu-nos com a garantia que governin les esquerres. Tanmateix, per a molts ja fa temps que ha arribat l'hora de deixar-se estar de complexos i de destapar la farsa de les autoanomenades esquerres: s’ha de poder dir, i ja es diu, que hi ha qui no vol tornar a veure ni en pintura un "govern d'esquerres". D'aquestes esquerres, concretament.

Vint-i-tres anys d’enrabiades, d’odi acumulat i de mentides, tota una generació de polítics que es pensaven que proclamar-se progressista i afegir "esquerra" en alguna part del programa era com una patent de cors per justificar tota mena de barrabassades. Tot en nom del progrés, dels treballadors, de la classe oprimida. I tota una generació de votants i de dirigents empetitits, acomplexats i genuflexos davant de les suposades esquerres, demanant perdó per ser nacionalista, demanant perdó per no ser un progre de saló, per no combregar amb les seves soviètiques rodes de molí. I fins aquí ha arribat la fal·làcia de l'esquerra catalana, que comença a observar amb inquietud com molta gent ja no beu a galet. Una esquerra tronada, que en comptes d’emmirallar-se en els països nòrdics que tant diuen admirar, busca els referents a les golfes de la història, a dins dels baguls polsosos de l'avi, entre la URSS, l'anarquisme, la lluita obrera i la Guerra Civil. Com si els obrers d'avui fossin els operaris esparracats de les filadores del Manchester del segle XIX i ells els grans teòrics del marxisme. Com si encara, partits i sindicats, funcionessin en la clandestinitat, obviant el fet que les esquerres constitueixen un enorme aparell de poder que controla totes (totes!) les administracions de l'Estat. “Govern d’esquerres”, menjadora de luxe de funcionaris grisos, sense principis i sense pàtria.

Per sort, la Catalunya del segle XXI no és Corea del Nord i els decorats de cartó pedra tard o d'hora acaben caient. Si alguna cosa haurem d’agrair al Tripartit és que ha ajudat a molta gent a obrir els ulls i a veure les misèries d'aquestes lamentables esquerres nostres. Una poderosa maquinària mediàtica i els complexos i els traumes d'una part important de la societat civil del nostre país han ajudat, sens dubte, a parar el cop. Tanmateix, la via d’aigua finalment està oberta. Els arquitectes i cervells pensants del pitjor govern que ha tingut el nostre país tenen motius per preocupar-se: a tots els han caigut les caretes. Senyors, poden retirar-se. Ha arribat l'hora de deixar el país en mans de gent seriosa.

Podem dir que no volem per governar el nostre país un buròcrata sense estudis i que insulta la nostra estimada llengua cada cop que obre la boca? Podem dir que no volem només un govern que gestioni, sinó un govern que lideri? Podem dir que sentim vergonya cada cop que ens imaginem al Tío Pepe representant Catalunya a l’exterior? Podem dir que el president de la Generalitat ha de ser alguna cosa més que un miserable funcionari sovietitzat al servei d’un partit espanyolista? Sí, podem dir-ho i ho diem, encara que l'esquerra ens enviï tota la cavalleria al damunt.

CATALUNYA 2006: Orgullós de ser català

Avui dissabte 28 d'octubre, el meu president, Joan Laporta, i el que espero que també ho sigui en breu, Àrtur Mas, han esmorzat junts, a tres dies de les eleccions i previ avís als mitjans gràfics.

Una foto, no cal que us ho digui, que és més que una fotografia. És tota una declaració d'intencions del president triomfant del Barça. Ell i l'Àrtur són el futur del país. No com la porqueria de Tripartit. Ells, amics, em fan sentir orgullós de les nostres institucions. Em fan sentir orgullós de ser català.

Ja ho veieu, amics, el proper 1-N... TOTS UNITS FAREM FORÇA!

CATALUNYA 2006: No jerkis, no. No són el mateix

Mai pot ser el mateix un paio amb maneres de president que un analfabet funcional. No és el mateix el catalanisme de CiUT que l'ecspanyolisme ensucrat però letal del PSOE-C. No és el mateix fer president un polític que ha deixat clar que per a ell la pròxima estació és la de l'Estatut del 30 de setembre, que investir un inadaptat que només vol conduir-nos cap a una via morta.

Si teniu temps, compatriotes, feu un cop d'ull la trobada que avui ha mantingut el Tete amb els internautes des de la plana web del Inmundo. Per estalviar-vos feina, us destaco dos detallets. Primer: la resposta a la pregunta 25 la remata amb un "Viva España" (textual). Segon: al comiat de l'entrevista no li tremola un pèl per reblar que "Catalunya ya es un pais normal".

CiUT versus sociates? Us poseu com us poseu, jerkis, mai seran el mateix.

CATALUNYA 2006: Montilla, president?

Compatriotes,
des del mateix moment en què Jóse Montilla va ser proclamat candidat de la Secta a presidir el govern català, des d'aquí vam iniciar una croada per evitar que aquest gris personatge es convertís en el nou Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya. Aquesta institució mil·lenària no es mereix ser presidida per un individu inadaptat, sectari, manipulador, tirà, ignorant, ecspanyol per conviccions i un llarg etcètera. Abans que em surti algun defensor de la rata Montilleja, algun jerki sense anar més lluny, m'agradaria aclarir que això no són insults ni desqualificacions personals, sinó un relat objectiu dels fets. No sé si ens n'estem sortint o no, però el cert és que no defallirem fins el dia 1-N, perquè a partir d'aleshores... alea jacta est, o sigui que si el tripi suma, hi haurà tripi.

He de confessar que avui m'he llevat amb un cert neguit. Les darreres declaracions del Tio Pepe, advertint que Mas pot perdre les eleccions als darrers metres; el comentari de la MGG, alertant de que no tot està decidit; alguns ítems que m'arriben, i que no són gaire positius; l'obstinació d'Esquerra a carregar contra CIU pel DVD i oblidar que els sociates els van expulsar del Govern; la detecció de cert nerviosisme a les files convergents, incloent-hi en Mas (heu escoltat l'entrevista a Catalunya Ràdio? Aquest home està perdent les forces o què?); vaja, que tot plegat em fa patir. Només d'imaginar-me que tant d'esforç haurà estat en va i que, finalment, Montilla serà president del meu país... em fa venir marejos. Només us puc dir, que si això passa, es constatarà que la presidència de la Generalitat ja s'ha degradat del tot, com es pot veure a la sèrie de fotografies. I en un temps rècord, culminant així la tendència iniciada per la Perkins.

CATALUNYA 2006: Hemorràgies i tirites

Amics,

el morsisme ja ha assumit que l'1-N hi ha deserció cap a CiUT. Festejar amb el Tio Pepe té aquestes coses i coneguts de Villarroel així ho admeten. Però com que a xuleria no els guanya ningú, ells miren això amb un cert despreci i fins i tot intoxiquen i s'autoenganyen dient que el vot jove compensarà la patacada. Com sempre, o viuen en la inòpia o són uns irresponsables, o les dues coses alhora. Fem números.

ERCM, segons diferents anàlisis, va menjar-se el 2003 entre un 10 i un 14% del vot que CiUT havia tret quatre anys abans. Això vol dir entre 118.000 i 165.000 electors (posem 141.000 vots, el terme mig, per economitzar).

Posem que el pròxim 1 de novembre Esquerra retorna a CiUT un 50% d'aquests electors (un percentatge força generós per a la Morsa i els seus). En aquest supòsit estem parlant d'un transvasament directe de vot cap a CiUT de 70.500 electors.

En aquest punt és quan et surten els grans estrategues d'ERCM i t'etziben que el vot jove compensarà això. A veure, a veure. Precisem. Suposo que quan parlen de vot jove volen dir vot nou. És a dir, la gent que pot anar a les urnes per primer cop i que, així ho recull la demoscòpia, opta majoritàriament per Esquerra. Atribuir-se en abstracte el sufragi jove és autoenganyar-se, perquè aquesta gent ja va anar a votar fa tres anys i el panorama va quedar com va quedar.

Per tant, si a allò a que aspira el morsisme és a apropiar-se de tot el vot nou, van bé. Comparant els censos d'enguany i el del 2003 l'allau que surt de nous electors és de 12.000 persones. Tenint en compte que la meitat (pel cap baix) és abstencionista, queden 6.000 a repartir. Si la Palangana s'enduu la meitat, i en el supòsit que la resta abraci fidelment i sense escletxes al morsisme, seran 3.000 paperetes al sarró....per tapar una fuita de 70.500.

O sigui, tapant hemorràgies amb tirites.

CATALUNYA 2006: Bruce for president

Benvolguts compatriotes,

ahir, un cop més, vaig viure un d'aquells moments grans que només ens regala el Boss. Dues hores i mitja de música intravenosa, de ritme, de carisma sobre l'escenari i de comunió entre un cantant i un públic. Ahir Bruce Springsteen va tornar a Catalunya i el públic li va demostrar que aquí és casa seva.

No entraré a comentar el contingut musical, que em va semblar gloriós. En tot cas, això ens ho farà segur amb més criteri el compatriota Bullitt. Però música i espectacle vibrant a banda, ahir em vaig quedar amb un detall: un cop més, el Boss va xerrar-ho tot en català. Des del "Bona nit, Barcelona! Bona nit, Catalunya!" fins el final "Moltes gràcies amics, i espero que ens tornem a veure aviat".

Són d'aquelles coses que et demostren que hi ha gent intel·ligent que entén que quan és a Catalunya és a un país diferent d'altres com Ecspanya, i actua en conseqüència. Entre d'altres frases, va dir, textual, coses com: "Ara una canço antiga per als fans més joves" o "Ara tocarem una canço molt especial per als meus fans de sempre" o "la Patti (la seva dona) us envia molts records. S'ha hagut de quedar amb els nens, que van a l'institut, perquè no ens refiem de deixar-los sols". No és gran, amics?! I tot en un català, que ja voldria pronunciar el Montilla.

La vetllada va acabar amb una bandera catalana que li van tirar a l'escenari. Ell primer se la va posar de capa, i després la va aixecar amb el braç dret junt amb la seva guitarra. Minuts abans havia dedicat a Barcelona la seva cançó Land of Hope and Dreams (Terra d'esperança i de somnis).

A una banda de l'escenari vaig veure que una pancarta posava: "Bruce for president of Catalonia". I és que, efectivament, posats a triar un estranger, entre el gran Bruce i el Montilla, jo sempre triaria al Boss. M'enteneu, oi?

Salut!

CATALUNYA 2006: El Cimeròmetre

Resultats demarcació de Barcelona

...........

• Estimació en escons (85 diputats en total):

-CiUT: 40 (25) --->Var. +15

-PSOE-C: 25 (29) --->Var. -4

-ERMC: 7 (13) --->Var. -6

-Neofalange: 7 (11) --->Var. -4

-Palangana: 6 (7) --->Var. -1

Entre parèntesi, distribució d'escons en aquesta demarcació a les eleccions del 2003.

.......

• Percentatge de vot:

-CiUT: 37,33% (28,8%)

-PSOE-C: 23,58% (33,2%)

-ERMC: 7,97% (15,16%))

-Neofalange: 7,24% (12,55%)

-Palangana: 6,60% (8%)

-Altres (abs., nul, blanc, indecisos,...): 17,28%

Entre parèntesi, percentatge de vots en aquesta demarcació a les eleccions del 2003.

.....

Compatriotes,

Ja tenim aquí el Cimeròmetre. Una parida?? Potser sí. Una enquesta molt poc creïble?? Potser també. Una mostra amb un marge d'error elavadíssim?? Qui ho sap?. En tot cas, Cimeraextra no podia estar-se de fer la seva aportació demoscòpica a les pròximes eleccions al Parlament. I el que us podem assegurar, compatriotes, és que el Cimeròmetre serà tot allò que es vulgui, però de rigor va sobrat. No hi ha invents ni manipulacions i tot allò que surt és el que ens hem trobat i ens han dit.

El motiu que ens va empènyer a embarcar-nos en aquesta història és la curiositat. Volíem conèixer de primera mà, entre d'altres cosetes, si hi havia efecte Tio Pepe o si la Morsa es degradava de Messies a predicador. Així, la primera part del treball de camp va ser xerrar amics, coneguts, saludats, amics d'amics...de perfil, això sí, catalanista. El 2003 la majoria de vots d'aquest espectre s'havien distribuït molt majoritàriament entre ERCM i la Palangana i, en menor mesura, CiUT i l'aleshores PSC representat per la Perkins. Les respostes de cara a les properes eleccions, clares i catalanes: la Morsa es desagnava en benefici d'Àrtur (fins i tot de votants tradicionals d'ERCM), la Palangana resistia a la baixa i l'ala catalanista de la Secta fugia esparverada davant la monstruositat que els estampaven als morros.

La coseta ens va engrescar. Però per completar el sondeig havíem d'esbrinar què passava al costat fosc. I el que ens hem trobat és que el Tio Pepe entusiasma menys que la Núria Feliu en pilotes, que l'abstenció és molt elevada i que fins i tot la sucursal de la Secta perd algun suport en benefici, sobretot, de la Palangana. O sigui, que no podem parlar en cap cas que de mobilització de l'electorat, com era la pretensió dels sociates. En general, que Montilla aixeca menys passions que un llapis, ja ho sabíem, però calia resoldre la incògnita de si a l'àrea metropolitana desfermava la rauxa dels votants. I es veu que no.

El resultat de tot plegat és el Cimeròmetre, i l'hem publicat avui perquè justament avui és l'últim dia que la Junta Electoral Central permet publicar enquestes. Segurament d'altres mitjans de comunicació també publicaran avui les seves. Però, compatriotes, tingueu per segur que cap serà com aquesta. Almenys, per atrevida i perquè vosaltres podreu amanir-la amb els vostres comentaris. Aquí en va un: els resultats que apunta el Cimeròmetre són clavats als que es van donar en aquesta mateixa demarcació l'any 1992, i segons ens ha arribat, alguns dels sondejos de partits que NO es publiquen apunten que l'1-N Montilla emularà Raimon Obiols.

Com diu la fitxa tècnica, el marge d'error potser és elevadíssim... però és el que hi ha. Els resultats els hem circumscrit exclusivament a la demarcació electoral de Barcelona, per una qüestió de comoditat i per allò de sondejar exhaustivament l'anomenat "cinturong rojo". Esperem que cap cimerenc de les comarques gironines, tarragonines o lleidatanes s'ho prengui malament.

En fi, i vosaltres, cimerencs? Us atreviu a fer el vostre pronòstic?

...

FITXA TÈCNICA. Univers: Població major de 18 anys empadronada a la demarcació electoral de Barcelona. Mostra: 106 individus. Metodologia: S'han seleccionat les respostes de 46 persones amb vot ja decidit i que correspondrien a un cercle de vot més conscicenciat nacionalment. Per compensar, Cimeraextra va fer 60 trucades, amb selecció de telèfons "aleatòria" mitjançant Paginasblancas.com, a l'Hospitalet, Cornellà i Santa Coloma de Gramenet seleccionades buscant un perfil gens o nul catalanista. Es feien tan sols 4 preguntes, per no complicar la vida als enquestats: 1. Va anar a votar l'any 2003? 2. Què va votar? 3. Anirà a votar l'1-N? i 4. Què votarà? Treball de camp: Enquestes personals efectuades la primera quinzena d'octubre. Entrevistes telefòniques realitzades el 23 d'octubre. Marge d'error: Probablement elevat, tot i que si al final clavem el resultat, exigirem un reconeixement públic.

CATALUNYA 2006: Estimar Catalunya... i saber què cony és

Compatriotes, les enquestes (no les bromes del TBO) apunten totes a un esfondrament del PSOEC. N'hi ha que li donen menys de 35 diputats, segons fonts ben informades que m'hi han posat al corrent.

I el cas és que, ens vulguem creure o no aquests ítems, el comportament de la Secta delata que a ells els números tampoc els acaben de donar grans alegries. Ans al contrari.

Així, ja embogits a la recerca del vot ecspanyol, i deixant de banda tota la resta, ara fins i tot el Gran Farsant del ZP posa la veu a les falques radiofòniques del PSOEC!!! Us ho podeu imaginar?? Hi ha una veu que surt i diu: "El programa de José Montilla", i tot seguit va i surt el ZP enumerant les propostes sociates!!! Us ho podeu creure??

Doncs bé, ja estan retratats (una vegada més), però aquest cop de manera definitiva. El ZP li dóna (o li treu) permís al seu lacai Pepe per pactar. Però a més, li fa les falques de ràdio i triplica la seva presència en mitings respecte de la campanya anterior, quan només va venir una vegada. Necessitem més proves de l'esfondrament de "la petita ànima catalanista que el PSC algun dia hagués pogut tenir" (gran Duran dixit)???

A aquestes alçades, la gentussa ecspanyola aquesta ja ha demostrat (un cop més, i més a les clares que mai), que no s'estima aquest país, pel simple fet que no saben què cony és. Com et pots estimar una cosa que desconeixes? De cap de les maneres. I això és el que els passa als sociates i el que demostren posant a qui han posat de candidat... a ZP.

CATALUNYA 2006: La crossa

Dedico aquest post a la gent d'Iniciativa per Catalunya - Els verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA). Dedico aquest escrit a aquells que es vanten de ser la "manera intel·ligent de ser d'esquerres". Dedico aquest article als que donen lliçons sobre ètica dia sí dia també. Dedico aquestes paraules als ecologistes de saló i als pijo-progres de pa sucat amb oli. Dedico aquest espai als que el seu llistó de l'exigència moral el posem més amunt del que ells mateixos són capaços de respectar. Dedico aquestes ratlles als aficionats a masturbar-se sempre pel costat dret. Dedico aquests mots al flagell dels convergents irredempts.

A ells m'adreço. A ells, que es creuen amb el poder de saber què és la modernitat. A ells, que tant els agrada volar en helicòpter (per allò de la conciliació de vida laboral i familar). A ells, que els agrada vestir d'Armani, mentre proclamen la igualtat de classes. A ells, que tenen pisos i segones residències en propietat, mentre pregonen les bondats del lloguer. A ells, addictes a la demagògia barata per fustigar el rival (normalment CiU) i que tant els agrada erigir-se en jutges de les nostres vides. A ells, que tant atrauen al votant jove. A ells, que van prometre que els tomàquets tornarien a tenir gust de tomàquet. A ells, que malgrat la seva intel·ligència ignoren que el món ha canviat. A ells, a qui totes les enquestes els pronosiquen un increment en escons. A ells, que regalaran aquests escons al seu amo i senyor amb els ulls clucs. A ells, que creuen tenir personalitat pròpia, però els pobrets no saben que són els tontos útils de la Secta. La seva crossa, vaja.

CATALUNYA 2006: Arrogància i vanitat

Amics,

l'arrogància i la vanitat, tot i que puguin semblar el mateix, no ho són. La primera comporta una actitud xulesca, agressiva i insultant. El segon, en canvi, és un sentiment neutre en sí mateix i del tot humà. Però és que, com algú va dir, si a sobre al davant tens al Tio Pepe la superioritat és tan manifesta que resulta impossible situar-te en un plànol d'igualtat.

Però com aquesta campanya ja hem vist de què va la pel·lícula, no ens ha de sorprendre la voluntat de confondre interessadament arrogància i vanitat. I penjar-li la llufa, com sempre, a l'Àrtur.

Ai! què curta és la memòria i què sectari el judici del tripi... Perquè no recordo que ningú parli ja de l'episodi més flagrant d'arrogància barata d'aquesta legislatura: el d'un senyor mostrant una clau que va fer servir, finalment, de supositori. Com tampoc es parla ja d'altres sortidetes de to de la Morsa, en la mateixa línia pedant i barroera. Ni tant sols sentim el ressó de l'esput més flagrant que algú ha llençat contra el Tio Pepe pel seu orígen però sí escoltem com s'acusa impunement l'Àrtur de menystenir-lo per aquest motiu, sense proves això sí. I ens hem de creure que Lord Mas Farquaad és xulo i superb però no hem sentit el mateix de l'espantada del Tio Pepe per quatre preguntetes de res....

Deu ser que els del tripi no són arrogants. Són, simplement, cínics.

CATALUNYA 2006: Que n'aprenguin!!

Compatriotes,

Vagi per davant el meu gran reconeixement al patriota basc Josu Jon Imaz, que ha fet tot el seu parlament d'avui en català. Sí, amics. En un català infinítament millor que el del Montilla. Ha estat en l'acte central de campanya de CiUt, i servidor hi ha estat per veure-ho.

El parlament de l'Imaz i del gran Anxo Quintana (Quin per al amics, és a dir, per a nosaltres) han estat del tot emocionants. Dos exemples de trempera nacionalista, que un cop més fan costat a la força hegemònica del nacionalisme català. El Quin ja ho ha dit: "els nacionalistes catalans, a l'Estat espanyol teniu amics a Euskadi i Galícia, mentre que els socialistes catalans el que tenen a la resta de l'Estat, concretament a Madrid, són jefes".

El del PNB ha exigit que es respecti la força guanyadora i ha recordat l'èxit del catalanisme de CiU, "fundat amb encert pel President Pujol". I precisamet aquest gran home, el president, ha protagonitzat un moment del tot vibrant, quan en Mas li ha reconegut el patriotisme d'ara i de sempre, i ha destacat la feina que fa encara avui, recorrent el país i treballant pel projecte nacionalista. S'han emocionat el Mas i ell. I molta altra gent, segur.

Finalment, l'Àrtur ha destacat l'escalf que estan notant arreu del país, i com de decisiva és aquesta setmana per guanyar amb força i intentar evitar el Tripartit que la Secta, ERCM i la Palangana ja tenen pactat. El moment ha sigut gran quan, assenyalant l'Anxo i el Josu Jon, ha destacat que ells, com el mateix Mas, "si ens donessin a triar entre un president nacionalista i un altre, sempre triaríem el nacionalista, poguéssim presidir o no el nostre país! Mentre que a ERC els pesa més l'animadversió contra CiU que fer un bon servei a Catalunya!". Ha reblat: "Que n'apreguin!". I jo dic que l'actual ERCM no n'aprendrà mai. Així que fem-los aprendre la lliçó a la força. Amb una allau de vots en clau inequívocament nacional.

Salut!

CAT2006 Tribuna Extra: Rèplica i contrarèplica. Cartes creuades entre un nacionalista d'ERC (l'últim?) i un nacionalista amb les idees clares.

Enviat per Negre

Aquest és el missatge que vaig rebre com a rèplica Argumentari per a un d'ERC que vaig penjar com a comentari fa uns dies.

Benvolgut amic,

En la teva resposta al meu posicionament sobre el Mas i CIU vas a parar, ni que sigui parcialment, a un lloc que ja m’imaginava: a la desqualificació de l’actuació del meu partit com a arma dialèctica contra les meves opinions personals crítiques amb CIU.

Quan hem analitzat la trajectòria d’ERC d’aquests últims anys, cosa que tu i jo hem fet sovint, hem coincidit pràcticament en tot. Saps que jo també sóc profundament crític al respecte, fins al puntd’haver-me jugat la poca o molta carrera política que tenia per davant en formular les meves opinions discordants amb la direcció del partit en públic. (Llegir més)

CAT2006 Tribuna Extra: Primer acte, Cornellà

Enviat pel Genís el 17 d'octubre de 2006

Ahir va començar la campanya i Artur Mas va decidir fer el primer míting a Cornellà. Si jo fos periodista (que no ho sóc) i tingues un diari (que no el tinc) i si fos lliure d'escriure el que volgués (que sí que ho sóc) el meu titular seria “Amb dos collons”... (Llegir sencer)

CATALUNYA 2006: 4 contra 1

Sí compatriotes. Ahir ja m'ho veia a venir i es va confirmar la dada. Després d'un inici trepidant de debat, on en Piqué va destacar per polític de raça i també, no ens enganyem, per polític amadrilenyitzat, després la cosa va tornar pels viaranys previstos, el tempo va baixar i tots van anar a pel Mas. Va tornar el 4 contra 1.

El Montilla llegia i llegia i llegia. I deixava anar consignetes, que quan li contestaven, deixava rematades amb un somriure inquietant. La Morsa es va anar crispant i cap al final va tenir un parell de detalls de supèrbia prepotent fent callar autoritàriament al Mas. Se li va veure que l'odïa a mort.

Per la seva part, el Monchito va fer de gos de tura dels sociates (cap novetat al front), va acabar per deixar la sobramenta del principi per crispar-se quan li van dir clarament que el seu PP és el del Zaplana i l'Acebes, i que si us plau no expliqui sopars de duro.

En Mas va aguantar força bé, tot i no saber reaccionar a certs atacs baixos i cutres com el típic de dir-li prepotent o insídies mafioses i ecspanyoles que la factoria Zaragoza li havia preparat i escrit en lletres grosses al Montilla.

Només dos apunts, fruit d'amistat amb periodistes patriotes que van seguir el debat in situ: El Zaragoza va passar-se mig debat a la sala de premsa, intoxicant i interferint la feina dels periodistes. Es veu que algú es va queixar i tot. I dos: ni la Morsa ni el Piqué van anar a veure els periodistes en acabar el debat. Es veu que no van sortir molt contents de la cosa. Per la seva banda, Montilla es veu que hi va anar, però es va topar amb el Mas, que ja hi era, i tal i com va entrar a la sala de premsa en va sortir.

El backstage és important, amics. Aquests dies trucaré molts als col·legues.

Salut!

CATALUNYA 2006: Progres, per tant, caducs

Amics

Tard, però arribarà, n'estic convençut. Em refereixo a la derrota de cert discurs condescendent, paternalista, ranci... que les autoproclamades esquerres fan servir només per desacreditar al rival. Això sí, més enllà d'inflar el pit plens de cofoïsme per ser més progres que ningú, solucions...ni una. Les mateixes receptes fracassades i apolillades. Progres, per tant, caducs.

Vé a tomb això arran de la crucifixió de l'Àrtur per la seva proposta de vincular la prestació de certs serveis a la voluntat d'arrelament dels immigrants. Jo personalment li agraeixo la valentia de plantejar aquest tema en plena campanya i fer-ho amb una proposta innovadora a casa nostra i, al meu parer, interessant. Val a dir que l'Àrtur no qüestiona que es doni als immigrants les prestacions bàsiques (com educació o sanitat) sinó altres tipus de serveis "de segon nivell" per accedir als quals haurien de demostrar la seva integració.

Exigir això i exercir de manera ponderada una certa capacitat de pressió em sembla una manera efectiva de fer real el quid pro quo que tothom proclama. Però el tripi, ai el tripi!, tots com un sol home, han posat el crit al cel, ho han despatxat amb un sonor i buit: "Això és de dretes! Això és carca! Això és immoral" i s'han quedat tan amples. Jo els recomanaria que llegissin aquest informe elaborat per encàrrec de la Comissió Europea sobre polítiques d'integració. A la plana 23 trobareu exemples de països europeus tan carques i immorals com Dinamarca i altres que ja apliquen programes en la línia del que proposa CiUT.

A casa nostra, una vegada més, l'esquerra monopolitzadora de les grans paraules torna a bramar. És normal. Demanar que amb un tema tant complexe s'hi aproximin amb rigor aquells que han fet de la frivolitat la seva manera de governar, es demanar miracles.

CATALUNYA 2006: El debat?

Amics, preparem-nos per riure. Si algun incaut o ingenu encara no té clar a què ens enfrontem l'1-N, aquesta nit sortirà de dubtes. El de menys és que la seva i la sucursal de la Secta (que són el mateix) hagin maniobrat per protegir al Tio Pepe. Saben que han de dissimular la seva incapacitat i, ara també, evitar que torni a muntar un sidral si l'Àrtur l'apreta gaire.

En tot cas, aquesta nit Lord Mas-Farquaad té una oportunitat d'or. Si demostra (i ho pot fer) solvència, rigor, capacitat...i no va de sobrat, pot eliminar qualsevol dubte sobre el resultat de les eleccions. Es tracta de cuidar el fons i les formes sense deixar de ser contundent, això sí, sense estridències.

Al davant, ja sabem què es trobarà. D'una banda, la coalició entre un inadaptat, un il·luminat i un maleducat. Del que pugui dir el tripi només m'interessa veure si la Morsa fa algun gest per desmarcar-se d'Ecspanya o bé insisteix en immolar-se jugant a una ERCquidistància suicida. No ho crec, perquè és massa tard i els cops de volant acaben en hòstia segura, però d'esperança també es viu.

Ah! I per cert, al debat també hi haurà un altre senyor que es diu Josep Piqué.

CATALUNYA 2006: No hi haurà segona volta

El coi de Duran no sé que té que la clava sovint. I el cas és que ahir la va encertar de ple quan va advertir que aquí l'1-N no passarà com en la Champions, on el Barça té partit de tornada, segona volta. El proper 1-N, o guanya el Tripartit i Montilla és prezideng, o CiU obté una majoria àmplia i tenim un president nacionalista.

La regla de tres és molt senzilla, potser massa per a ser suportable per als de la Morsa. però clara i molt entenedora per a la immensa majoria de l'electorat. ERCM no ha volgut o no ha pogut desprendre's de la seva entrega total i absoluta al PSOE-C, i ara ja no computen.

Malahuradament per als que creiem en aquest país i en un sistema de partits propi, ERCM camina a passes de gegant cap a una fagocitació sociata. La Secta ja ho està fent, i és que en saben molt, d'això i de les males arts de la política, amb individus sense escrúpols com els Zaragoza, Bolaño, Ferran o Montilla.

El DVD de CiUt pot ser discutible per moltes raons, entre d'altres per la seva necessitat o la seva oportunitat, però ha deixat clar, entre d'altres aspectes, que aquí hi ha un bloc, que és el Tripartit i que a l'hora de la veritat actua com un sol home en defensa d'uns interessos que no sabem ben bé quins són però que segur que no responen als de Catalunya. Aquí és per on plora la criatura, Carod i Puigcercós! Que no ho veieu? No, oi? Doncs ateniu-vos a les conseqüències.

Jo crec que de moment CiUt no està fent una gran campanya. Segurament van massa, massa sobrats. Però el cas és que han assumit el risc del tot o res, i crec que això com a mínim és honest i valent. Dos adjectius que no casen amb el Montilla o amb el PSOE-C ni a llets. Digues-me amb qui vas i et diré qui ets, ERCM. Qui parla de tu en aquesta campanya? Ara jo, però com a mer apèndix del PSOE-C que ja et considero. Sé que els vostres gols són els del Montilla i no esperaré a una segona volta que no arribarà mai per mirar que Catalunya no perdi aquest partit.

Salut!

CATALUNYA 2006: Els vots del PP

Compatriotes, serà veritat que els del PP són uns apestats i els seus vots no es poden fer servir per a res??

O potser si són els sociates (d'aquí i d'allà) i es posicionen amb la Neofalange a favor que la bandera ecspanyola onegi a Montjuïc, contra la inclusió al nou Estatut del traspàs del Prat, contra el traspàs posterior a través d'una moció de CiU, contra el traspàs a la Xunta de Galícia de les competències aeroportuàries, contra el tabac a la feina, contra el software lliure a l'administració, contra l'increment de l'IBI als habitatges desocupats, contra l'admissió a tràmit de dos projectes de llei sobre la memòria històrica, contra el Pla Ibarretxe, contra la llibertat d'expressió, contra la llibertat d'informació, contra la llibertat d'associació, contra la intel·ligència, contra el català, contra la unitat del català, contra les seleccions catalanes, a favor de la invasió de competències, contra la protecció del medi ambient a Eivissa,...no cal fer lletjos innecessaris.

Però per ser que al PP ni aigua no està malament, no?

CATALUNYA 2006: Trobeu les 1.000 diferències

Va, un passatemps de bon matí. Ahir vaig rebre la propaganda electoral de CiUT i PSOE-C. L'Àrtur m'ha enviat l'anunciat document notarial amb els seus compromisos solemnes. En Montilleja m'ha fet arribar un díptic que recorda al full parroquial. Com que tenia una estona, m'he dedicat a buscar les diferències. N'he trobat 1.000. Si voleu podeu jugar, és prou entretingut (podeu clicar a les fotos per veure-les més grans).

CATALUNYA 2006: Referents

Definitivament, aquestes eleccions em recorden cada cop més a la que van viure a Euskadi el 2001. Ja fa dies que parlo amb amics, companys, amics d'amics...i fins i tot que escolto per atzar converses a peu de carrer, i tot conflueix en la mateixa direcció.

Repassem la història. El 13 de maig de 2001 els bascos ja s'hi veien amb el coll a la guillotina davant l'amenaça de l'ecspanyolisme més ferotge. La gent va entendre a la primera que allò era un Solo ante el peligro, especialment després que l'esquerra independentista col·laborés en l'escarni parlamentari a un Juanjo en minoria que no va tenir més remei que avançar les eleccions. El resultat:

1.- Euskal Herritarrok va passar de 14 a 7 diputats. Per cert, bona part del vot que va recuperar Juanjo dels abertzales ja s'havia desplaçat a les anteriors eleccions del PNB a EH per l'entusiasme que havia despertat la treva de Lizarra.

2.- El PNB va imposar-se fins i tot als feus sociates, on l'electorat més basquista de la secta vomitava per les cantonades veient com un illetrat ecspanyol fins a les catxes pervertia l'esperit del partit. Perquè aquí no pot passar el mateix??

L'escenari i els personatges, amics, són massa coincidents adaptats a la Catalunya del 2006 no creieu?. Deixeu-me, però, que us en doni un altre detall.

L'altre dia llegia a La Vanguardia que el president manté una activitat a l'ombra però frenètica aquesta campanya. No se'l veu, no se'l sent, però fa feina de formigueta perquè encara es manté ben viu com a referent intel·lectual, moral i patriòtic. El 2001 a Euskadi, al gran gudari no se'l va veure en 15 dies. Però també hi era recorrent a l'ombra batzokis i pobles passant el rasclet gràcies a la seva enorme ascendència sobre afiliats i simpatitzants.

Tot plegat El 2001 els amics bascos ens van donar una lliçó com a poble. L'haurem après??

CATALUNYA 2006: M'agrada l'esport

Benvolguts compatriotes, la campanya avança i els suports que cadascú té es van palpant a peu d'obra i es van transmetent a treavés dels mitjans de comunicació.

Fonts sociates ben informades em diuen que hi ha inquietut perquè el nivell de mobilització a can PSOE-C està sent lamentable. Concretament, la meva font em diu que hi ha una mobilització "similar a la dels temps de l'Obiols". Gràfic, oi?

D'altra banda, fonts convergents em diuen que tenen la militància i els simpatitzats mobilitzats com feia eleccions que no ho vien. Hi ha zones de Barcelona ciutat on ja hi ha llista d'espera per a fer d'interventor el dia de les eleccions, quan en la campanya passada, per exemple, van fer curt.

Són imputs bons, com són imputs bons veure que així com en l'anterior campanya la Perkins fotia el ridícul en els mítings amb el Gurruchaga, la Lucrecia, el Serrat o el Moncho de torn, ara el Tío Pepe els ha d'anar a buscar pels camerinos, si es vol fer la foto. Indicatiu, també.

I en paral·lel ahir vam redescobrir el veritable star system convergent. Dóna igual si CiUt no té faràndula drogodependent a l'estil de certa actriu germana de famós professional de la tele. A cal convergent hi ha gent sana. I si no, mireu el cartell de luxe que ahir va acompanyar el Mas en l'acte del'esport, donant-li suport explícit: David Meca, Enric Masip, Jordi Villacampa, Jordi Tarrés, Melcior Mauri, Andrei Xepkin, Ferran Martínez, Salvador Servià, Toni Jiménez, Quimet Rifé... I tot això també és indicatiu.

CATALUNYA 2006: Boníííííissim!

Compatriotes,

hi ha ambient, hi ha política, hi ha un dilema...i hi ha país.

Això que us explicaré ara és absoltament i radicalment cert. Tinc la sort (especialment en aquest cas) de viure en un entresòl de l'alliberada i entranyable Vila de Gràcia. Ara mateix tenia la finestra oberta i, del carrer estant, he sentit com tres noies jovenetes xerraven (una cosa d'altra banda habitual donat que el meu carrer no té sortida i la jovenalla aprofita per seure a la vorera i fer-la petar).

En un moment m'ha semblat que parlaven de política i, malalt com sóc, no m'he pogut estar d'acostar-me a la finestra i fer l'espieta. He parat l'oïda i he sentit de què anava la cosa: l'1-N. Amb el cor a la boca he agafat paper i boli per posar-me a escriure el que sentia.

La impressió que m'han fet és que de les tres, només una semblava mínimament informada. Us reprodueixo, amb una aproximació molt fidel, com ha anat el fragment de conversa que ens interessa:

A.- Jo votaré CiU. Ho faria per Esquerra però en Carod no guanyarà. Aleshores haurà de pactar amb CiU o el PSC i ho farà amb els socialistes. I jo no vull de president a un espanyol que només sap parlar castellà.

B.- Ah. Doncs jo també votaré a CiU.

C.- Doncs a mí em cau bé en Saura.

A.- En serio en Saura??? Però si és tonto.

Bonííííssim compatriotes! Quin gran moment! Quina felicitat! Quin jovent!

CATALUNYA 2006: "Éste... a la puta calle!!"

Sí, amics. Una de les coses boniques de ser malalt de política és aquella sèrie de moments que vas acumulant durant anys en la memòria i que sovint et serveixen per a recordar que més o menys tot està inventat.

Com bé apunta l'Oteji, ahir La Vanguardia ens regalava la veritable cara de José Montilla. I alhora ens regalava la veritable cara del típic feixista ecspanyol. Jo pensava que alguna cosa com els seus insults ja havia passat. Primer em va venir al cap la figura de Federico Trillo tirant-li un euro a una periodista, tot mofant-se d'ella per una pregunta inoportuna.

Però no. La montillada era més greu, perquè tallava la possibilitat de més preguntes i atacava ferotgement (i mafiosa) a algú que li feia preguntes incòmodes (ui! pecat, no?). Llavors em va venir al cap la figura de l'inefable i finat Jesús Gil y Gil.

Recordeu aquella roda de premsa en què el Gil fotia fora un periodista que l'havia inoportunat amb una pregunta incòmoda al crit de... "Ala! Sacadme a éste de aquí al lao! Fuera con él! Que siempre me ponéis a los gilipollas al lao, coño! Éste... a la puta calle!". Al Sala Martín, un altre ecspanyol il·lustre no el va poder fotre l'altre dia a la "puta calle" perquè l'entrevista era en terreny neutral... que si no...

Ecspanya en estat pur.

CATALUNYA 2006: Contraprogramació

A les campanyes electorals passa com a les cadenes de televisió. Si n'hi ha una que lidera una determinada franja horària, les altres contra-programen per veure si poden esgarrapar un o dos punts de share. Està ben clar qui marca el pas en aquesta campanya: l'Àrtur i la seva colla. La resta, i especialment els sociates, van a remolc i contraprogramen. Exemples. Si l'Àrtur reparteix un milió de còpies de DVD's, doncs els sociates van i convoquen la gent via sms a la seu nacional de CDC per retornar-lo (per cert, un ocellet cimerenc ens ha informat que aquell dia a les 21h. -hora de la convocatòria- només hi havia dues persones per una trentena de periodistes). Si l'Àrtur obre campanya a Cornellà, doncs l'alcalde posat a dit pel Montilla, un tal Balmón, va i convoca un altre acte a la mateixa hora per fer la punyeta (en assistents va guanyar CiU, de llarg). Si l'Àrtur signa aquest dilluns davant notari el seu contracte amb Catalunya, doncs l'Iceta va i s'afanya a dir que ell ja havia rebut abans la còpia del contracte i que, per tant, tot és una farsa (fent gala de la desesperació sociata, conscients que van a remolc). A la tele, la contraprogramació està prohibida i és sancionada. A la política, la contraprogramació s'agraeix, perquè fa palesa la incompetència d'alguns i ajuda a decidir el vot.

CATALUNYA 2006: Ets capaç...o ets en Montilla

Amics,

vist que