Un nou frau sociata. Tot per Ecspanya

Sí amics,

mireu com fa adéu amb la maneta el tros d'incapaç que ens ha humiliat als barcelonins durant els darrers nou anys. Marxa de ministre a Madrid després de nou anys des (des)govern municipal. I no ho deixaré de repetir: Nou anys! us ho podeu creure! Jo no! Però és així. Encara recordo l'estiu en què aquest inútil de la vida va ser "colat" per la Perkins a l'alcaldia de Barcelona. Tenia NOU anys menys i, per tant, tenint present que em considero jove, servidor era una ànima de càntir innocent que no podia arribar a pensar com de lamentable seria aquell sociata que La Secta posava del no-res a l'alcaldia de la meva ciutat, sense que abans hagués passat per les urnes, i per plantar cara a un altre candidat, Joaquim Molins, que era el que CiU feia mesos que havia designat com a alcaldable convergent. Ho vaig sentir com un frau. De fet, encara ho sento com un frau. I veig que mentre mani aquesta tropa a les nostres institucions hauré de fer-me fotre i seguir tenint aquesta sensació de robatori polític continuat.

Em vaig assabentar d'aquell "canviasu" traïdor a Comarruga. Érem a casa d'uns amics dels meus pares, a peu de platja, i vaig agafar el diari que aquella pobra gent havia comprat: el TBO de Franco. Un tal Joan Clos ocupava tota la punyetera portada del suplement d'estiu. Va ser moooooooolt heavy. Com us dic, era ben jove, però ja feia temps que també era malalt de política i un fervent anti-ecspanyol, per tant anti-sociata, per tant anti-Secta i tot el que l'envolta. Vaig recordar com ja temps enrere aquesta patuleia havia maniobrat així l'any 1982, quan l'X-men va cridar a files a l'espia del Serra, i aquest va passar l'alcaldia (com qui passa un càrrec a l'empresa familiar) a un gris i també força desconegut Maragall amb pinta de "chunguito" o de "xicano" d'spaguethi western.

Com veieu, amics, el temps no passa per a la Secta. Del 82 al 1997, i de llavors al 2006... I sabem quan serà la propera? El tal Jordi Hereu aquest que sona ara per a ser el nostre alcalde passarà el testimoni de nou en uns anys? Tornarà a driblar les urnes pixant-se sobre els qui havien votat a un altre? Ara de moment ho tornen a fer. Ens encolomen un nou alcalde, supeditant sempre les nostres institucions a la política ecspanyola. ZP necessita una quota "catalana" en el seu govern i aquí a Barcelona ens canvien d'alcalde.

Alto! Que estic molt content de treure'm de sobre l'incompetent i dislèxic mental aquest del Clos, eh? Però jo volia que això passés democràticament a les urnes. I ja no podrà ser. De nou, un alcalde sociata marxa a "realitzar-se" com a alt càrrec ecspanyol... i aquí ens foten d'alcalde a un que ningú ha votat per a ocupar aquest lloc. Aquest Hereu tindrà moltes qualitats (... o no), però el que és ben segur és que és un sociata integral. Un trepa que a l'ombra de l'apparatchik sectari barceloní ha sabut treballar-se al sinistre del Joan Ferran... i per tant a Tío Pepe. Grans mèrits per a ocupar l'alcaldia del Cap i Casal, oi?

A aquestes alçades de la pel·lícula espero molt poc del nen Toni Miró o de qualsevol alt càrrec d'ERCM, però creieu que serà possible que aquesta gent foti d'alguna manera la festa als sociates? O pel contrari creieu que això tornarà a ser un festival d'abraçades i de pasteleig de "les esquerres"? Queda poc per a les eleccions catalanes. Millor que vagin amb ull, els amics d'ERCM. Sé que finalment passarà el que passarà, però que tinguin present com de lleig quedarà la votació d'un nou alcalde sociata sorgit del no-res. Ens diran que li fan un "vot de confiança", potser? D'altra banda, descarto mocions de censura ni res de semblant perquè CiUt i ERCM no sumen... per culpa del "vot captiu" que la Secta té a ca nostra. Però també descarto pactes d'aquest tipus perquè sé que ERCM no faria res de semblant amb els convergents ni tan sols en cas que pogués.

I així anem, amics! Amb aquesta crosta que ens capa i ens anul·la les institucions en el dia a dia, pel que sembla, in aeternum. Jo per si de cas no m'hi resigno. Seguiré creient que malgrat tot tenim solució i confiaré que d'aquí a la primavera, quan hi hagi noves eleccions municipals, el doctor Xavi Trias darà pel sac al cony de nen repel·lent aquest que ens ha endollat la Secta. Potser, i segons quin govern hi hagi en aquell futur proper al nostre Govern, podrem tornar als sociates totes les hòsties que ens han fet empassar als barcelonins durant dècades de governs sectaris ininterromputs.

La culpa fou del txa-txa-txà

Sí amics, ja hi tornen.

Sembla ser que Nicaragua/Houston té un problema i no se n'acaba de sortir. Cada dia més sembla clar que la tria de Tío Pepe com a candidat sociata a la presidència de la Generalitat fot més aigües per tot arreu... i no se'n saben avenir. Algú a ca La Secta encara no entén com tenint totes les institucions gairebé al complert sota la seva batuta, i com tenint la immensa majoria dels mitjans als seus peus i al seu servei, aquest cony de txitxarel·lo malcarat, sinistre i incompetent no emprèn el vol com a catalanista de tota la vida que ens volen vendre que és.

Però, ai las! Passa que de catalanistes n'hi ha hagut molt poquets a can PSOE-C. Potser algun de despistat o algun malalt anti-Pujol rebotat de la vida que hi ha trobat una bona ombra on arrecerar-s'hi i on anar mamant de l'erari públic... i poca cosa més. Perquè no ens enganyem, amics. El PSOE-C que va néixer a la Transacció política ecspanyola dels 70-80 ja no tenia res a veure amb el Partit Socialista català que un dia va somiar en Pallach... a qui aquesta xusma ecspanyola i sociata va contribuir a carregar-se d'un infart per com el van arribar a pressionar i a bandejar. Que no ho podem dir tot?? Oi que sí? Oi que ells fins i tot ara resulta que culpen en Pujol del fet de ser una punyetera sucursal d'un partit ecspanyol?? Doncs parlem clar.

El Partit Socialista de Catalunya que volia fer en Pallach i quatre més no té res a veure amb la Secta ecspanyola, clientelista, metropolitana i pro-andalusa que han muntat els antics capitans (avui ja generals a l'ombra de Montilla i de l'ex-presidiari Sala), sempre amb la connivència i el vist-i-plau còmplice i vomitiu dels pijos de Sarrià a l'estil de l'espia del Serra, del desfasat de la Mare d'Anthony Perkins a Psicosi, del lamentable per intranscendent Obiols o del trist del traspassat Reventós (que al cel sia, i que Déu l'hagi perdonat).

Això ho sap tothom... i és profecia (com deia la Morsa, quan encara tenia gràcia). Això ha estat així sempre, però la gauche divine del país i la crosta sociata ens ho anaven dissimulant amb candidats amb cognoms que intentaven dissimular la cosa. Però ara la careta se'ls cau definitivament, i és un d'aquests falsaris mateix el que ha vingut a ficar el dit a la ferida.

L'exalcalde està rebotat. Primer perquè no hi és tot des de fa temps i es creu Juli Cèsar o alguna cosa semblant, i es pensa que ens ha de venir a redimir i a agermanar amb Ecspanya definitivament. Per sort, la realitat es tossuda i la criatura ha rebut per totes bandes, de tant que ha intentat fer el farsant i de tant que se li ha anat l'olla. Però què passa? Que no s'hi conforma. Que no està d'acord amb què una sèrie d'apatchick com el Montilla se l'hagin cruspit amb tanta facilitat. I llavors es rebel·la com ja va fer inofensivament en el passat, però ara en un moment prou inoportú, quan contra totes les lleis de la natura i de la lògica hi ha un PSOE-C que intenta vendre'ns el seu candidat com a "catalanista" i el seu partit com "el que més s'assembla a Catalunya" (un eslògan, per cert, copiat del seu referent ecspanyol, ZP).

I la Perkins ja ha dit que si això és així, per què no recuperen l'anecdòtic grup parlamentari propi que un dia van tenir. I la resposta, forçada i improvisada a totes llums (Carmen Chacón a banda), no ha estat altra que dir que La culpa fou del txa-txa-txà. És a dir, sortir fent conya i intentant dir-la més grossa que l'exalcalde. I mireu per on que la culpa que el PSOE-C no sigui res més que un patètic apèndix del PSOE-GAL és del Pujol! No en volíem sentir d'altra, oi?? No podia ser d'una altra manera, no?? Evidentment, com sempre, la culpa és de CiUt i del "pèrfid" i "anticalà" Pujol. Sí, sí. No n'hi ha dubte, per això el van voler fotre a la garjola en el seu dia quan era president de tots els catalans... o no? Ai, que em sembla que no. Que el president de "tots" el catalans només ho serà el Montilla, no és així?

Ploraria per la pena que em fa que encara a aquestes alçades de la nostra història puguem tenir un partit així de farsant i d'ecspanyol pintant alguna cosa en el nostre mapa polític. Però millor ens en riurem, oi? Els recomanarem que fotin una mirada enrera, que recordin la LOAPA, que recordin l'Ernest Lluch i el seu paper en l'aniquilació del grup parlamentari propi del PSOE-C al Congreso... i després que segueixin suïcidant-se amb la toia de candidat que ens volen encolomar.

Salut!

Montilla no ha votat Jan perquè és PERICO

Ja veieu, amics,

sembla que tot torna. El Jan torna a ser president del FC Barcelona, servidor de vostès torna de vacances... Tot i que ben mirat... potser que tot-tot no torni. No fos cas que ho fessin els GAL i llavors nosaltres, cimerencs il·lustres, lleparíem ració de cal viva, segur. Ja sabeu com se les gasta la Secta.

Però el cas és que el laportisme (per tant, el catalanisme; per tant Catalunya; per tant l'antisociatisme; per tant l'Antiecspanya) ha triomfat i ha escombrat la xusma freak, nuñista, casposa, ecspanyola, conspiradora i patètica que se'l volia carregar. No ens enganyem. Li han robat un any, però la gent blaugrana ha demostrat per qui està, i això mai està de més. Ara potser que s'ho pensin una mica les del safareig de l'Arús i la porqueria de premsa esportiva que tenim com a xacra en aquest país, oi? O potser no, vaja! Això de pensar, a la majoria d'aquests els queda lluny.

Amb tot, estant pel que hem d'estar, celebrem que l'amic Jan ha guanyat. Cosa que entre d'altres ha estat possible també a signatures il·lustres com la del president Jordi Pujol, la de l'Àrtur Mas, la de l'Ernest Benach, la del Xavi Trias o la del palanganero del Francesc Baltasar. A la "intel·lectual" de la Morsa si se l'ha trobat ni se l'esperava, perquè sembla que per a una ment preclara com la d'ella això del futbol és com massa prosaic... i així li va.

... Però el qui té més delicte és, sens dubte, la Montilleja. Sabíeu que és del RCE ESPAÑOL!!!??? És pot ser més rata inadaptada??? Doncs sí, amics, ho pot ser el Garcia Prieto i poca xusma més. Així que ja tenim un altre argument de pes per demanar el voten tromba contra José Montilla. Fonts molt fidedignes i properes al Cimera ens ho confirmen. El tío, a més de tenir per títol acadèmic una etiqueta d'anís del Mono... a més de ser un inútil com a gestor de la cosa pública... a més de parlar pitjor el català que l'Alberto Fernández... a més de ser ecspanyol i ser fan dels toros... i a més de ser el candidat del PSOE-GAL... A MÉS ÉS CO-PROPIETARI DE L'ESPAÑOL!!! N'és accionista, la molt rata!!! No us fa un fàstic immens?

Amb tots els meus respectes pels dos socis d'aquest club que deuen ser catalanistes, jo sostinc que un marginat de la vida i un tio que essent de Barcelona té com a equip favorit el Madrid (i després com a "marca blanca" l'Apañó) no pot presidir el país. Són material defectuós. No val. No computa. Té alguna tara segur.

Tinguem-ho present i escampaeu la bona nova de l'ecspanyolisme (també esportiu) del Tío Pepe. Hem passat la primera prova electoral del 2006. Catalunya respira tranquil·la de moment. Però estiguem amatents. S'apropa la batalla final. Ecspanya encara pot arrassar si guanya Montilla mercès als inadaptats fans d'Ecspanya i als pseudointel·lectuals morsistes. A per totes, compatriotes!!

I sigueu benretrobats.

Salut!

Remembering Kissinger

Compatriotes

Crec va ser l'excels Nahmànides qui fa unes setmanes ens va expressar la seva por perquè detectava un cert passotisme entre la gent davant el resultat de l'imminent combat "Àrtur versus Tio Pepe". Com si els donés igual qui s'endugui finalment la victòria.

Aquest semenfotisme es tradueix, d'una banda, en l'acceptació generalitzada entre l'electorat catalanista que la Montilleja és un inadaptat, un fidel servidor del PSOE i d'Ecspanya, un paio gris, fosc, sectari i xoriço. En definitiva, una perla.

Ara bé, d'altra banda, aquesta visualització del Tio Pepe no es tradueix (encara) en una voluntat de fer servir el vot útil a l'únic que pot barrar el pas del candidat de la sucursal de la Secta a la presidència de la Generalitat: l'Àrtur. I aquesta situació és inquietant alhora que indignant.

Inquietant perquè deixa oberta la porta a que la Morsa torni a fer de les seves i en aquest cas la magnitud del desastre seria de proporcions bíbliques. Si amb una ERCM enfortidíssima després de les últimes eleccions i amb una Perkins moribunda la cosa ha acabat com ha acabat, no m'imagino què serà del país amb una Esquerra afeblida (algú dubta que perdrà vots aquestes eleccions?) i en mans de l'aparatchnik sectari i implacable de la sucursal del PSOE.

Però deia abans que la situació també és indignant. I és que no puc entendre com algú (i m'he trobat uns quants) que es proclama catalanista i té (això crec) una neurona en funcionament pot equiparar en repugnància l'Àrtur amb el Tio Pepe. Veig que aquest elector vomita merda del Cordobès però immediatament després t'afegeix com qui no vol la cosa...."però mira que en Mas...".

A veure, a veure. En primer lloc és una falsedat que l'Àrtur sigui tant o més repugnant que la rata lerrouxista del Tio Pepe. El seu problema és ser víctima de la llufa de robot insuls, caspós i col·locat que li van penjar fa temps i ell no sap com desfer-se'n. Mala peça al teler que els spin doctors de la cabana hauran de treballar si volen recol·lectar aquest vot a qui horroritza la sola possibilitat de veure com el llegat dels Macià, Companys o Pujol es prostitueix amb un Montilla.

Però és que, a més, no puc arribar a entendre com la possibilitat de tenir al Tio Pepe de president no fa reaccionar encara a la parròquia. Tan mesells ens hem tornat? Tan entregats? En casos com aquests s'ha de barrar més que mai el pas a Ecspanya petit qui peti i faci el tuf que faci votar segons què. I si no, recordeu els consells de'n Kissinger quan es referia als dictadors sudamericans dient: "Sons uns fills de puta, però són els nostres fills de puta".

A Vic no ha arribat l'hora

Compatriotes

Vull fer-vos partíceps d'un detall que no m'ha passat per alt. Ja sospitava que seria així però havia de contrastar-ho amb la realitat. Ahir, la meva companya i un servidor, vam decidir fer una excursioneta per Osona. De tant en tant, fugir de l'aire fètid de l'àrea metropolitana i endinsar-se per la Catalunya vella és necessari per donar-se un xute de patriotisme, de normalitat nacional.

Jo anava amb els ulls ben oberts i volia comprovar si l'efecte Montilleja començava a fer estralls en el paisatge osonenc. Darrerament he hagut d'anar força vegades a Andalusia, concretament a l'Hojpitalé der Llobregá, i allà els sociates s'han carregat l'sky-line de la Gran Via omplint-la de cartells amb la immundícia d'eslògan que el Tio Pepe s'ha inventat per insultar a tots els que any darrere any hem anat a votar a les eleccions al Parlament.

Davant d'aquest panorama jo volia aprofitar l'excursioneta osonenca per veure si els sociates tenien pebrots de dir més enllà de l'Hojpitalé i Conellá que ara és l'hora dels catalans i estampar al costat la foto........d'un andalús!. Voleu creure, compatriotes, que passat el Montseny no vaig veure en tota l'autovia ni un puto cartell d'aquests? Voleu creure que a Vic no em vaig trobar la foto del Tio Pepe ni als contenidors (el seu lloc natural d'altra banda)?

No sé si algun cimerenc de Catalunya endins podria confirmar que per allà el Tio Pepe és poc menys que un extraterrestre. Espero que sí i que ho continui sent després de l'1-N. De moment, crec que aquesta història mostra per on van els trets. Un PSC-PSOE-GAL explotant la vessant ètnico-floclòrica del personatge i potenciant-lo allà on saben que el vot pot identificar-se amb un inadaptat com la Montilleja.

A la resta del país la sucursal de la Secta intueix que aquesta gran pensada que han tingut és un insult. Tornem-nos-hi enviant-los a la merda l'1-N.

Dame aaaargo

Compatriotes

Avui no em puc estar de fer-li un compliment al mític ontelshihagi karbeis i atendre la seva petició de dedicar-li un post al tumor. L'amic teianenc ha patit un daltabaix, i s'entèn, després de comprovar com pot arribar a ser de rata el Calvo oferint-se a entronitzar al Tio Pepe al marge de la cabana.

A la notícia li haurem de donar una certa credibilitat atès que el Rasputin de la Llitera encara no l'ha desmentida. A més, tenint en compte el que li agrada lluir i que la revelació és pou greu com per sortir al pas, resulta sospitós que no hagi obert boca.

Compatriotes, potser que ha arribat el moment de fer alguna cosa amb la barraca no creieu? Amb calma, amb paciència, amb savoir faire però amb contundència. I s'ha de fer per tres motius:

1.- Perquè la teoria que Unió suma està per veure. Això sona a una d'aquelles llegendes urbanes que mai es desmostren i, quan es pot fer, és per desmentir-les. Vé a ser com allò de que CDC sense Pujol ni el Govern desapareixeria (hehe).

2.- Perquè el discurs social d'Unió és carpetovetònic. El Calvo és una mena d'aiatol·là cristià que predica allò que -ep! segons diuen- no practica. A mí tant se m'en fot el que foti, però si podeu busqueu el discurs que va fer al 23é Congrés celebrat a Viladecans. És un gran manual per espantar tothom que faci servir el sexe per alguna cosa més que per pixar i que no confongui un globus amb un condó.

3.- Perquè ja cansa haver d'aguantar dia sí dia també al tumor conspirant, desmenint i reventant el caminet de l'Àrtur a base de pamflets i altres cosetes.

Ah! I me n'oblidava. Un quart motiu, ja més personal, és perquè a la barraca ens plagien i no té la barra ni de citar-nos. Llegiu el títol d'aquest article de l'insigne Pelegrí i compareu-lo amb la definició del Diccionari. Sospitós?

Miratges?

Compatriotes

Sé que cal fugir de qualsevol triomfalisme i molt especialment després de comprobar al llarg dels anys com l'esport preferit dels partits nacionals era esbatussar-se entre ells. Els guanys d'aquesta estratègia: nuls per a ells i pel país. I a sobre, entre cleca i cleca, la sucursal de la Secta ha acabat fent metàstasi al Govern quedant-se'l en exclusiva tot i que Miss Perkins va fracassar a les eleccions.

Per això no seré jo qui comenci a fer salts d'alegria en veure que, ni que sigui per una vegada, CiUT i ERCM estan a l'alçada del que el país espera i necessita d'ells. I toco fusta perquè aquest assetjament a la Montilleja que estrena el morsisme arran de la crisi del Prat acabi d'una punyetera vegada amb la lluna de mel repugnant on s'havia instal·lat en Carallot-Rovira.

Imagino que aquest canvi de rumb està induït més per instint de supervivència que una altra cosa. Jo diria que la miopia de la direcció republicana nó ha derivat encara en cegesa total i es veuen a venir un sever correctiu si no marquen distàncies amb el Tio Pepe. Diuen, de fet, que a Villarroel tenen enquestes que els donen pèrdues de fins a 7 diputats, una autèntica hemorràgia.

El gran dubte és saber si hi són a temps perquè el torniquet faci efecte. ERCM s'ha pringat molt, però molt molt, tot aquest temos rient-li les gràcies al sociatisme i la pèrdua de credibilitat és més que evident. En tot cas, si aquesta nova línia té continuïtat i no és un simple miratge, benvinguda sigui.

La Tani

Compatriotes

Cada vegada tinc més clar que l'aparatchnik del PSC-PSOE-GAL té un nivell d'intel·ligència inferior (i ja és dir) al de la gran majoria dels seus votants. I ja no diguem respecte a la resta del país. Us explico això perquè darrerament detecto una certa inquietud davant la possibilitat que acabi quallant entre la bona gent del país la idea que el Tio Pepe sigui tan català i catalanista com qui més. Avui miraré, amics, d'esvair algunes d'aquestes pors.

I ho faré amb un exemple calcat al que us vaig comentar en el post anterior tot i que en aquesta ocasió, per a mi, té doble valor. La protagonista d'aquesta història és una dona, la Tani, que va emigrar d'Andalusia a Catalunya fa un grapat d'anys. Es va establir a Sabadell, on va conèixer al seu marit -també emigrant-, i on han nascut els seus dos fills.

Us he de dir que la Tani és votant de la sucursal de la Secta. Al tanto! No tant per les dots de perversió, submissió o incapacitat mental que mostra part de l'electorat sociata sinó perquè el seu esquema polític es mou encara en clau ecspanyola. La Tani s'ha integrat socialment (és del Barça a morir, defensa el país contra la infàmia, entèn perfectament el català i ara fa un curs per llençar-se a parlar-lo, entre d'altres exemples) però tot això, en canvi, no s'ha traduït en un pas cap a la integració política.

La Tani no ha pogut (els motius donen per teoritzar en un altre post) desempallegar-se de les arrels per ampliar les seves coordenades electorals i evitar que quedin captives de dues opcions: el PSC-PSOE-GAL o la Neofalange. Tenint en compte que als segons no els pot ni veure com a bons fatxes que són...la Tani viu condemnada a votar la Secta o quedar-se a casa. Perquè malgrat tot el que us he explicat abans, ella no acaba de veure CiUT o ERCM com a partits últils als seus interessos en un moment determinat. Encara els percep, sinó com a extraterrestres, sí com a aliens.

És per això que podem concloure, compatriotes, que la Tani respon més o menys al perfil del votant que la rata ecspanyola de la Montilleja confia que anirà de cap a la urna només llevar-se l'1-N. Doncs no, compatriotes. L'altra dia em vaig assabentar que a la Tani no li agrada gens el Tio Pepe. Que el veu gris, fosc, gens de fiar.

Però el que més em va sobtar és que, per a la Tani, l'orígen de la Montilleja no només no és un plus a considerar sinó que comença a estar fins el monyo que la prenguin per idiota. La dona, fins i tot, ha arribat a dir amb dos collons que com poden presentar un candidat "que no és ni català, és andalús!". Espectacular i digne d'anàlisi.

Perquè potser la Secta no ha calibrat el factor Tani. Existeix? Existirà l'1-N? Potser una mica sí perquè afortunadament, a Catalunya, hi ha unes quantes Tanis.

((P.D.: Disculpeu que aquest post vagi sense fotos. Però és que el cabró del blogger no me les deixa penjar))

El cambrer

Compatriotes

De l'aparatchnik aquest del Zaragoza ja sabíem algunes cosetes. Com per exemple que és sociata i, per tant, farsant, que és ecspanyol i fins i tot que és un delinqüent. El que no sospitavem és que, aquest sinistre personatge -però sinistre, sinistre eh?- tampoc no té puto sentit del ridícul. L'última gran pensada d'aquest encefal·lograma plà de la política ha estat comparar el president amb el Tio Pepe.

El Tio Pepe 2 és com aquells corconets que cada dia ha de sortir a dir la parida habitual. No calla mai i va de ximpleria en ximpleria fins a aquesta (pen)última parida. Quan se sent a aquest lumbreres dir això un no sap si riure, plorar. recomanar-li un oculista o un psiquiatra directament. Tot i que el pitjor no és que ho digui, sinó que s'ho cregui, aquí va la reproducció del diàleg que vam tenir els cimerencs aquesta setmana amb el cambrer del restaurant on acostumem a fer les nostres tertúlies.

Pregunta.- Què...què et senmbla el Montilla?

Resposta.- Hòstia. Jo quan surto de casa tinc davant un cartell d'aquests de l'hora dels catalans. I veig la foto del Montilla i, què voleu què us digui...(aquí el pobre va dubtar com pensant que la diria grossa)...és que em fa una mica de riure perquè no veig que aquest tio sigui català.

Després va voler excusar-se per si el comentari semblava xenòfob o racista (res més lluny de la realitat). Li vam dir que no calia disculpar-se per una evidència i que s'entenia perfectament què volia dir.

Tant de bo la Morsa tingués les coses tan clares com el cambrer.

¿Quién sabe dónde?

Compatriotes

Els que tenim una edat recordareu que Televisió Ecspanyola va emetre ja fa un grapat d'anys un programa titulat ¿Quién sabe dónde?. Paco Lobatón, disfressat de Sherlock Holmes, buscava desapareguts urbi et orbi. Aquell ¿Quién sabe dónde? va obrir la porta a la tele-escombraria però també hem d'admetre que, a la seva manera, el programa tenia un component de servei públic que avui dia es troba a faltar.

I més que ningú nosaltres els catalans perquè....us heu fixat que des de fa una pila de dies no hi ha notícies de la Perkins?? Què s'ha mort?? Què potser ha fugit?? Aviam, jo no és que li desitgi el traspàs però ves a saber. L'estiu és una època fatal per a mòmies com ell i a més, si us hi fixeu, cada any per aquestes dates sempre li toca dinyar-la a algun mandatari. Deixo aquí l'apunt i, en tot cas, prego perquè d'haver-se produït el traspàs a l'exalcalde no se li hagi acudit deixar-ho tot lligat i ben lligat encolomant-nos al Tete com a fet Fidel.

Pero és que la desaparició de la mare d'Anthony Perkins a Psicosi encara és més inquietant si es té en compte que mig país s'ha quedat amb les vacances esgarriades per la vaga salvatge de l'altra dia al Prat. Home!, ja que hi ha alguns que defensen que l'exalcalde és el president de Catalunya, el mínim que hem de demanar la resta és alguna cosa més que un lamentable i indigne silenci per part de la mòmia.

Però res d'això s'ha produït i es fa més necessari que mai, ara que és estiu i tot són reposicions a la tele, que torni Paco Lobatón. Que busqui i trobi a la Perkins. De moment, el gat vell i greixós del Nadal ja li ha donat una pista: la Perkins està...de vacances intermitents!. Comença per aquí Paco!. I quan el trobis que ens expliquin ell, la Montilleja i la Secta en ple perquè aquest okupa està desaparegut mentre el país cau a trossos.

O potser els seus l'han enterrat anticipadament, si no ho estava prou, com a bon cadàver polític que és?? Perquè si és així haurà estat per no tapar encara més a la grisor aquesta del Tio Pepe i aleshores cal recordar com va actuar el PSC-PSOE-GAL quan l'Àrtur va ser nomenat conseller en Cap. Recordeu, compatriotes, que els sociates exigien al president que no s'amagués (cosa que no va fer mai) darrere del candidat?? Recordeu que acusaven CiUT de deteriorar (hehe) la presidència de la Generalitat jubilant anticipadament al bo d'en Jordi??

Sociates. Són així. Púrria, xusma, excrecències, basòfia...