Véxame, véxame mucho

Com bé sabeu, compatriotes, des del Cimera hem denunciat abastament la incomunicació, quan no rancúnia i odi, que hi ha entre els dos partits catalanistes. Una situació que ens afebleix i que dificulta enormement qualsevol avenç en el procés de construcció nacional. I el pitjor: aquesta tensió, lluny de reconduir-se, s'ha deteriorat enormement per la putada que ens ha fet el pacte Àrtur-Gran Farsant. A tots: a ells i al país.

Ara, mogut per un cabreig que s'ha d'entendre, el morsisme ha perdut la perspectiva i es prepara per fer l'enèssima cabriola des que toca cuixa: dir no a l'Estatut però mantenir-se al Govern. Jo ja he criticat aquesta actitud en un post anterior. És lamentable i incongruent.

Sobretot, Morsita, perquè l'argument és que no pots dissoldre el Govern perquè això seria premiar el mal comportament de la federació de la cabana i la barraca. Molt bé. Doncs no dissolent-lo estàs premiant la mateixa mala actitud del partit de la secta i el terrorisme d'Estat. Ja ens explicaràs algun dia aquest gran moment d'esquizofrènia, Morsita.

Aquesta estratègia, nano, farà aigües i passarà factura. Perquè no s'entèn aquest odi malaltís cap a CiUT mentre te l'envaines quan border lines de la política com Pepiño Blanco et vexen i ens vexen com a país exigint que fotis el camp. Perquè tampoc s'entèn que disparis contínuament contra un partit nacional mentre calles quan el cavall de Troia de l'ecspanyolisme a Catalunya se te'n fot als mateixos nassos fent i dient el mateix que la central de la màfia.

Però sembla que t'agrada això de posar la vaselina. És clar, sobretot quan el cul no és teu, sinó el de tot un país. T'encanten aquestes situacions tràgiques i dignes del millor bolero. T'apassiona mirar als ulls d'un sociata sectari i implorar-li amb una veueta de súplica "Véxame, véxame mucho".

Però tu qui cony ets?

Amics, companys i compatriotes,


La Secta ens torna a vexar via ERCM. Si uns dies després de les eleccions del 16-N, un ecspanyol senil (la mare d’Anthony Perkins a Psicosi) va accedir a la presidència de la Generalitat, uns dies després teníem un altre indicador que deixava intuir que la vexació apuntava maneres i seria sostinguda en el temps. En la presa de possessió del nostre Executiu, el secretari general del PSOE va sortir al balcó del Palau de la Generalitat, tot essent anivellat al pseudopresident i als altres membres del Govern Tripi.

Allò només havia estat el començament i 34 dies després d’assumir el càrrec de conseller en cap, l’amic Morsa va haver d’abandonar la seva condició de primer ministre del nostre país, perquè la seva excursioneta a Perpinyà perjudicava les expectatives electorals dels sociates ecspanyols. Nova vexació. Nova submissió de la política catalana als interessos d’un partit ecspanyol, La Secta, i per extensió a la política ecspanyola en general.

Els exemples d’aquesta situació lamentable s’han anat succeint. I ara en tenim un altre, perquè, ¿No trobeu del tot trist, vexatori, bord, insultant, denigrant, execrable, grotesc, groller i fins i tot cutre, el fet que un no-ningú com el border line del Pepiño Blanco ens vingui a condicionar el govern del nostre país???? També serà culpa de CiUT, això??

¿No és lamentable que ens hagi de dir què cony hem de fer amb el nostre govern un personatget estúpid (ecspanyol) i vingut a més com aquest??? Aquest ecspanyol, sicari del seu amo ZP (ja veieu, dos fars intel·lectuals que no il·luminarien ni un zulo) , ha vingut a dir-li a ERCM què cony ha de fer, no en la seva estratègia de partit, sinó al Govern Tripi. Els ha dit que el deixin si no pacten l’Estatururut. I no cal que us digui que culpo d’aquesta actitud perversa als ecspanyols sociates... però ells en tenen un de país: Ecspanya. Aquí és ERCM qui té més delicte, perquè els ho ha posat a punt de caramel. I això és doblement trist. Els nostres “indepes oficials” ens estan ecspanyolitzant la política catalana a passes de gegant.

Gràcies ERCM. Gràcies pel teu odi a CiUT. Gràcies per fer president a un senil ecspanyol. Gràcies per plegar-te, com a Govern, als designis de La Secta (ecspanyola). Gràcies per fer-vos els homenets davant dels convergents, sense tenir collons per sortir i dir-li a pallussos com el Blanco alguna cosa així com “però tu qui cony ets, pringat?”. Gràcies per seguir apuntalant a Mss Perkins, malgrat totes les vexacions a les que us sotmet. Gràcies perquè les vostres vexacions són les nostres, les del país. Gràcies perquè així molts anem obrint els ulls també a marxes forçades.

Joan Tardà

Ja fa dies que em ballava pel cap la idea de dedicar-li un post al Joan Tardà. Perquè l'amic Joan és molt gran, no va de farsant ni la moqueta l'ha fet traidor. I en aquests moments en què el morsisme delira penso que tant de bo hi haguessin molts Joan's Tardà's a ERCM. De ben segur que si així fos, la Mamella perdria greix.

A en Tardà se li pot retreure, si es vol, potser massa teatralitat i histrionisme al Congrés en la defensa de les posicions d'Esquerra. Però és el paper que li van assignar perquè el dandy del Metrosexual aquesta legislatura s'havia de dedicar a fer de guapo i a currar-se la imatge de futurible. Per tant, el bo de'n Tardà s'ha limitat a complir ordres i a defensar amb vigor el paper que li havien assignat.

El nostre Obèlix és polític per vocació i té una notable fortalesa intel·lectual. Els seus principis de pedra picada resisteixen amb conherència les mutacions genètiques experimentades darrerament per l'esquerra independentista. Ell acata la disciplina però parla clar i català quan toca, a dins i a fora.

En Tardà, a més, és bona persona. Tant que a vegades ha pecat d'una certa ingenuïtat. Ell va ser un dels que es va empassar que allò de l'Espanya plural de l'esquerra espanyola anava en serio. Però la realpolitik del Congrés i el tracte amb la màfia l'han desenganyat. I ara ja no està per hòsties sinó per defensar els principis, la dignitat i la coherència.

Ara, segur que en Tardà espera que ERC aguanti les pressions i es mantingui ferma. Si l'Estatut que ens volen encolomar és una merda...doncs a votar que no. I a casa! O a les barricades!. El nostre Obèlix veu aquí una escletxa perquè creixi l'independentisme i perquè el jovent s'hi enganxi a la causa.

La resta serà una estafa. No serà el que vol gent com en Joan Tardà.

TribunaExtra: Desunió

Enviat per l'Oriol de Mollerussa

Amb el pas dels dies, vaig veient que l'acord estatutari no es pot valorar tan negativament i ràpida com estem fent. És evident que mai serà per tirar coets, però encara no tenim el text complet, i en aquestes coses el dimoni sempre està en els detalls. Malgrat tot, hi ha un cert disgust que no em deixa, i que avui he pogut traduir en paraules. Estem desunits.

No es pot anar a una negociació desunits i esperant que no ens passi el que ens ha passat. És evident que anant junts, el resultat hagués estat millor. La desunió en el camp polític nacional és el nostre mal de fons. Vagi per endavant que no penso assenyalar culpables. O millor dit, sí que en penso assenyalar. Els culpables són les cúpules de CiUT i ERCM. Continuant amb les analogies cinematogràfiques que va iniciar de forma tan divertida i genial en Romà, us diré a quina pel·lícula m'ha recordat l'esperpent que hem vist aquest dies. A Braveheart.

En un moment del film, quan nomenen a William Wallace Lord Protector d'Escòcia, els dos bàndols enfrontats pel tron escocès miren de fer-se seu a en Wallace i es comencen a discutir com gat i gos, lluint pergamins, arbres genealògics i raons diverses. En Wallace va marxant, i quan un dels nobles més espavilats s'adona que marxa i li demana que es quedi, en Wallace s'encara als nobles i els hi diu el que pensa, que en resum és:

1- Els nobles es creuen que el poble està allí perquè ells gaudeixin de privilegis, mentre que ell pensa que els nobles tenen privilegis perquè protegeixin la llibertat del poble,

i 2- el rei anglès els ha desunit tant que han perdut la capacitat de somniar i ja només lluiten per les sobralles de la taula anglesa.

Mentre ens preparem per veure el xou de l'"i tu mes!" entre els polítics nacionals, es fa evident que els hi passa el mateix que als nobles escocesos. Penso, i cada cop em donen més raons per pensar-ho, que els nostres polítics estan íntimament convençuts que només podem aspirar a les sobralles de la taula espanyola. El motiu pel qual ells pensen que existeix la seva professió ja ni l'esmento, perquè em podria encendre. En tot cas diré que no s'ha evolucionat gaire des de l'Escòcia de l'edat mitjana.

Se'ns donen tota mena de raons per fer passar bou per bèstia grossa. Que si tenim el país que tenim, que si durant 23 anys no s'ha fet res.... Si. I qui ha contribuït en gran mesura a que tinguem aquest país que tenim? Qui ha fet tot allò possible per desmobilitzar a la població catalanista en la defensa del seu país? CiUT. I per altra banda, qui ha entregat la màxima institució del nostre país a la quinta columna, als "venuts a l'host de França", que deia en Pitarra a El Fossar de les Moreres? Qui ha donat un xec en blanc durant dos anys sencers a la secta perquè fessin el que volguessin? ERCM. I per últim, qui és qui no parla amb l'altra força nacional, qui és qui odia i menysprea a mort a l'altre, fins al punt de no recolzar els avenços de l'altre en la causa teòricament comuna? CiUT i ERCM. Tots dos.

Ja ni tan sols demano que les dues forces nacionals s'uneixin per evitar que al capdavant de la nostra principal institució s'hi posi ningú que no consideri que aquell és el càrrec institucional més important del seu país, ni senti la punxada de temor reverencial de saber que està a punt d'ocupar el lloc de Pau Claris, de Macià i de Companys. Ni això. Però cal exigir que quan el que està en joc és la capacitat d'autogovern del nostre país, és a dir, la nostra llibertat, cal unir-se i donar-se la mà. I després, amb la feina feta, que es desinfectin la mà amb salfuman, si els hi vaga. Però després.

Però com que no crec en miracles, més val que no deixem una cosa tan important com la política als polítics, i tinguem clar que hem de ser nosaltres, els qui creiem fermament en el nostre país, l'avantguarda de la reconstrucció nacional. I els partits, quan es cansin de fer el paperina, que ens segueixin...

La mare d'Anthony Perkins... a la Moncloa

Conversa entre fotògrafs catalans que esperen al peu de les escales de Moncloa per fer la foto Zapatero- Mare d’Anthony Perkins a Psicosi

Fotògraf 1: Ei tu, sí que triga, no?

Fotògraf 2: Sí, diuen que habitualment té mals despertars... cap allà a les 11h del matí.

Fotògraf 1: Bé, és president i es pot permetre aquests horaris, oi?? Hehehe...

Fotògraf 2: Sí, però el cas és que ja ho feia quan era alcalde... Jo crec que els darrers anys la cosa ha anat a pitjor. Només cal veure’l. Està molt perjudicat.

Fotògraf 1: Si tu! De fet, abans em feia gràcia alguna xarlotada que deixava anar, però ja fa un temps que no em fa puta gràcia, si vols que et sigui franc.

Fotògraf 2: El pobre... Però si el tenen allà, assegut, com la mare d’Anthony Perkins a Psicosi, en un balancí, mirant a la paret... on hi ha penjada una foto del Cobi...

Fotògraf 1: Tens raó, no se li pot demanar més

Fotògraf 3: Cony! Se li pot demanar que desokupi la poltrona i deixi pas a algú del món dels vius que foti de president. No?

Fotògraf 2: Home... ara tindrem Estatut i serà el president de l’Estatut...

Fotògraf 3: Aquest?? Però que no veus que ve avui aquí a celebrar que hi ha Estatururut quan ja hi ha passat fins i tot el Monchito Saura i el pinxo aquell amb pinta de seminarista de l’Herrera!

Fotògraf 2: Sí. Qualsevol diria que estem esperant al president de l’Estatut... Ja té collons! Però si avui ve com a oficialitzar un acord que ja fa una setmana que sabem que existeix!

Fotògraf 1: Aquesta és una altra... perquè algú l’ha vist a ell o a qualsevol altre del PSC matisant res del que va pactar el ZP amb en Mas??? Per ser el PSC un partit diferent del PSOE qualsevol diria que el PSOE s’ha extralimitat i ho ha pactat tot en nom de tots dos sense demanar permís a ningú...

Fotògraf 2: Que noooooooooo... que ja ho va dir el Metrosexuaaaaaal... que el PSC és un partit sobirà i catalaniiiiiiiiista... Que els que han traït a Catalunya són els convergeeeents... i que no els premiarà amb la caiguda del Tripi i elecciooooons...

Tots: HAHAHAHAHAHAHAHAHA!!!!!!!!!!!!

Fotògraf 1: Pareu! Pareu! Que em pixo i ja arriba el cotxe de la mòmia!!

Fotògraf 2: Com ho saps? Aquest no porta la bandera de Catalunya, com quan venia el Vell. No però va a dos per hora. Ha de ser el d’ell. Van a poc a poc pel procés avançat de descomposició de la cosa... Una sotragada podria ser letal...

Fotògraf 1: Ja baixa. President! President! No es gira, nens...

Fotògraf 2: I ens mira el ZP! Si és que no s’ho creu ni ell, que és president!!

Fotògraf 1: La mà! La mà!! Donin-se la mà!!!

Fotògraf 2: Mira com somriu el ZP. Està cofoi, eh?? D’una tacada s’ha tret els d’ERC de sobre, a més ha resolt el marró de l’Estatururut... i amb una mica de sort, el Mas es durà totes les hòsties dels de la Morsa i ell quedarà com Déu nostru senyor fet carn entre els homes.

Fotògraf 1: Sí, doncs a la mòmia no li anirà tampoc malament. Ell va presentar una proposta de finançament força més merda que la que han aprovat i ara resulta que els d’ERC no només la defensen, sinó que per a ells els traïdors són els de Ciut i el Tripi ni tocar-lo!!

Fotògraf 2: Són bons, aquesta gent, eh?? Jo de gran vull ser sociata.

Fotògraf 1: Doncs comença a cantar hare-hare i ves a presentar-li els teus respectes a la Iceta.

Fotògraf 2: Escolteu.... Algú s’atreveix a dir-li a la mare d’Anthony Perkins a Psicosi que es doni la volta??? Més que res perquè fa més de dos minuts que està donant-li la mà al ZP, tot mirant cap a les dependències presidencials??

Fotògraf 1: Sap que estem aquí?? Jo és que ja no sé què pensar...

Fotògraf 2: Em sembla interpretar que el ZP li està dient entre dentetes que es doni la volta d’una puta vegada i que demà es veu sortint a tots els zappings com quan el president de Cantàbria va venir i va petonejar la bandera ecspanyola i la càntabra.

Fotògraf 1: Com Cantàbria... Quin nivell!

Fotògraf 3: No li podrien donar jalea real o alguna cosa, a aquest home? El veig molt perjudicat.

Fotògraf 2: Això no hi ha qui ho revifi, noi. Bé, sí! La Morsa, que segur que el torna a fer president...

Fotògraf 1: Santa paciència....

Tots: President! President! Pot mirar a càmera!!

(Dos uxiers i el ZP entren a empentes la mare d'Anthony Perkins... a la Moncloa)

El partido que más se parece a España

L'amic Garrigosa ens va advertir fa temps de les temptacions propagandístiques del zapaterisme. Argumentava que el discurs del Gran Farsant i de la Secta en conjunt venien a ser una mena de Port Aventura, un gran decorat de cartró pedra darrera del qual no hi ha res. El Pere ho il·lustrava amb exemples com la parida aquesta de la Alianza de Civilizaciones i diagnosticava sàviament que els Hare Sociates estaven instal·lats en una permanent "vocació d'eslògan".

Pensant en això, l'altre dia rumiava a casa sol com un mussol i em va venir al cap una de les grans consignes del Puma. El Gran Farsant va dir, quan encara no pintava una merda però ja es dedicava a vexar-nos, que s'havia de votar al PSOE-GAL perquè "somos el partido que más se parece a España". I mireu, per una vegada, aquest desgraciat té raó.

Perquè la Secta i Ecspanya s'assemblen moooolt, compatriotes. De fet, s'assemblen tant que només cal repassar com pensa el PSOE-GAL per entendre què ha passat a la Península Histèrica durant tot el temps que hem estat cuinant l'Estatut. I això que molts ja sabiem, la morsa sembla descobrir-ho ara i tota ofesa ens pontifica que el discurs de l'Espanya plural del Gran Farsant ha quedat "esborrat". Això sí, el tripi ni tocar-lo.

Aquest messies amb bigoti (com algun contertulià el va definir) o ens pren per imbècils o, directament, l'imbècil és ell. Admet la vexació, admet la farsa del sociatisme, admet que l'han enculat a base de bé....i res!. A continuar balancejant la Mare d'Anthony Perkins a Psicosi (per cert, doneu-vos-hi una volta pel Diccionari i rieu amb el nou disseny) i qui dia passa any empeny.

Com ens explicaràs això Morsita? Aahhh ja sé. Potser ens explicaràs que el PSC-GAL no és el PSOE-GAL, que són partits diferents. És veritat. Ja ho vas fer una vegada quan pactaves el Tinell per justificar allò. Potser ara ens ho tornes a recordar. Ens diràs que qui t'ha desflorat són els d'allà. Que pels d'aquí encara tens corda per fer de chacha filipina. Que te'ls estimes. Que els d'allà són dolents però que els d'aquí són d'una altra pasta perquè no se parecen a España.

TribunaExtra: Els Sith

Enviat pel Romà

Realment els de la Secta semblen cada cop més els Sith d'Star Wars. Podríem fer suposicions i pensar que els catalans som els Jedi i ells són els Sith.

Tot comença quan l’Anakin es va fent cada cop més poderós entre els Jedi (segons la profecia, és “l’escollit”, qui portarà l’equilibri a la Força). L’Àrtur, igual, semblava que amb les negociacions de l’Estatut era la nostra esperança.

L’emperador Palpatine (La Secta? En ZP?) va menjant poc a poc el coco a l’Anakin (Àrtur), perquè s’adona del seu poder, i el vol portar al seu terreny. Ho fa molt a poc a poc, com una pluja fina, el va ensabonant, guanyant-se la seva confiança.

El moment decisiu és quan l’Emperador posa entre l’espasa i la paret l’Anakin (la reunió secreta de dissabte a Madrid) i el fa triar entre el poder (a la peli, salvar la vida de la seva dona i el seu fill, a la realitat, els interessos de partit) i les seves conviccions ( a la peli, el costat bo de la Força, a la realitat, l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya). L’Anakin decideix salvar l’Emperador i traeix els Jedi. Què ha fet l’Àrtur? Difícilment ho podem saber a hores d’ara. Espero que no segueixi el paral·lelisme.

La peli acaba amb el duel entre dos Jedi (CiUT i ERCM?). No vull dir que ERCM sigui com l’Obi Wan (ho podria ser si es mantingués ferma en el NO, però penso que encara s’han d’abaixar els pantalons, o sigui caure al costat fosc), ja li agradaria, però el cert és que la Secta sembla que ha guanyat, igual que l’Emperador guanya l’Anakin (al preu de no ser ell, sinó Darth Vader). Els Jedi s’han d’amagar durant una generació.

L’esperança és que al final d’”El retorn del Jedi” (haurem d’esperar tota una generació també?) quan l’Anakin torna al costat bo gràcies al seu fill (la nova generació de CDC, el famós “pinyol”?). I que, com a bona peli americana, guanyen els Jedi, és a dir, Catalunya.

Però atenció!!! Haurem d’estar atents, perquè l’Emperador també intentarà passar-los al costat fosc, igual que a la peli fa amb el fill de l’Anakin, Luke. Però no ho aconseguirà, i és el mateix Anakin qui destrueix Palpatine.

Tant de bo acabi tot així.

Puro teatro

L'amic Garrigosa, malalt de política com ell sol, em va fer ahir un comentari que m'ha fet reflexionar. Va ser mentre tots dos miravem l'entrevista que la psico-killer patriòtica de la Terribas va fer al Metrosexualix. Jo sostenia que l'Àrtur havia donat aire al morsisme amb el pacte estatutari a que havia arribat amb el gran farsant. Però en Garrigosa em va fer notar sàviament que el baló no era d'oxígen, sinó d'anhídrid carbònic.

L'argument és clar a partir de l'anàlisi de les dues sortides que ara li queden a ERCM. La primera és sumar-se de rellogat al pacte, això sí, després d'escenificar una cabreig monumental i d'atribuir-se les engrunes que encara estigui disposada a repartir la Secta. Aquesta opció, però, manté el trumfo final en mans de l'Àrtur perquè apareixerà com el desllorigador d'un acord al qual, al final, s'hi haurà afegit tot quisqui.

I la segona sortida?? Doncs jugar fins al final el rol de princeseta vexada i príncep Valent alhora i votar que no. Aquesta és la solució més coherent i digna, ull!, sempre que arribi acompanyada del trencament del tripi. Perquè Morsita, la punyalada que t'han clavat és doble i tu mateix ens has recordat que això té un preu.

Ahhh, amic! Però ara resulta que no vols premiar CiUT amb eleccions anticipades pel que t'ha fet però t'empassaràs que la mare d'Anthony Perkins a Psicosi (Fede dixit) continui vexant-nos ocupant la presidència del país. Ells! Que t'han traït més encara que l'Àrtur perquè amb la Secta tens acords de govern que obliguen a una lleialtat que ara t'han vomitat a la cara. Mala peça al teler.

Per això, hores d'ara l'única sortida digne que té el morsisme és votar no, trencar el govern i eleccions anticipades. Dignitat i valentia, que demanava l'amic Mestres. Si ho fa, el felicitaré perquè aquestes coses són les que a molta gent ens van conduir a ERC. La resta, com diu el bolero, serà "teatro, lo tuyo es puro teatro".

Els grans traïdors

Mireu la foto, amics. Mireu la careta de traïdor que té l’amic ZP. Qualsevol diria que aquest paio ja estava maquinant carregar-se aquest invent del Tripi, i com hi ha Déu que acaba de clavar-li una bona punyalada! Bé, de fet, 34 dies després d’aquesta foto, quan ell només era secretari general d’un partit ecspanyol, va fer dimitir al segons per l’esquerra, que llavors era el nostre primer ministre. La cosa prometia, oi?

Bé és cert que les atzagaiades continues que ens han dispensat els socis tripartits, i especialment el seu senil i anacrònic líder(?), també han posat molt de la seva banda per a ensorrar la criatura, però és que la punyalada qual Brutus que li acaba de fotre el ZP i el PSOE-GAL al Tripi és d’escàndol.

Perquè... On és en Wally?? On és en Maragall?? Ahir només va sortir uns minutets a “la seva” (TV3), i perquè segur que els telèfons de la redacció treien fum amb instruccions detallades des de Presidència per donar espai a aquest xitxarel·lo. Havia de sortir com fos. La seva inexistència en un moment clau era massa explícita. Però, ai l’as!! Els altres informatius han estat la prova del nou. L’exalcalde no va sortir enlloc més.

La gran traïció del ZP a Esquerra és d’antologia. Un partit que (en teoria) depèn d’un altre per governar. Un partit que (a la pràctica) ha accedit a un govern i s’ha investit en un altre gràcies a un partit “amic”... ha anat i l’ha apunyalat a la primera ocasió. Diuen amics d’ERCM que “als sociates/ecspanyols ja els coneixem! Ja sabem qui és l’enemic!”. Però resulta que a aquest “enemic” l’han posat al capdavant de la presidència de la Generalitat i li han votat els pressupostos a Madrid i l’han investit a Madrid. I com els ho han pagat? Vexant-los per aficionats.

La lògica diria que aquests traïts es revoltarien contra els traïdors... Però no!! Es revolten contra uns que passaven per allà i que van ser més hàbils que ells per pactar un Estatut que ells anaven a signar... i que signaran (si no tiren pel dret i en un atac de coherència trenquen també tot pacte amb els sociates). Qualsevol diria que els dimonis del partit traït no li deixa veure clar. Els arbres potser li tapen el bosc. No sé. No sóc capaç de concebre tant d’odi encegador.

Catalunya ha tornat a perdre una altra batalla, però no la guerra. El fet és que nosaltres seguim aquí i seguirem reivindicant-nos, a cada generació que passa amb més adeptes més arguments i més força. Això és l’important, compatriotes. Els nostres polítics han tornat a tirar per la via del mal menor, davant de les seves pròpies limitacions i misèries. Nosaltres no tenim perquè resignar-nos i els hem de dir als uns (Ciut), que els seus complexos no ens hipotecaran el futur i que després de Mas haurà de venir un salt endavant qualitatiu o perdran. I els hem de dir als altres (ERCM) que la seva incapacitat i el seu odi encegador haurà de deixar pas al sentit d’Estat i als qui vulguin tendir ponts en el terreny nacionalista, i que això no ho poden fer ni la Morsa ni el Metrosexual.

En paral·lel, mentre aquests s’hi posen, ¿sabrem tendir ponts entre nosaltres que ens facin més forts com a país i ens apropin a la independència? Jo, de moment, començaria per identificar els traïdors de veritat, els grans traïdors: els sociates, els ecspanyols.

No era això, company, no era això

Haviem quedat que a Madrid s'havia de defensar l'Estatut aprovat pel Parlament. O com a mínim els eixos bàsics del nou text: nació a l'articulat i un finançament just. Però res d'això ha passat ni passarà perquè has decidit pactar amb el gran farsant quatre engrunes de més. No era això, company, no era això.

Jo prenc nota d'aquest comportament però m'abstindré d'enviar l'Àrtur a l'infern. Al cap i a la fi, el pacte amb la Secta per l'Estatut no crec que sigui pitjor que l'acord del Tinell pel qual els amics d'ERCM van entregar la presidència del país a un ecspanyol senil. Vaja, que la cagada d'Àrtur forma part de la manera de fer dels partits nacionals: quan poden tocar cuixa perden el nord, el cul i, si cal, els principis. Lamentable.

Perquè coincidirem, compatriotes, que per arribar on Àrtur (i els sociates, no ho oblidem) ens han dut no calia fer un Estatut. Per preambular que Catalunya és una nació perquè ho diu el Parlament no calia estar dos anys marejant la perdiu. Per aconseguir quatre calers de més no calia perdre tanta energia. Haviem quedat que l'Estatut havia de servir per resoldre l'encaix durant almenys una generació i ara resultat que el mateix Àrtur ja diu que en 5 anys haurem de revisar el finançament. No era això, company, no era això.

Jo mateix vaig defensar fa temps que l'estada de CiUT a l'oposició havia servit per penebitzar la cabana. Malauradament, aquest acord ens recorda la Convergència de les èpoques més submisses, quan del "plantarem cara" es va passar al "ens la lleparem de cara".

Per això a aquest acord només li puc trobar una justificació, compatriotes. Els ecspanyols diuen allò que "de perdidos, al río" i jo crec que Àrtur s'ha aplicat la frase. Perquè ja tots haviem vist que un acord ambiciós amb el PSOE-PSC-GAL era literalment impossible. I arribar a la comissió Constitucional del Congrés en aquestes condicions implicava que la Secta hauria retallat l'Estatut fins i tot encara més.

En aquest escenari només hi havia dues opcions. La primera, córrer a tancar un pacte mínimament vendible i poder fer-se la foto. La segona, anar a la comissió a votar esmena a esmena perquè tothom es retratés fins i tot amb el risc d'haver-lo de retirar si van mal dades. Aquesta última, però, només tenia sentit si els partits nacionals (CiU i ERC) anaven junts. I això, compatriotes, és una quimera hores d'ara perquè a tos dos encara els sobra rancúnia i tacticisme. I d'aquest divisió guanyen els de sempre: els ecspanyols.

No era això, companys, no era això.

Ser o no ser nació, aquesta és la traició

16 de gener de 2006.

No era la primera vegada que Artur Mas, president de la Federació de Convergència i Un Tumor, deia que el terme nació havia de figurar a l'articulat. Era una exigència irrenunciable (com de fet ho són totes les exigències), que tant en Mas com d'altres dirigents de la Federació havien reiterat per activa i per passiva. No era la primera vegada però sí que va ser l'última. (A la foto, el príncep Lord Mas-Farquaad torturant l'Estatut de Galeta, conegut personatge de còmic de l'imaginari català).


23 de gener de 2006.

Artur Mas pacta amb el president del govern ecspanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que el terme nació figuri tan sols en el preàmbul del futur Estatut i que sigui només per expressar la voluntat majoritària del poble català. A l'articulat, es manté el terme "nacionalitat". Tot plegat per una foto que es produirà ben aviat (aquesta mateixa tarda), i per negociar la governabilitat i el calendari electoral de tu a tu amb el Govern de ZP, com avui publica La Vanguardia. O sigui, altra vegada el partit per davant del país. La intenció és abandonar la Cabana per tornar al Palau. I tot per un plat de llènties.

Aquest post és la darrera i més sonada incorporació a la secció "On vaig dir dic, dic Dídac". Ara ja hi són TOTS retratats.

Follow the líder

Compatriotes, el galliner està molt esvalotat, com no podria ser d’una altra manera. Finalment ha tirat endavant la negociació de l’Estatut. Un Estatut que no ens agrada com a independentistes que som. Ara bé, que vol dir moro, em reitero en allò que he comentat abans: ara només faltarà que si tenim un Estatut de puta pena sigui culpa de Ciut i que si tenim Estatut hagi estat gràcies als sociates (amb la pressió d'ERCM). La secta ens condicionarà tan el caparronet com per fer-nos empassar això?

És així com, més enllà del que s’ha pactat, que ho anirem llegint als diaris i seguint per la ràdio i la tele fins a la sacietat, m’agradaria fer unes reflexions:

1.- Es confirma, un cop més: no tenim president. En aquesta negociació ha quedat clar que l’Artur Mas ha liderat la negociació amb els ecspanyols, per la dimissió manifesta d’un personatge que okupa la Generalitat i s’autoconsidera inhàbil per a exercir aquest càrrec. I davant també d’una ERCM que s’ha manifestat capada i sotmesa al PSOE, perquè hi té lligada la seva sort. ERCM té lligada la seva sort al govern d’aquí i d’allà del PSOE-GAL i això l’anul·la.

2.- Hi ha qui comenta al blog que Ciut ja no es digui nacionalista sinó “nacionalitatista”. A això responc que llavors ERCM s’haurà de definir com a “tripartida”, ja que ni nacionalista i molt menys independentista ha estat la seva actitud genuflexa davant de l’exalcalde i del ZP des del minut ú... i tot per aferrar-se al clau roent del Tripartit. De fet, s’hi aferren tant que estaven a un pèl d’acceptar un Estatut bastant pitjor del que ha pactat en Mas.

3.- Ciut, des de l’oposició i segons va dir l’exalcalde essent “prescindible”, s’ha imposat a la resta de partits catalans. I hi ha hagut un líder que ha conduït la negociació i a la que els altres dirigents catalans, que en teoria tenien la paella pel mànec, l’han seguit al ritme de la cançó “follow the líder-líder-líder, follow the líder”.

4.- La unitat de les forces catalanes, per culpa de l’odi d’ERCM vers Ciut, és inexistent i no s’albira a l’horitzó. ERCM segueix sense treure’s del damunt la idea de substituir CiUt en l’escena política, i està embarrancant de mala manera. Es resigna, submisament, al fet que no pot crear un centre-esquera nacional en condicions. Ciut no ha pogut comptar amb ells per a res, a l’hora de fer front comú a Madrid. La divisió nacionalista segueix i això ens hipoteca el present i el futur.

5.- El tema foto. NO HI HA HAGUT FOTO. És indigne que algú que okupa el càrrec de president de la Generalitat, espeti com a primera reacció al pacte per un nou Estatut, que hi ha “uns que fan la foto i altres que fan la feina”. No ha treballat Ciut, senyor exalcalde? I vostè? Vostè que ha fet? Ser absent de la negociació, que era el millor que podia aportar, sens dubte. Vostè només treballa per a una cosa: per a ensorrar la imatge i la dignitat del càrrec que okupa. Això ho fa bé. En la resta de coses fa puta pena. Està clar que ell no pot liderar la nova etapa, i ara hi ha alternativa, més que mai. Ho veurà així la bona gent d'ERCM?

6.- Un Estatut d’autonomia (Morsa dixit) no és el camí per als independentistes: “Jo vull un Estat, no un Estatut”, com va dir ell mateix amb una d’aquestes frases sobreactuades que li queden tan maques. Doncs bé, ara tenim un Estatut nou. A veure com treballa des del Tripartit, amb el PSC-PSOE-GAL, per la independència. Tornant-hi a entrar com a primer ministre del nostre país i tornant a dimitir a petició del secretari general d’un partit ecspanyol, potser? No seria millor començar a bastir ponts amb Ciut per començar a aprofitar plegats aquesta nova conjuntura per impulsar-nos amb més força cap a allò que tots els nacionalistes volem? És molt sobiranista pactar amb qui s’està pactant aquí i a Madrid?? No veu que l’han tornat a vexar? Que el fan servir de mascota? Que quan passen coses importants està de vacances o d’excursió? Que no veu que ell ja no serà president i que hauria de treballar per passar ja el relleu a casa seva i preparar una ERCM renovada que sigui més capaç??

Tindrem nou Estatut, amics. Tindrem un Estatut de puta pena, sí. Però no us enganyeu de culpable. El problema no ha estat Ciut. Al contrari, crec que han estat els únics que han pogut posar airbag a l’impacte. Perquè hi ha hagut impacte, hòstia, després de tantes esperances que ens van aixecar. Es veia a venir. Però això no està del tot malament i reflexionem i veiem el que podríem arribar a tenir com a país lliure i allò que ens fa possible la convivència amb Ecspanya.

L’ecosistema que tenim és el que hi ha i ja han passat els temps de sortir al balcó de la Generalitat i proclamar repúbliques o estats catalans. Els temps ens han de portar per altres vies, amb un mateix objectiu: la sobirania. Jo estaré content si aquest procés estatutari ha sumat més adeptes a aquesta tesi. Estaré content si som molts els que sabem veure que ens podem replegar al quarters d’hivern, però gràcies a una negociació hàbil per part d’alguns, ara ho farem amb una mica més de queviures per a resistir millor el fred.

Cagada pastoreta!

A l'enquesta que vam penjar durant unes poques hores (i que per problemes tècnics vam haver de treure), preguntàvem si els partits d'estricta obediència catalana, és a dir, CiUT i ERCM, tindrien els collons de retirar l'Estatut si anaven mal dades. Oferíem tres possibles respostes. La primera, era afirmativa i donava per descomptat que com a partits nacionals que són actuarien en conseqüència. La segona, era negativa i al.legava que CiUT pactaria la rebaixa de l'Estatut amb el PSOE. La tercera, també era negativa i argumentava que seria ERC qui s'abaixaria els pantalons davant dels sociates.

Finalment, i a la llum de les portades d'alguns diaris, de molts teletips que arriben a les redaccions, i d'un comunicat de l'exalcalde Maragall (escrit, per cert, tot en majúscules, com si cridés), el PSOE i CiUT han arribat a un acord sobre el nou Estatut. Segons aquest acord, i a l'espera de que se'n concretin alguns serrells, Catalunya és una nació preambulada (sense força jurídica), i el sistema de finançament s'haurà d'anar aplicant de mica en mica (i el resultat final s'allunya molt del concert econòmic pel qual els convergents tant van escenificar que lluitaven durant les negociacions al Parlament). Ja em perdonareu aquesta síntesi poc generosa en detalls, però és que en aquests moments, tampoc no se'n sap massa cosa més.

Zapatero es reuneix més 7 hores amb Àrtur, i com a desgreuge convoca per avui diumenge a la gent d'Esquerra i als Palangana. Carod i Puigcercós agafaran un avió per anar a Madrid aquest mateix matí. Mas, que inicialment havia de tornar en cotxe, ho farà finalment en avió. És possible que a l'aeroport del Prat convergents i republicans es trobin. A Esquerra, em consta, hi ha nervis. I no és d'estranyar: Mas aconsegueix un acord i ells són els que van a Moncloa a dir sí a tot. Malament rai, doncs! És una posició difícil, ho admeto. Es plantaran? Jo espero que siguin valents... tot i que comprenc que es troben entre l'espasa i la paret. Ho dic perquè el pacte amb Mas (insisteixo, a l'espera de saber-ne més coses) suposa un Estatut moooooooooot allunyat de les pretensions del Parlament. Per tant, que no ens enganyin, perquè d'èxit... res de res.

Ara és quan ens venen la moto, quan ens expliquen que l'Estatut que tindrem és una meravella. La colla de mentiders (que són tots) ja han fet les gesticulacions necessàries per convèncer-nos que s'han fet molts esforços per arribar a aquest punt. Però no. Des d'aquesta humil tribuna ho hem advertit en diverses ocasions, i si em permeteu la immodèstia, jo mateix vaig escriure un post titulat: "Ni serem nació, ni serem res", on venia a explicar el que ha passat ara.

Cagada pastoreta, compatriotes. Perquè al final resulta que un dels pitjors pronòstics s'ha fet realitat. Que l'entranyable Arcadi Espada tenia raó quan deia que "el Estatuto se aprobarà, después de algunas gesticulaciones". I que, a l'enquesta, la majoria vam acusar injustament a ERC, quan el dolent de la pel.lícula es deia Mas.

Són bojos, aquests romans

Manolis de Madrus: Ai, nena posa’t bé la toga, que sempre vas pengin-penjam i així no et casarem mai! No veus que estem al Congresus i com va dir aquella gal·la Raholatrix, “aquí hi ha molt de macho extremeño?”

Miquelus Icetatus: Ai, tia! No em posis nerviosa, que prou feina tinc per anar bramant per les cantonades que tot va bé quan tot va com una merda perquè aquests gals no acaben de caure!!

Manolis de Madrus: No em cridis! Que hi ha dies que no em puc aixecar del llit i les darreres setmanes no m’hi hagués mogut, eh?? I ara calla que ve un d’aquests.

Quico Homix: Ei, farsants, com va això?

Miquelus Icetatus: Ave, Homix, estem guapos avui, eh? Què? Pactem?

Quico Homix: Au, ves a riure-li les gràcies al teu cònsul de tres al quarto, l’exalcaldus, i a mi deixa’m, que jo aquí vinc a negociar amb els romans de veritat i no amb excrecències delegades.

Miquelus Icetatus (en veu baixa a la de Madrus): Digues-me brutota, però quan es posen així, a mi se’m remou un algo per diiins...

(Apareix en escena una segona delegació gal·la)

Joan Tardadix: Vinga, va, Metrosexualis! Deixa de tocar l’arpa davant del cony de mirall aquest de l’entrada i fotem-nos a fer feina ja, que em teniu de moqueta...

Metrosexualix: Tranquil, company, que no veus que això els impressiona? Un tio de la Gàl·lia, elegant com ells, amb el seu do de gents, amb aquesta planta...

Joan Tardadix (per a sí mateix): Per a això ja hi ha en Duranix, que és de lo més estrany que tenim al poblat, i no calia que nosaltres ens hi poséssim, tampoc.

Quico Homix: Au, vinga, que ja hi som tots. Entrem??

Miquelus Icetatus: Ui, no, que em fa la impressió que encara falta algú...

Quico Homix: No, no, falten els esclaus aquests que vau fer a casa nostra i que estan tan contents de ser-ho. La casta dels Palanganix però no computen, oi?

Manoli de Madrus: No, no, passem passem, que hi ha pressa i aquests ja els hi direm després que han de fotre i llestos.

(Sanxes Llibrix arriba corrents)

Sanxes Llibrix: Ei, Quico, mira que sou mals veïns, eh?? Ja anaves a entrar sense mi!!

Quico Homix: Tranqui, company, que avui tampoc no fotrem res de bo i per fotre teatre només cal que nosaltres callem i mirem els romans i els nostres companys esgarriats...

Metrosexualix: Això d’esgarriats ho diràs per ta mare, oi?

Quico Homix: No, pel teu cosí germà (el que va anar de peregrinació a Israel amb una corona d’espines) i per la tropa que tens a la teva executiva.

Miquelus Icetatus (en veu baixa, traïdora, a la de Madrus): Ja comencen, veus què bé? Ara entraran picats a la reunió i el senador Rubalcabus ho tindrà a punt de caramel...

Tardadix: Senyooooors... posem-hi seeeeny... que els romans són l’enemiiiic...

Quico Homix: Però si això és el que us estem dient tot el puto dia, so mamons!!

(Entra en escena la sinistra figura de Rubalcabus)

Rubalcabus: Buenos días, señores! Qué majos que me vienen! Verdad que hoy puede ser un gran día y podemos sellar una alianza definitiva que le deje de tocar los cojoncillos a nuestro césar Zapaterus??

Quico Homix: Això depèn de vosaltres, noi?

Tardadix (a Metrosexualis): Que estrany que parlen aquests romans, oi?

Rubalcabus: Te he oido, Tardadix. No juegues, no juegues, que cambiamos de aliados preferentes eh?

Tardadix: Doncs mira! Això que guanyarem!

Rubalcabus: Tú chitón, que no pintas una mierda.

Metrosexualix: Homeee... un respecteee... guardem les formes que si no la gent ens prendrà pel pito del sereno...

Rubalcabus: Por el pito del sereno nos estan tomando a nosotros en el imperio, que están los de Brutus Marianus que no nos dejan en paz y nosotros ya estamos jartitos de tanta comedia. Venga padentro!

Quico Homix: Doncs no, tu! Ja estic fart de tanta vexació romana. Nosaltres som gals i no tenim per què aguantar la vostra porqueria. Hem resistit 2.000 anys i ho podem seguir fent 2.000 més. No hi ha pressa.

Sanxes Llibrix (en veu baixa a Homix): Que t’has tornat boig? Que no veus que en Duranix està a un no-res d’un proconsulat??

Tardadix (en veu baixa al Metrosexualix): Compatriota, que aquest té raó! Que els romans ens estan vexant! Que no veus que li estem posant en safata d’or el comanament de la tribu als de l’Artur Masix! Que no veus que fins i tot a mi m’estan agafant ganes de votar-lo en la propera assemblea del poble??

Metrosexualix (pensant): A no! Que a la tribu hi vull manar jo! Saps què? Ara fotré un cop d’efecte i aquí pau i després glòria.

Metrosexualix (a tots): Amics de la tribu! Romans de merda! S’ha acabat el bròquil! Ens tornem a la Gàl·lia! Els romans no ens volen ni nosaltres a ells, així que si no hi ha contracte de no agressió com Tutatis mana, seguirem com fins ara, resistint, fins que arribi el moment de la caiguda de l’imperi! Nosaltres seguirem on som d’aquí a 2.000 anys, així que, Rubalcabus, li dius als teus tataranets dels teus tataranets que ja saben on trobar-nos!

Rubalcabus: Hijos de mala madre! Ratas! Expoliadores de archivos! Cómo osáis traicionar a César! Os vamos a machacar!

Quico Homix: Digues-li al teu cèsar que s’hi posi fulles, noi, que nosaltres tornem a casa a estomacar-nos amb el peix fresc al mercat... però al mercat de casa, que per això és el nostre.

Tardadix: Sí, coi, anem-hi... I que no se m’apropi la romana aquesta de l’Icetatus implorant, que com diu l’amic bàrbar Clemente: “patada, y patapum parriba!”.

Miquelus Icetus: Noooooooooo!!!!!!!!!! Jo no vull tornar a la Gàl·lia!!!!!! És petita i provinciana!!!!!!

Quico Homix: Au, Sanxes Llibrix, anem, que són bojos, aquests romans...


Nota de l’autor: Així ho haguessin acabat els bons dels gals. Estarem a l’alçada? En el meu món ideal, sí.

Torrente

Tu perds, Torrente. Els papers que els feixistes van expoliar tornen a Catalunya. Fa molts anys vas defensar que el robatori es perpetués apel·lant al "derecho de conquista". Què lamentable. Escrivies molt bé (vaja, a mí m'agraden algunes novel·les teves) però l'edat i el fred d'aquella nit del 1995 a Salamanca et van convertir en un ninot al servei de la neofalange. Se te'n va anar la pilota i aquella escena et va convertir en un esperpent. Descansi's en pau, Torrente.

Alguns, els de sempre, han volgut convertir un acte d'estricta justícia en un nou episodi de l'expoli nacionalista. I altres, els de gairebé sempre, també ho van fer. Per això que ara ningú es dugui a engany ni permetem que aquests farsants es pengin la medalla.

El retorn dels papers és, en primer lloc, un triomf de la societat civil organitzada a l'entorn de la Comissió de la Dignitat. Aquesta gent ha lluitat durant més de 25 anys pel retorn dels papers i són els únics que poden atribuir-se l'èxit.

També que és de justícia agrair el paper que han jugat els partits nacionals (ERC i CiU) perquè ells han estat els únics que quan han condicionat el govern ecspanyol han posat aquesta qüestió sobre la taula. Cert que el morsisme ho ha fet amb més encert, ha pressionat més o simplement s'ha vist afavorida per un context favorable. Però només ells i la cabana han fet denúncia política d'aquesta vergonya.

I en tercer lloc, a la Secta cal agrair que com a mínim hagi complert (aquí sí) la paraula donada. Però això no és cap mèrit, com no ho és que un assassí no mati o que un violador no actui. El PSOE-GAL s'ha limitat, quan s'ha vist forçat, a complir amb el que dicta el sentit comú i la decència democràtica. I punt.

Avui és un dia feliç pel país, tot i que encara han de tornar uns quants papers més. Però ha perdut el feixisme, la demagògia i la caspa com Torrente.

Jo proposo

Proposo que ho deixem estar. Proposo que aturem d'una vegada aquest paripé de les negociacions amb el PSOE-PSC-GAL i el govern ecspanyol. I que tot es decideixi a la comissió del Congrés on es debatrà l'Estatut. I que tothom presenti les seves esmenes. I que s'hagi de votar una cosa o una altra. I, finalment, que tothom es retrati.

Compatriotes, perquè els partits nacionals no fan un gest de dignitat??. Perquè es continuen prestant a aquest joc trilero de la Secta amb converses bilaterals, multilaterals i omnilaterals que no permeten avançar ni un pam?. Perquè es tractava d'arribar al debat en comissió amb les arestes polides i les discrepàncies en els temes bàsics encarrilades no??

Però res d'això ha passat. I no ha passat perquè ara el país desperta de la falsa unitat d'acció amb la que es va autoenganyar quan es va aprovar el text Catalunya. El PSC-GAL s'ha tret la careta definitivament i s'ha situat al bàndol al qual pertany: Ecspanya. El morsisme ho sap, però no té marge de maniobra perquè actuar en conseqüència equival a dinamitar el tripi. La Palangana, simplement, no computa. CiUT és, a priori, qui més fermesa i coherència mostra tot i que les distorsions del tumor i l'experiència del passat ens aconsellen ser prudents amb la cabana.

Tothom ha insinuat, sinó mostrat, quines són les seves cartes. Per tant, posem fi a aquest espectacle que només fa que desmotivar el país i alimentar la imatge rapinyaire dels catalans. Anem directament a la comissió i, com deia aquell, si el PSOE-GAL no vol encara perquè té pressa...que s'hi posi fulles!. Estem fent l'Estatut de Catalunya, no una postal perquè el farsant la despatxi davant el Comitè Federal de la Secta.

Si no hi ha acord, doncs sense acord a la comissió!. Tothom en pilota picada, nu davant el país, votant esmena a esmena (sí, sí, també les del PP) i deixant al descobert el seu autèntic rostre. Potser li farien l'eutanàsia a l'Estatut. Però s'hauria acabat la farsa.

Dignitat i valentia

El festival de reunions d’aquests dies, ja siguin bilaterals, multilaterals o trobades del quadripartit (cancel.lades a petició del GAL), és una absoluta ridiculesa, una abaixada de pantalons en tota regla per part dels partits nacionals, o sigui, CiUT i ERCM. Aquí, o bé tothom és imbècil, o bé ens volen fer passar bou per bèstia grossa. Ni negociacions, ni hòsties!!! (i perdoneu-me la vehemència), però és que no acabo de comprendre per quina raó aquí tot Déu assumeix com un fet normal la negociació de l’Estatut, que és sinònim de renúncia, quan el que hauríem d’estar fent és aprovar-lo tal i com va sortir del Parlament. O no era això, compatriotes?

Alguns ja van haver de renunciar a molts dels seus postul.lats en la ponència parlamentària. Per què ara hi han de tornar? Per què coi els sociates sempre juguen amb avantatge? Ja sé que tot això està dit i redit, però és que cada dia que passa tot plegat és més humiliant. I no me’n puc estar. Sociates, farsants. En tot cas, avui (després de tants i tants dies sense que un servidor hagi escrit cap post) no em vull recrear amb la meva obsessió amb aquests intoxicadors, manipuladors, corruptes, mentiders, falsaris, hipòcrites, ecspanyolistes, perversos, cruels, assassins, tèrbols, fantasmes, falsos progres, feixistes, lladres!!!!! com diria el capità Haddock. No, avui no els donaré aquest plaer, i menys el dia que estrenem nova plantilla al blog.

És a la gent de la Cabana i als adeptes a l’ERC-quidistància a qui em vull adreçar. Ja em perdonaran aquells que hi tinguin dipositades alguna esperança en tot aquest xou mediàtic de reunions, però la cosa no pinta bé. Mentre els morsistes s’apunten a una mani a favor de l’Estatut (cosa que, com els meus companys Garrigosa i Oteji i alguns comentaristes ja han apuntat, és del tot absurda), els convergents (tumor inclòs) s’estan deixant marcar gols pel Rubalcaba & cia. a cop de filtració a El País. No s’hi val a dir a tort i a dret que no es renuncia a mantenir al terme nació dins l’articulat o que si van mal dades es retirarà l’Estatut. Com deia el poeta, les paraules se les emporta el vent, i a hores d’ara és probable que ja ningú se’ls cregui (de fet, podeu opinar responent l’enquesta que us proposem). El que jo demano, exigeixo, és que ERC i CiU actuin amb dignitat i valentia i facin bo el lema dels republicans a les darreres eleccions. Dignitat, perquè s’ha acabat abaixar-se els pantalons: o s’accepta l’Estatut tal com va sortir del Parlament, o ens veurem a les urnes. I valentia, perquè aquest gest no els ha d’acovardir davant una hipotètic càstig en forma de davallada electoral: tot el contrari si actuen com a veritables partits nacionals, tindran premi. Segur.

On són els progres ecspanyols?

A Xile, compatriotes. Com que allà hi havia eleccions i una sociata podia guanyar, aquesta colla de farsants ha perdut el cul per anar a fer-se la foto. A Catalunya, mentrestant, encara esperem algun pronunciament, manifest o trova d'auxili davant la merda que ens vomiten dia sí dia també amb la reforma de l'Estatut.

Aquests il·luminats farden de progressisme i van sobrats d'una falsa autoritat moral. Però no són més que el trist reflex, en versió progre-pija, del seu país. D'aquesta Ecspanya histèrica i farsant que, amb vaselina o sense, ens vol mutilar l'Estatut.

Està molt bé anar a Xile a predicar progressisme, tolerància i llibertat. Però és lamentable que no hagin tingut els collons d'exhibir el mateix compromís amb Catalunya. No reclamo que defensin el text de l'Estatut, que entenc que no els pugui agradar. Però és lamentable que no hagin obert boca contra els boicots, les mentides, els insults i a favor d'un debat seré i legítim com el que ha plantejat el poble de Catalunya a través del 90% del seu Parlament.

Però ja sabem que no podem esperar res d'Ecspanya. Els farso-progressistes ecspanyols seran capaços de mobilitzar-se per salvar el mapuche amb tanta passió com passostisme mostraran davant els atacs al català. I perdran el cul per anar al Timor a defensar l'autodeterminació mentre a nosaltres ens recomanaran que siguem universals i no ens tanquem en un nacionalisme empobridor que se cura viajando.

Això és la intel·lectualitat del país veí, compatriotes. A Catalunya ens hem estat dos anys preguntant on collons eren els progres ecspanyols.

Ara ja ho sabem. Eren a Xile.

La nova generació

Qualsevol temps passat no ha d’haver estat millor per definició. Així ho defensava l’ecspanyola de la karina, però als catalans sembla que la medicina dels ecspanyols mai ens acaba d’anar bé. I això m’ha vingut al cap en referència a CiUt.

Ja fa dies que comentem el canvi positiu que observem, especialment a Convergència, respecte de la contundència en la defensa de Catalunya i la seva sobirania. Avui, per exemple, mentre en Montilleja destacava que el terme “nació” pot no anar a l’articulat de l’Estatut, l’amic Mas ja ha recordat que el 90% del Parlament català va introduir aquesta referència dins l’articulat, i ni més ni menys que al seu primer article. La bona de la Morsita també ha incidit en aquest punt.

I en paral·lel al procés de negociació estatutari, que ja us dic ara que si no fos per CiUt això hauria estat un “paseo militar” de la Secta... Hi ha hagut un altre capítol que m’ha cridat l’atenció i que em fa refermar-me en la teoria defensada entre d’altres per l’amic Oteji, a propòsit de la penebització de CiUt. Allò que un dia va fer que l’Iu Forn la qualifiqués amicalment com a BiU (Batasuna i Unió).

El notari català Alfons López Tena, vocal a proposta de CiUt del Consejo General del Poder Judicial, ha estat avui a can Cuní i ha dit amb totes les lletres que el de les sevillanes és un franquista. Un gest gens menyspreable, tenint present que feixista de l’Hernando és el seu cap al Consejo.

Igualment, l’amic Tena, ha afegit que el feixista tracta els membres del CGPJ que no són del PP com a “negres que estan reunits amb blancs que tenen esclaus”. I no és la primera vegada que en López Tena les diu com ragen, ja que en el seu dia ja va defensar la creació d’un consell i de fiscals generals autonòmics, va intervenir en la polèmica entorn al cas Atutxa i ha defensat el català en l’administració de justícia a Catalunya, amb la caparroneria del qui se sap un element estrany en un organisme corrupte.

Endavant, Tena! Aquesta nova generació que tenim a Catalunya ja us vaig dir un dia que m’engresca. I no cal que us digui que celebro que catalans com en López Tena hagin jubilat i tancant en el bagul dels records a pinxos com l’Estevill.

Indigne

Ho sabiem. Ho sabiem. Per això no sé de què m'estranyo. L'indigne aquest ha culminat avui l'enèssima vexació al país. Com? Acceptant les ordres del PSOE-GAL i no convocant la cimera que s'havia de celebrar aquest diumenge entre els líders dels partits catalans.

Es veu que a la central de la Secta no li agraden aquests saraus. Es posen nerviosos. Més que res perquè la sucursal catalana ha d'escenificar aquí allò que no és i s'apunten al que sigui. Per això de l'última trobada (dimarts) van sortir tots assegurant que no hi hauria cessions en el nucli dur de l'Estatut: competències, nació i finançament.

És clar. A Ecspanya s'espanten amb aquestes coses. Perquè el PSC-GAL -que es pensava que guanyaria de carrer i faria un Estatut de fireta- va quedar després de les eleccions lligat de mans i peus. I ara s'han d'empassar allò que no farien mai, especialment a Catalunya. Aquí escenifica i predica cínicament el seu fals catalanisme i a Madrid no guanyen per ensurts. La cosa cou.

Per aquest motiu La Vanguardia va publicar crec que ahir que el màfies del Rubalcaba havia demanat a l'exalcalde que s'abstingués de convocar més reunions. I l'indigne va i accepta, sotmetent novament al país a la vexació sociata.

Mai la presidència de la Generalitat havia caigut tan baix. Mai haviem hagut de suportar tanta enculada constant i veure com des de Ferraz es teledirigeix el país. Tot plegat indigne, com l'exalcalde.

"CiU ja no és necessària"

Avui el TBO feixista (el TBO sociata és el Periódico de Franco) ens presenta el següent titular: Gobierno y ERC ultiman un pacto sobre el Estatut al margen de CiU. Els destacats també són impagables: El Ejecutivo catalán aceptará una financiación rebajada si el término «nación» figura en el documento i Maragall afirma ante los «barones» socialistas