Una bona ocasió
Amics, companys, compatriotes
·
proposo que deixem per un dia aparcats els disturbis a la Palangana bis i parem atenció als moviments -del tot necessaris- que s'intueixen a CiUT. La cabana i la barraca es mantenen de fa temps en la catatònia més absoluta i pel que es veu sense gaire capacitat per sortir-se'n tal i com, per cert, ja vam predir des del Cimera. Calen respostes.
·
D'una banda, els cal endreçar la casa. I per això saludem totes les iniciatives que en clau patriòtica es dibuixen. Des del Cimera ja sabeu que sempre hem defensat la patada al cul del Calvo -que el passat 9 de març es va comprovar que no dóna per gaire-, un lífting de càrrecs i, sobretot, una acció que avanci nítidament cap a la sobirania. Amb els ritmes que calgui, però cap a la sobirania.
·
Ara, ves per on, tenen una bona oportunitat per demostrar-ho votant no al Bono com a president del Congrés. I no s'hi val l'excuseta de les negociacions perquè, amb 10 diputats del tot prescindibles i el currículum del Farsant, quina compensació es pot esperar??
34 comentaris:
Convergència no pot votar el candidat a la Secretaria General del PSOE de Montilla. Que el PSC es cremi solet.
Cert amics, no veig cap necessitat, ni molt menys una aventatge haver de votar afirmativament perque aquesta mena de cavernícola prehistòric presideixi el congrés.
Ja he dit alguna vagada que penso que parlar català al congrés pot arribar a ser inclús contraproduent, ja que generarà moltes antipaties, a més, siguem sincers, Madrid no és casa nostra, no els hi podem demanar que ens comprenguin ells en una llengua que desconeixen, malgrat sigui la nostra i els l'estimem tant que la considerem sagrada i intocable, però a Catalunya.
El que s'ha de demanar a Madrid és que deixin de prendre'ns el que és nostre, i sembla ser que ben pocs estan disposats a fer-ho.
M'agradaria que CiU fos prou valenta per fer-ho, i penso que votant al Bono no s'aconsegueix un millor finansament.
De totes maneres, per dignitat, no es pot donar suport a aquest talibà mesetari.
Salutacions des de l'orient mitjà
Salvatore
Bé, si El Pais no menteix, la resposta ja la tenim, dons diuen que CiU, s'abstindrá, la qual cosa no em sembla pas malament.
Pregunta: Els incorruptibles del PNB, dels que mil vegades he sentit que n'hauriam de pendre exempe, els que no es venen per un plat de llenties, qué faran?.
Cimerencs, seré maquiavèl·lic:
A mi m'agrada la idea que Bono presideixi el Congrés. Com més cutres i casposos es mostrin Espanya i el PSOE, millor. Crec que ens aniria molt millor si fos Bono i no Zapatero el president del PSOE.
A CiU també li convé que Bono sigui el president del Congrés. Veure als telenotícies el "careto" de Bono presidint el Congrés, farà molt difícil (i car electoralment si es dóna) que ERC faci costat a les iniciatives del PSOE. Imagineu-vos l'efecte psicològic de la imatge d'un Ridao a la tribuna d'oradors, anunciant el seu suport al PSOE sota la mirada displicient de Bono. Això farà encara més dolorós el via-crucis d'Esquerra i donarà, de cara al congrés, més arguments als partidaris de canviar d'estratègia.
Ara, si CiU hi vota a favor, aquest factor desapareix i se'ls giraria en contra. Pel que fa a votar-hi en contra, és una opció testimonial, que no tindria efectes pràctics (Bono serà president igualment) i CiU tampoc no en treuria res a canvi. Espero que CiU farà honor a la seva tradició i s'abstindrà.
Ja us ho he advertit, CiU s'abstindrá. Aixó diu el diari el Pais, i sol estar ben informat, ara!, si voleu, podeu continuar.
El psoe proposa Bono, el PNB el titlla de "cabestro" que no és sinó manso, de manso en té molt poc.
CiU l' hauria de titllar d' indesitjable. Ras i curt.
El psc votar-hi a favor...que la machacona comenci a empaçar-se la calaixera...
Les coses simples han de ser simples.
Que presideixi la seu de la seva sobirania...ho trobo perfecte.
CiU per la vicepresidència quarta que enviï un boc...amb banyes retallades.
Som com Cal.
Cesc.
Doncs jo no li dóno la menor importància a colocar el cabejtro de president del congrés.
La investidura és la única cosa important.
D'altra banda, el PNB votarà Bono. És clar. El PNB es un partit possibilista i pacta contrapartides. És a dir, no és una qüestió de pùresa virginal, sinó de no anar pel món amb els pantalons a l'alçada dels turmells.
No he entes mai el maniqueisme d'aplaudir el que fa el PNB i criticar a CiU si fa el mateix. Potser és que soc una miqueta curtet, ja us ho dic ara.
Si en Popota i en Josep consideren que Bono val la pena... no serà en Cesc qui escurçi les ales a aquesta comunió.
Pragmatisme en dieu? endavant les atxes!
Salut i que us aprofiti.
Amb afecte:
Cesc.
Tant se m'en fot, amic josep-empordà, què fotin els bascos. Jo li demano a CiUT que votin no o, en el seu defecte, que escriguin a la papereta la praula "cabestro". L'abstenció em sóna a alló tan típic de ciujear, de quedar-se sempre a mitges, de no ser ni blanc ni negre. I la criatura de CiUT plora per aquí ja de fa temps.
no només no suma sinó que resta = -1 diputat dels seus i espantar el galliner del centre/moderat.
Benvolgut Cesc,
Ara si que t'has passat!.
A on he dit que en Bono valgui la pena?. Home, no fotem!
El que vull dir, és que CiU no votará a favor, s'abstindrá, i en Bono, será president del congres, i si vota en contra, també, i a CiU se la criticará, i al PNB que votará a favor i al PSC que també ho fará, ningú els dirá res, bé, perfecte, tothom és lliure d'opinar el que vulgui, però ho veig d'un maniqueisme esfreidor. A CiU SEMPRE se li demanen coses que no es demanen a ningú més.
Benvolgut Josep,
No em passo pas...trobo, vaja.
Jo sempre miro de tenir molta mesura i respecte amb CiU. M' ha semblat veure una entesa entre tu i en Popota...jo sempre estic disposat a assumir que m' equivoco.
Veritats absolutes pels papistes, no pas per mi.
Ja saps que el que menys m' agrada de CiU és aquesta vocació de ser o fer oposició pro-governamental. No l' entenc. Cornuts i amb voluntat de pagar el beure.
Oposició, vol dir, dir que NO. Plantar-se.
No sé entendre quin fred de peus t' entra per dir que no a un impresentable com Bono...deixa' t estar del què diran o què faran els bascos. Exigeix que CiU sigui autònoma, com a pas previ a ser independentista.
Si els ecspanyols volen Bono que el tinguin, amb els vots de la secta, però no amb el teu.
Entre una direcció d' ERC amb el cap dins de l' olla, i una CiU lluitant per entaforar-s' hi...no sé pas quina alegria patriòtica voleu donar a un llenyataire com jo que m' ho miro de l' era estant mentre nien les orenetes.
Salut i independència,
Cesc.
Home Cecs!, que ens coneixem!
No m'adjudiquis filies que tu saps que no tinc i no et facis passar pel que no ets!!... Llenyataire diu.... A més, si tu t'ho mires des de lluny, que ets militant, imaginat jo que soc un simple pagés de l'Empordà sese cap militancia que no sigui ser catalá (que ja és prou dificil amb els temps que corren)i una miqueta "tocat" per la tramontana.
Salut!
Es que no tinc cap gana de defensar a CiU! però noi, no sé perqué sempre mi enboliquen!
Jo com vosaltres em sumo a la campanya pel no a José Bono. De fet, des del meu bloc ja m'he manifestat demanant a Convergència i Unió que no doni suport a la seva candidatura com a president del Congrés.
Salut
Benvolgut Josep,
Et veig emprenyat. Ja saps que amb mi no cal. Demà tant amics i ben avinguts com sempre.
No sé perquè dius que no sóc llenyataire... si m' has vist, amb els teus pròpis ulls, estallar llenya amb una mà, mentre amb l' altra et donava xarop de catxassa amb suc de llima per refer-te d' un refredat.
A veure si els cimerencs es pensaran que la llenya me la faig tallar.
Només trobo que, que Bono sigui president amb 25/47 ja és prou trist...com per donar-li propina.
Ep! opinió personal, que expresso amb respecte.
Sóc militant d' ERC content i orgullós de tenir la possibilitat de poder votar pels reagrupats el proper dia 7 de Juny. Per renovar ERC. Ara que podem.
Els bascos si enguany obtenen superàvit fiscal...millor per ells. Ara, fem-nos-ho mirar. Som dins el mateix estat i sota la mateixa bota...
Amb afecte:
Cesc.
Benvolgut Cesc,
No voldria pas que acaparessim aquest blog, però, si estic emprenyat, et puc asegurar que no és amb tu.
Salut!
entre tan de somiatruitisme, penja-ases al congrés tindrà feina
Compatriota Oteji, què vols que et digui, a mi el Bono em dóna "morbo". M'agrada l'Espanya casposa, amb música del "Fary". Bono és el president que Espanya es mereix.
Pel que fa a CiU, crec que des d'una perspectiva sobiranista les relacions amb Espanya cal plantejar-les com si de política exterior es tractés. Com molt bé saps, la política exterior no va d'amistats, sinó d'interessos. Fixa't que els bascos això ho tenen molt clar. Nosaltres també ho hauríem de tenir clar. Crec que CiU no ha de votar a favor de Bono. Ara votar no només tindria sentit si això pogués impedir que fos president. Si no, no deixa de ser una posició testimonial (i per adoptar actituds testimonials n'hi ha ben bé prou amb un diputat). Com que Bono serà investit igualment, el "no" situaria CiU al bàndol dels perdedors i a la majoria de la gent no s'identifiquen amb els perdedors.
El cas d'Esquerra és diferent. Ridao és un perdedor nat i els que l'han votat és perquè s'hi senten identificats (és l'herència pesada del cristianisme). Ridao és el gran perdedor d'aquestes eleccions i haurà d'actuar en conseqüència.
Què millor que un "no" per a visualitzar-ho? Parlo des de la "realpolitik".
Salutacions,
jo, com el josep de l'empordà, tampoc ho acabo d'entendre. No deia tothom que això del peix al cove s'havia acabat i que era una mala estratègia i que si naps que si cols? I ara resulta que, si ho fa el PNV està bé i és un avenç?
Ara, és clar que aquesta estratègia només es pot aplicar si s'està al govern de la Generalitat i es pot visualitzar com diu el Jaume, com un acord de política exterior. Fer-ho des de l'oposició, sense cap mitjà de comunicació a favor, és un error.
És un greu error. Cert, Passavolant. Que CiU voti en Bono és una aberració. M'ha sorprès, Josep-Empordà, que a CiU el debat no sigui entre el sí i l'abstenció, sinó entre l'abstenció i el no. Com a mínim, si en Duran no ho canvia, no haurem de passar la vergonya d'haver ajudat a què aquest cabestro tingui un sou oficial.
Tècnicament, crec que no es pot fer un vot contrari. Cadascú escriu a la papereta el seu candidat a presidir el Congrés. Si CiU (com sembla obvi) no aspira a presidir la cambra, no hi ha de posar pas res, en aquell vot. No sé què farà en Ridao, si presentarà com a candidat el Llamazares (ara que són tan amics), però no sé com es pot votar "no" quan es tracta d'escriure noms de persones (o cabestros, clar). Potser vaig errat i sí que es fa una votació per separat del President del Congrés.
Sí, ja sabem que aquest és un debat purament simbòlic, que als catalans l'estètica ens mata, i per aquí plora la criatura (ens esquincem les vestidures de votar en Bono de president, quan tots (CiU i ERC incloses) van votar l'anterior, el Marín, que molt educadament feia callar els diputats cada cop que parlaven en català). Per aquí plora perquè, per aquesta mateixa raó, vam votar (jo no hehehe) massivament PSOE per evitar el PP (Maríns per evitar Bonos), quan l'efecte és el mateix. Potser sí que la posició pragmàtica del PNB és la més encertada, però jo considero molt valuosa l'estètica com per quedar completament desfigurat.
Compatriota Jaume, la posició catalanista unànime és que no es pot votar aquest senyor, que s'hi ha de votar en contra, per mantenir mínimament la dignitat nacional. I és que si per rebutjar el Bono ja estem així, què passarà quan vingui el ZP a demanar la investidura? Ens posarem de catifa vermella a sota?
"No he entes mai el maniqueisme d'aplaudir el que fa el PNB i criticar a CiU si fa el mateix. Potser és que soc una miqueta curtet, ja us ho dic ara."
Perquè no fan el mateix. En el cas que ens ocupa, és d'una irrellevància absoluta el fet de si el cabejtro serà el president del congrés. Si a algú li convé votar que sí per fer el paper del poli bò, o a algú li convé votar que no per fer el paper del poli dolent, o a algú li convé abstenir-se per no sortir a la película, em sembla perfecte. En els tres casos.
El que importa és la investidura, i els pactes que es facin aleshores.
Companys, perdoneu l'atzagayada, però com bons catalanistes, us perd la estètica.
Sembla ben bé que no us adoneu de qué va la partida, i per obrir-vos els ulls, us aconsello que escolteu o llegiu les paraules de'n Montilla ahir, a la reunió que tingué amb els nous parlamentaris del PSC, perque la estratègia per les properes eleccions a la Generalitat, estimats, ja ha començat i la cosa és que el pscPSOE ja dona per amortitzats a IC-V i a Esquerra, i ara comença la batalla per la captació dels seus votants, i aquesta batalla es lliura en la "centralitat politica". No oblideu aquesta paraula, que des d'ara, en sentireu a parlar.
En popota, com a bon PSOEcialista que no es deixa endur pel cor, sino pel cervell, en aquest cas, he de reconeixre que si, que hi toca.
Salut!
Un detall, no sóc del PSOE. Si hagués estat del PSOE, hagués fet campanya a favor de l'estatut-patena colze amb colze amb les patums de la vida pública catalana.
Per contra, vaig fer campanya en contra des de la tarda següent dels pactes de la Moncloa.
D'altra banda, seria interessant que, a més de parlar d'Esquerra i CiU, hom fes una ullada al que està succeïnt entre el PSC i el PSOE. I no, els tirus no van pas per on apunta el josep
Companys,
Permeteu-me considerar un error l'enfoc general que preneu respecte de la consideració del vot a favor o no del Cabejtro.
Defenso assumir una relació Catalunya Espanya des d'una perspectiva diferent a la que el pujolisme va imposar: la relació ha de ser d'Estat a Estat i a partir d'aquí explicar-ho be i deixar-se de comèdies.
Que volen posar un radical a presidir una institució que no és nostra? Que el posin: (L'ESTAT DE) CATALUNYA QUE EN TREU? Aquesta és l'única pregunta que haurien de respondre els nostres representants polítics.
Ignasi
Benvolgut popota,
El que está succeint entre el PSC i el PSOE és una escenificació interessada que convé al PSC per fer-se passar per catalanista per assolir l'objectiu que he explicat en el meu anterior post i convé al PSOE per demostrar que s'enfronten al catalanisme per aturar la sagnia que tenen a la resta de l'estat i recuperar la imatge de nacionalistes (espanyols, off curse) que els ha pres el PP, que no ho oblidem, ha guanyat les eleccions a la resta d'espanya. Realment, la jugada está ben estructurada i és intel.ligent, i si badem, tenim pscPSOE per anys.
Disculpa la etiqueta, però tu mateix t'has definit com a margalliá, i aixó, está indissolublement unit al pscPSOE... fins ara, malgrat les estripades de carnet. Jo, com Llàtzer, fins que no pugui ficar el dit a la nafra, no m'ho creuré. I menys den' Maragall, un dels personatges més nefastos per Catalunya.(És la meua opinió)
I referent a n'Bono, el que diu l'Ignasi és la primera cosa assenyada que sento.
Perque, aviam, companys, tant si CiU vota si com no com si s'absté, en Bono sortirá, per tant, qué ha de fer CiU?. Marxar d'excursió el dia de la votació?, perque faci el que faci, la culpa de que en Bono presideixi el Congreso, será de CiU, no dels 25 diputats del pscPSOE ni dels del PNB, per tant, mentres que no voti que si, que faci el que més li convingui o ens convingui. No és CiU qui ha d'acabar amb el tripartit?, donç endevant, a recolzar-los fins que assoleixin aquest objectiu, que a Espanya s'ha d'anar a defensar interessos. Despues, si cal, ja en parlarem.
Ei!, que aquest és el meu abjectiu, acabar amb el tripartit PSOEcialista, tant llegìtim com voler una altre cosa. Perque com deia aquell, no es pot matar tot el que és gras.
Be, si ho voleu més clar, aquí ho teniu, i m'estalvio l'esforç.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=18542
L'Avui informa que Duran votarà en blanc a la candidatura de José Bono. I explica la crònica que de fet un vot en blanc és el mateix que un vot en contra de Bono, "perquè cada diputat està obligat a introduir un paper a l'urna idonar suport al candidat del PSOE, presentar un candidat propi o votar blanc o nul. En tot cas, aquesta última opció no seria un vot a favor. Un cas ben diferent és el de la presidència del govern espanyol, en que sí que està permesa l'abstenció".
Per tant, entenc que posar un NO a la papereta de votació anul·la el vot i no el contabilitza a favor del candidat, el mateix resultat que si es vota en blanc.
Però potser algú ho veu diferent, algun matís?
Eduard
Quant a l'estratègia de PSOEpsc per a les pròximes autonòmiques (que seran més d'hora que tard), estic d'acord amb el Josep en el sentit que intentaran escampar el missatge de que ara ells representen la centralitat política del catalanisme.
Però com bé adverteix l'Antoni Aira a elsinguladigital, moure's en l'eix nacional i prendre un major perfil sobiranista, com sembla que està fent CiU (malgrat el calvo), no suposa pas desplaçar-se en l'eix esquerra-dreta i perdre la centralitat.
Crec que aquesta caldrà fer molta pedagogia en aquest sentit per contrarestar l'ofensiva sociata.
Eduard
Benvolgut Eduard,
Com fas la pedagogia quant el pscPSOE, via Bolaño, controla tots els media de Catalunya?.
Per internet?.
Amb els seus becaris fent hores extres?.
Ja cal que filem prim i ens deixem de collonades, que com deia, no es pot matar tot el que és gras.
Benvolgut Josep:
No he dit pas que sigui fàcil, però caldrà fer pedagogia. No sé com, no tinc la resposta, perquè no em dedico a la política ni als mitjans, sóc un simple opinador. Però s'haurà de fer, potser amb una bona campanya electoral.
I tens raó, sembla que el Bolaño controli fins i tot els continguts del "Polònia", autèntic vehicle propagandístic dels socialistes. No és cap frivolitat el que estic dient, i només cal haver vist el programa d'ahir nit, on els personatges de Chacón i Montilla s'atribueixen danvat ZP tot el mèrit de la victòria del PSOE a les eleccions. ZP no hi objecta res.
De retruc, aprofiten per fer un gag (un altre més) on els polítics de CiU apareixen com a personatges egoistes, interessats només en la defensa dels seus interessos, i no pas de Catalunya, i que fan proclames sobiranistes sense cap mena de convicció.
Eduard
Benvolguts Cimerencs,
després de la migdiada (avui es festiu per aquí), permeteu-me la meva humil opinió.
CiU, per pura coherència i dignitat, no pot votar a favor del Cabejtro, qualsevol altra opció és la única que té. Si no és així, perdo la única opció política que em quedava per votar i confiar mínimament.
I per altra banda, tal com alguns diuen, caldrà molta pedagogia d'ara en endavant, ja fa temps que he dit que els sociates ho controlen tot, d'una manera bruta, barroera i fastigosa, però eficaç, com s'explique siné el seu èxit electoral?
Salutacions Patriòtiques
Salvatore
Compatriota, David, molt oportuna la teva explicació. Que quedi clar que la meva postura era a favor de l'abstenció, no pas de votar-hi a favor!!! Al meus dos comentaris anteriors he deixat ben clar què esperava de CiU i que no havia de votar-hi a favor.
D'altra banda, si la votació és fa com tu dius, aquesta discussió no té cap sentit. Amb aquest sistema, l'única manera d'impedir que Bono fos candidat seria votar el del PP (!), o bé presentar-ne un de propi i pactar amb el PP que te'l votessin!
La cosa estarà en posar-hi el nom de Bono, el seu candidat o cap. Ja he explicat abans perquè creia que CiU no havia de votar Bono. Des d'una òptica sobiranista, el millor és no posar-n'hi cap. CiU no hauria de tenir cap intenció de presidir el Congrés, com tampoc de tenir ministres a Madrid.
A l'argument que he donat per a no votar Bono, que era bàsicament que això ERC ho aprofitaria per a justificar el suport a Montilla, n'hi afegiré un altre: si la contrapartida és tenir un lloc a la mesa i el PSOE pensa comptar més endavant amb els vots de CiU, bé haurà de fer un gest. Si no el fa, vol dir que no pensa comptar amb CiU, i si pensa fer-ho, tant se val que CiU tingui lloc a la mesa, perquè el seu paper al Congrés serà purament testimonial.
Totalment d'acord amb el teu argument sobre en Marin. Per això penso que el millor és que el Congrés el presideixi un "chusquero" com el Bono. D'altra banda, després de la patacada a Esquerra se'ls deuen haver passat les ganes de fer el pallasso al Congrés. I penso que això de voler parlar català al Congrés, és una trampa més. És una opció que deixo per als regionalistes de la direcció d'Esquerra. Jo, quan viatjo a l'estranger, procuro parlar en un idioma que m'entenguin. No sé si m'explico. Si de cas, pot sentir demanar-ho perquè quedi clar que això de l'Espanya plural és una entelèquia, però un cop t'han dit que no i ja hem sentit el que volíem sentir, més val gastar les energies en una altra qüestió.
I diguin el que diguin, aquest cop coincideixo amb en Duran. Bono és el president idoni per al Congrés d'un país com Espanya. Si parléssim del meu país, llavors sí que m'indignaria, com m'encén que un espanyolista i ex-maoista (que és la pitjor versió del marxisme que mai hagi existit i la que més s'acosta al feudalisme medieval) com Montilla sigui el nostre president.
Eduard: cal tornar al temps de la dictadura per a trobar una situació que superi l'actual quant a control i manipulació la informació i manca de pluralisme.
Publica un comentari