A prendre vent
Amics, companys, compatriotes·
sembla que a Can Palangana bis comencen els moviments post-hecatombe. El metropagès acaba d'anunciar que plega del Govern i la morsa que el Congrés que ha de renovar la direcció s'avança al juny. És difícil fer una anàlisi així en calent perquè, la veritat, no acabo de veure-ho clar especialment el primer moviment.
·
En primer lloc, perquè la dimissió de conseller no implica la assumpció de cap responsabilitat. Si aquest bordegàs vol demostrar que ha captat el missatge de l'electorat el que ha de fer és plegar de secretari general, cosa que no consta que hagi fet.
·
La fugida del Govern d'aquest botiflerc, per tant, no obeeix a res més que a l'intent de controlar de prop el partit davant el ball de bastons que s'apropa de cara al Congrés. Només cal fer un tomb pel web del Reagrupament per copsar les ganes de sang que hi ha allà dins. El submarí de l'Urielet també va pel mateix camí.
·
Ara només falta per veure quin tipus d'acord ha segellat el metropagès perquè la morsa accepti aquesta jugada que el deixa completament en fals. Recordem que sempre, a cada rumor d'una hipotètica sortida del cambrer de Ripoll del Govern, es filtrava immediatament després el desacord de la morsa amb actuacions d'aquest tipus. Perquè traga ara? Què rebrà a canvi? Què li ha promès el metropagès o la Secta? Se sap amortitzat? Té por que torni l'angineta?
·
Pel que fa a l'avançament del Congrés, tampoc no l'acabo d'entendre tot i que sempre s'agraeix que, vist el panorama, s'aposti per donar la paraula com abans millor a la militància. Però realment vé de tres mesos (dos dels quals són juliol i agost)?
·
Pense-m'hi perquè tinc la meva teoria però m'agradaria sentir abans la veu d'algun expert en els intríngulis d'ERCM.
74 comentaris:
Jo no sóc pas l'expert en esquerrología que es demana, però crec:
Si estar al (des)govern penalitza... millor sortir-ne. Tonto del tot no és ja que quan es faci neteja la direcció es dividirà entre els pro-tripi i els anti-tripi. Els que estiguin al govern seran dels primer i per tant, cauran. Amb altres paraules, es farà servir la neteja per treure el Carod i posar-s'hi ell. Ara tot els seu temps el dedicarà a buscar “els suports” necessaris per salvar el cul i ser el nou cap de cartell.
Carod que avança el congrés: per donar menys temps a preparar-se als moviments crítics.
Trobo realment molt difícil que els que ocupen càrrecs (més ben remunerats que qualsevol prostituta de luxe) ho deixin per les bones. Aquests vendran cara la seva pell, perquè no els queda res més a la vida si volen fer la primera pela. I en Puigcercòs el que vol és salvar el cul en un futur, res més. En el moment adequat, s'enganxarà al seu submarí, que no és altre que l'Uriel.
No em preocupen especialment els moviments a Esquerra (antigament ERC). El que sí que em preocupa vertaderament (jo vaig votar amb la pinça al nas)és el fet que a CDC, amb els resultats a la mà, no es preveuen moviments. Per tant, i prescindint de la segona crossa dels socialistes, em permeto exposar aquí una evolució del nombre de vots a CDC per a fer-vos adonar que el veritable problema és a CDC, i que ens cal assumir-ho i, per una puta vegada, deixar de furgar a la ferida d'un partit que, com a partit ens ha de merèixer un respecte pel que ha representat per Catalunya. El quadre dirigent (jardiners, cambrers i nul.litats vàries)ja caurà com la fruita madura, i si els militants no fan res i continúen com si res, acabaran fagocitats pels seus amos com ho va acabar Euzkadiko Ezkerra en el seu moment (ja n'haviem parlat abans, d'això, pel que no cal insistir-hi). L'evolució dels vots de CiU ha estat la següent (entre parèntesi, número d'escons) :
any 1979......... 483.353 (8)
any 1982......... 772.726 (12)
any 1986......... 1.014.258 (18)
any 1989......... 1.032.243 (18)
any 1993......... 1.165.783 (17)
any 1996......... 1.151.633 (16)
any 2000......... 970.421 (15)
any 2004......... 835.471 (10)
any 2008......... 774.317 (10/11)
(No ho comparo amb la participació perquè no ho crec remarcable: cada partit és responsable de mobilitzar el seu electorat, siguin quines siguin les circumstàncies)
Tenint en compte que l'evolució de la població ha estat de 5.956.414 habitants l'any 1981 fins els 7.083.618 de l'any 2006, veiem que, com a primera dada remarcable, el futur de Catalunya està molt negre. Molt. Estem a un nivell de vots com a l'any 1982, però la població actual és de més d'1.000.000 més de persones. Per cagar-s'hi, vaja.
En Puigcercós està cremat, tant com el Carod, i si no ho veu, és que és ruc!
Avui, és el dia después... espereu i veureu regalimar la sang carrer Calabria avall. L'actual direcció es va fer amb el partit amb el democràtic sistema de fer fora dels despatxos als que el dirigien i ocupar els seus despatxos, i aquesta és la ùnica manera de fer-los fora.
En Cesc diu que a la politica es puja per les escales i es surt per la finestra. Aquests, entraren per la finestra... i a veure quí és el guapo que els fa fora. Seran ells mateixos els que facin autonateja... a punyalades.
I un altre factor per a tèmer, especialment si CDC no es mou, són els moviments del tío Pepe. Podria aprofitar el tsunami sociata existent per avançar les eleccions i aconseguir penetrar fins al fons a les entranyes de Catalunya, amb una majoria al Parlament Català. No seria una mala jugada, no.
Jo estic en la línia del Josep Puigverd. A ERCM ja se les arreglaran solets, però el cofoisme a CiUt no l´entenc. És un pendent suau, d´acord, però a cada bugada es perd un llençol.
Però no havíem quedat que no tenien res a veure "unes eleccions espanyoles" amb el Govern de Catalunya? Doncs s'acaba de demostrar que sí que hi té a veure. I tant.
En aquests moments cal llegir i saber-ho fer. Miquel Sellarès, punta de llança anticonvergent, escriu a Tribuna Catalana el que ha de fer Esquerra: deixar de ser un partit assembleari i esdevenir un partit tradicional. Això és el que està preparant Puigcercós. Blindar la direcció i seguir amb el tripartit "ad eternum".
La sortida de Puigcercós del govern per postular-se com a candidat ja estava decidida abans de les generals.
En canvi, l'avançament del Congrés sí té un component novedós i relacionat amb dos coses que han de succeïr a l'estiu i que han de servir per constatar la capacitat d'influència d'esquerra al govern: l'acord del finançament i la retallada de l'estatut al constitucional.
En aquest sentit, avançar el congrés pot voler dir dues coses: o un intent de blindar-se abans d'haver-se d'empassar ambdues coses, cosa que dubto per circumstàncies que no venen al cas, o bé un intent de reforçar la direcció -amb una autoritat questionada pel creixent nombre de crítics- de cara a aquests mateixos dos fets.
BLINDAT EL GOVERN D'ENTESA
ERC garanteix Montilla que aguantarà "fins al final"
La direcció d'Esquerra Republicana ha donat ja garanties al president de la Generalitat, José Montilla, que els mals resultats de la formació a les eleccions generals no afectaran l'estabilitat del Govern.
Tot plegat és comèdia. Què coi és això?
Puigcercós abandona el govern per, arribat el Congrés, si la militància diu ADÉU TRIPARTIT erigir-se en paladí de l'antimontillisme que és ben viu a les bases d'ERC. Clar, si està fora del govern, ell no forma part d'aquesta cosa grotesca de president espanyolista amb consellers independentistes. Jubilació automàtica de Carod.
Ara, com reacciona Carod davant d'això? L'estan fent el llit i no farà res?
El Govern, com reaccionarà a tot això? Com podrà la Generalitat tenir un vol tranquil amb aquestes turbulències antològiques en el si d'ERC?
Tot plegat penso que és una estratègia d'immolació del tripartit. Puigcercós surt i si el govern ha de petar, que peti (possible expulsió per part del PSC davant les turbulències que han de venir i l''orden y mando' del PSOE amb una CiU decisiva a Madrid?), però que a ell no l'esquitxi...
Quan a CiU es deia que el tripartit es desfeia a Catalunya simplement es limitaven a anunciar que és que el tripartit és una cosa que es desfà per si sola, per ells mateixos. Són ells els que es clavaran els punyals. Avui ha començat la història.
El PSC pot tenir avui l'alegria de tenir més ministeris a Madrid. Però d'aquí a un any poden trobar-se amb tres ministeris a Madrid i sense la Generalitat. (Queda clar que això darrer des del punt de vista de parcel·les de poder és millor, però són tan espanyols, que potser ja els està bé els ministerios... A més Montilla ja té assegurada la jubilació d'or).
I què passa amb la sentència del TC? ZP ordena frenar-la per poder governar tranquil·lament amb CiU o decideix anar a per totes contra Catalunya i ho fa petar tot i aquí ja ens ho arreglarem?
Masses preguntes, però poc temps perquè tot això vagi succeïnt...
Aquí és on volia anar a petar, company popota
Sospito que l'avançament del Congrés no és més que una estratègia de la cúpula cadavèrica d'ERCM per no haver-se d'empassar el gripau de la retallada de l'Estafatut abans de veure's les cares amb la militància. Són com són, de rates.
Un altre tema: els PSC no és més que una sucursal del PSOE, tots ho sabem. Però i si els del Psc veuen perillar els seus caps ( càrrecs o cadires o cotxes oficials)? I si ara es decideixen a fer grup propi tal com deia -a posteriori i un cop defenestrat- el Maragall? No és una qüestió ideològica, no és per Catalunya, és per poder i d'això si que en saben.
Això del grup propi és impossible. Els vots són de Zapatero. Tots ho sabem. Si fan el tonto, Pepiño truca a Corbacho i tot arreglat.
Mare de déu, entreu als fòrums pro-ERC o a la web del Reagrupament.cat per veure com estan les coses. Sembla un vaixell enfontant-se!
Tal com van les coses, no descarto cap imprevist fora del guió que vol marcar Puigcercós.
Els militants poden forçar alguna resolució/moció o mesura específica en el proper consell nacional del partit? (Recordeu que és un òrgan que es convoca ben sovint...) Bé, en tot cas imagino que la composició d'aquest Consell nacional deu ser en la seva majoria -no tots, espero- apoltronats a la Generalitat.
I una pregunta que no es fa ningú. Qui serà el proper conseller de Governació?
Parlem de la tercera conselleria més important del Govern...
http://www.e-noticies.com/actualitat/puigcerc%f3s-podria-optar-per-oliveras-per-a-governaci%f3-36112.html
que bé os ho passeu...
comte borrell:
pots ficar links?
I tant que si anònim 10/3/08 18:32
Vosaltres us ho heu buscat, us pensaveu que Ciut no duraria gens, oi? doncs ara us pasa factura tot l'odi que teniu vers Ciut.
Benvolgut popota,
Aquí l'última entrada del web de RCat: http://www.reagrupament.cat/
A Racó Català n'he llegit uns quants fils:
http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=1&fil=72486
http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=1&fil=72430
Aquest ens convida a reflexionar a tots plegats:
http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=1&fil=72493
Disculpeu, però no sé com es fa per posar hiperlinks.
Emo dico Josepo Lluïso Cagueroto (elo Penedito) io l'heo cagàdao de mig-o ao mig-o. Arao meo n'anireo ao lao mèrdeo. Io tothomo dirao queo jao erao horao. Auo.
""Dins ERC els que abans que patriotes són sociates que se’n vagin al PSOE.""
és aquest el problema tenim una direcció socialista que quan eren joves aspiraven a implantar el comunisme a catalunya, alguns encara ho pensen.
Han volgut convertir el partit en un PSOE-B però finalment s'ha demostrat que la majoria de votants ho feien pq eren independentistes de moral no-conservadora.
El diner sedueix i passar de pelar canyes a tenir xòfer, collons tots som humans.
Que marxin i que ressuscitin el PSAN o passin a militar a les cup.
La qüestió és dinamitar el tripartit. i estem en això. ho hem fet possible els que hem votat ciu i els que han deixat de votar erc i s'han anat al prc. Un article que hem confirma en el meu vot:
Montilla té un problema
Benvolgut popota,
gràcies per la teva precissió. La conseqüència natural de mirar massa la TV3 que ERC va posar en safata als sociates. Ho hauré de deixar i passar-me a... doncs, no ho sé. Gràcies a la fenomenal estratègia d'ERC tots els mitjans de comunicació ja estan control.lats pels sociates.
Per cert, no sabia que en Núñez tingués un subnornal. Què el té / tenia en nònima? O potser et referies al subnormal d'en Núñez? Aquell ex-president del Barça que cometia errors en la dicció com altres il.lustres personatges que no saben ni dir Fabre, no?
Ahir me'n vaig anar a dormir optimista, però avui m'he llevat pessimista. Com diu molt bé en Josep-Empordà, hem tornat a la situació dels 1982, però amb una diferència: que llavors hi havia Jordi Pujol a la Generalitat, i ara no.
Els opinadors d'Esquerra ja fan circular que el resultat de les eleccions a Espanya no té res a veure amb el tripartit. Intentaran aguantar-ho com sigui.
Tot el poder de Carod i Puigcercós és basa en el control de la militància per la via de la col·locació laboral. Per tant, la permanència en el poder és per a ells fonamental.
De moment, Montilla i el sector baix-llobregatí ha reforçat el seu poder al PSC. La transferència de vots d'ERC cap al PSC marca una tendència molt dolenta de cara a les properes eleccions al Parlament.
Si ERC i CiU volen mantenir aquesta majoria haurien de cooperar, però la situació de Carod i Puigcercós ho fa impossible de totes, totes.
A més el PSC compta amb una arma que ja s'ha vist que és fonamental. El control absolut dels mitjans de comunicació. Amb aquesta situació, Artur Mas corre el risc de quedar atrapat entre Duran i Montilla. I si ERC s'empassa la sentència de l'Estatut, no sé si en Mas tindrà prou força per a imposar l'opció sobiranista. En fi...
L'única sortida que veig és que CiU aconsegueixi d'aglutinar el vot útil anti-tripartit. Però per això, caldrà que es belluguin i que sàpiguen maniobrar amb habilitat. Si ara s'acosta massa a Zapatero, patirà el mateix procés de satel·lització que ha viscut Esquerra. De pactes estables amb el PSOE, de moment, ni parlar-ne.
Jo casi que estic per eperar. I que el Zapatero s'ho faci tot sol. El 2010 la crisi sera molt fonda i el desgast del PSOE, considerable.
CiU no ha de tenir cap pressa per a recuperar la Genariltat. Cap ni una.
Atenció a Antoñita la fantástica a l'Àgora, dient que si les eleccions al Parlament de Catalunya fossin "obligatòries" potser els bons resultats d'ahir es repetirien, peruqè "quants més catalans van a votar, els socialistes guanyen de carrer". Apunteu-vos-ho: tio Pepe convocarà eleccions un dia laborable. De fet, ja va intentar que Maragall ho fés, però no se'n va sortir (en Pasquis tenia més vergonya i tradició europea). Esteu avisats.
Doncs sí...
Penso que hem d'enterrar definitivament el mite que si en les eleccions al parlament de Catalunya la participació és alta, augmenta el vot sociata, perquè és mentida. Hi ha comportaments diferents en eleccions diferents. Hi han hagut eleccions al parlament amb participacions altes que no han donat el resultat que es despendria d'aquesta llegenda urbana.
Per cert, sembla que Carod&Co es preparen per resistir, fortificant el búnker. Que vagin fortificant, que si no vigilen els hi pot passar com a cert dictador que també es va bunkeritzar quan els russos estaven a les portes de la seva capital (sense voler portar la comparació amb aquest dictador més enllà del fet d'acabar atrapats com a rates)
Ahir a última hora em deien que el Carod no en sabia res i que el Puixi ho va dir directament al Monty. Es cert? Algú en sap res?
Ja oriol, però ho intentaran. De moment, van posar al capdavant de les llistes del PSC algú provinent de la immigració perquè també corria la faula segons la qual quan la "Catalunya real" tingués un candidat "dels seus" i no algú de la "burgesia benestant" (Obiols, Nadal, Margall) les "masses" anirien a votar com un "sol home" un candidat que identificarien com "a propi". De fet, tota la campnaya del PSC a les eleccions al Pralament, amb l'ajuda dels opinòlegs de guàrdia, va pivotar sobre l'origen de Montilla, amb el següent substart psicològic, mai explicitat, però absolutament present: "si no votes Montilla ho fas perquè el consideres un immigrant i per tant ets un racista". Intentant crear mala consciència social. Quan foren ells qui el posaren precisament per la seva condició (recordeu les parauales de J. Sevilla). Evidentment, el tret els va sortir per la culata, perquè aquí es jutja la trajectòria política de la gent, i no pas l'origen, i tothom sap que Montilla apostava per Bono de Secretari General, és a dir, pel model jacobí espanyolista de "primera hora". No en tinguis dubte que segueixen pensant que "obligant" la gent que vota en Zapatero a anar a votar a les eleccions guanyaran al Paralament. Per això les convocaran un dia laborable, que de pas pots aprofitar per fer gestions o allargar l'hora de l'esmorzar. La qual cosa també ens indica que el PSC és molt conscient que aquests 25 diputats d'ara són del PSOE i Zapatero, no pas de Montilla. Jo també ho crec. Un exemple gràfic: pocs dies abans del míting on va venir Felipe Gonzalez, pel voltants de La Fraga et trobaves cartells amb la següent llegenda "Míting con José Luis Rodríguez Zapatero i Felipe González". Ni paraula dels dirigents d'aquí. A Catalunya mobilitza el PSOE i Zapatero, no pas el PSC i Montilla.
El moviment que fa en Puicercós jo el crec més fruit de la improvisació que d'una altra cosa. Dins la línia dogmàtica comunistoide que exhibeix, de que té ús de raó. S'han fotut la gran hòstia i el problema és de control de partit!. Com si a les eleccions voten només els militants!.
Improvisació, per exemple, com en el seu dia va protagonitzar en Carod, dient en roda de premsa que anava de número 1 a Madrid. La cara de'n Puigcercós fou un poema!. Allí mateix es va decidir. I és aquest model de fer política que ara s'ha improvisat.
Resulta acollonant que ara descobreixin que cal dedicar temps al partit. És això o la por a que la testa rodi pel terra abans del previst?.
No és això una nova versió del sucursalisme polític?. Els resultats a Madrid provoquen una crisi de govern a Catalunya. O s'ha d'esperar que en Mas digui alguna cosa al respecte per poder-ho qualificar de sucursalisme?
Em deixo una cosa: molt d'acord amb les observacions de'n Josep Puigvert. Aquí tenim al tonto de la classe per enfoter-nos-en fins ratllar el bulling i el llest cada dia es columpia més.
Crec que a CiU cal que es faci una lectura crítica dels resultats.
La realitat és que un no és tan tonto i l'altre no és tan llest.
Cal apretar, doncs, en dues direccions.
Indubtablement, ha començat una "guerra" en el si d'ERCM, ja que el creuament de declaracions a diversos mitjans de comunicació per part tan de la Morsa com del Metropagès, indica un reposicionament dins el partit. És més que evident que no hi ha una imatge d'unitat, ja que es veuen a venir una conspiració interna i ara cadascú vol fidelitzar a la seva persona quans més militants millor.
No dubto que a tots els cimerencs ens porta certa satisfacció interna tal situació, tots tenim ganes que la direcció d'ERCM pateixi un sever correctiu pel mal que han fet a tots els patriotes catalans durant gairebé cinc anys, però no podem oblidar que la divisió del nacionalisme català és un fet més que real que l'únic que fa és afeblir-lo, i llavors tots, absolutament tots en patirem les conseqüències.
Per tant, donem-nos una setmana de petites satisfacciones veient com s'estomaquen aquesta colla d'ases, però potser a partir de la setmana que ve, comencem a plantejar solucions constructive, basant-nos en els següents principis.
1. Cal acabar amb l'odi mutu entre les direccions de CiUT i ERCM
2. Cal afeblir la posició sociata a Catalunya, és la més forta i sufocant dels darrers 30 anys
3. Cal foragitar quan abans millor el Tio Pepe de la Plaça de Sant Jaume
Podem plantejar-nos entre tots quina estratègia unitaria cal seguir?
Salutacions Patriòtiques
Fer el que diu en salvatore es molt fàcil: al Pralament hi ha 69 diputats de CiU més Esquerra. Es fa una moció de censura, s'acorda un desplegament ambiciós de l'Estatut amb Zapatero amb calendari signat, aquest pacte és vigilat a Madrid pel grup parlamentari de CiU on es donaria cabuda als tres diputats d' Esquerra, es fixa data per a unes eleccions al Parlament i aquí pau i després gloria. La darrea legislatura fou la de l'elaboració de l'Estatut. Aquesta podria ser-na la del desplegament. Ara vés a la seu d'Esquerra i planteja-ho. Vigila, no et fotin un gec d'hòsties.
Jo no em preocuparia tant per ERC i em preocuparia una mica per saber perque els 350.000 vots que ERC va robar a CiU fa 4 anys ara els han perdut i no han tornat.
Si no fem aixo ells arreglaran el seu partit com sempre han fet ¿sistema Brutus?, i CiU seguira baixant.
¿no em furulen els accents
jordi B.
Home, dessmond:
La maniobra de puigcercós ja l'havia publicitada en entrevista al periódico fa cosa de mig any, així que d'improvisada en té més aviat poc.
Anònim, hi ha una teoria sociològica electoral, que em varen esnenyar els professors de Polítiques de la UAB que ara treballen per al tripartit a diferents administracions, segons la qual abans de canviar de vot, un elector està com a mínim en una contesa a l'abstenció. L'any 2003l'efecte Carod-Aznar va precipitar aquest pas de CiU a Erc desmentint la teoria. Ara sembla que hi ha antic votant d'ESquerra que ha optat per l'abstenció. Una part del diferencial d'abstenció català respecte la mitjana estatal podria explicar-se per ací. Una petita part, sí que ha anat al PSC. Serien aquells que algun cop han votat Esquerra per l'eix ideològic "dreta-esquerra" i que, si el PSC s'ho teballa bé fent apel.lacions genèriques a "aturar la dreta", pot retenir. Aquesta bossa, per a CiU, és un electorat perdut perquè no té en compte l'eix nacional. Algú que "salva Espanya" d'un cataclisme és poc independentista, la veritat.
Galderic, has pensat què pot passar si el TC tomba, o modifica, o interpreta un estafatut a la baixa? per a mi, res de nou, sempre he pensat que el que necessita de debò Catalunya no és un nou estatut, sinó un sistema de finançament adequat a les seves característiques, és a dir, caixa única catalana, i pagar a Madrid els béns i serveis que fa l'estat (si és que en fa algun).
Tot i això, com pot acceptar el catalanisme polític una nova retallada?
Si ténen valor, haurien de retallar-lo, tornar a l'estatut del 79 i començar de nou, però no ho faran.
No crec que els líders actuals tinguin prou coratge per plantejar-se una conspitació semblant, veient la quantitat de vot sociata de fa dos dies, l'espanyolisme a Catalunya està més estès que mai.
Difícil Solució
Jo de l'Estatut sempre he pensat el mateix. Tan li fa el què digui. Pot dir meravelles, però la darrera paraula sempre la té el Govern de torn. Respcete al que dius al final, recordar-te quem al Parlament de Catalunya el vot aquest sociata que dius no és majoritari ni de bon tros.
Copio del bloc del camarada urielic:
L’única decisió que ha pres l’Executiva d’Esquerra per fer front a la davallada de més de 350.000 vots i del 60% dels diputats a les Corts espanyoles és la sortida de Joan Puigcercós del Govern de la Generalitat. Això deu voler dir, que l’única conclusió a la que ha arribat l'Executiva d’Esquerra per explicar la pèrdua de més de la meitat dels vots, és que el nostre electorat exigia que el Conseller de Governació del Govern d’Entesa no fos Joan Puigcercós i que el partit havia d'estar més ben atès. No anem bé.
La causa que explica que mentre l’independentisme està creixent de forma considerable, Esquerra perdi centenars de milers de vots, és que el programa d’ambició política que ha de defensar el partit ha desaparegut del Govern de la Generalitat, i va desaparèixer dels pactes amb el PSOE . Ni Concert econòmic, ni Llei de Referèndums, ni nova Llei de Política Lingüística, ni traspàs de l’aeroport del Prat. Res de tot això defensa l’actual Govern. I tot això defensava l’anterior Govern –el del Tinell- que també va conformar Esquerra, PSC i IC. Mentre va durar aquell pacte, cal recordar que totes les enquestes pronosticaven un creixement important d’ERC. La nostra gent el va entendre i defensar.
Puigcercós marxa del Govern anunciant un “cop de timó al partit”, mentre, simultàniament, proclama el “blindatge de l’acord d’Entesa”. Doncs, repeteixo, no anem bé. Per dos motius, en primer lloc, perquè el “cop de timó” ha de ser polític i el que s’ha de fer és desbloquejar l’acord de Govern perquè guanyi ambició programàtica (i sinó és possible cal convocar eleccions perquè Catalunya pateix una seriosa reculada econòmica). I, en segon lloc, perquè el “cop de timó al partit” no representa, en cap cas, el canvi necessari en la cultura de partit cap a una organització més oberta capaç de canalitzar les millors energies de la societat catalana (encara s’impedeix, i això ja ve del juliol de l’any passat, que Hèctor López Bofill militi a Esquerra), sinó que tot fa preveure que només és un “cop de timó” precongressual per controlar el partit. A la passada Conferència Nacional d'ERC, Esquerra independentista va defensar la separació de funcions entre càrrecs de partit i de govern i Puigcercós hi va votar en contra. Ara, en canvi, diu que dimiteix del Govern precisament per això... El Congrés determina i el canvi segueix sent urgent.
Això d'Esquerra no té més misteri: Puigcercós se'n va al partit per controlar-lo per la via d'acabar amb l'assemblearisme ("cultura de govern"). D'aquesta manera, s'asseguren que ningú podrà tombar l' "acord estratègic" de mantenir el tripartit. L'Uriel i en Carretero perden el temps. De pas en Puigcercós es buscarà recolzaments per disputar-li el lideratge d'Esquerra. Això és tot.
A veure si ho enteneu: La primera "estratègia" d'ERC era portar als votants del PSC cap l'independentisme, una vegada constatada la inutilitat d'aquesta estrarègia, volian la desaparició de CiU per ocupar el seu lloc, ara s'han tornat més realistes i la ùnica estratègia que tenen és posicionar-se per intentar situar-se de manera que continuin caiguent les messades.
Bany de realisme?... indigencia moral!!.
Tots els partits de mida petita, son les victimes propiciatories de trepes-vividors que l'ùnic al que aspiran és a viure de la politica servit-se del pais. Només cal engatussar a uns pocs babaus eixelebrats, freakis i antisistema prometent-lis l'oro, el moro, el mico i el sr. de Puertorico; en el cas que ens ocupa, la independencia.
Aquests paries procedents del PSAN i NE que ara ocupan la direcció d'ERC, quant "okuparen" el partit, es trobaren amb un producte que es venia força bé, l'independentisme de l'Angel Colom, i l'han aprofitat mentres han pogut.
No cal perdre gaire temps amb el que en resta d'aquest partit, més aviat que tard, será, mal que ens pesi, historia, perque és llei de vida: es neix, es creix i es mor.
Descansi en pau ERC i que de passada, amb la seua pau eterna, ens arribi la nostra pau terrena.
Ara, el que ens cal, és construir un catalanisme que reculli totes les sensibilitats i fer-ho amb el que tenim, influint des de dins de la "Casa Gran del Catalanisme". Ho hem de fer nosaltres, els catalanistes que avantpossem el Pais a qualsevol altre cosa. No ho podem deixar en mans dels politics. Es la ùnica manera d'enfrontar-nos amb unes minimes garanties a l'espanyolisme.
tresinores:
Això que dius de que és Carod qui avança el congrés, dón surt? Pot ell unilateralment fer-ho, en comptes de decidir de forma col·legiada amb els altres, aka Puigcercós?
Ja comencen a volar els ganivets al carrer Calàbria! La primera andana ha anat de part de Carod!
Compatriotes,
tal com he dit abans, donem-nos aquesta stmana de satisfacció i observem com s'estomaquen entre ells de la manera més vil i barroera (em refereixo a la cúpula directiva d'ERCM)
A partir de la setmana que ve, potser caldrà ser més magnànims amb aquesta escòria, torno a repetir que la divisió en el catalanisme només beneficia als sociates.
Per cert, que tal si els nostres amics Oteji, Mestres i Garrigosa es marquen un bon detall i ens fan un bon post amb les punyalades que s'estan etziban la Morsa i el Metropagès?
Aquest matí, la Rahola ens n'ha fet un petit tast. Si jo fos en Cuní, li faria una entrevista a n'Colom, amb anunci previ, de ben segur seria lider d'audiencia, tot el pais s'aturaria per seguir-la.... Ara, que ben mirat, si TV3 anuncies que li faria una entrevista a n' Colom, caldria posar-li guardaespatlles, no fos cas que tingués un accident...A més, als PSOEcialistes tampoc els interessa que parli, i TV3, ara és la seua.
Un petit incís.
Partit Republicà Català:
Congres 6579
senat 27842 bcn, 7459 girona, 3436 lleida, 4887 tarragona. Total 43624vots.
Possiblament és el primer partit que té mes vots al senat que al congrés.
Com li he dit al Joliu, això dels blocs sí que funciona.
Perdoneu, però amb aquest ambient de 'mal rotllo' a ERC jo al tripartit no li dono gaire temps...
Us enrecordeu de quan el NO d'Esquerra a l'Estatut? Es va repetir dia i nit que això no afectava l'estabilitat del Govern. Des d'ERC i des del PSC es deia que no, que el govern esgotava la legislatura. I què va passar? El castell de cartes es van ensorrar en pocs dies. Va ser una decadència del govern. De la remodelació governamental a l'expulsió en... què va ser un mes de tot plegat?
Doncs això. M'ensumo un escenari així. A veure si no com el Govern pot portar endavant la seva acció si a Esquerra les dues grans famílies oficials s'estan estomacant (us dic sincerament que jo no m'esperava una lluita tan pública entre Carod i Putxi com la d'avui, ja no es guarden les formes ni res de res...).
Què creieu què passarà? Estat major del Cimera Extra, esperem el vostre post sobre la guerra d'ERC i enfonsament del Titanic tripartit que ha començat avui (o ahir)
Salutacions,
Companys,
Hi ha qui ja parla de la possibilitat d'eleccions nacionals a la tardor. Si és així, ERC no pot arribar-hi estant al Govern de la Generalitat. Però no ens enganyem. Puigcercós és qui va "cuinar" el Pacte del Tinell amb Montilla. Per tant, és molt possible que ho torni a fer. Que tornin a jugar a fer-se els emprenyats, però que al final tornin a aliar-se amb el PSC.
mgg
No crec que passi com al tripi 1.0. Aquesta vegada, aguantaran, si més no, una temporadeta. Ells, no marxaran i en Montilla, no está en disposició de fer-los fora, si més no, fins la tardor... i a convocar eleccions. Hi han masses càrrecs i masses interessos ara mateix, de gent que defensaran amb les dents la paga. El PSOE te quartels d'hivern per refugiar-hi el seu personal, ERC, no, i la intemperie és molt fotuda. Encara que quant més aguantin, pitjor, més gran será la propera.
Si fossin minimament intel.ligents i no estiguessin tant sectaritzats, recolzarien una moció de censura amb CiU, però, amb el panorama actual, no crec que li interessi ni a la mateixa CiU.
La clau de tot aixó, malgrat el que digui en Montilla, és a Madrid. Si allá es cansen de l'espectacle, trencament al canto i eleccions anticipades, i sense que CiU, no hagi de moure ni un dit.
Els anàlisis de josep-empordà semblen els lladrucs del federico.
Popota,
Qui ha contribuït a fer créixer els lladrucs del federico és l'actitud poc responsable de la gent d'ERC a Madrid i d'alguns a Catalunya (actitud que no és innocent). No et vulguis enganyar.
Dit això, és evident que la COPE és impresentable i, per tant el pitjor que es pot fer és donar-li carnassa.
mgg
Discrepo.
Hem tingut la campanya que hem tingut per l'operació de reequilibri de poder que combinava l'estatut amb l'opa.
De fet, els moments amb la campanya més forta -i ho sabreu si teniu memòria- és quan erc va desparèixer del mapa perquè els del 3% s'enduguessin el protagonisme pactat per la negociació de l'estatut.
Salutacions,
jo crec que tot això estava escrit des de molt abans del primer tripartit. Només mirant els currículums i l'experiència vital i política de tota aquesta gentola, era evident que no podia acabar bé. La majoria de dirigents d'ERC no tenen estudis o són filòlegs o mestres d'escola. A alguns d'ells no se'ls coneix cap activitat destacable fora del partit del qual han viscut (i molt bé) des de la primera joventut. Tenen poca o nul.la experiència de gestió real (i no diguem empresarial) i provenen d'experiències neo-marxistes, com el PSAN, que van fracassar estrepitosament.
La seva incorporació al poder, fruit, tot cal dir-ho, d'una astuta estratègia mercadotècnica ha estat la seva perdició: la seva nul.la capacitat i la seva indigència intel.lectual ha quedat totalment al descobert. Ha estat tant gran la incompetència demostrada que fa sospitar. Jo estic quasi segur que algú d'ells (o més d'un) és un agent espanyolista infiltrat.
Tot aquest episodi ens deixa als catalans, com a poble, a l'alçada del betum. Que t'enganyin o envaeixin els francesos o els americans, que tenen desenes de premis Nobel dels de veritat (de ciències) és comprensible, però que ens haguem deixat ensarronar per aquesta trepa, no té perdó de Déu. Almenys sempre poder anar amb la cara ben alta, doncs jo mai els he votat.
Salut!
Home, no tenen experiències com la de banca catalana, com haver enfonsat el negoci del popà o tenir un títol de veterinari, però alguna cosa ja saben fer.
Si no, no s'explica que gents perparadissississíssimes d'altres partis els haguessin ofert fins a dos cops fer un govern de coalició amb tot tipus de regals.
No?????
Petons
És cert, perdó, perdó m'equivocava. No tot són incompetents i sense experiència. Varis d'ells tenen experiència en negocis d'alta volada. En Gilabert, el president de la Diputació de Lleida, havia estat el gerent d'un bingo. En Vendrell era tècnic internacional de transports de mercaderia per carretera i en Puigcercós era proveidor d'aliments per al consum immediat en temps real! Ah, i en Benach es veu que era un notori decorador d'exteriors urbans!
Ai popota, no haviem quedat que els pérfids convergents havien passat d'ERC per anar a buscar al PSC? Aclariu-vos, si us plau.
De fet, jo crec que en Pujol va preferir governar amb el suport del PP (fet que aleshores no vaig entendre) al d'ERC perque va intuir el maldestre i incompetent que era tota aquesta gentola! Com en moltes altres coses, tenia raó.
En altres, va fotre la pota com tots els mortals. Menys en Carod, és clar, que mai s'equivoca.
Ah, i per cert, aquell que va dir allò del 3% que t'agrada tant esmentar, també va dir que el tripartit estava pactat de feia molts anys i només esperava l'ocasió de sumar. Això, en dret, s'anomena premeditació i és un agreujant.
Benretrobats cimerencs,
Avui el llum blau es torna a encendre...he passat per recepció i es veu que em mancava pagar l' impost digital...vaja!
Veig el sobiranisme millor que dissabte.
En Puigcercós ja veu que el cordobès de l' any no li convé...en Carod que Carretero va ser el millor conseller de governació...el millor.
L' Uriel trallent pit.
En Mas despentinat i decidit a arremengar-se per la Casa Gran.
Catalunya va bé perque es mira a si mateixa...i no s' agrada.
El pitjor seria ERC i CiU barallant-se per l' entronització del gran Farsant.
Menys mal...no ho fan.
Jo de lluny ho veig bé, positiu. Suposo que el Dr. també.
Cal que Catalunya reflexioni. ERC l' arreglarem, no patiu pas. Primer patriotisme, després ja encararem el partidisme.
Tinc el convenciment que el poble català, com tots els pobles, durant un temps es deixa enganyar; té la passió per l' espectacle i gaudeix d' una actitud teatral feta amb traça...Però ben aviat en té prou de paraules i vol resultats. Si el poder ofereix passivitat...cagada roc!
El poble s' allunya i ens menysprea...rebutja els simulacres.
Ara, cal renovació per supervivència històrica, deixar les paraules i passar als fets.
Ara, cal deixar enrera la retòrica mel.líflua i el cosmopolitisme benpensant provincianitzador. Cal reacció i tirar pel dret vers el sobiranisme.
Ara, Catalunya.
Som com Cal.
Cesc.
Es puja el teló:
Es veu a esquerra republicana de Catalunya.
Es baixa el teló.
Títol de la pel·lícula?
LA CASA DE LES DAGUES VOLADORES!
Benvolgut Passavolant, Jordi Pujol tenia informació de primera mà, per boca d'Àngel Colom, de com tots aquests trepadors van aconseguir el poder, després de vuit anys de campanya interna destructiva. Molts d'ells provenen de grupuscles com l'MDT, Terra Lliure, PSAN, etc. i evidentment comptaven i compten amb agents infiltrats. Pots comptar que tots aquests després van passar a Esquerra. A la CNT els va passar quelcom de semblant. Durant la transició, els poders fàctics van apostar per dos sindicats lligats a partits polítics, CCOO i UGT. La CNT no convenia i la van dinamitar.
Per qui no sàpiga com funcionen aquestes coses, recordo que el Narcís Serra va ser responsable del CESID i va haver de plegar per un afer d'espionatge al Rei. Si fins i tot al Rei l'espiaven, doncs ja pots comptar!
Pel que fa a Carod i Puigcercós, no fan res que no hagin fet abans. És el seu estil de sempre. La diferència és que, pel fet de ser al govern, ara és més notori.
Que les empreses o els bancs facin fallida en temps de crisi és llei de vida. No ho és tant que una d'aquestes fallides coincideixi amb filtracions procedents del Banc d'Espanya. Moltes crisis bancàries s'han gestionat amb silenci i discreció absolutes. D'altres, en canvi, s'han fet públiques, a tall d'escarment.
Un mètode habitual de tapar una situació d'insolvència bancària consisteix a fusionar l'entitat amb problemes amb una altra. L'entitat que s'encarrega del sanejament rep compensacions en forma de desgravacions fiscals, de manera que els forats causats per la mala gestió privada són tapats amb diners públics (és a dir, de tothom). Un exemple d'això és l'absorció de l'antiga Caixa de Barcelona per part de la Caixa de Pensions.
Quan la crisi és molt profunda i afecta moltes entitats s'agrupen els forats de diverses entitats en una de sola, que és escollida per a fer de boc expiatori.
Que la solució adoptada sigui una o altra depèn de la proximitat al govern de l'Estat. Ho explico perquè és molt possible que d'aquí a un o dos anys vista en veiem alguna d'aquestes "fusions" que van acompanyades de "desgravacions".
Per cert, Cesc, al Dr. no l'hem sentit encara. Un atac d'afonia sobrevinguda? Estic amoïnat per la seva salut, i més després de veure el que li ha passat a en Duran.
Passavolant, crec que tens una paranoia important.
D'una banda, és públic i notori -ho va dir públicament Mas la nit electoral- que en primer lloc va trucar a Montilla. Després va trucar a carod. Per últim, va trucar a ZP. Per aquest ordre.
D'altra banda, l'ús que fas de la paraula "premeditació" es per fina força una merda punxada en un pal. Com sabràs, és un terme que s'aplica als delictes, i no pas a la conformació de majories parlamentàries plenament legítimes. No sé si tu també tens una nena el cap que et fa pensar que vius a Wisconsin, però a Catalunya aquestes coses funcionen així.
Artur Mas, a qui a pesar de la seva contumàcia a l'hora de negociar a la baixa no li hem de treure rellevància intel·lectual, així ho defensava públicament quan estava convençut que ni decorant les enquestes amb tippex aconseguiria guanyar a Maragall.
Pensa-hi.
Benvolgut Jaume,
Em sembla que haurem d' esperar a divendres, a dilluns a tot estirar.
Tranquil, no et deceberà.
Som com Cal.
Cesc.
Cimerencs,
m'han arribat rumors indirectament de gent que treballa al Parlament, que hi haurà eleccions anticipades, no han donat una data.
Repeteixo, són rumors, per tant, tenen la credibilitat que tenen, però no deix de ser integrant.
Pels més veterans del fòrum, si això es confirma, quina és la vostra sàbia opinió?
Records des de l'exili
Salvatore
Sobre la possibilitat d'eleccions avançades a Catalunya, jo penso que no ho veurem en el futur immediat. Als sociates no els interessa emmerdar la victòria d'en ZP, als d'ERC no els interessa encarar-les enmig d'una crisi de nassos, als de CiU no els interessa després dels resultats tan fluixos que han tret, ni els interessa que es pugui dir que són el preu que han posat a ZP. Jo penso que abans d'un any, res de res. Què opineu, la resta?
Naturalment, pot passar que en congrés d'ERC les tesis d'en Carretero s'imposin i llavors s'hagi d'anar a eleccions per nassos, però no crec que es pugui imposar.
Per cert, i canviant una mica de tema, voldria dir que vaig conèixer aquest blog a través d'un link del "Tripartit-Watch", un blog que fa tres mesos que es troba inactiu.
Algú sp perquè? Alguna maniobra bruta sociata?
Doncs és una llàstima, és posible que el tornin a reactivar?
Jo no contemplo eleccions anticipades. La lluita Carod-Puigcercós no és ideològica, atès que ambdós volen seguir pactant amb el PSC-PSOE perquè són d'esquerres. És una lluita de galls per ser l'amo del pessebre. El primer pas, en què coincideixen ambdós, serà carregar-se l'assemblearisme d'Esquerra, atès que amb aquesta estructura, la direcció no mana. Tot això de la "cultura/partit de govern" vol dir això: aquí mana la direcció. Ja se'ls va escapar de les mans el partit en allò de l'Estatut (la direcció volia votar 'sí'). Per a aconseguir-ho necessiten estar al Govern per tal de tenir moma amb la qual compensar els opositors al canvi del partit amb càrrecs i prebendes.
Comparteixo el que dieu en relació a l'afectació que tindrà al tripi. Sempre s'ha dit que quan un president d'un club de futbol confirma a un entrenador vol dir que està qüestionat, que hi ha el tema sobre la taula: Confirmar no és més que prendre una decisió sobre un tema obert.
(I en futbol sempre es diu que quan es confirma és que està a punt de caure.)
Quina importància es dona a ser conseller? Cap ni una pel que es veu. Es més important preparar un “trobada de militants” que gestionar el país! Em sembla sorprenent que el Puxi fos el secretari general del partit des de Madriz i ara que treballa a Barcelona hagi de deixar les responsabilitats per atendre aquesta tasca. No cola.
Españolització de la política catalana: els resultats de Madrid provoquen que un conseller deixi el seu càrrec.
Cert, és ben trist que les eleccions al parlament espanyol puguin produir canvis al govern de Catalunya, però és evident que mentre els sociates presideixin la Generalitat, això serà inevitable, ja que no són més que una delegació del PSOE.
En fi, paciència, cal veure com es desenvolupa la setmana.
Records
Salvatore
A mi m'es igual el que passi a E(exRC i aviat ni katalaniko ezkerra)Les barrabassades es paguen i gràcies als il·luminats conspiradors i addictes a les calçotades la política catalana és en mans d'un baró del psoe.Van ressussitar un cadàver i ara el nou zombi els ha vampiritzat i ells, seguint un guió gore de segonaB es desagnen amb aquella alegria i es justifiquen donant les culpes als 23 anys de convergència.Tot és d'un polipatetisme indescriptible imperdonable perque fa passar vergonya aliena a la gent de bé que no té perquè sufrir aquesta tortura contínua.
A mi m'es igual el que passi a E(exRC i aviat ni katalaniko ezkerra)Les barrabassades es paguen i gràcies als il·luminats conspiradors i addictes a les calçotades la política catalana és en mans d'un baró del psoe.Van ressussitar un cadàver i ara el nou zombi els ha vampiritzat i ells, seguint un guió gore de segonaB es desagnen amb aquella alegria i es justifiquen donant les culpes als 23 anys de convergència.Tot és d'un polipatetisme indescriptible imperdonable perque fa passar vergonya aliena a la gent de bé que no té perquè sufrir aquesta tortura contínua.
Benvolgut Cesc, veient l'espectacle protagonitjat pel duet Carod&Puigcercós, el millor que pot fer en Carretero ara és no ficar-s'hi. Fa bé d'esperar-se uns dies.
Salvatore: decididament la meva opinió sobre Inicativa estava molt esbiaixada i carregada de prejudicis ;-)
Benvolgut Popota,
Gràcies per les teues "floretes", però en reafermo amb tot el que penso de l'actual direcció d'ERC i per tant, del partit. En reafermo des del coneixement que en tinc i que es remunta a mooolts d'anys enrrera. Resumida, la meua opinió, la meua, a la que tinc dret, és que son una colla de malfactors, i si no t'agrada, t'hi poses fulles, democraticament. T'ho podria raonar, però, com que ni jo et convenceré ni tu em convenceras, ho deixo aqui.
Benvolgut A.C. popota,
veig que tens una certa fixació en les merdes punxades en un pal.
Respecte els teus arguments, són més febles que una ala de mosca situada en el camp gravitatori d'un estel de neutrons i sobre la qual s'ha assentat el molt honarable Benach. Bàsicament, són: CiU és pijor, CiU és dolenta, uuh, uuh! CiU és el dimoni, CiU és corrupte, uuh, uuh!
Que CiU té molts defectes, ja ho sabem tots. Que han tingut corrupteles, qui ho pot negar? Que en Mas és un pèsim negociador, jo ho he dit fa molt de temps!
El problema és que tú no ets d'esquerres, ets rabiosament anti-convergent i trobaràs malament tot el que faci CiU i prefereixes que Catalunya sigui espanyola abans que mani CiU. No raones, mossegues. Un passat jerqui, potser?
Jo, en canvi, no soc anti-ERC. De fet, la idea original del tripi 1, marginar CiU per fer que es trenqués no és dolenta si el país progresa i dóna resultats. Però, que ha obtingut ERC? En la meva opinió, té un sol éxit notable: la derogació del PHN. La resta, fracàs darrera fracàs. En el camp nacional, que ha obtingut? Res. Res. Res. I sort que tenien la clau!
Jo, si ERC hagués obtingut beneficis reals i nacionals, no tindria cap problema en votar-los. Cap problema. Però uns mentiders, que posen un semi-analfabet a presidir el país que diuen estimar a canvi de res (per al país, clar no per a ells), només mereixen menyspreu.
En fi, com molt bé ha dit el de l'Empordà, amb el qual coincideixo en general, no espero convéncer ningú. A part, tampoc no estic segur de tenir la veritat absoluta, però ja saps que deixà escrit en Beckett:
"Ever tried. Ever failed. No matter. Try again. Fail again. Fail better."
La frase s'adiu molt bé al caràcter català. I jo, sóc català, no hi puc fer-hi més. No sé si per molt de temps, perque aquest país no aguantarà molts tripis més.
Apa, siau, i que t'ho passis bé mirant l'Arale o els teus vells videos de l'escurçó negre (especialment el que deu ser el teu episodi preferit, el 3x01- Una Merda Punxada en un Pal).
Publica un comentari