Ecspanyoles 2008: Santornem-hi!
Segon i últim debat entre ecspanyols... No sé per què, però m'ensumo que aquesta bipolarització serà letal per CiU i Esquerra. Cada vegada són més els que "malgrat tot", em diuen que votaran en clau sociata per allò d'"aturar la dreta". Quin país de merda!
I a sobre, el calvo reapareix per dir que no descarta votar en Bono com a president del Congrés. Collonut! I aquest és el partit que jo he de votar, suposadament? Aquests!? No se suposava que havien de fer respectar Catalunya i condicionar l'acció del govern des del minut u!? No, senyor, no. Si d'entrada ja ensemyem les nostres cartes, i acceptem Bono com a president a canvi d'una recompensa, què no vindrà després a canvi d'escorrialles? Això no funciona així, eh? Al meu poble, ser decisiu vol dir que no permetràs que s'investeixi president del Congrés un paio que s'ha dedicat la seva vida polítca a insultar-nos. Al meu poble, ser respectat vol dir abanderar la dignitat dels qui dius representar i posar ben alt el preu que s'ha de pagar si vols tornar a governar. Pagant per avançat, i no mostrant el teu joc. Ànimes de càntir!!
46 comentaris:
La campanya que està fent en Duran
es per a recordar-la. Sort que ja només falta una setmana.
Jo estic més o menys d'acord, però sí voldria fer una esmena. CiU i ERC no pateixen la bipolarització, pateixen en un cas de manca de discurs i en l'altre de diferència sideral entre el discurs i la pràctica.
Totes dues forces han desactivat el debat del dèficit fiscal, que és el que haurien d'estar parlant el 90% del temps, especialment tenint en compte que és quelcom que es negocia d'aquí a quatre mesos.
Que jo sàpiga, la bipolarització és la mateixa aquí i a Durango, i les enquestes no diuen el mateix.
Tanmateix, la situació actual és positiva, perquè es traduirà en què d'aquí a quatre dies tindrem l'Impostor, amb tot el PP al darrera, venint a evangelitzar Catalunya.
Salut
No dubto que tens raó, popota. Els falta discurs, i els falta un discurs realista. Però tot i així, encara que parlessin les 24 hores de dèficit fiscal, la bipolarització els centrifugaria.
A diferència d'aquí, a Euskadi no tenen un PSC que satanitza la dreta, del rotllo: "que ve el llop!".
Sí, Jaume, quina campanyeta!! El que jo detecto, però, és almenys una corrent de simpatia pel fet que s'estigui jugant la pell per Catalunya (ja ens entenem). I ho fa al crit de Banzai!!!
Home, tenint un mitjà com TV3, i amb el predicament que té a nivell informatiu, i comptant amb un espectre radiofònic mig decent, poder es pot.
En tot cas, aprofito per dir que per mí la presidència del Congreso i tota la patuleia de qüestions simbòliques no tenen cap importància. Tant me fa si hi posen el Bono, el Rouco Varela o l'Oleguer Preses.
Salut
A mi això del Bono m' ha sorprès per un fet.
No van reunir-se els de Galeuscat fa poques setmanes per consensuar aquest punt?
Ja es trenca? altre cop?
Que els ecspanyols tinguin un ecspanyolista autèntic presidint el seu Congrés no ho trobo pas fora del que és normal. Ara, donar-hi suport sembla que no caldria pas. El grau de sotmetiment, ja en campanya, no és pas massa engrescador que diguessim. No vull ni imaginar-me com acabarà tot plegat.
Salut !
Cesc.
Malgrat que em fa basarda que CiU pogui donar suport a la candidatura de Bona a la presidència del Congrés, crec sincerament que aquest és un tema menor.
El que realment em preocupa és el perill de què el PSOE assoleixi finalment la majoria absoluta i aleshores ja cal que ens calcem perquè el llop es treurà la disfressa de xai!
Jo tampoc no votaria en Bono ni de president de la comunitat de veïns, no fos cas que hi enviés la cabra de la legió a despertar-nos cada matí. Però vaja, el què va venir a dir en Duran és que no ho descartava, depenent de com anessin les negociacions.
Efectivament, Galeuscat proposarà un nom per a la presidència del Congrés i del Senat, que seran membres de CIU, PNB i BNG. I el PSOE proposarà en Bono. Els nacionalistes exigiran la publicació de les balances fiscals, el traspàs del Prat i complir amb el nou finançament. El PSOE proposarà posar punt final al desenvolupament autonòmic.
Uns i altres hauran de cedir. El què deia en Duran és que s'estimava més aconseguir els objectius programàtics, i que si era així, no renunciava a votar en Bono.
Ahir vaig veure de passada la Nadal a ca la Terribas, i aquest matí amb el Bassas, i el seu to no el suporto. Quin fàstic que aquesta dona sigui la segona llista més votada a Barcelona!
Benvolgut David,
La veritat és que això d' ecspanya cada vegada ho veig més estrambòtic, menys atractiu, més irracional, menys propi. Cal marxar-ne a toc de xiulet.
Ecspanya put.
Cesc.
Compatriotes, no entenc per què treieu importància al tema Bono. Que el fill de falangista serà president, ho sabem, sobretot perquè fins i tot el PP el votarà, però tampoc no cal que CiUT s'hi posi bé, no? Vull dir que és un gest del tot sobrer. És el que diu el company Cesc: el grau de sotmetiment ja en campanya és lamentable.
Salvador, sobre això que apuntes de la majoria absoluta... fa dies que hi dono voltes. Ja ens podem anar calçant, però ben mirat una majoria aclaparadora dels sociates tampoc no seria mala idea. Potser ens convindria i tot per fer caure moltes benes dels ulls i despertar més consciències sobiranistes i qui sap si també pre trencar un tripartit.
Salut!
Al Duran, la malaltia li comença a afectar el cap. Amb perdó.
El sentit comú diu que un partit nacionalista en campanya espanyola ha de radicalitzar el discurs: no ens hi juguem el govern sinó que es tracta de mobilitzar l'electorat catalanista i llençar missatges potents, a vegades fins i tot estridents, per trencar el duopoli mediàtic PP-PSOE. Quan en Duran va estar ingressat en Mas i en Macias van adoptar una línia més dura- i més engrescadora-, però en el moment que el calb ha reaparegut la cosa ha tornat a fer figa. Els espots electorals són impropis d'una força nacionalista: a Madrid no hi anem principalment a fer-hi polítiques de joventut o d'educació, hi anem a defensar els interessos catalans. En la falca de ràdio es parla de defensar Catalunya "sense radicalismes", que sona a allò del regionalismo "bien entendido", i també hi fan sortir un jove que parla en espanyol, quan qualsevol jove català amb dos dits de front és capaç d'uitlitzar la llengua del país. Home, que hi fessin sortir un avi immigrant parlant en castellà, perquè pobret, en cinquanta anys no ha pogut aprendre la llengua del país, em semblaria correcte, però que m'hi fotin un xicot monolíngüe espanyol és propi de C's i PP. I ja només faltava el paperàs d'aquest tal Silva , que davant l'escridassada de la xusma dels afectats d'AFINSA, els parla en castellà, "porque es lo que hablo en casa". Ep!, i jo votaré CiU, però demano que, sigui quin sigui el resultat, s'esmolin els ganivets per passar per la pedra els responsables d'aquest desastre comunicatiu. Per cert, algú s'ha fixat que les pancartes de CiU no porten el logo?.
Pau
Benvolgut Pau,
Jo d' ERC ja vaig com un misto de fa mesos i no m' estranya pas res.
Però aquesta oposició servil i progovernamental que gasta CiU, i aquesta manera de fer la campanya que sembla que se l' agafin amb paper de fumar...no et pensis que m' alegri pas gota.
Sobredosi d' orxata, duen!
L' únic que veig amb sang a les venes és en Pujol, que tot i els anys i el bagatge que arrossega encara té esma de dir MECAGONCONY.
Si m' ho diuen fa quatre anys...faig passar la prova d' alcoholèmia a l' interlocutor.
En Montichet parla de desafecció...i en Duran d' investir en Bono...
Tot plegat em recorda quan en Pizarro va venir a l' estiu i es va repassar al Parlament amb un Ris-ras, ris-ras i a funcionar!
Així anem i així ens va.
Som com Cal.
Cesc.
En Montichet parla de frenar els "nacionalistes radicals catalans i bascos" l'altre dia de campanya a Bilbao. I el Duran va dir allò del Bono per això que he dit abans: primava el tema programàtic a un càrrec merament protocolari com és fer de cronòmetre al Congreso i mirar els minuts de cada grup.
Ara, dit això, totalment d'acord amb en Pau. Penso que ara és el moment de donar suport a CiU, perquè ens hi juguem moltíssim: tenim per davant el nou finançament, el futur de l'Estatut i fer-nos petar el Tripartit de Montilla. Si CiU és forta, això anirà endavant, i pot ser-ho, de forta, perquè les enquestes ofereixen un panorama en escons que pot donar a CiU la clau, en un moment cabdal. I si no ho és, el montillisme s'instal·larà definitivament a Catalunya, amb la consegüent baixada d'independentistes i nacionalistes. D'aquí pocs anys els fills dels nous immigrants magribins ja podran anar a votar: és clau que el nacionalisme català sigui qui piloti la integració dels immigrants, per poder integrar-los al país i apuntar-los a la nostra causa. Si no tenim el poder, el PSOE farà igual que va fer amb la immigració dels anys 60, i en pocs anys no caldran tripartits, perquè Catalunya es comportarà electoralment com Andalusia. De fet, a la demarcació de Barcelona les dues primeres forces poden ser les mateixes que a Sevilla, si no ens tapem el nas.
Deia que en Pau té molta raó perquè, malgrat els motius transcendents que ens han de fer votar CiU, és veritat que aquesta campanya s'està fent amb el cul. I caldrà passar comptes després del 9-M. Ara bé, com a país no ens podem permetre passar-les abans, perquè perjudicaríem Catalunya, que és el que volen els espanyols, amb els seus cara-a-cara. No estan contents ni res quan diuen que "disminuye el peso del nacionalismo". Això no són unes eleccions europees, on podríem votar el Partit del Cannabis i riure una estona.
La jugada del Bono pot ser maquiavèl·lica: un càrrec institucional pot ser a millor manera de tenir-lo callat. I un Bono de president del Congrés pot ser la garantia que ERC no tindrà cap concessió per a mantenir el grup parlamentari si no compleix els requisits. I a Esquerra li costarà molt de justificar un sí a la investidura de Zapatero si li endinyen el Bono per l'engonal.
Ara, posat que sigui aquest el cas, no s'ha d'anunciar: es fa i llestos.
En Duran ja la sap llarga, ja. Tinc claríssim que el paio aposta per fer un mal resultat. Coincideixo amb l'Amic Mestres: amb això de l'operació ja s'ha blindat de les crítiques.
Em temo David, que això de passar comptes caldrà deixar-ho per a més endavant. Si CiU fes un mal resultat l'últim que els convindria seria obrir una crisi. Amb ERC i CiU en crisi, el PSC ho tindria molt bé per a convocar eleccions a l'octubre per tal que ERC i CiU ja no sumessin majoria. Si Zapatero necessita els vots de CiU, una sociovergència sense alternativa possible seria la manera de tenir-los ben collats i fer-nos una LOAPA encoberta. Em temo que l'amic Duran aposta pel mateix escenari.
Esperem que no se surtin amb la seva i CiU aguanti el tipus. Si el que diuen les enquestes és cert, el PSOE quedarà lluny de la majoria absoluta. A partir d'aquí, hi haurà marge per a negociar.
Home David, entre ecspanyoles i europees no sé pas que dir-te.
Jo encara tinc esperances que diumenge fem un bon resultat, ara, que no hi hagi cap fuita de gas...perque amb tanta gent amb el nas tapat...qui se n' adonarà?
Som com Cal.
Cesc.
Victòria clara del PSC
David, no cal esperar al 10M per llegir disminuye el peso del nacionalismo aquest titular ja el publiquen ara.
També diuen los nacionalistas tienen dificultades para motivar a su electorado después del fiasco del Estatut i donen per fet que el PP avançarà a CiU a Barcelona i probablement a Catalunya..... i encara algú té dubtes de si votar o què votar?
Amic Mestres, si l'escenari desitjat fa cuatre anys era un govern Popular per atrinxerar-se a Palau amb el PSC, potser una majoria absoluta d'un PSOE espanyolista i deshinibit els convé per atrinxerar-se a Palau amb CiU.
Aquest joc de la polícia és tant macabre que no hi ha manera que a Catalunya ens donin bones cartes. Passi el que passi sentirem nàusees.
Volia dir l'escenari desitjat d'ERC...
i volia dir el joc de la política... sembla que escrigui amb guants!
El que explica en David de pilotar el país en aquests moments on cal integrar la nova immigració (futurs votants) és un tema que a mi em preocupa des de fa molt de temps. De fet penso que la gran estratègia del montillisme és aquesta, incorporar aquests sectors socials als que ja posseeixen (loz de la roza que comentava ahir). Em preocupa molt, per tant, la situació actual. Ens estem jugant el futur del país.
Que PSC i PP siguin respectivament primera i segona força al país en les eleccions espanyoles és el pitjor dels malsons. Tan de bo no passi! Perquè no passi cal anar tots a votar i cal votar nacionalista. Les mofes que se sentiran cap a Catalunya el 9-m a la nit a les seus oficials de l'espanyolisme (món públic i privat) seran antològiques si CiU queda relegada a 3ª força...
Mare de déu, que tot vagi bé, perquè si no, ja podem començar a plegar maletes... Tal com està comentant molta gent aquestes setmanes (entre ells el Mestre Pujol, analistes catalanistes, etc.) aquestes poden ser unes eleccions que marquin el punt d'inflexió definitiu. A Madrid ja les tenen marcades com les eleccions de l'inici de la fi del nacionalisme català, un cop consumada l'operació de barallar ad eternum les dues famílies nacionalistes del país (CiU i ERC), operació made in Rubalcaba i PSOE-GAL, no ho oblideu.
Jo amb això de l' immigració extracomunitària no comparteixo pas el vostre pessimisme. La gent que ve del Senegal o d' Hondures tant els és ecspanya i el seu rei.
Només que vegin que de mitjana ecspanya costa a cada ciutadà de Catalunya 3000€ l'any, que vol dir un cotxet cada legislatura...se' ls hi esvaeixen cap mena de dubte que els ballés pel magí.
Una altra cosa és a nivell de Llengua, però a nivell de sobirania...més catalans que la Moreneta.
Som com Cal.
cesc.
Ara, queda clar que amb un Govern nacionalista i una alternativa de Govern independentista, el clientelisme sociata perderia tota efectivitat de treure conills de la barretina.
salut,
cesc.
Depèn de quin tipus d'immigrants. El que està clar és que el PSC, un cop ha aconseguit en bona part mantenir en un "gueto" sense integrar-se a bona part de la immigració dels 60, amb els referents de la Radio TeleTaxi i companyia, ara miren de repetir la jugada. Aquest cop, però, les institucions catalanes no es posaran al servei del país, sinó precisament del PSC-PSOE.
Realment, acollona MOLTÍSSIM veure el PP segona força a la circumscripció de Barcelona. Jo no ho puc entendre. No em cap al cap que després de tot el sentiment anti-PP i tota la pesca, els fatxes siguin la segona força al país, i encara entre nosaltres estem discutint si aquest ha dit això o ha dit allò. Si volíem tenir un bon motiu per votar, aquí el tenim.
Ja no es tracta de si Duran puja un escó o dos, es tracta de sobreviure al tsunami espanyolista que ens espera el proper diumenge. De mantenir mínimament la dignitat nacional. Ja que el PSOE seguirà arrassant igual, coi!, almenys que el PP no quedi segon!
Si som una nació, demostrem-ho el dia 9!! No em valen després les manifestacions i el Joel Joan cridant, dient que hi ha 2 milions de persones al carrer. Si quan anem a votar, fem el mateix que els sevillans, ni som una nació ni som res.
Comte Borell, l'ex-presidiari Sala ja fa temps que es "treballa" tota mena d'associacions d'immigrants. La quantitat de subvencions que hi destinen fa esfereir.
Totalment d'acord amb la importància que CiU quedi per davant del PP. En aquestes eleccions ens juguem que el nacionalisme entri en crisi, o bé que hi entri el tripartit. Crec que apostar per una renovació a CiU, en aquests moments és un error. De fet això és l'argument que dona la cúpula d'Esquerra (i que el nostre amic Popota s'encarreguen de transmetre'ns) per a justificar el segon tripartit: cal que CiU es recondueixi cap al sobiranisme, però com que aquestes coses porten un temps, nosaltres podrem continuar instal·lats al govern...a costa del país.
Per mi la millor opció és la que apunta en Cesc, establir les condicions perquè hi pugui tornar a haver un govern nacionalista i un partit independetista a l'oposició. Mentre aquesta va ser la situació, el nacionalisme va avançar, amb el tripartit, no fem més que anar enrere. I per a recuperar aquesta situació, es fonamental que CiU continui sent la segona força a les generals.
Si no ja ens podem calçar: que ningú no es pensi que els espanyols s'acontentaran amb les retallades del TC. Només cal mirar la seqüència història:
Mancomunitat - Primo de Rivera, Generalitat republicana - franquisme, restauració de la Generalitat - cop d'Estat de Tejero, seguit de la LOAPA. Després de colar-los el nou Estatut, els espanyols es moren de ganes de donar-nos un escarment, si pot ser definitiu. Per tant, ara és el pitjor moment de baixar els braços.
Mirant el PP, ens oblidem de Montilla, que també se la juga. En Salvador Cot ens ho explica:
L’hora de la veritat
Aquestes eleccions serviran per a confirmar o desmentir l’eficàcia de les estratègies de tots els partits. PSC, PP i, fins i tot, ICV intentaran –cadascú a través dels seus acords– fer la màxima contribució possible per a reforçar els seus referents de Madrid, i d’ells dependrà, en gran part, la supervivència política de José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i Gaspar Llamazares. Un èxit a Catalunya valdrà en tant que s’hagin complert els objectius marcats en l’àmbit estatal.
Però els partits que notaran més el rebuig o vist-i-plau dels electors seran les dues grans formacions catalanistes. CiU haurà de justificar les contradiccions que impliquen els moviments ideològics cap al sobiranisme combinats amb el lideratge a Madrid de Josep Antoni Duran i Lleida, un dels pocs líders nacionalistes que encara continua ancorat en l’autonomisme pujolista dels anys 80. CiU, a més, tindrà el problema d’arrossegar una ànima pragmàtica tan omnipresent que la federació pot ser percebuda pels electors com una simple gestoria de diner públic que s’ha quedat sense clients. A més, l’oferta insistent de col·laboració amb el PSOE ha desdibuixat la crítica al PSC, sobretot en episodis confusos com el de la suposada condició de liquidar el tripartit en canvi de donar suport a la investidura de Zapatero. Per contra, en aquests darrers mesos, CiU ha guanyat credibilitat com a projecte i, si es fa cas de les enquestes, manifesta un sòl electoral molt elevat, i encara més si es té en compte que la federació ha estat desallotjada del poder de les principals institucions catalanes.
ERC, d’una altra banda, té un panorama més clar. Els seus votants confirmaran, o no, l’estratègia de col·laboració amb els socialistes a tots els nivells. Amb una circumstància afegida: per sobre de sis diputats (ara en tenen vuit) és del tot probable que l’actual direcció aconsegueixi mantenir-se al poder dins del partit, solidificant definitivament el segon tripartit. Un resultat inferior causaria molts problemes interns, i, possiblement, intents molt seriosos de jubilar Carod i Puigcercós amb la voluntat de rectificar l’estratègia. En aquest sentit, qui més se la jugarà la nit del dia 9 és José Montilla, però no pas amb els resultats del PSC –ni tan sols amb els del PSOE–, sinó amb els que acabin obtenint els republicans.
Segons Salvador Cot, la ratlla que separa el cel de l'infern per a la direcció d'Esquerra i el tripartit. Votar CiU, també pot contribuir que Esquerra quedi per sota d'aquesta xifra, pispant-li, per exemple, l'escó de Lleida.
Sensacional article de Quim Monzó hui al diari La Vanguardia. El poso en bilingüe, que dirien els cosmopolites de Valladolid:
"Hará un año, en una calçotada, Xavier Vendrell dijo que, si CiU convocaba el referendum de autodeterminación, ERC haría presidente a Artur Mas. Ahora, en otra calçotada, en relación con aquella oferta, Mas ha dicho: "Hay otros partidos que en las calçotades rifan la presidencia de la Generalitat en público; al mejor postor. Pues bien, escuchad, que quede bien claro: CiU nunca rifa en público la presidencia de la Generalitat".
¿Era necesario ese "en público"? Evidentemente, no. Es un patinazo lingüístico espléndido, porque denota que el subconsciente de Mas tiene clarísimo que en privado sí se rifan. Y que lo feo es hacerlo sin biombos. Quedó tan evidente lo que en el fondo estaba sugiriendo que el mismo Mas se dio cuenta y, a renglón seguido, añadió que tampoco negocian la presidencia en ningún despacho. Para más información: Sigmund Freud, Psicopatología de la vida cotidiana."
Jurjur
en Felip Puig va a totes, però es normal que el tema de la campanya vagui així, s'encuida Unió. A Farners si penjar les banderoles significa començar la campanya ciu va començar el divendre a primera hora, per no fer el ridicul el dia seguent amb el acte amb el Xuclà i el Puig... Per anar donanant peixet.
La veritat que la campanya la porta majoritariament Unió i no està sortint del tot bé com Ciu ens té acostomats. Per altre les critiques sobre la campanya de paper de fumar, són raonables,
Però he de dir que hi ha gent de CDC com en Felip Puig que si estan trencant la cara. I tots sabem que amb el calvo no hi ha gens sintonia. Aixó fa pensar lo importants que son aquestes eleccions.
Jo segueixo veient més motivades les bases que les direccions respectives.
Si diumenge fem un bon paper tots plegats...serà malgrat les cúpules.
Esperem que així sia...o no.
Salut,
Cesc.
Per article, bo, bo, el de Joan Ferran al "e-noticies". Aquest és el portaveu de la llista d'ERC al Senat per Barcelona:
" La Carme Chacón ho ha dit sense embuts al teatre Bartrina de Reus: “Un diputat més o menys de CiU, ERC, o ICV no significa res però, un més o menys del PP o del PSOE pot significar que el proper president del Govern espanyol es digui Mariano Rajoy o José Luís Rodríguez Zapatero”.
Ho lamento molt per tots aquells que, interessadament, intenten obviar o relativitzar una realitat que no els hi es favorable. I també per aquells que tan sols pretenen influir, decantar o condicionar políticament un possible futur govern d’esquerres. Aquests darrers dies hem escoltat queixes de tot tipus i crítiques a la bipolarització. Unes han vingut d’alguns articulistes que viuen a l’ombra del petit anecdotari polític català. Altres, dels dirigents dels partits que, per la seva estructura i univers, estan irremissiblement condemnats a fer d’acompanyants, o de guarnició, dels projectes polítics que tenen un horitzó estatal. Que hi farem! La política és així. Per que, per a mes “inri”, tots sabem –encara que a alguns els remogui els budells- que les eleccions per triar el govern d’Espanya mobilitzen a Catalunya a molts més ciutadans que altres comtesses.
No els hi estranyi que desprès del nou de març la pregunta que ens haguem de contestar tots plegats sigui: A què, i a qui, afecta la tant “sobada”desafecció?"
Que us semblaria un entrecot de toro espanyol amb independentista esquerrà de guarnició? És el menú que es prepara pels propers quatre anys. I queda clar, com els PSC tractarà l'abstenció. Només hi ha una sol.lució: votar CiU, per molt Duran que hi hagi.
Benvolguts compatriotes
Arribat d'un viatge de feina, ja torno a esser aquí, per donar la tralla.
Nosaltres anar debatint, però.... calcem-nos, que la majoria absoluta del PSOE, pel que sé, i amb la col.laboració del seu principal valedor, els inhutils del PP, ja la tenim aquí, si Deu o CiU no hi posen remei.
Les últimes enquestes, les que ja no es poden publicar, així ho diuen, i en privat ho reconeixen periodistes de primera linea i "ben informats".
Si aixó passa, i en tenim molts de numeros, l'ùnic consol que em restará és veure com aquesta jovenalla que no entenen la meua oposició frontal al pscPSOE, potser cauran del cavall i ho començaran a entendre. Trist consol, aixó si.
Salut!
claríssimi realista:
http://www.carlespuigdemont.cat/
tu tries.
Ben retrobat Josep:
Per la teva tranquil.litat he pagat els 800€ que em permetien votar abans d' endrepar els primers gnocchis...i escorrer responsabilitats abstencionistes.
Ara, faré un estripat a no sé on encara, que em quedaré amb la consciència recuperada. Ara ja em toca la butxaca. Prop de la butxaca hi tinc el que no sona.
Benretrobat, t' he trobat a faltar.
Amb afecte,
Cesc.
Benvolgut Segador,
He seguit l' enllaç...un altre que apel.la a la responsabilitat...d' altri.
Jo sóc optimista per naturalesa, qui em coneix no és mai capaç de saber perque me' n surto, d' on tothom n' ha marxat. La veritat és que com que sóc un home de bosc, treure la destral on la gent de cocktail no hagués mai gosat, a mi no m' incomoda pas gota. La trec i estello allò que cal.
Hi ha qui em tracta de quirúrgic industrial, i qui de mag financer...i només sóc un llenyataire, això sí, sé què esporgo. Pel fet de saber-ho, em titllen d' optimista...ja té collons l' assumpte!
Jo sóc de bosc perque trobava la tecnificació dels pagesos massa sofisticada, i ves per on vaig anar a parar a indústries que requerien enginyeria finacera...veies tu si és simple això, comparat amb el que la intempèrie del desvalgut pagès et demana...aixopluc finacer, destral i nous brots.
Cada vegada tinc més clar, que cal un bon cop de falç general.
Som com Cal...però movem-nos!
Cesc.
Els blocs electorals són absolutament necessaris. Avui al telenotícies han fet tres notícies electorals del PSOE: una de Zapatero, una del Clos i una de la Chacón i, de la resta de partits, tan sols una per a cada formació. La línia de diferenciació entre "informació" i propaganda no pot estar a mans dels periodistes. De la amteixa manera que la guerra no ha d'estar a mans dels militars.
Hola companys!
Jo us escric per compartir amb vosaltres la meva estupefacció cada cop més gran amb la campanya electoral. La veritat és que dubto entre el vot útil i amb el nas tapat o l'avís en forma de vot contra els "cervells" de CiU que posen en Duran de cap de cartell i fan la campanya del "negrito bueno".
En tot cas,si al final resulta que el PP fa un paperàs en aquestes eleccions i queda com a segona força, doncs això simplement voldrà dir que el país que tenim és el país que tenim. Que no serà substancialment diferent del país que tindríem si CiU queda segona per uns milers de vots. I entre nosaltres, potser convindria recordar que si el PP pot ser la segona força és perquè els nacionalistes ens estem dedicant a "matar-nos" per les cantonades.
Al final, quan tot és tan confús, jo només veig la possibilitat de refugia'm en les pròpies creences i conviccions, i en Duran no les representa. I en Ridao menys. Em sembla que votaré definitivament als del PRC. I si pel meu vot CiU no obté el segon diputat de Lleida, potser aprendran que no es pot continuar jugant a la puta i a la Ramoneta tota la vida. Som nacionalistes o som uns regionalistes de pa sucat amb oli?
Home Oriol,
M' aixeques els ànims !
Al final semblarà que anar a votar "consolidat" és una obligació impositiva.
A mi tenir la possibilitat de fer un gest semblant em costarà calers i córrer força per les autostrade, però ho faré per evitar-me càrrecs de consciència posteriors que t' acaben corrompent més que satisfer les imposades obligacions fiscals de l' espoli, que al cap del carrer assumeixes com imposades.
A veure si espavilen!
Salut,
Cesc.
Penso com en Salvador. El tema Bono és un tema menor.
Jo el que de debó voldria saber és com en Duran es farà valer en cas de tenir la paella pel mànec.
El demés és fum.
Aquesta legislatura tindrà moltes turbulències. Vull saber com es plantarà cara amb temes com l'Estatutet, el dèficit fiscal, la immigració, la arrabassada de compètències a la Generalitat, l'esquarterament de la llengua.
A mi em Bono me la porta ben fluixa. De debó. A mi no em molesta que una cosa que només menja cacahuets o plàtans en Duran decideixi recolçar-lo per a que presideixi les corts. El que vull saber és a canvi de què.
A mi el que em fa quedar és Meses per la resta ànims i sort!
Cesc.
Si pel teu vot, compatriota Oriol, CiU no treu el segon diputat a Lleida, i continua com a primera força la senyora Cunillera (recordem, aquella que més va defensar, per a vergonya aliena de tots els catalans, la ministra de Foment, la famosa Maleni), quedarà clar que la voluntat dels lleidatans és que aquesta senyora els representa millor que ningú altre.
Ja passarem comptes a partir de dilluns. Aquí el que està en joc és si hi haurà algú per passar-hi comptes, o bé el tsunami espanyolista de les urnes (degut a la desmobilització i rendició del catalanisme) comença a desfer inexorablement la nació catalana. Amb tripartit per 3 anys més, majoria quasi-absoluta del PSOE, un PP segon a Catalunya i una CiU desnortada, els espanyols tenen via lliure per carregar-se definitivament l'Estatut, diluir-nos del tot com a nació i iniciar la via irreversible cap a la provincialització del país.
Com deia el compatriota Segador de Farners, fins i tot el Felip Puig s'hi està deixant la pell. I és que si no votem CiU no fotrem al Duran, sinó a tot Catalunya.
I encertat l'article del Salvador Cot. No només hem d'evitar que el PP sigui la segona veu dels catalans a Madrid. Tampoc no ens podem permetre el luxe de renegar del Montilla i del tripartit aquí, als blogs, i després no tenir l'acte de coratge i sacrifici d'anar a les urnes i dir-ho ben alt i clar.
Molt bé, amic David, tens raó, que la Cunillera sigui la cap de llista més votada de Lleida fa molta pena, Ara bé...
Qui ens assegura que donar un diputat més a CiU per Lleida farà que canvii res de substancial al nostre voltant? Qui ens assegura que aquest diputat farà que l'ofensiva contra l'autonomia catalana quedi en no res? Qui ens assegura que aquest diputat farà que el CGPJ i TC deixin d'actuar de forma totalment polititzada?
Qui ens assegura que aquest diputat ens salvarà la llengua i el país? Qui? En Duran? Jo no hi confio, en aquesta persona.
En canvi, no votant Duran puc estar col·laborant en evitar que continuï fent de contrapès nacionalment tebi dins de CiU, i contribuir a que CiU o CDC es decideixin d'una vegada que volen ser de grans. I a mi em sembla més factible això darrer que el primer que he demanat. Per tant, ho tinc clar. Res de votar a una CiU nacionalment eixarreïda. A més, mai he amagat que si ERC es comportés com un partit independentista, els votaria a ells. I no els vaig votar el 2003, perquè un amic de dins d'ERC em va jurar i perjurar que votar ERC era votar Maragall (i mai li estaré prou agraït per avisar-me). Encara puc suportar les tebieses d'en Mas per entrar a la Generalitat, però és que amb en Duran no hi puc, ho sento, representa tot el que fa allunyar-me de CiU, tots els defectes i totes les desgràcies d'aquesta federació que tant bé ha fet al país. El Duran és el cantó fosc de CiU. És el cas Treball. És els meus professors de dret que ens feien classes en castellà mentre lluïen d'haver estat director general amb CiU i de ser oficials de l'exèrcit ecspanyol. És els mitxelins. No puc votar-lo.
I si Catalunya s'esfondra pel meu vot, és que ja estava massa fotuda per somniar a reparar-la.
Benvolgut David,
Vols dir que en comptes d' apel.lar a la responsabilitat dels electors, no hauries de clamar perque els candidats i les organitzacions s' hi aboquessin una mica?
Mobilitzèssin en comptes d' anestessiar el personal?
En Felip Puig que anomenes, jo fa setmanes que no en sé res...i mira que el trobo a faltar...vist el panorama.
On són tots?
Veig en Duran, convel.lescent, i en Ridao abandonat... clamant sols i desvalguts.
Què collons els dona l' embustero a CiU i ERC? encara se' l creuen?
Rumia-hi,
Cesc.
Jo no formo part de la cúpula dels partits polítics. Sóc un elector més, i parlo amb la resta d'electors que no tenim, individualment, cap poder decisori sobre els partits.
Ja vaig dir ahir que la campanyeta que està fent CiU és, certament, mooolt mediocre. Però d'aquí a diumenge hem de fer pinya, no pas pels polítics, no pas pel Duran, que no és precisament sant de la meva devoció, ni per aquest ni per aquell. No es tracta d'un diputat més o menys (que també), sinó de mantenir la dignitat del país. El país som nosaltres, no el Duran ni ningú altre. Som nosaltres els que ens l'estimem i som nosaltres els que, quan els polítics fan figa, han de salvar els mobles.
Aquesta situació em recorda a la del futbol. Els bons aficionats del Barça són aquells que, mentre s'està jugant el partit, aplaudeixen, animen i encoratgen els seus jugadors, encara que el joc que estan fent sigui infumable. No pas perquè siguin fans del Ronaldinho, l'Eto'o o el Deco, sinó perquè s'estimen el Barça com a institució, formen part del seu sentiment i el defensen.
Un cop acabi el partit, llavors traiem els mocadors, xiulem, demanem dimissions i tota la pesca, però ara mateix, minut 40 de la segona part, Barça 1, Madrid 2. Ens estan guanyant a casa nostra, i estem jugant fatal. Però sempre podem marcar un gol, encara que sigui amb el cul, i forçar l'empat. No podem permetre que ens passin la mà per la cara a casa nostra.
Un bon resultat de CiU a Lleida i a Catalunya pot fer que el PSOE hagi de dependre del vot dels catalans, i d'aquesta manera podem millorar, i molt, el nostre autogovern, podem frenar la retallada que el PSOE prepara de l'Estatut al TC, i es poden aconseguir moltes coses. Nosaltres tenim l'arma dels vots per frenar l'espanyolisme. Que a Lleida, el dia 9, surti el mateix color de Badajoz, o que en surti un altre de diferent: ni vermell ni blau, ni PP ni PSOE, ni Espanya ni Espanya: Catalunya! I aquesta obligació de mantenir la nostra personalitat nacional no és només dels nostres polítics. També és de tots nosaltres. Si ens arronsem, tot això que vols de provocar catarsis i més històries, en un context rabiosament espanyol (PSOE quasi-majoria absoluta, Montilla Prezideng) només pot acabar com el rosari de l'aurora.
Benvolgut David,
No et pensis pas que jo estic pel desànim i la desmobilització. Ans al contrari.
Fixa 't si n' estic de preocupat que m' he deixat passar el plaç de votar per correu...per indecidit, i ara he hagut d' aplaçar un vol que m' ha costat gratar-me la butxaca. Dilluns em costarà trobar cava, però tranquil que s' hi s' ho val el trobaré.
Espero i desitjo que tota l' adrenalina que ara gastes fent la feina que haurien d' estar fent les respectives direccions, a partir de dilluns la destinis a escapçar-los. El que esteu fent la gent del Cimera i d' altres blocs no té preu, però no el té perque qui l' hauria d' estar fent no la fa.
És només això el que apuntava.
Som com Cal.
Cesc.
L' Oriol votarà en consciència, tranquil. Ja veuràs com al final comptat i debatut el Pais estarà a l' alçada. Malgrat les direccions.
Que el PRC faci la campanada que va fer C's, a mi no em desagraderia pas gens. Molt millor que blancs i nuls.
David, m'ha agradat el teu símil futbolístic, i si em permets seguir-lo, et diré que per mi ha arribat el moment de escollir: O passo d'anar al camp, i així contribueixo a que cada cop estigui més buit, o em sumo a l'esbroncada, amb l'esperança que així reaccionin i fotin fora de l'equip a un parell de paquets que fa massa que arrosseguem.
Avui el Jaume ha escrit la millor síntesi de la campanya:
En aquestes eleccions ens juguem que el nacionalisme entri en crisi, o bé que hi entri el tripartit.
Oriol, m'apunto a esbroncar votant. Crec que un resultat massivament nacionalista els deixaria blancs, però amb cap per córrer i amb una responsabilitat per acomplir. Retirar-los les cartes, és matar el teu missatger i entregar-les a l'enemic.
David, el Duran está fent una mala campanya i ell ho sap, però ja li cantaran les 40 de portes endins. Ara no votar-lo és castigar-nos a nosaltres mateixos, tens raó. Qualsevol resultat inferior als 18 diputats que tenia CiU abans de deixar-lo ser cap de llista sempre serà un fracàs.
De totes maneres cada dia estic més d'acord amb el Cesc, CiU arribarà als 16 amb facilitat. Fa temps ja ho deia, i no us ho crèieu, hi ha molta gent es passa a CiU que no ho havien fet mai, us ho juro. És una de les gràcies del Duran, que els convergents el voten per sentit de la responsabilitat i, com que no genera odis entre els no-convers, molts altres que tenen mania al Mas troben en Duran l'oportunitat de votar CiU.
És una de les gràcies del Duran, que els convergents el voten per sentit de la responsabilitat i, com que no genera odis entre els no-convers, molts altres que tenen mania al Mas troben en Duran l'oportunitat de votar CiU.
Benvolgut Joliu, acabes de dir una veritat com un temple. Fa unes hores parlava amb uns amics i és exactament com tu dius. Aquests són d'Esquerra, no els agrada l'Artur Mas però en Duran sí i els agrada la campanya que està fent (suposo perquè és dels pocs que no tira fang als altres). I sabien de sud-americans afincats de fa temps i nacionalitzats que votarien CiU. Molts immigrants no espanyols entenen el discurs de CiU de defensar els interessos d'aquí, i en Duran els cau bé.
Pot ser que les discrepàncies entre Duran i Mas siguin calculades, i busquen el que dius: atreure votants que no voten habitualment al Parlament. No és el mateix fer una campanya a les eleccions catalanes que a les espanyoles. L'Artur Mas ha d'accentuar més el perfil nacionalista de CiU perquè els altres votants, o bé senzillament no hi van, o si hi van és perquè se senten socialistes i els votaran fins a la mort.
També crec, com tu, que a hores d'ara a Ciu ja saben que hi ha coses que han fet malamant, i no tan sols a la campanya. Estic segur que la rectificació hi serà. i Esquerra també haurà de rectificar. Si el nacionalisme, en conjunt fa un bon resultat, aquest cop no el poden malbaratar. Ja hem fet prou el ruc, tots plegats.
El que no pot ser és que ens passi com a Constantinoble, que tenien l'exèrcit del soldà a les portes de la ciutat i, convençuts com n'estaven que les muralles no caurien, encara s'entretenien a parlar del sexe dels àngels, en lloc d'agafar les armes i lluitar. I així els va anar.
Compatriota Oriol, no passis d'anar al camp: vota, encara que sigui PRC. L'únic vot realment inútil és aquell que no s'exerceix.
Jaume,
Aniré a votar, això segur. Però en Duran em sembla pa per avui i gana per demà.
Si el problema de Convergència és que en Mas cau malament, doncs o haurem de fer una campanya d'imatge per contrarrestar la propaganda negativa que en fan els sociates, o l'haurem de canviar. La resposta en les properes eleccions al Parlament.
Per cert, tan de bo m'equivoqui, però CiU, 16 escons, ni farts de vi. Si repetim resultats, ja es poden donar per satisfets.
Bé la meva porra ja la vaig fer fa temps, he, he...
Publica un comentari