Ecspanyoles 2008. Majoria absoluta de ZP, ja!
Avís: article no apte per a cardíacs.
Compatriotes, seré molt concís. El millor que ens pot passar a tots plegats el diumenge és que els sociates escombrin i aconsegueixin una abassagadora majoria absoluta. Eps, i no faig conya, ni pretenc ser irònic. No, no, estic convençut que això és el que ens cal: el poder absolut en mans de la Secta; la Neofalange, segona força a Catalunya; CiUT baixant un parell de diputats i ERCM perdent el grup propi... De llarg, aquest és l'escenari òptim per:
-aconseguir que caiguin del tot les màscares del farsantisme sociata,
-obrir els ulls a moltes ànimes de càntir,
-eixamplar el sobiranisme, el catalanisme, l'independentisme...
-remoure les bases d'Esquerra,
-fer trontollar el tripartit,
-trencar la baralla a can CiUT.
Per tant, anuncio que votaré el Partit Republicà Català perquè tinc ganes de donar un cop de puny a la taula. Perquè no em dóna la gana de que el meu vot serveixi per investir el Gran Farsant de president (ni que sigui ecspanyol), i això és pel que s'acabaran barallant Duran i Ridao. Perquè una majoria relativa del PSOE amb suports puntuals o pactes de govern significa quatre anys més d'inexistent avenç nacional i mediocre peixalcovisme. Perquè si tot continua com aquesta legislatura, d'aquí a quatre anys estarem exactament on som ara, instal·lats en la entre la indigència política i el coformisme nacional. Perquè només un desastre d'aquesta magnitud pot trencar esquemes, ajudar a fer foc nou.
Perquè... qui millor que els sociates per vexar-nos i despertar noves consciències nacionals? Perquè... què millor que una majoria absoluta de la Secta per poder fer callar més boques el dia que la situació nacional sigui insostenible justament per culpa dels sociates? Perquè... quant de temps ha de passar fins que ens decidim a canviar l'actitud mesella dels nostres anomenats líders polítics? Perquè... des de quan ens creiem que al Congreso els diputats catalans poden fer caminar aquest país cap endavant?* Perquè... com, si no, farem entendre a convergents i republicans que s'han d'entendre d'una punyetera vegada?
No volíeu caldo? Doncs, teniu, dues tasses. Majoria absoluta de ZP, ja! Després plorareu, però és el que us heu guanyat a pols després d'una campanya merdosa, mesquina, covarda, farcida de tàctica i buida d'ambició. Aquest país té els governants que es mereix? Està clar que sí, vista la demografia sociata que habita entre nosaltres. Els votants catalanistes tenim els líders que ens mereixem? No ho crec.
(*): Només un parell de legislatures van servir d'alguna cosa (1993-1996 i 1996-2000). És clar que aleshores hi havia un personatge anomenat Pujol i aquí almeys teníem un govern amb cara i ulls que, tot i que no cap a la independència, tenia un rumb nacional ben definit. Ara, com sabeu, la situació no és ben bé la mateixa. Des de l'any 2000, els grups parlamentaris catalans al Congrés només han anat a Madrid a pastelejar.
Compatriotes, seré molt concís. El millor que ens pot passar a tots plegats el diumenge és que els sociates escombrin i aconsegueixin una abassagadora majoria absoluta. Eps, i no faig conya, ni pretenc ser irònic. No, no, estic convençut que això és el que ens cal: el poder absolut en mans de la Secta; la Neofalange, segona força a Catalunya; CiUT baixant un parell de diputats i ERCM perdent el grup propi... De llarg, aquest és l'escenari òptim per:
-aconseguir que caiguin del tot les màscares del farsantisme sociata,
-obrir els ulls a moltes ànimes de càntir,
-eixamplar el sobiranisme, el catalanisme, l'independentisme...
-remoure les bases d'Esquerra,
-fer trontollar el tripartit,
-trencar la baralla a can CiUT.
Per tant, anuncio que votaré el Partit Republicà Català perquè tinc ganes de donar un cop de puny a la taula. Perquè no em dóna la gana de que el meu vot serveixi per investir el Gran Farsant de president (ni que sigui ecspanyol), i això és pel que s'acabaran barallant Duran i Ridao. Perquè una majoria relativa del PSOE amb suports puntuals o pactes de govern significa quatre anys més d'inexistent avenç nacional i mediocre peixalcovisme. Perquè si tot continua com aquesta legislatura, d'aquí a quatre anys estarem exactament on som ara, instal·lats en la entre la indigència política i el coformisme nacional. Perquè només un desastre d'aquesta magnitud pot trencar esquemes, ajudar a fer foc nou.
Perquè... qui millor que els sociates per vexar-nos i despertar noves consciències nacionals? Perquè... què millor que una majoria absoluta de la Secta per poder fer callar més boques el dia que la situació nacional sigui insostenible justament per culpa dels sociates? Perquè... quant de temps ha de passar fins que ens decidim a canviar l'actitud mesella dels nostres anomenats líders polítics? Perquè... des de quan ens creiem que al Congreso els diputats catalans poden fer caminar aquest país cap endavant?* Perquè... com, si no, farem entendre a convergents i republicans que s'han d'entendre d'una punyetera vegada?No volíeu caldo? Doncs, teniu, dues tasses. Majoria absoluta de ZP, ja! Després plorareu, però és el que us heu guanyat a pols després d'una campanya merdosa, mesquina, covarda, farcida de tàctica i buida d'ambició. Aquest país té els governants que es mereix? Està clar que sí, vista la demografia sociata que habita entre nosaltres. Els votants catalanistes tenim els líders que ens mereixem? No ho crec.
(*): Només un parell de legislatures van servir d'alguna cosa (1993-1996 i 1996-2000). És clar que aleshores hi havia un personatge anomenat Pujol i aquí almeys teníem un govern amb cara i ulls que, tot i que no cap a la independència, tenia un rumb nacional ben definit. Ara, com sabeu, la situació no és ben bé la mateixa. Des de l'any 2000, els grups parlamentaris catalans al Congrés només han anat a Madrid a pastelejar.
49 comentaris:
Amic Mestres, és una opinió respectable, però crec que equivocada. Jo em quedo amb la que ens donava ahir un dels meus comentaristes de capçalera, en Joan Oliver.
A les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, CiU va demostrar que no es complia el guió tripartit que establia que, allunyada del poder, es desfaria com un bolado. A les eleccions de diumenge, ha de demostrar novament que és una força política central a Catalunya. Això passa per millorar els resultats de fa quatre anys i mantenir-se com a segona opció més votada. Si ho aconsegueix, tindrà oxigen per arribar fins a les properes eleccions catalanes, si no, el tripartit sortirà reforçat, siguin quins siguin els resultats de les altres forces. No hi ha res que cohesioni més que la perspectiva d'eliminar l'enemic comú.
Si ara CiU punxa, no sé si tindrà prou força per a oposar-se a una sentència desfavorable sobre l'Estatut. I és molt probable que si el Montilla avança les eleccions CiU i ERC ja no obtinguin la majoria. Pot passar molt bé el que ens diu l'Olivé en aquest altre paràgraf.
CiU va apostar per pactar el nou Estatut in extremis amb Rodríguez Zapatero. Va ser una aposta arriscada que li hauria pogut sortir bé si hagués recuperat el govern de la Generalitat i hagués aconseguit un desplegament raonable del text pactat. Com que no s'ha produït ni una cosa ni l'altra, el pacte de l'Estatut pesa com una llosa damunt les espatlles de la federació. Ben aviat sabrem què en pensa el Tribunal Constitucional, de l'Estatut. En aquell moment CiU haurà de triar. Si es referma en la via autonomista acabarà esdevenint l'aliat natural del PSC, que només haurà d'esperar a tenir més escons que ells per integrar-los al govern.
L'alternativa és:
Si opta, en canvi, per la via sobiranista, CiU haurà d'entendre que cal una redefinició global del panorama polític i que hipotètics canvis a Esquerra no li resoldran els seus problemes.
Jo crec que és més probable que es decanti per la segona opció si ara aguanta el cop. Si pateix una desfeta, a Artur Mas li costarà molt més de resistir les pressions de Duran i els roquistes (i els cants de sirena socialistes).
El 2004 CiU va obtenir els pitjors resultats en unes eleccions al Congrés de Diputats des del 1979, quan amb una UCD encara potent en tenia 8. El 1982, en plena onada socialista, va obtenir 12 escons i a partir d'aquell moment va consolidar el milió de vots amb representacions que oscil·laven entre els 18 escons del 86 i el 89 i els 15 del 2000. Els 10 diputats i 829.046 vots del 2004 podrien ser vistos com un resultat conjuntural, fruit dels atemptats i tot l'espectacle posterior. Si així fos, ara s'hauria de recuperar de forma significativa. No sembla que sigui el cas. El més probable és que els resultats de diumenge confirmin que a CiU li cal una renovació profunda per seguir sent la gran força política catalanista.
Entenc que la tesi del Joan Olivé és que no cal que baixi més perquè la renovació s'imposi. Si treu 10 o 12 diputats, per exemple, s'ha de considerar també com un mal resultat. Això és justament el que hem defensat molts en aquest fòrum. Però el que tu proposes, Amic Mestres, és una debacle i amb el que tenim pendent (sentència del TC, negociació del finançament) tampoc no convé gens, sinó que seria contraproduent.
Entre 10 i 12 diputats, qui en sortirà tocat és en Duran. El problema, és qeu per sota dels 10, en sortirà tocat també l'Artur Mas. Amb una CiU escapçada, Zapatero tindrà les mans lliures per a retallar el què vulgui. I no tindrà oposició efectiva. Si això passa, la meva aposta és que el nou finançament serà pitjor que l'actual. L'haurem cagat pel corbatí, igual que el 1936.
Ara, com que ni tu ni l'Oriol ja no canviareu d'opinió, espero que almenys feu un paper digne.
P.S: Gran article, el de l'Oliver
L'amic mestres es podrà equivocar, però no és un xoriço.
Chapeau pel post.
Aquests cops de geni queden molt bé. Semblen un acte de dignitat, una drecera per acabar amb la mediocritat. Però res més lluny de la realitat.
Normalment, els camins més profitosos solen ser els més feixucs, els més densos de recórrer, però cal fer-ho. Votant blanc, PRC, nul, abstenint-se,... personalment hom es queda amb la consciència molt neta. Però al país és allò que menys li convé.
Molt queixar-nos del Montilla, però a la que podem moure-li la cadira, renunciem a fer-ho. L'anestèsia tripartita està començant a afectar-nos a tots. Si ara no ho arreglem, les coses aniran a pitjor. Com volem fer renovacions i històries si amb una participació a Catalunya del 70%, dos terços dels catalans voten PPSOE?
Jo no vull suïcidis romàntics. No li donaré aquest gust al Tripartit, al Montilla, al Carod, al ZP, als espanyols i a la mare que els va parir tots plegats.
La majoria absoluta del PSOE, és un risc molt més real del que us penseu, i com diu en David, el romanticisme está molt ben vist pels nostres adversaris. Veig el PRC amb molta simpatia, però, com deia el President Pujol, ara no toca, és més, en un acte fet a Palafrugell pel PRC, em vaig permetre la llibertat d'exposar-lis els motius pels que, malgrat aquesta simpatia que em produeixen, i que no tanquen les portes pel futur, ara em deixaré de "cabories" i votaré CiU. Al senat, ja son figues d'un altre paner, dos (x) a CiU i una al PRC. Decidit.
El que hi ha en joc, no és cosa de romanticismes esterils. Els espanyols, son més intel.ligents que nosaltres i no es deixen arrosegar per aquestes "collonades", ells van per feina, per aixó, ells tenen un estat propi i nosaltres no.
Hi ha algun metge a la sala? Li poden injectar tranquilitzants a l'Amic Mestres?
Hehe... anònim. No et preocupis, estic bé. Reconec, però, que ahir a la nit quan vaig escriure el post estava una mica exaltat.
Benvolgut josep-empordà. Sóc conscient que els sociates tenen la majoria absoluta a tocar. És més, tinc la sensació que l'aconseguiran.
Mireu el Sant Jordi, ahir. En un país normal, després de 4 anys sotmesos a un govern sociata, on hi ha hagut de tot (apagagades, caos de rodalies, ave que no arriba, rebaixes estatutàries, barris enfonsats, mofa fiscal, rifes pressupostàries, etc...), ZP s'hauria d'haver quedat sol al míting d'ahir. O com a mínim, s'hi hauria d'haver anat per tirar-li tomàquets. En canvi, el PSC va omplir el Sant Jordi amb la punta de la polla. Que ahir el ZP tingués el palau de gom a gom és un insult a la nostra intel·ligència.
Ara bé, és un risc aquesta majoria, com tu dius? Potser sí, però des del meu punt de vista, un risc necessari, hi hem de passar.
Em parleu de romanticisme... i jo us parlo de servilisme. Jo no em conformo, i vosaltres us feu trampes al solitari.
(continuo)
Amic Mestres,
crec que us equivoqueu. Voler una majoria absolutat dels socialistes es tan com desitjà la desfeta del país.
Compatriotes, d'entrada deixeu-me dir que ni amb el post ni amb els comentaris que faré tot seguit, pretenc convèncer ningú. Només exposo els meus motius, les meves raons per creure que el que ens convé és que una "apissonadora" ens passi pel damunt.
Reprenc el tema del romanticisme, i els cops de geni. Dieu que la meva acció serà estèril. És que teniu motius per creure que la vostra acció serà més fèrtil? Pregunto. Que els espanyols són més intel·ligents que nosaltres és evident. Sobretot si els seguim el seu joc lamentable. Som uns rucs, i només veiem la pastanaga. "Ara cal votar més que mai perquè ens hi juguem molt". Fals!!!! Sempre ens hi hem jugat molt... i mai no hem fet res.
A mi la cançó de l'enfadós, m'esgota. No em ve de gust estar quatre anys més tibant-me dels cabells perquè els diputats catalanistes es rifen l'aprovació dels pressupostos a canvi de res.
El vot al PRC serà testimonial, ho sé (tot i que no descarto la campanada, en aquest sentit). Però l'important no és això. L'important és que surto de la dinàmica suïcida del "votar mal menor".
Perquè, companys, suïcida no és la meva opció. El que és un suïcidi és continuar caminant per uns viaranys que ja sabem on van a parar.
Amic Jaume, l'Oliver també és un dels meus articulistes de referència. Però no sempre hi estic d'acord.
Que CiU es decantarà per la segona opció, sembla evident,l sobretot tenint en compte com planteja l'Oliver les dues opcions: o et fas sociata, o et converteixes en heroi nacional. L'opció és de calaix.
Però ull! CIU només entendrà "que cal una redefinició global del panorama polític i que hipotètics canvis a Esquerra no li resoldran els seus problemes" si els resultats són incontestables. Perquè no seria la primera vegada que aconseguim maquillar una derrota sense pal·liatius, oi?
I no pateixis, Jaume, si CIU en treu 10. Duran aguantarà. Si n'aconsegueix 12, treurà pit. En canvi, si baixa a 9 o 8, Duran en sortirà escaldat i es retirarà. Ja està, ja haurem obert la porta per la renovació a CiU. Penseu que en dues eleccions en Duran haurà fet retrocedir 6 o 8 escons a CiU al Congrés. Un fracàs absolut.
I el TC, que ens tombi l'Estatut! És clar que sí. Com pitjor ens vagi, millor ens anirà!!! L'independentisme creixerà, i els partits en prendran nota, i actuaran en conseqüència.
Salut!
Amic Mestres, el teu argument em sembla respectable, però em quedo amb la del Sostres, que ho expressa amb la seva contundència habitual:
"(...) Ja sé que podia haver-ho dit abans, ja sé que aquest discurs el podia haver fet, me’l podia haver fet abans, molt abans, fa molt de temps. Però m’he esperat a l’últim moment per deixar clar el fàstic i el deure, la repugnància i la militància. Em farà fàstic votar Duran. Però encara em faria més fàstic no votar Catalunya, és a dir, Convergència, perquè Convergència és l’únic partit seriós que ens representa. Ho sento pels votants d’Esquerra, que no en tenen cap culpa. Però tu no pots reclamar-te independentista i fer Montilla president. Ho sento, fora, adéu. Em repugna Duran, és el nostre Zaplana, du la mentida escrita a la cara. Però ni en nom dels meus fàstics no puc negar-li al meu país el meu vot. Sense Catalunya, el PSOE no guanya. No els votis. No li regalis a Espanya més cadenes encara per encadenar-nos".
Gràcies, popota. Per entendre'm, almenys. Sóc conscient que avui rebré de valent al blog, hehe...
Mestres, allà tu i la teva consciència prosociata. Però sid esprés de veure la portada del TBO i els discursos d'ahir d'aquella colla de sectaris encara creus que el millor és una majoria absoluta d'aqusta turba i una desfeta dels partits nacionals és que, definitivament, t'has passat a les drogues dures.
I això no pot ser bo, company.
Bravo! Un post valent, sí senyor. Fa dies que us segueixo i fins ara no havia fet cap comentari. Però és que avui he llegit l'article i m'hi he vist reflectit. Fa mesos que penso que si no movem peça nosaltres, no ho faran els partits. Enhorabona!
Paulí Roqué. Mataró.
Anònim, jo no veig que l'Amic Mestres sigui prosociata. Llegeix bé, i llegeix entre línies. Crec que més antisociates que en aquest fòrum no els trobaràs enlloc.
Amic Mestres,
Jo tenia intenció de mirar de fer-vos arribar un tribuna extra per expressar-vos els motius que faran que vota al PRC. Però no cal. Has fet un escrit brillant, molt més brillant del que jo hagués pogut fer, i que subscric plenament. Per pastelejar no cal el nostre vot. Estic amb tu.
Només ens faltaba en Xavier Sala i Martin a La Vanguardia d'avui, demolidor!. El cas és que com a lliberal que soc, m'escolto en Sala i Martin, i reconec que m'ha deixat descol.locat.
La Mare de Deu!!. Socors!!.
Sento compartir la teua desil·lusió, i també la voluntat de canvi entre les forces sobiranistes, jo em miro con ho fan els bascos.
Però crec, com diuen en jaume, el Josep Empordà i altres, que no podem permetre-ho. Tinc la sensació que, si passa, ens trobarem amb un escenari com a l'Ajuntament de Barcelona, Girona o Lleida, on, per molt malament que ho facin, per majories molt relatives que treguin, sempre, sempre, acaben governant. I vinga clientelisme, i fot-li.
Així que jo, que sóc militant de CDC, i que espero una neteja de dalt a baix al Congrés, votaré CiU. La patacada dels nacionalistes és el que esperen als espanyolistes, així que no els ho podem facilitar.
Com no podria ser d'una altra manera respecte d'aquest post, discrepo totalment del Mestres. Ja ho vaig dir fa temps: amb la pinça al nas perquè el Tumor em fot mooooooooolt de fastiguet, però aniré a votar CiUt perquè és la millor manera de defensar Catalunya. I això és així perquè només puc refiar-me ara per ara de la federació nacionalista per a collar els sociates en cas que el Gran Farsant no tregui una majoria àmplia. Votar ERCM, a aquests alçades, ja és evident que és el mateix que votar Secta. I votar Secta, per principi, és atacar Catalunya. A la gent de la LOAPA, dels GAL, dels que van voler fotre el president de la Generalitat a la garjola, els del Guerra, l'Ibarra, el Bono, l'ecspanyola de la De la Vega o del tarat del Jordi Sevilla. Jo a aquesta gent, ni que la dicotomia fos entre ells i la neofalange (que no l'és perquè aquí afortunadament hi ha més opcions), jo no els votaria mai. Abans faria una cosa que mai he fet per convicció democràtica: quedar-me a casa.
No confio gens en què ERCM faci cap tipus de cop de cap perquè la Secta tregui majoria absoluta. Ningú hi hauria de creure. I no crec tampoc en reaccions espontànies de rebot democràtic entre els nostres conciutadans. També ho havien de fer pel tema Carmel, i mira. També es suposava que ho farien després d'aquesta legislatura, i mira, al final potser malgrat tot això fins i tot recullen algun vot de més com el del Mestres. Però el meu no.
Amunt i crits!
A mi el que em preocupa del post del Mestres és que ell, en època electoral, sempre té uns pàlpits que s'acaben complint.
Garrigosa, el Mestres no diu enlloc que votarà ERC.
M'interessa el debat. Però veig que ningú hi entra de ple. No creieu realment que una majoria abosluta del PSOE farà trontollar el tripartit? I Mestres, tu per què creus que sí?
No, no!! Garrigosa, si justament el que vol el Mestres és que els sociates treguin MAJORIA ABSOLUTA!! Així que de collar-los al Congrés, com tu dius, res de res. S'ha tornat boig, o què?
A mi tot això del PCR i les CUP em recorda el mateix que va fer Esquerra respecte CiU: "Jo soc més pur". Nyerros i cadells. La biga i la busca. Sempre hi ha algú "més pur". Com sempre hi ha algú "més d'esquerres" (ICV viu d'això). Toc d'atenció? No hi crec. També es va dir que els mals resultats d'Esquerra a les municipals serien un "toc d'atenció" i no van canviat l'estratègia: fer President algú del PSOE per carregar-se CiU. Crec que la propera legislatura serà com la que acabem de deixar. Governa el PSOE amb pactes per ací i per allà. L'Estatut? No el tombaran però l' "harmonitzaran". A més, l'Estatut ja pot dir el que vulgui, atès que si no hi ha voluntat política, no es desplega i no passa res. El PSC no té cap força. Ha quedat demostrat que els vots són de Zapatero i no de Montilla (en el fons són gràcies al PP, però en fi). El tripartit? Anar-hi anant. Qui dia passa, any empeny. No crec que un mal resultat d'ERC tingui conseqüències. Primer argument: "són unes eleccions espayoles; el nostre electorat 'passa d'Espanya', per això no ha anat a votar". I, en el fons, Esquerra ja ha fet una aposta estratègica de llarg recorregut: ni aigua a CiU i a esperar que es barallin i desapareguin. Generacionalment, per a Carod, ja és la darrera aventura política. Puigcercós ja no pot fer-se enrere després de cinc anys. Cantaria massa. Tan sols hi ha una esperança, però a llarg termini: un cert fastigueix dels catalans en veure els socialistes arreu amb voluntat d'apropiar-se de tot allò que es mou fent gala del seu tradicional doble llenguatge i doble discurs esfereïdor. Cal treballar per desmuntar els tòpis dels progressisme oficial institucionalitzat.
amic joan t., jo tampoc he dit per enlloc que en mestres apunti maneres de votar ERCM. El que sí que dedueixo del seu poSt i pel que sé del que he parlat amb ell és que una de les coses per les que justifica la seva defensa d'arrassada sociata és que un escenari amb ZP de majoria absoluta farà veure als d'ERCM que no poden seguir amb el Tripi i tal. I jo no trobo que els d'ERCM estiguin capacitats per veure res amb uns mínims de lògica i de seny. Històricament i fins a data d'avui n'han donat provades mostres.
Ben dit, Mestres. Ja n'hi ha prou de mesellisme. Pactes puntuals aquí i allà... això no ens treurà del pou on estem ficats. Cal una renovació profunda, i no veig altra manera que castigant-los a tots, i castigant el país si cal. No caiguem en l'error de molts pares d'avui en dia, que opten per no renyar ni castigar els seus i s'inventen parides com el racó de pensar... Els nostres polítics han d'escarmentar, passar-ho malament, ser renyats i castigats. Només així reaccionarem!
Que els socialistes estan a prop de la majoria absoluta és evident, donat que se'ls pot sumar el vot de la majoria dels partits minoritaris (els únics que se'n podrien desmarcar, ideologicament parlant, serien CC i el PNB).
ERC els tornarà a donar suport a canvi de res i CiU els tornarà a donar suport a canvi d'un càrrec d'en Duran.
L'aposta de l'Amic Mestres pel "rebentem-ho tot" és valenta, comprensible i, fins i tot, lògica. I no faré un "però" perque no hi ha "peròs" que valguin en aquest cas. CDC no s'ha renovat després de l'anunciada "Casa Gran" i, per tant, li cal una aposta pel sobiranisme desacomplexat. Ara bé: Existeix el perill de que una patacada molt forta en aquestes eleccions de CiU provoqui una ocupació perpètua per part del PSC de l'espai anomenat "catalanista" que és un terme que no vol dir res, ja que tan catalanista pot ser en Carod com en Piqué. CiU no té el coixí del poder i, en conseqüència, també podria començar un procés de dissolució (i no només per la separació amb UDC, sino en un sentit més ampli: la desvinculació de molts catalans que veurien que, a part del fet de no poder accedir a cap parcel.la de poder, cosa que podria ser circumstancial, podria entendre que també es perd el suport de la majoria de la gent).
La pèrdua del grup parlamentari d'Esquerra (antigament anomenada ERC) podria produir un canvi de rumb en el proper congrés, però tampoc això no és segur, precisament per la raó contrària a la de CiU: ells (especialment els quadres dirigents) són al poder i costarà Déu i ajuda per a treure'ls-en. S'hi està molt bé a sopluig.
Per aquesta raó, tot i recolzar aquesta postura de l'amic Amic, jo no l'exerciré (bé, només ho faré en part, ja que al senat no votaré UDC i votaré el PRC). Reconec que aquest vot serà per por (por a que el daltabaix sigui definitiu pel futur de Catalunya). I ho faré amb la pinça al nas (sé que hi ajudaré a que hi entri una monja d'Unió, la núm. 2 per Girona). És un dilema patètic: els pets o la merda.
Perdona Garrigosa però t'havia entès malament. Quan he llegit això:
Pere Garrigosa ha escrit: "Votar ERCM, a aquests alçades, ja és evident que és el mateix que votar Secta", pensava que et referies al post del Mestres. Estic d'acord amb tu que Esquerra no reaccionarà ni així, però és possible que els crítics tinguin més arguments per tombar l'actual direcció de cara el congrés del partit.
Us poso un enllaç a un resum de l'article d'en Sala i Martín. . És molt interessant i molt coincident amb el que avui apunta en Mestres.
Hòstia, amic Mestres, no fotem!!!
Em quedo amb l'article del Sostres que ha publicat l'anònim i el de l'Oliver.
Però Déu n'hi do l'article del Gran Sala-i-Martín que comenta l'anònim anterior (perquè no us poseu noms!!!??). No sabia que el Duran havia dit lo dels lliberals??!! Què és d'esquerres ara aquest??!! Cada vegada em costa més votar-lo.
Pero el votaré.
En Sala-i-Martin no sempre ha coindidit amb CiU. Em sembla que no va votar l'Estatut.
Mestres,
els teus arguments són dignes del millor Carod: Donarem tot el poder al PSOE per què així es convertiran al catalanisme" Els resultats ja els veus: Montilla.
Segons els teus arguments, és com el tio que no es troba gaire bé i diu: doncs, em suicido, així no patiré"
Tant per tant, fem-nos espanyols, no? Així no haurem de patir pel país.
Déu meu, el nacionalisme s'està tornant boig: majoria absluta del PSOE, vot en blanc, etc...
Només hi ha una solució i ja està inventada: votar a un partit nacional que no depengui de ningú: CIU
Amic Mestres, em fas por! Coincideixo amb el president Oteji, deus tenir alguna cosa de bruixot. L'altra vegada vas "visualitzar" el Montilla de President i la vas encertar.
Com en Josep d'Empordà, també penso que al final el PSOE quedarà prop de la majoria absoluta. És més, tal com han anat les coses, estic per pensar que el PP i el PSOE ja ho tenien tot arreglat de fa temps: p. ex. l'eliminació de Gallardón, el segon debat de Rajoy, o les declaracions de Pizarro a Girona. Sembla com si Rajoy s'hagi autoimmolat per tal que Zapatero tingui marge per a permetre una bona retallada del TC. Tot sigui per la pàtria...i que la sentència del TC ja hagués estat pactada...a canvi d'haver-la posposada per a després de les generals.. Em temo que això ja és inevitable. Morta la cuca, mort el verí, que diuen.
Si el que pretens és que salti en Duran, això ja és un objectiu més concret. Pensava que demanaves una catarsi total a CiU.
Obrir una crisi i canviar l'Artur Mas ara seria fatal (en d'altres comentaris parlaves d'en Laporta, crec): en Montilla ho aprofitaria per avançar les eleccions i, molt probablement CiU i Esquerra ja no farien majoria. El resultat seria una sociovergència amb una CiU molt condicionada pel PSC. Un desastre.
Efectivament, la campanya de CiU ha estat tacticisa. Crec que fa temps que tenen decidit el resultat que han de fer. La qüestió és, quin és? Sobre les xifres, en podem parlar. Després de posar les d'abans m'hi he repensat: amb 12 diputats Unió en tindria cinc i podria tenir grup parlamentari. Llavors, com dius molt bé, en Duran treuria pit. Però el problema de baixar, és que el PP no ens passi davant. Ara si tu tens informació que els altres no tenim... llavors callo. I com expliques la campanya que ha fet en Duran? Perquè hauria de voler baixar si això li pot costar la retirada?
Un altre problema, és el que diu en Puigvert (i també l'Oliver a l'article). Si CiU fa un mal resultat pot deixar de ser un partit central. Imagina, a més que Esquerra en treu 7. Per a cagar-s'hi! Llavars en Montilla pot aprofitar per ocupar l'espai de CiU i marcar paquet en el tema del finançament per a presentar-se a les eleccions com el nou "conseguidor".
Vaja, que per carregar-nos en Duran no acabem fent un pa com unes hòsties.
Jaume:
En Sala i Martín va dir fa anys en un article a La Vanguardia que Artur Mas era el seu candidat.
Avui, el Jordi Graupera (coautor de l'últim llibre del Sala i Martín) fa de contrapunt al Singular Digital:
"Per això aniré a votar el diumenge. Votaré CiU o ERC. Ja tinc decidit a quin dels dos; però no vull entrar a argumentar perquè o contra què. Jo voto catalanista, i qui pregunti més és que no m'ha entès. Fins i tot en el pitjor dels casos de cadascun d'aquests dos partits, la seva simple presència obliga a pactar i obliga als espanyols a parlar més a poc a poc, com es fa amb un estranger que no entén gaire la llengua. Crec que utilitzar el vot de càstig contra els partits catalanistes en un context d'ocupació, de submissió o de perifèria(diguin-li com vulguin) és no entendre la debilitat en la que ens trobem. Abandonar la trinxera perquè el General ho porta fent malament quatre anys, perquè està mal cavada o perquè ataquem malament o infructuosament és cedir territori; tan se val que de resultes ens canviïn el General. Per bo que sigui el nou, tindrà menys terra a defensar. Pots unir-te a una guerrilla, t'ho passaràs bé i no patiràs la disciplina; però seràs una anècdota. Llençaràs el vot. I llençar el vot en moment com el nostre és llençar amb ell el país".
En resum, dos arguments, dues tendències, igualment vàlides i raonables.
Jo m'apunto a la del Sostres i el Graupera, malgrat la meva admiració pel Sala i Martín i el meu respecte per tots els il·lustres cimerencs.
Eduard
Hola Patriotes,
realment ens convé una majoria absoluta del PSOE? aparentment sí, sempre que CiUT surti reforçada i ERCM devalli molt. Aquestes tres condicions poden donar-se?
Però a què vénen ara aquestes sortides de polleguera a última hora? Mira, no paro d’al•lucinar quan veig de quina manera la irracionalitat més infantiloide acaba per instal•lar-se en l’inconscient dels catalans i com pot esdevenir una deriva, una temptació, tan pròxima i tan fàcilment contagiable, sobretot quan estem amargats i desanimats com ara. I també em meravella que prengui tanta força tan fàcilment a casa nostra. Deu ser la famosa “rauxa” que els espanyols s’entesten a encolomar-nos quan ens volen fossilitzats i folklòrics? T’ho dic a tu, Amic Mestres, i també a tots els altres blocaires que es pronuncien, a la desesperada, per votar PRC. De veritat, de veritat, quants vots penseu que pot arribar a aconseguir aquesta opció? 5.000?, 10.000?, màxim 15.000? (amb tota la deferència per un partit al qual, francament, no conec de res) I, digueu, això no és llençar el vot a la paperera? No és llençar-lo directament al riu? Siguem seriosos, home. A qui preteneu fer mal, passerells? Només els catalans, dèbils i desorientats, tenim els sants daixonses de trobar la solució desesperada, d’última hora, d’acabar per tirar-nos pedres a la nostra teulada o de llençar-nos de cap a mar per resguardar la suposada puresa ideològica, i quedar tan cofois i satisfets amb la nostra remaleïda puresa. Resulta tan ridícul!!!
Ricomana
Eduard: jo parlava de l'Estatut. Crec que en Sala-i-Martin no el va defensar. L'argument del Graupera, em sembla impecable.
Amic Mestres, la teva postura només la puc entendre si creus que la continuïtat de Duran impediria que CiU s'oposi a una sentència desfavorable. Si no, no té sentit. Té més sentit el que proposa en Salvatore.
Per cert, el teu post d'avui és d'allò més tacticista, no trobes?
Osti, en moments com aquests m'agradaria que la tertúlia fos presencial, el debat seria més viu i directe, i les rèpliques instàntanies. Vaja, que ens entendríem millor tots plegats.
A veure, anem a pams, que s'han dit moltes coses.
A l'anònim de les 10.26h...
Amb tots els respectes, però l'argumentari del Sostres és el de sempre, i el de molts de vosaltres. "En Duran em fa fàstic, però vès què hi hem de fer? El votarem, no?". El mal menor.
Benvolguts "anònim de les 10.43h", i amic Salvador Grifell:
Evidentment, no sóc prosociata, ni tampoc el cor em demana que guanyi la secta. Però crec sincerament que ens cal un bon clatellot per reaccionar. El país ja està desfet.
Gràcies Paulí Roqué, Joan T. i Oriol de Mollerussa. Veig que no estic sol del tot. Ara participeu del debat i doneu-me un cop de mà... hehehe...
Més...
Sobre en Sala i Martín. Quan ahir vaig començar a escriure el post, no en sabia res de l'article de l'economista Sala i Martín. Però el podria suscriure plenament. I per cert, Jaume, jo tampoc vaig votar a favor de l'Estatut. Vaig votar-hi en contra. Almenys, en això, som coherents.
Benvolgut Jaume, no es tracta només d'en Duran. Es tracta de tots plegats. Coincideixo amb tu, però, que una majoria absoluta del PSOE pot fer que en Montilla convoqui eleccions anticipades i enganxi amb el pas canviat als partits catalanistes. De tota manera, no crec que això passi. Montilla sap que la dinàmica d'unes ecspanyoles i d'unes catalanes és ben diferents i no se la jugarà. Tampoc parlo de que en Mas se n'hagi d'anar a prendre pel cul. El que crec és que ha de posar en pràctica aquella famosa conferència de "la casa gran". Tu has vist algun element d'aquell discurs en aquesta campanya? No!. Cal canviar el rumb i el ritme. I a Esquerra, igual. Només si fem que s'adonin que no estem contents i que la gent del país els està abandonant, aleshores reaccionaran. Si més o menys poden maquillar els resultats... malament rai, perquè ens esperen quatre anys més del mateix. I així... fins quan??
Per cert, última hora!!!!
Tirotejat un exregidor sociata a Euskadi!!!
em sembla molt que acaba de guanyar en Rajoi. Lamento molt la mort d'aquesta persona, Qe Deu l'acompanyi.
Fa poc el diretor de "e-noticies" escribia sobre aquesta possibilitat. Com que no crec que sigui un home de gaires llums, tot em fa pensar que aixó ja fa temps que es comentava per els àmbits policials.
Com afectarà aixó a catalunya??
En primer lloc, lamento moltíssim l'assassinat d'una persona, que Déu l'aculli.
En segon lloc, tal com diu l'amic Mestres, seria bo una tertulia presencial, malauradament em trobo a 5.000km de Catalunya, només puc colaborar via e-mail.
I en tercer lloc, crec que tots estem d'acord que el sociatisme és un dels pitjors mals que pateix Catalunya, crec que hauríem de posar-nos d'acord quina estratègia hem de seguir per extirpar aquest corcó que acabarà exterminata Catalunya.
Visca La Pàtria
Amic Mestres, compatriotes,
jo votaré CiUt. Evidentment no m´agrada ni el Duran ni la campanya de merda que han fet. Però a partir del dia 10 hi hauran novetats a can CiUt. "Y hasta aqui puedo leer".
I atenció amb l´atemptat, encara tindrem sorpresetes
Romà, això que no ens pots dir és que en Duran es retira, potser?
Benvolguts compatriotes.
Soc un catalá perplexe sotmés a una duxa excocessa constant i ja començo a estar esquizofrenic.
Mira que m'ha costat decidir-me a votar en Duran!, i avui sur en Xavier Sala i Martín, persona a la que admiro i em recorda tot l'argumentari que em volian fer NO votar en Duran.
Me'n vaig a El Pais, i llegeixo les modificacións que diu en Juan Luis Cebrián que caldria fer a la constitució i se m'ha graçat la sang. Poca broma amb en Cebrián, que el que diu, va a missa sociata.
Fet i fotut, admirat Sala i Martín, votaré en Duran, caigui qui caigui i peti qui peti, i des d'ara fins al diumenge después de votar, no penso llegir cap diari de paper ni dels altres, no miraré cap telenoticies, no llegiré cap blog ni res, que encara cambiaria d'opinió.
Ja parlarem passades les eleccions, fins a les hores, adeusiau, perque el que no vull fer en la jornada de reflexió, és justament aixó, reflexionar, no fos cas....
He llegit en Sala Martin tota la setmana, sempre diu que no vota el partit, avui és molt clar perque la columna surt partida o compartida entre sociates i CiU.
Dels sociates diu
- No votaré PSC.
De CiU diu:
- No votaré Duran, no pas no votaré CiU.
Interpreto bastant bé que votarà les sigles i no el candidat, l' econometricista té aquestes coses...targiversa el llenguatge per fer-ne planera la comprensió.
N' XSM votarà CiU, botant Duran.
Com que em consta que llegeix el Cimera, ja ho aclarirà, si vol, ell mateix.
Salut i a votar !
Cesc.
Contra el psoe hi viurem igual la tinguin absoluta o condicionada, no cal regalar-los-hi res.
Amic Mestres, a mi no m'enganyaràs: això ja fa temps que ho tenies rumiat i ens ho has deixat anar al darrer moment!
El problema de les eleccions al Parlament, és que la dinàmica seria la següent: majoria absoluta (o gairebé) del PSOE - sentència desfavorable contra l'Estatut. Si ERC rectifiqués, com pretens, bé haurà d'oposar-se a la sentència; llavors Montilla els haurà de fer fora del govern i ja tens les eleccions a sobre. Els de CiU no poden permetre's el luxe que això els agafi amb els pixats al ventre.
Per tant, jo estic més amb el que diu en Romà: penso que el missatge ja l'han rebut. Per a CiU, el sol fet de no millorar i que el primer partit de l'oposició sigui incapaç de capitalitzar tot el descontentament que hi ha, ja és de per si, un fracàs i només pot tenir una lectura: cal renovació del discurs. Evidentment, la rèmora és en Duran, que és qui, oposant-se a les propostes d'en Mas ha tingut una actitud més immobilista. I el ditxós atemptat encara afavorirà més els partits estatals. No crec que sigui aquest el moment d'arrencar a córrer. Jo optaré pel "prietas las filas".
Penso que si ha d'haver canvis, s'han de fer de forma tranquil·la. Un "Duranicidi" també podria seria contraproduent. Jo esperaria a forçar la seva renúncia. El millor seria que de moment, es mantingués en un discret segon terme, mentre Artur Mas llença les seves propostes i, d'aquí un temps (un any o dos), anunciés que no es tornarà a presentar.
Benvolgut Cesc, això és filar prim! Tens raó que ha dit que no votarà el PSC, ni Esquerra, però en canvi es guarda de dir que no votarà CiU. De totes maneres, els de La Vanguardia s'han afanyat de posar-ho a dalt. No és la primera vegada que la direcció d'un diari tergiversa les paraules d'un articulista. Molt críptic, tot plegat. En Marc-Àlvaro, tres quarts del mateix: diu que no votarà ni PSC ni Esquerra, crec, però tampoc no diu que votarà CiU.
Cadascú que interpreti el que vulgui. Per la meva banda, tampoc no penso canviar el meu vot. I els del PRC, més us valdrà que tragueu un diputat!
Benvolgut Jaume,
L' XSM diu el que diu, el diari encapçala com cada dia l' espai que hi té.... En F.Marc Alvaro ve a dir que ja n' hi ha prou de ser factor de modernització per acabar demonitzat (pit i collons). Que votar per no perdre doblement, dues vegades diu ell, és no votar ni embustero ni raxoi. No diu pas que no cal anar a votar...diu justament que cal anar-hi.
A l' LV hi seguiré subscrit perque és l' únic diari que tot i llençar la pedra i amagar la mà...llença la pedra. Però cal saber-la llegir...la pedra, es clar...de mans té les millors.
Aprofito des d' aquí per felicitar en JB que al final ha conduït l' última setmana magistralment, dient-ho tot sense poder escriure massa. Felicitats Jordi.
Per en Mestres recordar-li que com ell a Catalunya oscilem entre el tremendisme depressiu i el conformisme de quedar bé amb el maltractador.
Que no s' ho rumiï tant i voti. Un vot d' en Mestres... un vot sociata anul.lat...i al Principat!
La majoria absoluta que se la treballin, no els hi hem de regalar pas.
En Josep si conserva el link dels 50.000 sociates destinats a la xarxa que el pengi...convé que sabeu com les gasten...botareu!
Jo segueixo sense poder dir què votaré al Congrés...estatuts de Partit manen, ara, suposo que faré com XSM...no ho faré pel calvo, ho faré per Catalunya. Al Senat votaré independentista desacomplexadament. Com sempre.
Ha estat un plaer deliberar amb tots vosaltres, ara segurament, passaré uns deu dies ben bons desconnectat. Per poc que pugui us seguiré seguint.
Disculpeu si alguna vegada m' he exedit amb el tò, no hi ha hagut res més lluny de la meva intenció, que ofendre a cap de vosaltres.
Salut i independència.
Visca Catalunya!
Cesc.
Gràcies per la correcció sobre en Marc-Àlvaro.
Amic mestres, felicitats!
Jo ja fa mesos que em vaig decidir a votar PRC, que és el que en consciència haurien de fer tots els independentistes. Sincerament, no he entès mai aquesta visió "hooligan" dels partits (aquest és el meu i el defenso encara que ho faci malament, com a mal menor) Si una empresa no funciona, els accionistes, és a dir els propietaris, foten la direcció al carrer. D'aquesta manera els dirigents si són bons s'espavilen i si no ho són desapareixen del mapa, com així ha de ser. La única força que tenim els ciutadans és el vot, i per tant, què millor que exercir-lo amb totes les seves conseqüències. Cal ser valents, d'altre manera l'únic que aconseguirem serà prolongar l'agonia de Catalunya.
Independentista gironí, d'acord, però hi ha moments i moments per a fer les coses. Seguint el teu exemple de l'empresa, el pitjor moment per a canviar la direcció és quan t'estan fent una OPA hostil (que és que li està passant a CiU, que tots els altres volen apropiar-se del seu mercat), per més que l'empresa vagi malament en aquell moment. L'ordre correcte de fer les coses és: primer superar l'OPA, i només després, fer els canvis a l'organització que calguin.
La teva proposta, Amic Mestres, podria funcionar en cas que el PSOE guanyés per un marge estret i CiU fos necessària. Llavors la baixada de CiU quedaria diluïda entre les altres i compensada pel fet de ser decisius. En aqueses condicions sí que podrien fer canvis i iniciar ràpidament el contraatac.
Però de cap manera sortiria bé amb un PSOE reforçat per la majoria absoluta. En aquest cas, una baixada de CiU seria catastròfica. La lectura que caldria fer és que l'electorat en conjunt s'hauria desplaçat cap a posicions més regionalistes. Zapatero podria oferir-li tranquil·lament a Duran un ministeri, i Duran podria amenaçar tranquil·lament d'entrar-hi amb Convergència o bé només amb Unió. Llavors Convergènica hauria de triar entre seguir els passos d'en Duran o bé trencar la coalició. En tots dos casos Montilla avançaria les eleccions i és gairebé segur que les guanyaria.
La via que proposes és una "solució final" a la càtara... suïcidar-nos col·lectivament abans que no entrin els croats i ens pelin a tots.
Publica un comentari