Ecspanyoles 2008. L'ecspanyolòmetre
Amics, companys, compatriotes
·
in extremis i a corre-cuita procedeixo a penjar l'ecspanyolòmetre de les eleccions de demà. Ignoro hores d'ara si l'atemptat d'ETA tindrà alguna mena de repercusió (m'atreviria a dir que molt poca). En tot cas, aquí van els resultats que el Cimera atorga a cadascuna de les forces catalanes a partir dels resultats atribuïts en aquest humil bloc a la Secta, CiUT, Neofalange, ERCM i, en darrera instància, la Palangana. De tot plegat ha sortit aquest ecspanyolòmetre que ara, a fi de bé, us pesentem:
·
·
Resultats per demarcacions
·
·
Barcelona (31 diputats)
·
Secta: 14 diputats
CiUT: 7 diputats
Neofalange: 6 diputats
ERCM: 2 diputats
Palangana: 2 diputats
·
En aquesta circumscripció la Palangana és a prop de guanyar un escó més que aniria en perjudici de la Secta.
·
Tarragona (6 diputats)
·
Secta: 2 diputats
CiUT: 2 diputats
Neofalange: 1 diputat
ERCM: 1 diputat
·
A Tarragona encara podria haver-hi moviments. ERCM podria perdre l'escó en benefici de la Secta tot i que també li podria guanyar un diputat a CiUT (situació més difícil). Aquest mateix diputat CiUT el podria perdre en benefici de la Secta.
·
Girona (6 diputats)
·
Secta: 2 diputats
CiUT: 2 diputats
Neofalange: 1 diputat
ERCM: 1 diputat
·
Panorama molt consolidat. Segons les nostres projeccions el PP guanya un diputat en detriment d'ERCM.
·
Lleida (4 diputats)
·
CiUT: 2 diputats
Secta: 1 diputat
Neofalange: 1 diputat
·
En aquesta circumscripció el panorama també sembla prou consolidat. CiUT fa el sorpasso a la Secta i el quart diputat se l'emporta la neofalange en detriment d'ERCM
·
Resultats totals (entre parèntesi la forquilla)
·
Secta: 19 (18 - 20)
CiUT: 13 (12 -13)
Neofalange: 9
ERCM: 4 (3 - 5)
Palangana: 2 (2 - 3)
·
Demà sortim de dubtes
15 comentaris:
Company Oteji: signo "just now" CiU 11, ERC 5 (i sense grup, a reflexionar).
A reflexionar tots, és clar.
Per desgràcia, aquesta mort condiciona la campanya. Però hi ha nacions que, d'una forma o altra, d'això se n'han beneficiat. D'altres, demòcrates, pacífiques i sempre lleials en aquest aspecte, sempre hi sortim perdent, ni que sigui per assimilació dels moviments nacionalistes.
Sincerament, i tristament, us dic que això pot anivellar la balança, i a Catalunya ens interessa.
Arnau,
no sé d'on has tret aquestes dades, però pel que s'ha vist fins ara són força esperançadores. Esperem que així sigui, CiUT aguantant i potser millorant, cagada d'ERCM (esperem que això sodomitzi al Cadod)i misèria per la palangana (malgrat que molt més del que es mereix aquesta escòria humana.
A veure demà que tindrem.
Salutacions des de ben lluny!
Compatriota Salvatore, les dades són d´elaboració própia. L´amic Arnau ha estat aquests dies analitzant els resultats electorals de cada formació dels últims 30 anys i després n´ha fet una projecció per diumenge. Si cliques els enllaços que ha posat per a cada formació podràs llegir el post respectiu on s´argumenten els hipotètics resultats. És una lectura ben recomanable.
Des de ben lluny? Estàs a l´Aràbia Saudita, veritat?
Benvolgut marrameu, es farà difícil mesurar l´impacte de l´atemptat fins i tot sabent els resultats. Només si es produeix una victòria del PP, aleshores sí, podrem dir que ETA ha condicionat el curs polític previst. Però no crec que això passi, sincerament.
Salut!
Sí amic Mestres l'has acertada de ple, en aquests moment el mulà està citant a tota la parròquia islamista a l'oració de la posta de sol, no faig més comentaris, doncs auí la censura és prou tendenciosa (a l'estil tripartit) i fa quatre setmanes ja varen decapitar dos delinqüents, per tant, val més ser prudent.
Respecte a les eleccions de demà, no podré assistir per les raons evidents, a veure si trobeu algún abstencionista pel carrer i feu que voti al calvo de part meva (si convé, poseu-li una agulla d'estendre roba al nas).
Espero que les vostres prediccions siguin acertades, vist que la realitat és la que és, i potser un resultat com el previst és el millor que ens pot passar.
Au, espero els vostres comentaris la matinada del dilluns.
Visca La Mare Pàtria Catalana
Soc lliberal i agnòstic, però, si aquests son els resultats, em comprometo a resar 3 parenostres i 3 avemarias.
CiU no revalidarà els 10 diputats, si en fa nou ja en farà molt Su's veu el llautó...confoneu desitjos amb realitats...
De tota manera demà el PSOE està molt a prop de la majoria absoluta si no hi arriva.
ERC amb salvar el Grup parlamentari en te prou. i vosaltres... ¿com ho portareu no ser decisius enlloc????
Anònim, mira que n´ets, de lamentable.
ERC no salvarà el grup: no pels cinc diputats -jo crec que en faran 4, però és discutible-, sinó pel límit del 15% per circunscripció en la que et presentes.
Tanmateix, l'important és la majoria absoluta que ve.
Molt recomanable, l' article de Villatoro a l'Avui d'avui on dóna tres arguments per a votar:
1. CONSIDERAR EL MEU VOT UN MANDAT que faig als partits i no un xec en blanc. El meu vot és un dels sistemes que tinc -per a moltes persones, l'únic; per a gairebé totes, el més eficaç- de fer saber al món polític les meves idees i les meves preferències. Puc decidir no dir-los res o dir-los alguna cosa. Puc decidir dir-los una cosa que s'entengui o una cosa polisèmica, que es pugui llegir de moltes maneres i que cadascú interpretarà al seu gust. Però en qualsevol cas, per a mi, el meu vot no és simplement posar el meu nom a sota un manifest i donar-hi suport incondicional. Més aviat si poso la meva firma sota un paper, a través del vot, és sota un contracte que ha d'obligar totes dues parts. El meu vot el vull considerar -per decidir-me- com un mandat, com un encàrrec que faig al sistema. Potser m'enganyo a mi mateix. Potser el sistema el pairà com si fos un taló en blanc. Però a mi m'ajuda a decidir-me pensar que és una instrucció, una demanda.
2. PENSAR QUE NO POSO A L'URNA UN VOT, sinó mil o deu mil o cent mil. De vegades el que ens converteix en indecisos és pensar que el nostre vot és una gota d'aigua que no modificarà res de substancial, que no compensarà corrents molt poderosos, que no cal. Per ajudar-me a decidir, a mi em serveix pensar que no tinc un vot, sinó que és com si fossin molts. Mil, deu mil o cent mil. On m'agradaria que anessin a parar aquests mil, deu mil o cent mil vots? Doncs allà hi envio el meu, que és tot el que tinc. La indecisió neix de vegades d'una sensació d'intranscendència. Doncs jo em creo per un instant la il·lusió d'una gran transcendència, i això m'ajuda a decantar-me. Què és el que vull que passi? Què és el que no vull que passi? Doncs utilitzo totes les meves forces per contribuir-hi. Totes les meves forces és el meu vot. No en val cent mil, però per a mi és com si en valgués cent mil. És el que tinc.
3. IMAGINAR-ME ELS TITULARS DE L'ENDEMÀ. Els dels diaris que compro i els dels diaris que no compro. És a dir, imaginar-me no tan sols quins resultats estic configurant amb el meu vot, sinó quines interpretacions estic alimentant amb el meu vot, amb el meu vot en blanc o amb la meva abstenció. Sabent que el vot a una llista admet menys lectures contradictòries -tot i que n'admet- que no pas el vot en blanc o l'abstenció. Com serà llegit el missatge que envio -o que deixo explícitament d'enviar- a l'interior d'una ampolla? "Els socialistes escombren a Catalunya malgrat la crisis de les infraestructures". "El PP puja a Catalunya malgrat el recurs de l'Estatut". "El nacionalisme recula a Catalunya". O uns altres de diferents, els que sigui. Aquests que he dit no me'ls invento, han sortit en aquestes últimes setmanes, en la interpretació d'enquestes electorals. Tornaran a sortir. M'agraden aquests titulars? Interpreten el meu vot o el meu no vot en el sentit que jo els volia donar? Estic alimentant amb el meu vot o amb el meu no vot interpretacions contràries a les que voldria?
ÉS PROBABLE QUE A LES NOSTRES DEMOCRÀCIES -i molt particularment a la nostra- els calguin mecanismes més grans de participació ciutadana, que passen en bona part per uns canvis a la llei electoral i per un enfortiment de la societat civil. I s'han de fer. Però ara com ara els ciutadans tenim a les nostres mans alguns mecanismes per fer saber què pensem de la cosa pública. No tan sols per fer que governin uns o no governin uns altres, sinó per posicionar-nos, per castigar, per premiar, per adherir-nos, per desmarcar-nos. El principal sistema -ambigu i complex, però el millor que tenim- és el nostre vot. Tots els consells d'aquest article es resumeixen en dos: adonar-nos de la transcendència del nostre vot i pensar en què volem dir al sistema polític i com ens ho interpretaran.
Bé, jo votaré CiU, amb el mandat que es renovi i aprofundeixi en la via sobiranista.
Doncs jo em quedaré a casa llegint els "Federalist Papers", "La democràcia a Amèrica", i autors com Locke i Montesquieu entre d'altres i somiant en un país autènticament democràtic i no en la pantomima que tenim aquí per enganyar els puerils i pobres d'esperit.
ERMC aconseguirà el grup parlamentari propi. Personalment, crec que en treurà 6 en els pitjors dels casos. Amb tot, opino que heu suspès en el vostre pronòstic "ecspanyolòmetre" -que fa mal d'ulls llegir aquesta paraula... becs!-.
Una abraçada i seguiu marcant l'agenda política per molts anys!
Cimerencs,
com es desenvolupa la jornada electoral? A veure si em feu cinc cèntims, des d'aquí no puc assebentar-me de gaires coses. Podem esperar una espetacada de la secta i/o palangana?
Records Sincers
Salvatore
Salutacions,
jo vinc de votar. Hi havia molta gent. Potser era l'hora, però tinc la sensació que hi havia molta gent. També tinc la sensació que la campanya de bipolarització ha reeixit i que el PSOE arrasarà. Espero equivocar-me.
Amic Mestres, ahir vaig aconsellar a un amic votés PRC, he,he...
Com vaig comprometrem, no he llegit cap blog ni diari fins que he anat a votar, no fos cas que canvies d'opinió... ja está fet, i la espera es fa llarga. "Alea iacta est".
Publica un comentari