dilluns, març 17, 2008

A disposar, doctor Carretero

Amics, companys, compatriotes
·
sé que la figura del Joan Carretero genera molta controvèrsia i més d'una opinió no positiva entre els contertulians que ens visiteu. Ho sé i malgrat tot crec copsar el sentiment generalitzat de la bona gent del catalanisme i del Cimera si aprofito la compareixença que ha fet avui l'exconseller per fer-li arribar aquest sincer i patriòtic missatge: "A disposar, doctor Carretero".
·
Sé que la facció pro-cabana el veieu massa tou, massa connivent amb l'engendre del tripartit. Sé que us agradaria que apostés per esbudellar-lo des del minut ú i que aprofitareu qualsevol laxitud en aquest sentit per restar-li credibilitat. No hauria de ser així.
·
El projecte d'en Carretero no ha nascut per salvar CiUT de les seves contradiccions sinó per redreçar ERCM. És evident, això no se li escapa a ningú, que si la Palangana bis es recondueix cap a posicions inequívocament nacionals i abandona la pluja daurada i el pro-sociatisme descarnat, les possibilitats d'acabar amb l'atrocitat del tripi i el Montilla presideng s'incrementen. El comunicat del Regrupament és clar en aquest sentit.
·
Si hi haurà la possibilitat d'una entesa posterior amb CiUT dependrà del que vulgui ser la federació quan sigui gran. De moment, des del Cimera, reiterem alt i clar aquest missatge: "A disposar, doctor Carretero".

55 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut Arnau,
Així m' agrada.
També penso que no cal entrar a cavall a matar tot el que és gras, hem d' esperar a saber que és el que les bases volen i actuar en conseqüència. Les decisions a la fosca dels despatxos s' ha de foragitar. Militar a ERC ha de valdre la pena.
Radicalitat democràtica en diu el Doctor.
Penso que ha fet el que molts esperàvem.
Som com Cal.
Cesc.

Tres ha dit...

Tinc moltes preguntes i totes giren entorn el mateix: Les bases.

Parlem i llegim sobre les cares conegudes, la Morsa, el Puxi, el Carretero...Però cal tenir clar que la base de tot canvi seran els militants. No trobeu que tota renovació arriba lenta i tímida? No trobeu que els militants se les han deixar fer de tots colors per part de la direcció actual? Calia la gran castanya electoral per començar a refer el camí de la dignitat nacional?

Ningú dubte de la guerra oberta a la direcció. Però hi haurà realment renovació i canvi estratègic? Des de fora d'esquerda es diu que les bases redreçaran el partit perquè tenen dignitat nacional però oblidem que la criticada direcció actual la van votar aquests militants.

Puxi i Carod en guerra. Però Puxi volia Tripi. Carod volia tripi. I tothom va dir sí. Ara serà diferent?

Josep-Empordà ha dit...

El primer de tot, és no deixar-se emportar per l'entusiasme i ser realistes, en Carretero, ho te molt dificil... és la politica de les oques a les que es refereix Elies la principal dificultat. Els PSOEcialistes coneixen les debilitata humanes, i tenen tots els pressupostos de Catalunya per treballarse-las a conciencia, i a fe de Due que ho han fet i ho fan. Devant d'aixó, qué te en Carretero per oferir als que son càrrecs pùblics i a la munió de militatnts que aspiran a ser-ho?.

Jo crec en el patriotisme... però no fins a aquest punt.

mgg ha dit...

Companys,

El projecte de Carretero és evident que no ha nascut per salvar a ningú que no sigui a sí mateix. Com s'entén sinó que fins que les aigües d'ERC no han començat a baixar tèrboles no ha fet el pas definitiu?

Perdoneu-me, però no crec en els "salvadors" ni d'ERC, ni de CDC, ni de ningú. I menys, en aquells que sorgeixen quan els altres s'enfonsen.

Altra cosa és que, nacionalment parlant, això pugui beneficiar al país i aquest fet no dependrà només del que, com diu l'Otegui, vulgui ser la federació quan sigui gran, sinó que dependrà bàsicament de si tots plegats, ERC, CiU i la gent catalanista del PSC i d'ICV -que algun en queda- som capaços de transmetre als nostres conciutadans els beneficis de la sobirania nacional.

No té sentit que precisament des d'un fòrum com aquest, en què sempre s'ha fet una crida a la societat civil, es deixi tot a mans de les decisions de les cúpules d'un o altre partit. És incoherent.

No ho oblidem: la darrera paraula sempre la té el poble.

Arnau Oteji ha dit...

Bé, bé, així m'agrada. Que la gent espabili i s'abraoni a comentar un text penjat fa poc. Senyal que hi ha país i ganes de combat.

Conec algú de Reagrupament i em consta que són conscients de les dificultats, entre d'altres coses, perquè hi ha massa gent vivint de la menjadora. Davant d'això, és evident que en Carretero no pot competir a priori, tot i que el fet d'intentar l'assalt a la cúpula se li ha d'agrair.

Amiga mgg. En política hi ha una cosa que és tant o més important que tenir una estratègia. I és calibrar molt bé els tempos. Això, i res més, és el que ha obligat en Carretero a restar mut (que no pas a la gàbia) aquest temps. Però el manifest d'Almoster -amb el qual es va "estrenar" com a dissident- recordo que es de fa aproximadament dos anys. Per tant, és injust acusar-lo d'haver-se despertat ara.

jaume ha dit...

Continuo escèptic amb en Carretero. Com en Cesc, penso que no es pot matar tot el que és gras. Dubto que en Carretero tingui prou força per a imposar-se en solitari i per a carregar-se el partit a l'esquena. Més aviat penso que al final haurà de decantar-se per un dels dos contendents en litigi: Carod o Puigcercós.

Tampoc no m'acabo de creure que Puigcercós vulgui substituir Carod com a cap de llista. Més aviat li convé que continuï i que s'endugui ell la patacada, perquè s'acabi de cremar. L'aposta de Puigcercós deu consistir, més aviat en deixàr Carod sense cap poder al partit. Això també ajudaria a cremar-lo políticament. Una davallada electoral faria la resta. Si el susbtitueix abans d'hora, qui es menjarà la patacada serà en Puigcercós.

Més aviat em sembla que del congrés en sortirà un tàndem: Carod o Puigcercós de president i Uriel Bertran o Carretero de secretari general. Ara, que tampoc no sóc esquerròleg.

jaume ha dit...

El principal actiu de Carretero és que la seva inclusió a la direcció visualitzaria als ulls de molts votants la garantia que el tripartit no es tornaria a reeditar. Estic segur que o bé a Puigcercós o bé a Carod els interessarà d'arribar un acord amb el Reagrupament de cara al proper congrés.

Anònim ha dit...

Veig gairebé impossible que el Reagrupament es pugui fer amb el control del partit, pot obtenir un ampli suport però no tant com per foragitar els sectors pro-tripi. Carod, Puigcercós i els seus seqüaços han establert una estructura de quadres a la seva mida, encara que puguin estar enfrontats entre ells, i que combrega amb la seva gasòfia esquerranista. Que ERC esdevingués un partit primordialment independentista, en què l'eix nacional prevalgui sobre qualsevol altre, suposaria trencar radicalment amb el discurs i la trajectòria dels darrers deu anys, que ha estat reiteradament avalada per les bases. És tant difícil com ara que CDC esdevingués un partit explícitament independentista.

Pau

popota ha dit...

En efecte, les bases aposten per l'esquerra. No per cap menjadora, sinó pel simple fet que porten apostant per l'esquerra des de fa bastants anys, bastants més de que hi hagués cap menjadora.

David ha dit...

Jo estic amb el Tresinores. A mi el que veritablement m'interessa és que al juny les bases d'ERC es facin petar el Tripartit. Això és el que m'importa. Tota reconversió, o rentada de cara, o canvi estratègic, ha de passar, a més de per un canvi de cares a la direcció, també per una acció inequívoca de gir polític. I això és clar: trencar el Tripartit de Montilla.

I sento avui al Carretero dient que no posa en dubte l'estabilitat del Tripi, i em decep. Tinc l'esperança que ho digui per intentar guanyar adeptes dels sectors pro-Tripi d'ERC, i no perquè ho pensi de debò. Perquè si, malgrat tot aquest ball de cares que aspiren a liderar ERC (recordem, un partit independentista català), ningú veu clar que els conceptes "independència" i "Montilla" són insultantment antagònics, anem molt malament.

Marrameu ha dit...

Benvolguts compatriotes,

sento una certa alegria, perquè a ERC s'estan movent les coses en un sentit nacional i perquè a CDC estem començat a reconèixer que no anem bé.

Ja sé que diuen que el projecte d'en Carretero és impossible, però també deien que les bases recolzaven el Tripartit 2, i ja ho heu vist... Ara diuen que en Carretero no podrà, però jo tinc esperances.

Pel que fa a CDC tenim un dèficit de credibilitat, en continuar mantenint gent vella, descatalogada, sense tremp nacional. Si es renova la gent del davant, amb gent preparada i nacionalista (que n'hi ha, per sort), podrem guanyar votants joves i nacionalistes.

Una nova etapa de construcció nacional és possible. Si pot ser, junt amb l'ERC d'en Carretero. I jo hi confio, m'il·lusiona.

jaume ha dit...

Em sembla que en Carretero posava com a situacions que justificarien trencar el tripartit que Montilla avalés una sentència del TC desfavorable, o bé un finançament insuficient. Però l'avaluació de la sentència o del finançament serà sempre una qüestió subjectiva. Jo ho interpreto en el sentit que Carretero no vol tancar la porta a possibles pactes amb d'altres sectors. És així, Cesc?

Josep-Empordà ha dit...

Crec que els que no volem tripartit, caldría que no ens deixesim enlluernar massa amb en Carretero si no volem un altre desengany.

Els que voldriam un acord nacional CiU-ERC, potser també caldrá que deixem de somiar truites. Aquest pacte, a ERC només el vol una minoria.

Els que es pensen que en Carretero se'n sortirá, potser si, però pactant amb en Carod i amb "más de lo mismo", perque en Carod, que és molt llest (instint de supervivencia li diuen), és dels que son capassos de canviaro tot perque res no canvíi.

Cal que entenguem que mentres el tripartit sumi, hi haurá tripartit, malgrat els nostres desitjos.

Anònim ha dit...

Marc Aloy
Benvolguts compatriotes,
El sobiranisme català es comença a moure de debó(i el que s'ha de moure encara).El doctor Carretero ja ho ha dit ben clar: "l'estratègia d'ERC no pot passar per anar fent tripartits fins a l'infinit".Si això se li afegeix que hi ha molta gent a ERC que han demanat "renegociar el pacte d'entesa amb el PSC" i que el PSC-PSOE no vol renegociar res, la cosa es va aclarint.La plataforma per la sobirania, desfederem-nos i la JNC (tots dins de cdc)aposten per entendre's amb ERC.La dignitat catalana passa per una coalició unitaria sobiranista i socialment transversal (actualment demonitzada per les forces tripartites).Es van posant els fonaments, esperem que l'edifici es vagi fent poc a poc i sense presses ( es digui "casa gran" o com es vulgui).
Salut!

Anònim ha dit...

Benvolgut Jaume i Josep,
Penso que el tristpartit és incòmode per tots els components que l' integren. No neix amb voluntat de ser. De ser Govern. Neix amb voluntat d' emmascarar una derrota. De sobreviure...menys IC que a Catalunya té futur com essències fisiòcrates.
El psoe que és molt cruel, ho diu ben clar. Li diu a la secta que la victòria és de ZP. Els deixa en evidència...amb el cul a l' aire.
Hi ha allò de fem córrer un "estúpid", per tupit, vel.
Aquest any de coll, pot anar bé al País si CDC l' aprofita per alguna cosa més que llepar-se les ferides, veure' s al mirall i reaccionar, poc més.... i si ERC agafa embrenzida per denunciar que la via autonomista és esgotada...abans que ens arribin els fets consumats del TC. Cal bestretar-los.
Cal aprofitar que ecspanya va de bòlit amb l' Ibarretxe, per pensar amb una estratègia clau, sobiranista que la superi. Els bascos no deixen de ser essència històrica ecspanyola.
En Carretero ahir ho tenia fàcil per qui volia partidisme, sang i fetge, però qui coneix en Joan sap que el seu patriotisme pot amb qualsevol partidisme. No hi ha dreceres. Cal que el sobiranisme sigui transversal, això no depèn d' ERC, ni de l' assèptica Esquerra, depèn de deixar d' amagar l' ou...tots plegats. És per simple europeisme que cal trinxar ecspanya.
Som com cal.
Cesc.

Anònim ha dit...

Jo agafo la paraula de Carretero i li proposo, amb paraula de jurament, que no contractarà, assimilirà, integrarà, captarà, posarà a cap llista seva, ningú, però absolutament NINGÚ, que no tingui un mitjà de guanyar-se dignament la vida abans d'entrar a formar part d'un govern al qual pugui tornar després d'una o dues legislatures preceptives.
RCM

jaume ha dit...

Benvolgut Cesc, quan parlo de pactes no em refereixo només a un repartiment de càrrecs, però veig més possibilitats d'èxit a una sortida pactada al Congrés que un enfronament entre Reagrupament i la resta. Si vosaltres aneu per lliure, seran la resta (Carod,Puigcercós i Bertran) els qui acabaran pactant entre ells ( l'instint de supervivència és el més fort dels instints).


Entenc que un pacte en què Carretero sigui part inclouria també un gir estratègic. Si no, no té cap sentit. De cara a pactar, veig més factible un pacte amb Carod que no amb Puigcercós. Carod és gran i ja només aspira a conservar el que té. Puigcercós, en canvi, aspira a augmentar la seva influència. Carod a més, dóna molta importància a la història, i no crec que vulgui passar a la posteritat com el traïdor que va vendre Catalunya als espanyolistes.

Totalment d'acord amb la teva apreciació que CiU hauria de tendir ponts per a facilitar el canvi a ERC.

Com a desenllaços possibles del Congrés se m'acudeixen els dos següents:

1 - Carod President i candidat, Carretero Secretari General, canvi estratègic real. Trencament definitiu del tripartit.

2 - Puigcercós President, Bertran Secretari General, Carod candidat i canvi estratègic simulat. Trencament simulat del tripartit i continuació en la pràctica.

En canvi, veig menys probable:

3 - Carretero President, Bertran Secretari General, Carod candidat, canvi estratègic real. Trencament definitiu del tripartit.

Josep-Empordà ha dit...

Benvolgut Cesc,

La politica catalan en general i la d'ERC en particular ha esdevingut tant misserable que ja no faig pronostics, perque la llógica politica, amb aquesta gentota, no te cap sentit.

T'ho dic amb franquesa, que els bombin, que facin el que vulguin, amb que s'acabi el tripartit d'una p... vegada, en tinc prou.

Però el que tinc clar, és que en Carretero no se'n sortirá. Si més no, no se'n sortirá pur e inmaculat. Si se'n surt, será amb la "llufa" de'n Carod penjada a la esquena. Que aixó significa la fi del tripartit?, benvingut sia!, però cal no abaixar la guardia i continuar combatent-lo fins que expiri definitivament.Fins l'ulttim alé.

Salut!

Anònim ha dit...

Benvolgut Josep,
Tenim el País que tenim i cal negociar-hi o sucumbir-hi.
Un dia vas dir-me que els d' RCat ens equivocavem guardant silenci des del llunyà 11 de novembre fins...ahir mateix. Vèies tu!
Ara, amb 24 hores interpretes que, no sé ben bé com, que ens atansem a en Carod.
Si t’ hi fixes hem aconseguit centralitat dins el Partit. Fa ben pocs mesos, abans de la CN de l’ Octubre, ens titllaven de residuals (menys del 3%deien), ara tots se’ns atansen. Els arguments d’ RCat són sòlids. Avui amb la Mònica Terribas, en Joan Carretero els refermarà. A hores d’ ara, tot i passar un quatrimestre llarg muts, ningú ens pot acusar de la patacada i tothom reconeix que les nostres previsions eren premonitòries. L’ evidència ens ha donat versemblança...malauradament.
Els dubtes que tinc és respecte el tripijocs i malabarismes que la Direcció serà capaç de fer per blindar- s’ hi, la militància, però, ja no crec que estigui per cants de sirena. Cal renovació, tot i que tinc la presumpció que, la Direcció, voldrà canviar-ho tot perque res no canviï.
Personalment veig en Joan fidel al seu full de ruta, fidel a ERC.
Som com Cal.
Cesc.

Josep-Empordà ha dit...

Benvolgut Cesc,

No dubto de'n Carretero, crec que és honest i patriota, dubto d'Esquerra.

David ha dit...

Carod candidat, tripartit trencat?? No em quadra. Jo tampoc penso que els de Reagrupament puguin guanyar el Congrés. Podrien pactar amb l'Uriel, però ja coneixem quin valor té la seva paraula (ja van pactar recolzar-se mútuament les esmenes a l'anterior conferència d'ERC, però l'Urielet se'n va oblidar més tard).

Jo penso que la suma més factible és la de Puigcercós + Uriel. Aquests dos sumats segur que fan majoria entre els militants d'ERC. I tot apunta a què el proper candidat a la Generalitat serà el Putxi. Ara, sobre trencaments de tripartits amb aquests dos al capdavant, em sembla que podem esperar asseguts.

jaume ha dit...

Bé jo posava Carod de candidat, perquè penso que continua sent el que més bon resultat els pot assegurar. Puigcercós és incapaç de treure el mateix resultat: no sap parlar. Una cosa és subsistir en el si de l'aparell; una altra de molt diferent és presentar-te i aconseguir que la gent et voti.

A més, Carod pot morir matant i trencar el partit, com ja va passar amb Hortalà i Àngel Colom.
No vindria pas de nou.

Ara, pot passar que a Puigcercós el resultat tant se li'n doni, i que la decisió de fusionar Esquerra amb el PSC, encara que sigui per etapes, ja estigui presa.

Si el sector de Carretero no té majoria, el més lògic seria que intentés arribar a un acord, a canvi de forçar un canvi d'estratègia. La secretaria general per a Carretero seria la garantia que l'acord es compliria.

Salvatore ha dit...

Bon dia a tots, i felicitacions a tots els Joseps.
Ara que he tornat per uns dies a la Mare Pàtria, deixeu-ma afegir-me a la tertúlia.
Ras i curt, veig molt difícil un canvi ara a ERCM, no fins que la crisi econòmica faci estralls i el TC doni sentència definitiva.
Per als que volem la fi del malson del Tripi: mentre sumi, no desapereixerà, l'haurem d'aguantar mooooooolts anys, és el nostre infern particular.

Salutacions a tots i bona setmana santa

Salvatore

Josep-Empordà ha dit...

Benvolgut Salvatore,

Gràcies per la felicitació, per la part que em toqui.

Perqué hem d'aguantar el tripartit molts anys?. No crec pas que sigui una maledicció divina ni que sigui invencible, i menys, amb els fets inexistents de la seua obra de govern.

A les eleccións al Parlament de Catalunya, ERC i IC-V, poden trobar-se en estat terminal i el pscPSOE, no podrá fer servir l'espantall de que ve el PP, i si CiU s'ho treballa una miqueta, pot guanyar, ara!, és clar, cal que s'ho treballi aquesta miqueta!, a més, i aixó és important, en Duran NO ES PRESENTA!!..

Segador de Farners ha dit...

seria alucinant que després de la tàctica de fer-se amb el partit a base d'ocupar els alts càrrecs i visionar els tripartits amb l'exit que els ha donat. Ara que pensin en fusionar-se amb el psoe fer intetar fer lo mateix que van fer a ERC és de borderline total.

Crec que no.
Lo mllor de la situació és que al no estar al poder CDC pot proporcionar la renovació interna sense tenir la presió del legionat funcionari, ja que s'ocupa les més mínimes cuotes de poder.

El sr Carretero és mereix el meu suport moral, i desitjo que tingui la suficient fortales per no sucunvir als diferents cants de sirena que li sortiran per el camí. Si es manté íntegre fins els dies de les votacions ho tindran magre la resta. Si fa martingales tindrà la fi que el puigcercos li prepari. Tristament es així.

Xavi R. ha dit...

""volem la fi del malson del Tripi: mentre sumi, no desapereixerà, l'haurem d'aguantar mooooooolts anys, és el nostre infern particular.""


Hi ha un mètode per a que el Tripartit no tingui majoria, votar CIU!!! que cap catalanista voti PSOE com aquestes ultimes generals....

Markus33 ha dit...

Quant del 4at Cinturó en diuen Ronda del Vallès, per cert s’està executant tot i que hi ha consellers que tenen la “paxorra” de dir que no es farà mai.
Quant als tant criticats barracons, repasseu hemeroteques, ara se’ls anomena mòduls educacionals prefabricats, i curiosament el seu nombre a augmentat espectacularment.
Quant es titlla de terroristes a aquells que amb una majoria parlamentària, llum i taquígrafs (equivocats o no) apostaven pel transvasament de l’Ebre , o uns altres pel transvasament del Roine; i després s’assalta silenciosament la propietat d’un ciutadà per tal de fer una “Captació d’aigua del Segre” (per cert, principal afluent de l’Ebre a Catalunya) tot i que el Conseller de medi ambient va prometre en un plenari del parlament, i en un article en un diari que això era fals, i ai l’as!! A l’hora el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques amb mitges veritats ho acaba reconeixent.
Quant el president del teu país (per cert fa més de 40 anys que hi viu, i més de 30 que assumeix càrrecs de gran importància dins de l’administració catalana) en el plenari del parlament diu “tomar” quant vol dir prendre, o en l’enterrament del magnífic poeta Palau i Fabre, diu “Palau i Febrer”....., i no mencionarem, rodalies, TGV, Carmel, Aeroport del Prat, Conselleria de Interior, apagades, incendis a hospitals, finançament, estatut..... està passant quelcom, no??
Doncs no, perquè Catalunya no es res més que una comunitat autònoma, no som ni nació, ni país, ni res, perquè les institucions catalanes són de fireta i folklòriques, perquè Los Santos, ABC, Mundos i companyia tenen raó, o poder no??? Doncs sí, perquè els primers que actuen com si tot això fos cert, són els mateixos votants de certs partits nacionalistes, els quals estant acomplexats i no contemplen canviar el sentit del seu vot, ja que per ells són més importants els seus complexes, que el bé de la nació que ells diuen que existeix.

Anònim ha dit...

Que Catalunya és una nació jo crec que no n'hi ha dubte, però el sistema polític que ens hem muntat (o ens han muntat) em sembla que no dona per més.... El poble català, tothom que estimi Catalunya, els catalanistes, nacionalistes, independentistes s'han de moure més, hem de lluitar nosaltres, ningú ens donarà res gratis, ni els espayolistes ens posaran mai les coses fàcils. Estem passant per un dels pitjors moments dels darrers anys en respecte al nostre autogovern, i a la identitat catalana, hem de donar un cop de puny a la taula!!!

jaume ha dit...

Benvolgut Josep, penso que CiU tindrà opcions, si ara es ventilen en Carod. Dubto que els votants d'ERC ho entenguin.

Només faltava ara que aparegués el Vendrell en escena. Em temo que Puigcercós ho té tot lligat i que no hi haurà pactes. A més, li deu massa al Vendrell. Fa la pinta que al carrer Nicaragua han donat l'ordre de decapitar Carod abans que el Constitucional dicti sentència. Un Carod contrari a la sentència, donaria molta força a l'oposició. A partir d'aquí, assistirem a un espectacle d'escenificació de discrepàncies i "malestars" per part de la nova direcció.

Si aquest és l'escenari, més val que en Carretero, faci el que diu en Segador i no s'hi emboliqui. Si no pot guanyar ara, que resti a l'oposició. Quan el tripartit caigui, que algun dia ho farà, llavors sí que tindria opcions, perquè cauria tota la tramoia d'acòlits endollats a l'administració.

Anònim ha dit...

Benvolgut Jaume,
Segueixo pensant que a CDC teniu feina a fer...sou elàstics...o us torneu cagaelàstics...altra volta.
Vosaltres ho teniu molt més fàcil.
El sobiranisme puja.
El psoe se n' adona, nosaltres no pas.Quan parlo de nosaltres hi incloc CDC, UDC, ERC i IC.
L' objectiu del psoe era evitar una majoria sobiranista, amb Maragall podien...estatut...estafatut...ribot estatutàri, retallada al Congrés, abstenció d' ERC al Senat, pacte Mas-zp...allunyar-nos d' un corrent sobiranista europeu emergent, que Maragall (sobiranista i europeista) volia capitalitzar. No va poder ser, ecspanya en sap i força. El 1812 la seva Constitució borbònica deia que la nació ecspanyola estava integrada pels ecspanyols dels dos hemisfèris...i ja veus...d' on surt i on es pon el sol.
De vegades la gent d' RCat, o fins i tot en Josep, pessimista escèptic votant de CiU per conveniència declarada, que passi un bon dia, hem diuen...
-Cesc, com collons ho veus?
En Salvatore, retornat de Dammmam (jo seré a l' altra banda del pont aviat)...també és clarificador.
El psc ha de ser traït pel psoe, ara amb un al.lòcton és el moment.
Avui he dinat amb un d' aquests banquers que busquen passiu, un britànic. M' ha dit que Catalunya, si vol té la legitimitat que busca Flandes, Escòcia o Euskadi...per crear els Estats Units d' Europa.
Fins i tot Rússia ens acompanyaria.
La gent de CDC que ja fa dies que es comporta com cal, només cal que sigui agoserada.
Que no ens passi el tren.
D' ERC ja en parlarem, en Puigcercós que va tant llençat vers els sociates...que recordi en Ramon Barnils, i es deixi de brocs.
La sífilis política l' hem passat tots.
Que recordi ni ecspanya ni frança, Països catalans.
Salut i independència.
Som com Cal.
Cesc.

Josep-Empordà ha dit...

Benvolguts compatriotes,

L'Enric Vila, el periodista, l'escriptor, té un blog molt interessant que no sé si coneixeu.

Permeteume que us copíi la penúltima entrada, més que res, per animar.vos una miqueta:

Sexe i catalanisme

Una amiga meva que és una artista de la cuina i té un arc de l’ànima amplíssim, més propi d’una deesa que d’una dona corrent, m’ha donat, sense voler, un missatge pels nostres polítics: “Enric, el millor sexe és el que es fa a sac, els bons polvos són aquells en què el paio t’arreplega per banda, t’estampa contra la paret i et posa, just a temps, una mà rera el clatell perquè no piquis contra la paret i et facis mal”. Exacte. Aquesta mà salvadora és el resum del talent. El talent és aquesta mà divina que et permet aprofitar tota la vitalitat de la bèstia tirant pel dret sense prendre mal. No sé quin manso tenia al cap la meva amiga, però jo (ja veuen si estem bé, sempre pensant en el país), vaig relacionar-ho amb el catalanisme i els seus problemes de penetració electoral. Espero que els nostres líders no siguin al llit igual que fent política. Al catalanisme li sobren maneres i li manca virilitat. És massa artificiós i poc natural. Els catalanistes estan massa pendents d’ofendre els electors d’origen castellà, com un home insegur que no sap passar dels compliments al sexe brutal només perquè la seva presa té un pare ric o és guapa. Millor burro, si és guapa; això potser l’obligarà a fer-se la casta, però no la farà pas udolar menys de plaer a l’hora de l’orgasme. El problema del catalanisme és com el del masclisme: un masclista és patètic, té tots els números per acabar malament, autocompadint-se a la barra d’un bar o a la presó; tot al contrari que un mascle, brillant i dur com un diamant, orgullós de la seva vitalitat. O sigui: menys proclamacions de catalanisme i més exercir de catalans. L’eròtica del poder demana demostrar que ets prou fort i valent per exercir el poder, tenir por de fallar és pitjor que equivocar-se.

http://www.enricvila.cat/

Anònim ha dit...

Home Josep,
Vols dir que l' idea de violentar el passiu és rebuda de bon grat?
Sense seducció prèvia i només esmorteint l' impacte?
Has d' estar molt segur de la teva capacitat...poques segones oportunitats tindràs de refer-te, de reconduir l' incontinència.
Jo sempre recordaré, aquella lletraferida que va dir-me un dia, Cesc m' agrades perquè ets conscient que mai hi ha una segona oportunitat de causar una bona primera impressió...i paff...
Som com Cal.
Cesc.

Salvatore ha dit...

Cesc,
si vas a veure el gran premi de Bahrain, fes-m'ho saber, jo també creuaré el pont

Salutacions

Salvatore

Comte Borrell ha dit...

Ridao acusa membres d'ERC de pagar per manipular els resultats de les cerques a internet

Però això quina mena de política és?

En fi, guerra fraticida a can ERC, no crec que surti res bo de tot plegat. Tots contra tots... Bé, sí, en surten eleccions anticipades abans de Nadal, de calaix.

Salut compatriotes, i bona Setmana Santa!

Anònim ha dit...

Benvolgut Salvatore,
Seré a totes dues bandes del pont, però si ens hem de trobar prefereixo fer-ho a l' illenca.
Si hi ha F-1 miraré de no ser-hi...fins un cop passat l' event. Aquests dels monoplaces sempre em foten la meva taula al japonès que hi ha a l' antic Hilton. Quina gent més caragirada!
Amb els de les motos he coincidit a Doha i són molt més, diguem-ne acceptadors de l' ordre establert.
Jo sempre arribo a KSA per Jeddah...però travesso el pont tant depressa com puc enllestir la feina.
Una abraçada,
Cesc.

jaume ha dit...

Comte Borrell, en Ridao ja s'ha decantat públicament per Puigcercós.
Al paio sempre li ha agradat jugar a cavall guanyador. L'esceneficació s'ha fet al Parlament, rialleta de conill inclosa.

Cesc, espero que CiU faci un pas endavant en l'aposta sobiranista i que en Mas no s'embolicarà amb el finançament com ho va fer amb l'Estatut. Gat escaldat...

D'aquí al juny, CiU hauria de fer algun moviment. Això també us donaria força a vosaltres. Com diu la cancó: "si tu l'estires fort per aquí, i jo l'estiro fort per allà, segur que tomba, ben corcada deus ser ja". Doncs això.

De moment, Rcat ja s'apuntat una victòria: el moviment de Puigcercós no deixa de ser una fugida endavant. La prudència i la lògica política diuen que havia d'haver esperat a rellevar Carod a què ERC fes un mal resultat al Parlament. Però com que tenia l'alè de Carretero al clatell, s'ha hagut de moure ara.

Josep-Empordà ha dit...

En Carretero, per l'actual direcció d'ERC representa un problema... laboral.

Anònim ha dit...

Benvolgut Jaume,
A RCat ens centrem a ERC. Prou feina hi tenim a fer. Com per donar recomenacions a que li cal fer a Convergència si es vol fer gran.
A CDC heu de prémer les dents i tirar endavant, deixant llast si cal. L' autonomisme està esgotat i convindria que els nacionalistes ho assumissin. Pretendre catalanitzar ecspanya és fer castells de fum.
Et recomano la lectura del post de Xavier Mir al seu bloc, i l' article de Josep Ramoneda avui a El Pais (hi tens un resum a e-noticies).
Veuràs com en Xavier i en Ramoneda des de posicions allunyades arriben a una conclusió semblant.
CiU ha d' aprofitar el pas per l' Oposició per alguna cosa més que llepar-se les ferides i fer actes de responsabilitat pro-governamental.
El psoe deixarà venut al psc, cal aprofitar-ho, passar de manar a tot arreu a deixar-ho de fer hi ha un pas, a Nicaragua en són plenament conscients. Aprofiteu-ho.
Som com Cal.
Cesc.

Ps: L' entesa ppsoe que ja comença amb el CSPJ...és perfecte. Després de tant avisar que ve el llop...ara resultarà que els és un domesticat animal de companyia.

Josep-Empordà ha dit...

En Cesc un dia em va escriure (ho transcric de memoria):"CiU veu arbres i no s'adona que és un bosc", i ves per on, tal i com van anant les coses, i malgrat el meu escepticisme, encara li hauré de donar la raó.

El 9M, d'entrada, va semblar una victoria en tote regla del pscPSOE, però, ves per on, la seu central, el PSOE, la está convertint en una victoria pirrica. I IC-V?, uns altres que fan aigua. D'Esquerra, de moment val més no parlar-ne, que ja sabem com estan.

Al final potser si que tens raó, Cesc, el pscPSOE ara mateix controla tots els ressorts de poder de Catalunya, però ho te tot agafat amb pinces i corre el perill de quedar-se sense res. Ja només faltaba el llibre de'n Mercader sobre en Maragall.

Anònim ha dit...

Benvolgut Josep,
Ara que diuen que marxa tanta gent de Barcelona (la propensió a l' embús no la perden pas, ni amb crisi ni sense)...aprofitaré per anar-hi a comprar llibres. Aquest d' en Mercader, segrestat fins passada la comtesa, serà dels primers que agafi.
Això del bosc i els arbres em sembla que ho vaig escriure aquí al Cimera, venia a dir que amb prespectiva suficient, veus que els arbres fan un bosc, o que el bosc està fet d' arbres.
De la mateixa manera que la segona ciutat del planeta amb més turcs no és a Turquia...sinó a Alemanya; Berlin. O que el pais amb més negres no és a l' Àfrica sinó que és el Brasil...
Suposo que el Partit amb més independentistes és CDC...però no s' hi reflexa sinó autonomisme i sotmetiment. Vigileu i lluiteu perque dels arbres se' n fa llenya...sinó s' esporguen puntualment.
Som com Cal.
Cesc.

Josep-Empordà ha dit...

Benvolgut Cesc,

Saps que la meua defensa de CiU, de moment, és circunstancial, però, deixant de banda el que intimament jo vulgui, entenc la postura de CiU i a més la considero intel.ligent, només ens cal pensar amb el cap i no amb el cor. Tenim la societat que tenim, i si posem a CiU a fer d'Esquerra, tindrem un partit com Esquerra, sense cap possibilitat de governar el pais deixat via lliure al tripartit in secula seculorum... potser aixó és el que voldrian.

Segurament, avui hi ha més sobiranistes que mai, però encara som pocs, i si n'hi ha més que mai, és gràcies a la politica integradora de CiU, de la qual se n'ha aprofitat Esquerra... fins ara. D'aquí en devant, ja ho veurem.

Salut!.

popota ha dit...

És del Bauçà:

"El millor procediment
per tenir mirada errònia
és de fer-ho acompanyat.
Com més ulls miren la plana
més segur és el perill
que la Verge s'hi aparegui."

al cim del castell ha dit...

popota,
és meu:

"El millor procediment
per tenir una estratègia errònia
és mirar només per la cadira pròpia.
Com més poder doneu al PSC
més segur és el perill
que el país desaparegui"

AxL ha dit...

El Carretero aquest no em sembla especialment brillant. Crec no aconseguirà res contra els palanganeros bis assidus de la menjadora. Però crec té raó quan diu que ERCM hauria de promocionar l'eix nacional enlloc de l'entesa de progres (sense accent).

El problema és que ERCM té massa progres anti-yankis, pro-palestins, anti-sistema i anti-capitalistes tipus Bardem -que després perden el cul per un premi mega-comercial com són els Oscar. Els típics pagesots que foten d'hòsties als barcelonins quan pugen als seus pobles a crear riquesa.

Que els bombin, no vull la independència si ens han de manar aquests eixelebrats. Per sort són pocs i només saben aliar-se amb els sociates per enfonsar el país i criticar que el Pujol pactés amb el PP...quins collons.

En el fons són més sociates que catalanistes.

Josep Puigvert Coll ha dit...

axl:

Et recordo que 2 dels 3 diputats d'Esquerra són per Barcelona. No veig per on s'aguanta el dir que són uns pagesots. És més, n'estic fins els collons que en aquests fòrums amb majoria (òbvia) d'urbanites es falti al respecte d'aquesta manera als que viuen d'aquesta professió, tan digna com qualsevol altra. I si el que t'emprenya és com pensa la gent de comarques (perque de pagesos només n'hi ha un 3% de la població activa) només fes una ullada a les eleccions catalanes i comprovaràs que, si no fos perque la llei electoral que ara es vol canviar ho pondera, la dictadura socialista ja faria molt de temps que estaria implantada a la Generalitat, tal i com us l'heu deixada implantar a la Metròpoli chupi-guai.

Anònim ha dit...

Benvolgut AXL,
Parlar de Ripoll o Manresa com ciutats pageses és o ignorància o haver sortit poc de la muralla de la B-30.
Em centraré amb Ripoll que conec més bé.
El canal de Ripoll és del segle XIV i des de llavors ciutat industrial i minera. Amb indústries transformadores de la fusta, metal.lúrgiques (fes un google per farga catalana), tèxtils i d' armament lleuger. Avui dia hi ha un dels clústers més important a nivell europeu (sinó el més gran) de ventilació industrial...amb empreses com Soler i Palau (S&P), SODECA, CASALS...empreses líders a nivell mundial, en aquest camp.
Mentre al Baix Llobregat es cultivaven carxofes, faves i pèsols...i criaven pollastres de potes blaves...a les conques del Freser, el Ter i el Llobregat es competia amb Manchester i Anvers. Això sí, exportant des del port del Cap i Casal.
Encara avui, tot i la pressió urbanística, el sector agricola té més força al Baix Llobregat que al Ripollès. Fent un Google Earth en tindràs prou per comprovar-ho.
T' agafo Ripollès i Bages, perque és d' on són el Metropagès i el Lenin del Bages.
Salut,
Cesc.

Salvatore ha dit...

Cert, josep i Cesc, Catalunya va més enllà de la diagonal o la Barceloneta, sobretot cap al sud, on hem patit més el centralisme xava.
Però ara crec que no és moment de barallar-nos entre naltros i cercar un acord entre els catalanistes, tan de dretes com d'esquerres, tan del sud com del nord, o el corcó sociata acabarà consumint-nos enmig de les nostres disputes internes sense sentit.
Catalunya serà catalanista o no serà, que és allò que vol el PPSOE.
Que l'esperit de Jaume I o Roger de Lloria torni aviat, o esdevindrem anyells camí de l'escorxador del carrer Nicaragua.
Salutacions desde La Mussara
Salvatore

Anònim ha dit...

Benvolgut Salvatore,
La Mussara em sona a prop de Gratallops (Priorat) on hi tinc bons amics. El meu avi era de Rocafort de Queralt (la Conca), hi ets de vacances o has anat a veure-hi la familia tornant de Dammam?
Collons, que és xic el món!
No pateixis que no ens barallem pas, un dia un tipus de ciutat, d' aquells que es pensen que la civilització s' acaba a Mollet, i més enllà anem amb esperdenyes de set vetes, em va dir de Carretero que què hi faria un pastor a ciutat, vaig pensar, un tio que dirigeix el primer hospital transfronterer de l' UE i hi ha qui el considera un pastor...estem arreglats, veient el bestiar que tenen a Palau...no sé pas què dubten.
Jo de petit havia fet transhumàncies amb vacum, perque la poesia occitana em tenia el cor robat, i t' asseguro que poca gent m' ha ensenyat tant com els pastors, eren enciclopèdies vivents, de la metorologia i de la trigonometria excursionista...no els calia ni GPS ni Alpina, no dubtaven a cap coll...ja podia fer boira o bufar el torb que no se n' esgarriava pas mai cap. De poesies i cançons, no sé si les savien de memòria o les improvitzaven pel camí, però el fet que jo quedava merevellat.
Salut i independència.
Cesc.

Salvatore ha dit...

Salutacions a tots en Diumenge de Pàsqua.
Abans de tronar-me a l dur treball del desert aràbic, voldria preguntar-vos a tots si creieu que els de CiU seran capaços de votar a favor d'un personatge anomenat José Bono com a president del parlament. Si és així, crec que he perdut la referència del catalanisme polític que encara quedava viva per poder votar.
Espero saber les vostres hipòtesis al respecte, doncs tinc aquest dubte.
Sí Cesc, sóc del Baix Camp, malgrat que fa dos anys que volto per diferents llocs del món exercint la meva professió, el que ara se'n diu "freelance".
Quan treguis el cap per Bahrain, m'ho fas saber i quedem en un pub que conec i ens prenem un parell de Guinness. Amplio la invitació a tots aquells cimerencs que s'aventurin també.
Salutacions a tots i no us perdeu avui la benedicció del Benedicto!

Josep-Empordà ha dit...

La vista des del cim de la cinglera de La Mussara, des de la que es veu tot en camp de Tarragona i, amb el dia clar que resta después d'una mestrelada, fins i tot la serra de Tramuntana de Mallorca, és d'una bellesa impresionant.

Ja fa uns anys que no hi he tornat. L'ùltima vegada, no hi restaba cap casa habitada. Es de suposar que aixó ha cambiat i es deu haver reconstruït alguna de les cases que hi havien... i la petita esglesia...

joliu ha dit...

Parlant d'en Carretero... he post

Anònim ha dit...

Benvolgut Salvatore,
En Bono em preocupa poc, el fet que a ecspanya, a la seu on rau la seva sobirania, no s' hi pugui parlar català vol dir que el català no és llengua ecspanyola. En Bono i la seva implacabilitat és perfecte... no fos cas que algú és confongués, amb un president igual d' ecspanyol però amb més arts de seducció.
El bono que el voti ppsoe...que s' evidenciï que el llop és ben domesticat.
Seré a Dammam provinent de Ryad i camí de Manama, més aviat del que et penses, vull ser a casa per Sant Jordi.
Que tinguis un bon viatge.
Salut i independència,
Cesc.

Salvatore ha dit...

Cesc,
a mi tampoc m'amoina massa, només el fet de que un partit nacionalista permeti amb els seus vots que un autèntic espanyolista aconsegueixi el seu premi, estic amb tu quan dius que això ho poden fer conjuntament el pppsoe.
Tampoc crec tan important parlar català al congrés espanyol, prefereixo abans un autèntic finançament adequat per Catalunya (potser serà més fàcil el tema de poder parlar català)
No sóc massa optimista respecte al futur proper, crec que hi ha sociatisme per temps, espero que la crisi que ve pugui fer veure a tothom que dels sociates poca cosa podem esperar, malgrat que sí que patirem molt.
Quan arribis a dest¡i, avisa

salvador.escute@dima.sk

bon viatge

Salvatore

Anònim ha dit...

Benvolgut Salvador,
Ara t' escric un correu i t' explico els detalls.
Agraïria al Cimera que retirés l' escrit on en Salvatore posa el seu e-mail, per tal d' evitar que cap sociata li destorvés la pau i tranquil.litat sahariana.
Salut i independència.
Cesc.

Salvatore ha dit...

Cesc,
agraeixo el teu apunt.
Però he de dir-te que el meu buscador d'spam és molt fi ensumant els sociates, i de seguida me'ls retira de la safata d'entrada.
Aprofito per fer públic a tots els cimerencs, especialment als fundadors Oteji, Mestres i Garrigosa, que potser seria bo celebrar un congrés cimerenc presencial per poder intercanviar opinions in-situ, i de pas, prendre un cafetó o cerveseta tots plegats.
Si creieu que les urpes sociates poden espatllar-nos la vetllada, provaré d'organitzar-ho a l'exili, donat que la central de la meva empresa està a Bratislava, no em costaria massa buscar bon racó.
AVISO!!!!
Les eslovaques són perilloses

Salutacions a tots i us desitjo una bona primavera, esperant que la flor sociata aviat es panseixi

Salvatore