Dimarts mogut
La morsa recula... per agafar embranzida. En una entrevista a Can Bassas, la vicecosa del tripi ha anunciat a bombo i plateret que no optarà a la presidència ni a la secretària general del partit. D'aquesta manera, deixa via lliure al metropagès perquè s'estomaqui amb el doctor Carretero i amb l'Urielet per fer-se amb el control de la formació a partir del congrés del juny. Sembla doncs que la Morsa hagi pres la seva decisió en vista dels pocs suports que ha aconseguit, i sabent com està el pati a Calàbria. Això, i/o que possiblement durant aquests dies festius de Setmana Santa ha arribat a alguna mena d'acord amb algun dels aspirants a dirigir el partit. Només així s'explica que Carod no renunciï a ser el candidat d'Esquerra a la presidència de la Generalitat en les properes eleccions catalanes? Repartiment de papers en tota regla, ara bé: amb qui se'ls ha repartit?
Les palanganes s'agrupen. Al Grup Parlamentari Socialista (PSOE), al Grup Parlamentari Popular (PP), al Grup Parlamentari Català (CiU) i al Grup Parlamentari Basc (PNB), potser hi haurem d'afegir el Grup Parlamentari de les Palanganes (ERC-IU-ICV). Les direccions de tots tres partits o el que queda d'elles, hi estan treballant. També Nafarroa Bai hi sembla interessat. Tot sigui per fugir cames ajudeu-me del grup mixt. Aquesta maniobra demostra que el Labordeta català es resisteix a anar amb la motxilleta a Madrid, i per això pidolarà un grup propi al Congrés. I qui diu un grup propi, diu una colla de palanganeros. Sigui com sigui, en Ridao ha d'aparentar que encara li queda una engruna de dignitat, potser per això el paio va i posa algunes condicions, com per exemple que el temps assignat per a cada intervenció en els debats sigui proporcional als vots obtinguts. Total, que es mataran per un minut de més o de menys, però que a l'hora de votar, no dubtaran a fer-ho a favor dels sociates, amos i senyors de l'hemicicle, i els mateixos que els hauran permès agrupar-se, que els hauran donat uns quants calerons, i facilitat una bústia electrònica amb cara i ulls del tipus congreso.es, en comptes d'un miserable hotmail.com... o no serà així, Ridao?
I un menys que s'ho mira. I parlant de dignitat, n'hi ha un que se n'ha afartat, de ser el digne de la classe. L'historiador, advocat i polític Josep Benet ens ha deixat de matinada. En pau descansis, compatriota Benet. Tant de bo el teu llegat sigui reconegut per alguns dels que t'han professat admiració al llarg de la teva carrera política, quan et feien la gara-gara perquè els seguies la corrent i eren de la teva corda, però que ara malgovernen aquest país. Tu ja vas deixar ben clar com estan les coses. Ara caldria que els que quedem en prenguem nota.
24 comentaris:
Doncs a mi em sembla evident que ho ha pactat amb el Puigcercós. Sap que ho té perdut al Congrés, i per això ha pres aquesta decisió. El Puigcercós, per edat, té recorregut polític (o almenys ell s'ho pensa), i ja li està bé que a les properes eleccions, on segurament Esquerra se la fotrà de valent, s'hi presenti la morsa. No seria molt intel·ligent per part del Puigcercós presentar-se a unes eleccions per primera vegada sabent gairebé del cert que baixaràs en diputats. Si ho fés seria la seva tomba.
Descansi en pau, Josep Benet.
AVUI NO ÉS DILLUNS...
hahaha... ben vist.
és el que té tornar de setmana santa. ara mateix ho canvio.
En Puigcercòs em sembla un polític de molt poc nivell. No és bó ni amb la làbia. Suposo que és on és per la "vàlua" que té putinejant,perquè ni li veig talla intelectual, nimoral, ni de cap mena. Ha de ser mal enemic, sinó no m'explico com està a dalt de tot d'ERC.
Amic Mestres,
Jo crec que realment hi ha un pacte. La qüestió és amb qui?
- Amb Puigcercós? Sembla poc probable perquè el metropagès també vol ser candidat.
- Amb l'Uriel? Home, podria ser, però quasi tothom sap que és més pro Puigcercós.
- Ens queda, per tant, Carretero. Si fos així, com ho vendran tots dos? I, sobretot, com explicarà Carretero que accepta tàcitament l'acord amb en Carod?
I, d'altra banda, en Carod deu pensar que hi haurà eleccions aviat perquè sinó no s'entén que estigui disposat a perdre el control del partit si vol seguir sent el candidat. Si les eleccions no s'avancen, ens situem a la tardor del 2010. Quina ascendència tindrà Carod en les seves bases després de més de 2 anys sense un càrrec al partit i amb una vicepresidència que està sempre pendent d'un fil?
No ho sé, no ho acabo de veure clar. Però crec que la jugada d'en Carod no seria la mateixa si pensés que les eleccions no s'avançaran.
Collons amb el Basté, quin rapapolvo a la Morsa.
Començant pel final, descansi en pau en Josep Benet, amb el que comparteixo la decepció amb els que ara s'autoanomenen d'esquerres i progressistes quant en realitat son ultraconservadors, en el millor dels casos, autèntiques escorrialles de la politica i motiu de reflexió per a tots, en el sentit de que cal cercar una explicació a com aquests personatges nefastos i quasi ridiculs si no fos que detentan poder, han arribat fins on han arribat.
I continuant amb en Carod, crec que recolçará en Carretero, el que passa, és que segurament ni el mateix Carretero encara no ho sap.
El que si que sembla segur, és que a la tardor, tindrem eleccions. Ves sinó a qué tant de moviment.
P.s.
No fou el diumenge passat que en Carretero digué que no es presentaria per a cap càrrec institucional?....
Mgg, em penso que l'elecció del candidat d'ERC serà a la tardor (si vaig errat li agrairia a en Cesc que em corregís). Per tant, no haurà passat tant de temps.
No sé si hi hagut pacte. El que penso és en Carod s'ho ha vist perdut i que com molts sospitàvem, qui controla el partit és Puigercós. Els militants que deuen quedar sense càrrec tampoc no deuen confiar en Carod.
També penso que a Puigcercós tampoc no li deu interessar ser ara candidat si la perspectiva és de baixada, perquè llavors es cremaria ell. Crec que, com ens avançava el l'Oteji, la maniobra del duet Puigcercós-Montilla busca tenir ERC controlada del tot per a quan arribi la sentència del TC i es confirmin les males perspectives del nou finançament.
L'única possibilitat de supervivència electoral de Carod era trencar el govern aprofitant una sentència desfavorable del TC o bé que el PSOE incompleixi el termini fixat per l'Estatut per a aconseguir el nou sistema de finançament. Com que Montilla acatarà la decisió del PSOE d'ajornar-ho, aquesta seria una bona excusa per a Carod per a deixar el govern.
Deixant Carod sense càrrecs al partit i només amb la vice-presidència li treuen tota la força, perquè si ara s´oposés a Montilla, seria desautoritzat doblement per Montilla i per la nova direcció d'ERC. Llavors Montilla el podria cessar tranquil·lament i Carod passaria a ser un diputat ras a les ordres de Puigcercós. Fixeu-vos que Puigcercós s'ha afanyat a ocupar el lloc de Ridao: es tractava de tallar-li també aquesta sortida a Carod.
Ara Carod no tindrà més remei que fer bondat. Si s'està calladet, continuarà cobrant de conseller i potser Puigcercós permetrà que sigui ell el candidat. D'aquesta manera serà Carod i no Puigcercós qui es menjarà la patacada electoral. A canvi, Carod podrà continuar cobrant de diputat quatre anys més. Amb això i els dos anys d'atur, ja arribaria als 65 anys, edat oficial per a cobrar la pensió.
Si Carod hagués optat per a presentat batalla al congrés i hagués perdut, hauria quedat desautoritzat per la militància, i lògicament hauria de deixar també el govern i no podria ser candidat. La via empresa indica que passarà per l'adreçador.
Això no vol dir que Montilla no avanci les eleccions, però això serà quan ell ho deicideixi. Amb Puigcercós al capdavant, si hi ha discrepàncies, seran molt més pautades i amb escenificacions de política de saló. Res de trencaments bruscos que puguin posar en dubte el "catalanisme" de Montilla. L'objectiu: que els vots que perdi ERC passin al PSC. D'aquesta manera Montilla tindrà més possibilitats de fer un bon resultat i reeditar el tripartit.
Jaume,
No entenc el teu raonament. D'una banda dius que si Carod perdés al Congrés, això significaria que no pot continuar al Govern. Totalment d'acord.
Però tu dius: "Deixant Carod sense càrrecs al partit...". Però resulta que no l'han deixat sense càrrecs sinó que ell ha dit que no es presentaria. Diferència considerable que pot comportar reaccions diverses.
I, a més, no planteges l'opció apuntada per l'Amic Mestres, de possibles pactes interns. Per tant, no necessàrament Carod ha de passar per l'adreçador. A veure, si al final, serà vist com "el salvador".
I finalment, no crec que la finalitat -de Puigcercós, de Carod o d'altres càrrecs d'ERC- sigui que els vots d'ERC passin al PSC. Si fos aquesta, en Puigcercós i en Carod no haurien fet aquesta moguda perquè és el que ja han aconseguit amb les aliances actuals. Llavors, per què les haurien de qüestionar?
Benvolgut Jaume,
Demà t' ho averiguaré. Ho desconec.
Som com Cal.
cesc.
Mgg, aquest seria l'objectiu del PSC (tot l'últim paràgraf fa referència al PSC): que els vots que perdi esquerra, si en perd, no vagin cap a CiU, sinó en tot cas cap al PSC, com ha passat ara a les generals. Perquè Montilla pugui reeditar el tripartit ha de fer un bon paper a les properes eleccions. Per això necessita assegurar-se el vot catalanista. Per tant, és fonamental que Esquerra no li desmunti la parada amb un trencament precipitat del tripartit amb acusacions de submissió al PSOE. Estic segur que Montilla no se n'acaba de refiar de Carod. Recordo només que en el pacte Montilla-Puigcercós, Carod quedava fora del govern, però al final va aconseguir de colar-s'hi perquè a les eleccions va fer més bon paper del què es pensaven i a més en Mas va ser hàbil proposant-li de ser conseller en cap. Llavors hauria quedat massa lleig que Montilla i Puigercós l'haguessin deixat fora.
Evidentment, Carod no és "salvador" de res. En tot cas seria salvador de sí mateix. Un supervivent a seques. Crec que l'única possibilitat que té de sobreviure a les properes eleccions és trencant el tripartit aprofitant, p. ex. un fiasco en la negociació del finançament. De moment el PSOE ja ha insinuat que d'aquí a l'estiu, que és quan s'acabava el termini previst a l'Estatut, res de res, i que l'acord no serà bilateral, sinó amb totes les comunitats.
Però un trencament en aquestes circumstàncies és una cosa que el PSC voldrà evitar a tota costa. A Puigcercós tampoc no el veig fent el paper de Jesús crucificat que tant li agrada a Carod. Per això penso que Puigcercós és l'aposta preferida pel PSC.
Si Carod renuncia a presentar-se a la presidència d'ERC és perquè és l'única sortida que li quedava. Presentant-se i perdent hauria de deixar també el govern. En canvi ara, com que figura que és una renúncia voluntària (insisteixo que forçada per les circumstàncies) pot continuar de vice-president i tenint protagonisme polític. D'aquesta manera, Carod manté les opcions que sigui escollit candidat. Falta que en Cesc ens ho confirmi, però crec que l'elecció del candidat serà a la tardor i amb un sistema de primàries. Aquí Carod pot tenir més opcions perquè hi participaran tots els militants. Als congressos en canvi, hi van només els més actius. Molts d'aquests ja tenen càrrec i són vots captius de Puigcercós.
L'Amic Mestres plantejava les dues possibilitats (amb un "i/o") i interpreto que ell més aviat es decanta per l'opció de la retirada estratègica. L'altra és que com dius tu, hi hagi hagut un pacte. Tampoc no ho descartaria, però ens falta saber què n'hauria tret en Carod a canvi. Ell ja ha deixat dit que vol seguir sent el candidat d'Esquerra a la Generalitat i no està gens clar que això sigui així. Què n'hauria tret, doncs, a canvi de la renúncia?
Bon dia a tots Ciemerencs,
Primer de tot, els meus respectes pel Sr Benet, descansi en pau i que Deu l'aculli al paradis reservat als patriotes.
Ja torno a ser al desert arabic un cop mes, i gracies al vostre post, puc sentir-me informat de les novetats.
No tinc res a dir, novament recordar-vos que sou uns autentics malalts (en el bon sentit) de la politica i que agraeixo molt llegir els vostres comentaris, tinc una visio mes ampla de la realitat que el que la premsa manipulada vol fer-nos arribar.
Nomes afegir que crec que es cou una de grossa a can palangana bis, i crec que hem de seguir-ho amb molta cura, no sigui que ho empitjorin encara mes, que tot es possible.
M'agradat molt el post de l'amic Mestres, ara les palanganes ja tenen complert els seu somni, el Grup Palanganero al congres.
Salutacions Patriotiques
Salvatore
Per cert, bona la resposta del Baste a la morsa.
Tambe l'article del Lluis Guardia al Singular, crec que la seva opinio dels palanganeros es molt apropiada
Fou l'Elies 115 qui en el seu blog, qualificaba als blocaires sobiranistes com l'ùltim exercit de Catalunya.
Em preocupa una questió que fa dies que em ronda pel cap, i és que semblem l'exercit italiá a les acaballes de la 2ª guerra mundial, més preocupats per la estètica (tipic dels italians) que per combatre.
No sé si se'n pot dir perdre el temps, potser no sigui una expresió encertada, però ho diré així amb tots els matisos que volgueu. Feta la previa, continuem. Perdem el temps divagant amb el que faran aquest o aquell, com diuen els castellans, discutint si "son galgos o son podencos", que traduit literalment quedaria més o menys així: "si son llebrers o cans menorquins", però el cas és que ens tenen ben distrets, i mentres, el PSOE ja diu que de finançament bilateral, res de res, que de balances fiscals, tampoc, l'aeroport, el port i les rodalies, posposades a "calendas grecas", de noves infraestructures necessaries, de la ùnica que s'en parla és del trensvassament del segre, ara anomenat per obra i gràcia dels filolegs que ens governen en "captació d'aigua", i mentres, els agraciats pel repartiment de poltones, practicant alló tant productiu pels seus interessos del qui dia passa, any empeny.
Francament, tot plegat és frustrant. Tenim el pais "ocupat" per una classe politica governant que es distingueix per la seua manca de dignitat, honorabilitat, honradesa, fair play, generositat i patriotisme que ja s'está trasladant al pais sencer i lo primordial és saber el que faran personatges tan miserables com Carod o Puigcercós.
Que facin el que vulguin, perque l'ùnica esperança que ens resta, és confiar en qui te la ùltima paraula i ratifica les decissions dels militants dels partits, que som els votants.
Disculpeu, però estic emprenyat.
Sí, és que ens distreuen com criatures.
Benvolgut Josep,
Em sembla que l' Elies feia referència a un comentari de Pujol pare.
En Pujol com que, ara, pot dir el que pensa, i, com sempre, pensa el que vol dir...diu coses valentes, interessants i meditades. A mi almenys m' ho semblen.
La veritat és que la direcció d' ERC està portant la discussió cap a les persones i no cap els plantejaments de fons, les estratègies.
El que passa és que tot ho fan anar tant de pressa que aviat ho hauran esbudellat tot...llavors entrarem al debat interessant, el de les idees i els plantejaments de futur. Jo encara estic observant-ho, tinc una mica la sensació que volen canviar-ho tot perquè res no canviï. Ho anirem veient.
Jaume, les primèries no tenen data. Es fan quan es convoquen les eleccions si es postulen més d' un candidat, abans, es clar, de l' inici de campanya. No tindria massa sentit, fer-ho aquesta tardor si no hi ha eleccions previstes fins el 2010...una altra cosa és que no haguem de córrer a fer-les a l' estiu o la tardor.
Som com Cal.
Cesc.
Bàsicament d'acord amb el Jaume, però permeteu-me que ho expliqui a la meva manera. Potser no en clau interna de moviments partidistes i les repercussions que poden tenir sinó en línies generals i des de fora. Per mi, per fer el que ha fet, el Carod o ha rebut el consell directe de Montilla o s'hi ha inspirat directament. Per què, a veure, què ha fet? "No et moguis, no piulis, conserva el teu lloc tan com puguis i deixa que els teus contrincants es barallin i s'esbatussin entre ells, mentre tu vas fent de conseller, et passeges per inauguracions, dones premis i subvencions i et vas acostant a l'edat de la jubilació". O no és això el que fa el Montilla? Què aconsegueix el molt poc honorable amb això? Doncs, mantenir la pàtina de catalanisme de cara a l'electorat català igual que feia amb el Tardà quan era alcalde a Cornellà. A més, per què hauria de convocar eleccions anticipades si amb el que té ja va passant i té el Puigcercós que podria ser el més bregós, fora del govern? Què aconsegueix, Carod? Doncs, aplicar la tècnica de les arts marcials orientals: quan l'enemic ataca, fer-se a un cantó, escapolir-se de l'escomesa del contrari i deixar que es clavi la morrada ell tot sol pel seu mateix impuls o deixar que els altres s'estirin el monyo entre ells i es vagin tirant merda els uns als altres mentre Carod s'ho mira des de fora. És a dir, Carod queda 'au dessus de la mélè' mentre els altres s'estarraquen. Us dic una cosa? Si jo fos el Carretero, a hores d'ara no faria absolutament res per intentar recupera les regnes del partit. En sortiria irremisiblement escaldat.
RCM
Ja que qui li está portant la "campanya a n'Puigcercós és Nicaragua ( em refereixo al carrer) i ja que ha sigut en Montilla qui li ha aconsellat que proposi de secr. gral. en Ridao, potser que els d'ERC es deixesin de "cabories" i nombresin de president, directament en Montilla, no?. En Corbacho seria un bon secretari general.
Companys,
Després de llegir el comentari del Cesc sobre les primàries, jo segueixo pensant que en Carod no serà tant insentat com per, després de 2 anys de no controlar el partit, esperar ser escollit candidat a la Generalitat. Per tant, sembla que el seu posicionament actual estigui pensat des la immediatesa de les eleccions. I, realment, com diu en Jaume, la gota per a fer vessar el vas pot ser la negociació del finançament. O també podria ser la sentència del TC sobre l'Estatut. No creieu que a en ZP ja li convé? Si analitza on pot anar a guanyar més vots a partir d'ara, és evident que ha de pensar més enllà de l'Ebre que és on el PP el pot fotre. D'altra banda, el fet de seguir tenint una persona del PSOE com a president de Catalunya li causa més problemes que no pas alegries. L'únic fet que el pot preocupar és que en Montilla torni ha sortir President, perquè llavors estaran més crescuts. Però si resulta que la seva priotitat és pactar amb CiU i amb PNB, i ja sap que CiU posa com a condició que el president de la Generalitat sigui el de la llista més votada, les possibilitats de Montilla queden minvades. És evidentment una incògnita i una hipòtesi, però no crec que sigui descartable.
Jo també crec que el Carod fa un pas enredera per deixar que se les fotin uns altres i un cop debilitats tornar a posar la cara. No hi ha pacte però sí una estratègia.
Sobre les palanganes... condemnades a ser les crosses dels socialistes, jo sempre deia que acabarien juntetes formant la GP o Gran Palangana. Aquesta opció avui per avui la veig impossible per la guerra interna que viu Esquerda. El que sí tinc clar és que avui per avui tal com estan aquests dos partits ja no formaran mai la Gran Palangana si no el Gran Orinal.
Mgg, estic convençut que Zapatero necessitarà CiU. No es pot permetre dependre únicament del PNB (i encara menys d'Esquerra) si vol negociar un nou Estatut basc amb ells. Mentre duri la negociació a les Corts, les altres coses les haurà de pactar amb el PNB.
Aleshores, és evident que el tripartit és un obstacle. De totes maneres, no les tinc totes. Se m'acut que Zapatero podria permetre un tercer tripartit si es complissin les condicions següents:
- Que Carod no hi tingui cap protagonisme (el pacte Montilla-Puigcercós fet abans de les darreres eleccions ja preveia l'exclusió de Carod. A l'hora de la veritat, Carod s'hi va poder colar. La millor manera d'assegurar que Carod no hi sigui és impedint que sigui cap de llista).
- Que el PSC sortís reforçat a les properes eleccions i alhora CiU en sortís debilitada.
Aquest escenari comportaria la retirada d'Artur Mas. Un cop constatada la impossibilitat de recuperar la Generalitat, sectors de CiU pressionarien per al govern espanyol. Un ministeri per a Duran seria la plataforma idònia per a esdevenir el nou líder de CiU.
Per a Zapatero és arriscat, perquè no està clar que CiU reaccionés així, però sí que penso que és el que persegueix el PSC per a poder imposar un tercer tripartit (crec que el que va molestar Zapatero no era la reedició del tripartit, sinó que Carod hi entrés. Carod és la bèstia negra de molts votants del PSOE. La seva aparicó als telediaris espanyols provoca autèntics talls de digestió).
Però perquè aquest escenari es pugui produir és imprescindible que Esquerra faci costat a Montilla en la sentència del TC i el finançament, de manera que l'Artur Mas es quedaria tot sol fent de barrufet rondinaire.
I aquí és on hi ha la mare dels ous: resulta que la millor possibilitat que té Carod de ser candidat és trencant el tripartit. Com dius molt bé exposar-se a unes primàries sense controlar el tripartit és massa arriscat. Queda clar, doncs, que la maniobra de Puigcercós tenia per objectiu forçar la sortida de Carod del govern després de derrotar-lo al congrés de juny. La maniobra posterior de Carod té per objectiu evitar-ho (a banda de fer que sigui Puigcercós qui s'enfronti a Carretero i quedi com l'opció continuista).
La qüestió és què pot passar ara si Puigcercós s'imposa al congrés i Carod s'oposa a les decisions de Zapatero i/o el Constitucional i deixa Montilla en evidència? Evidentment, Montilla cessarà Carod. El dubte és si tindria prou força per a arrossegar la resta del partit. Si Puigcercós optés per desautoritzar Carod i recolzar Montilla quedaria com un palanganer. Carod s'hi enfrontaria per a ser cap de llista i ja no parlaríem de persones sinó d'opcions polítiques oposades. Encara que Puigcercós aconseguís d'imposar-se a Carod, la patacada d'Esquerra a les eleccions seria monunental. Carod fins i tot podria plantejar-se de deixar Esquerra i fer costat a CiU o bé crear un partit nou. La qüestió és si davant d'aquest panorama Puigcercós no optaria també per a trencar el tripartit i deixar que fos Carod el candidat.
Sembla prou clar que l'estratègia de Carod l'acosta al sector Carretero. L'únic que falta saber ara és que farà l'Uriel. Tant si pacta amb Puigcercós, com si ho fa amb els crítics, en Ridao no serà secretari general.
Ja vaig escriure abans de les eleccions que Catalunya no hi treurà res d'una victòria de Zapatero, atès que, tal i com ha succeït, la immensa força que està assolint el PP a moltes zones d'Espanya, obligarà Zapatero a girar-hi els ulls per tal d'equilibrar la balança. No pot jugar-s'ho tot un bon resultat a Catalunya, quan el PP portarà ja molts anys fora del Govern i, per tant, deixarà de ser percebut cada any que passi com una potencial amenaça. Aquesta legislatura serà la de València i Madrid. Els dos grans projectes seran la connexió Madrid-Euskadi-França en TGV (crec que pasaran per davant de l'enllaç pels Pirineus catalans) i Madrid-València, completant la tasca d'Aznar de fer de València el "port d'Espanya".
Avui, el dia a començat bé.
Veure l'inpresentable de'n Castells, el que fa quatre dies deia que havia assolit un acord de finançament magnífic amb l'estat, el que quant CiU es queixaba del finançamet els hi penjaba la llufa de "victimistes", un dels coautors de l'expoli fiscal a Catalunya queixant-se del finançament, és una d'aquelles coses que reconfortan i fan bó aquella dita Xinesa que diu:"sentat a la porta i veurás passar el cadaver del teu enemic".
I encara te la barra de demanar unitat quant no fa ni dues setmanes que en Mas va propossar a n'Montilla fer un front comú pel finançament i aquest el va rebutjar.
El més fort és que ara mateix, la Generalitat te un pressupost que és el doble de l'ùltim de CiU, que fou el més gran que mai tingué, i que aixó ha sigut possible gràcies al denostat "pacte del Majestic" amb el PP.
Per aquest flanc morirá el tripartit.
Publica un comentari