És això, companys?
L'Àrtur ha agafat ja definitivament la batuta de la precampanya fins que en Duran no es posi bo. Ras i curt, no m'agrada per on van els trets. No m'agrada que aquestes eleccions ecspanyoles hagin de ser la torna de les catalanes. Així, a cop calent, em fa venir vomitera la sola idea que el resultat al Congrés pugui fer que "d'aquí a dos mesos Montilla ja no serà president de la Generalitat" com diu en Macias. És lamentable i patètic que haguem d'exigir ara que "es respecti la força més votada" amb efectes retroactius.
Però en canvi, llegint-vos a vosaltres estimats cimerencs, detecto que aquesta idea us mola. És això, companys? De debó volem sucursalitzar fins a aquest punt les nostres institucions? I aquesta sucursalització ha de venir de la mà d'un partit com CiUT? Vam cagar-nos amb Déu i sa mare que el Gran Farsant va fer saltar el conseller en cap (aleshores la Morsa) de la Generalitat, i en canvi ara farem que ens serveixin el cap del Tio Pepe en safata de plata.
Mireu, que m'ho acalareixin, tot plegat! Que m'expliquin què vol dir tot això i com s'ho faran. Perquè jo sóc capaç d'assimilar que la política catalana i ecspanyola estan estretament vinculades, i que l'una afecta l'altra i a l'inrevés. Però no m'esperava que fos amb aquest nivell d'immediatesa tan mesquí, un puto canvi de cromos, que ens retrata com a nació de fracassats.
Però en canvi, llegint-vos a vosaltres estimats cimerencs, detecto que aquesta idea us mola. És això, companys? De debó volem sucursalitzar fins a aquest punt les nostres institucions? I aquesta sucursalització ha de venir de la mà d'un partit com CiUT? Vam cagar-nos amb Déu i sa mare que el Gran Farsant va fer saltar el conseller en cap (aleshores la Morsa) de la Generalitat, i en canvi ara farem que ens serveixin el cap del Tio Pepe en safata de plata.
Mireu, que m'ho acalareixin, tot plegat! Que m'expliquin què vol dir tot això i com s'ho faran. Perquè jo sóc capaç d'assimilar que la política catalana i ecspanyola estan estretament vinculades, i que l'una afecta l'altra i a l'inrevés. Però no m'esperava que fos amb aquest nivell d'immediatesa tan mesquí, un puto canvi de cromos, que ens retrata com a nació de fracassats.
56 comentaris:
L' al.lòcton va pactar el tristpartit amb el beneplàcit del psoe. Era una manera de fer abaixar el preu de la futura investidura de l' embustero.
Són ells qui ho veuen com un canvi de cromos. A Nafarroa no us extranyi que vagi igual.
Ho veig tot premeditat.
Tant com acusar Mas, lider de l' oposició, de l' incompliment de l' estatut quan el psoe és qui va passar el ribot tant aquí com a ecspanya. Encapçalant ambdós governs.
Cesc.
Tenim dos bàndols, catalans i espanyols, i ara mateix estem perdent, per tant qualsevol ajuda externa és bona. De fet una part dels catalans (ERC) està venuda a nivell de dirigents als espanyols. Per tant tenim una guerra civil catalana. Mirem com de desastrosa va ser la de fa segles i qualsevol moment en que ens hem dividit. Com que la moderació només ens portarà a l'enquistament dels espanyols i a que ens laminin cal fer lo que sigo per destruir la cúpula d'ERC i fer fora als espanyols del poder a Catalunya. Si per salvar el nostre futur cal fer xantatge a mandrit, pactar amb Satanàs o amb Hitler, endavant.
Jo no hi veig cap problema. Les regles del joc de la política catalana han canviat amb el tripartit. Cal adaptar-s'hi. No pot ser que les normes serveixin tan sols per a uns, i els de sempre, quan els rota, se les puguin saltar i no passi res. La sobirania és avui en dia segrestada als despatxos. Entrem-hi i recuperem-la. ¿O és que la decisió del Govern de no complir una resolució del Parlament no és un segrest? I tant.
No s'hi val a dir: "com que ells ho fan, per què no ho podem fer nosaltres!?". És infantil, i a més és el primer pas cap a la perdició com poble. Si perdem la dignitat... malament rai!
Quina dignitat? La de veure el teu President copiar d'una llibreta una frase de deu paraules?
De totes maneres, si em permets, veig molt difícil que això succeeixi. El PSC no voldrà suïcidar-se. Crec que tindrem un primer any de legislatura amb Govern en minoria amb recolzaments puntuals. Zapatero 100% : qui dia passa, any empeny. Cultura tripartit.
Estimats tots.
La merda sociata i la abnegació de la cúpula de ERC no us deixa actuar correctament. És el mateix sentiment de dubte i impotència que el maltractat té quant intenta actuar contra el maltractador.
Sí, clar i concís vull ser. La espanyola ens toca ballar, ja que de moment és la cançoneta que tenim fins que no siguem independents. Que de tant somiatruites i puretes independentistes ens oblidem que la crua realitat és que estem a España.
Que no oblidem que el pacte montilla puigcercoes es va fer a Madrid. I a Madrid s'ha de destruir.
I no oblideu que ells van a totes, així que sense pudor i amb tot el pragmatisme del món si fotem aquest protozoo al carrer que tenim de president quant mes aviat millor.
Per cert ells no han canviat les regles de joc, les han trencat totes. En democràcia no pots passar del parlament, i ells es passen per el forro el parlament, es a dir el país.
Així que a mi que collons m'importa la puresa dels meus actes , vaig a totes (com ells)i si hem de pactar a Madrid lo que faci falta més igual. Quina diferencia hi haurà amb el govern que hi ha ara?
Un govern españolista pactat a madrid o un de catalanista pactat a madrid. No siguis burro amic mestres que els sociates et foten trampes i volen que tu les compleixis totes.
Au a cagar a la via. I que no vegi cap mes cagadubtes. que us vigilo.
Un gran post. Tota aquesta gent que volen que els catalans juguem el paper d'Evo Morales mentre la Moncloa de torn fa el paper d'Hugo Chavez, per molt llestos que es creguin en el seu paper, són uns collons. Petits, peluts, arrugats i ben rodons, per poder rodolar cap on convingui.
Aprofito per recomenar la lectura avui de la contraportada del diari monàrquic Expansión, on el López de Lerma és clar i cristal·lí en el missatge que la candidatura de UiC ha enviat als poders econòmics espanyols. Anem a pillar catxo i Pujol és un fòssil.
Salut!
Crec que en Mas, no nemès te el dret de voler acabar amb el tripartit, en te la obligació moral i patriótica. O és que els tripijocs només els poden practicar uns i no els altres?.
Doncs jo trobo que això li dona un sentit regional a les eleccions estatals, que per altra banda no tenien cap interès, per a mi.
Està bé. Tot i que no penso votar cap partit, ja que també pot se una excusa per tocar més mamella.
Salut!
Totalment d'acord amb el post. Només de sentir en Macias em va agafar mal de ventre! El president de la Generalitat es decideix a Catalunya! Potser cal recordar que si, que en Mas era el cap de la llista més votada, però que els vots de les llistes de les quals es podia pensar que estaven per la reedició del Tripartit era superior. I no cal ni dir que si CiU comet aquesta animalada, perd tot el crèdit catalanista per sempre més. Seria rebaixar la Generalitat a simple diputació de segona. El que no guanyem a Catalunya, no hem d'anar-ho a cercar a Madrid!
A més, siguem pragmàtics. Quina força tindria un govern de CiU en aquestes condicions? Estaríem permanentment agafats pels ous. Ni somniar-hi! Més val estar a l'oposició que fer el paper de la trista figura. Només van estar a tres escons de rebentar el Tripi en les eleccions passades. És una fita assolible.
Ara bé, si el que es fa es provocar eleccions anticipades a Catalunya, llavors això són figues d'un altre paner. Llavors els catalans podran dir si que volen, i si volen un govern de CiU, benvingut sigui. Però compte! Ens podríem trobar amb la sorpresa que els catalans tornin a votar tripartit! I fins i tot que castiguessin electoralment a CiU segons com percebin l'eventual causa de trencament del Tripi! Però accedir ara a la presidència de la Generalitat sense passar per unes eleccions, ni de conya.
Què us deia? sento bones vibracions, i les enquestes canten: El PSC cau deu punts en només tres mesos. Si ens quedem a casa sense aprofitar l'oportunitat de provocar un tsumani nacionalista és que som gilipolles.
Respecte el post coincideixo amb l'amic Mestres. No barregem conceptes. Que m'espliquin què faran a Madrid, si no és com aquells que et regalen un microones si compres un rentavaixelles, dolent el retavaixelles si cal afegir un regal i dolent el microones si va regalat.
Si, i només si, els resultats canvien el mapa polític la gent podrà entendre un canvi real. Un relleu a la Gene per 12 diputats a Madrid no serà ben paït i ho acabarà pagant l'Artur. Paciència Artur, i en campanya menys comptes de la lletera.
Ja ho deia en el meu post:El conte de la lletera Artur, volem herois. Accedir a la presidència de la Generalitat a partir d'una postura de força en les negociacions és més propi de Montilles que de la figura que havia pensat que eres. No s'aixeca una figura històrica sobre aquests fonaments. Jo vull votar-te i que t'esculli el parlament, i en aquesta campanya no estem parlant d'això.
Per cert, en Macias ha demostrat ser un carallot dient el que va dir en públic. Li ha fet la campanya a ERC i als altres de franc. Quan vot anti-CiU que estava adormit a despertat de cop aquest estúpid?
Benvolgut Oriol,
Dubto que sigui un plantejament de correspondència immediata. El que CiU plantejarà és dissolució del Parlament i convocatòria electoral avançada. A canvi del vot d' investidura. No una ciusociata immediata.
També pot passar, no ho descarto, que la direcció d' ERC plantegi una moció de censura...al veure' s al carrer.
Tant una via com l' altre les veig legítimes. Per part de CiU.
Veuria paradoxal que el PSZzz s' assegués a les dues bandes de la taula quan es negociï el nou sistema de finançament...com a l' estafatut.
L' al.lòcton per descomptat hauria d' anar a collir tomàquets al Penedès...tal i com va declarar.
Cesc.
Benvolgut Cesc,
Si el que vol CiU és forçar la situació perquè el tripartit peti i anar a eleccions, això és una cosa que puc acceptar i fins i tot compartir. Perquè el nou president de la Generalitat el triaran els catalans, no pas des de Madrid.
Ara bé, només recordar que podria ser que d'aquestes possibles eleccions anticipades en sortís un tercer tripartit. Ja estem disposats a fer-ho, això? I per cert, hi ha algú que encara es cregui les amenaces de CiU?
És obvi que qualsevol canvi d'escenari passa per la disolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions. A mi mai se m'havia passat pel cap una investidura d'en Mas amb diputats socialistes amb l'actual cambra. La proposta ha posat molt nerviosos els tertulians i opinòlegs que donen suport al tripartit. Deuen pensar que és factible, atès que han començat a fer escarafalls sobre la "sobirania" del Pralament, quan res varen dir després que l'actual Executiu defequés sobre la resolució sobre el traçat del TGV. Sucursalistes? A en Carod-Rovira el va cessar Zapatero. Menys històries.
Benvolguts tots. Avui, a "El Singular Digital":
"Mas veu “possible” avançar les eleccions catalanes si el PSOE depèn de CiU".
Donç aclarit.
Benvolgut Oriol,
Que en sortís un tercer tripartit, seria possible. De fet la campanya seria tripartit si o tripartit no. Sense mitges tintes.
La satel.lització consumada d' ERC i IC.
No descartis però, que en el pacte s' hi afageix- hi la clàusula de respectar la llista més votada...que el psoe accepta per ecspanya.
El més normal seria que en justa correspondència vingués una ciusociata. Tenint un Govern nacionalista i una alternativa de Govern independentista. Amb el PSzz satel.litzat als conservadors nacionals.
Amb moltes possibilitats que al Congrés de la tardor d' ERC, es renovés una direcció més que fracassada. I que recuperés de l' Oposició estant el crèdit malbaratat.
Per l' 11 de setembre del 2014, falten 2399 dies exactament...cal córrer.
Som com Cal.
Cesc.
Exacte, darrer anònim!! S'està proposant avançar les eleccions, i que el POBLE DE CATALUNYA decideixi. Això sí, amb unes regles clares, perquè és absolutament indignant que en Ridao digui aquest migdia al TN que "els votants de CIU haurien de sentir vergonya d'aconseguir als despatxos el que perden a les urnes". Ho he sentit bé????? QUÈ FORT, perdoneu, quin cinisme elevat a l'enèssima potència!! Prou ja d'aquest color.
Quina és la proposta alternativa? Que CiU voti la investidura de ZP mentre aquí es menja els mocs? Plantegeu-vos-ho personalment. Ja independentment dels partits polítics. Això em recorda, ho diré moltes vegades, la situació típica d'un quillo que es dedica a l'hora del pati a mofar-se, atonyinar i fer bullying al típic setciències de classe. Després, un cop a l'aula, aquest quillo li demana al llest que li deixi els deures del dia anterior. Quina actitud agafarà el noi "empollon"?:
a) Proposta de CiU: entesos, et deixo els deures, però si et fa res, la propera vegada que surti al pati, si de cas, no m'atonyinis. No m'insultis més. No vull tampoc que em facis la gara-gara, però si guanyo, deixa'm governar.
b) Proposta d'en Ridao, ICV i el tripartit en general: Escolta, que em deixis els deures et dic, neng!! I la propera vegada seguiràs rebent, perquè ets un merda que no tens dignitat!
Doncs efectivament, votar a Madrid al PSOE estant aquí a l'oposició és fer el ruc, i perdre la dignitat com a partit. Si fa això, tothom se'ls rifarà. Tan injust és forçar unes eleccions anticipades i que els dos principals partits a Catalunya es comprometin a respectar el guanyador?? Però si a Espanya això ja ho han fet PP i PSOE, i sembla que les relacions entre ells tampoc serien idíl·liques. A més, hi ha el tema de la retallada de l'Estatut al TC, que fa també més necessàries que mai unes eleccions per donar la veu al poble, vist que els referèndums de moment són il·legals.
Ah, senyor Ridao, quan en Montilla denigra el Parlament i el vexa dient que no fotrà ni cas d'allò que aprova, el vull sentir dient que "els votants del PSC-PSOE haurien de sentir vergonya". Discrepo d'alguns de vosaltres sobre l'efecte de la proposta de CiU: a mi això em posa les piles, se m'oblida que de número 1 hi ha en Duran i ja tinc ganes que obrin el col·legi electoral per poder tornar-hi ben aviat a fotre fora el Montilla. El Mas ja ho ha dit, que només serà president després d'unes eleccions. A què venen aquests escarafalls ara?
Compatriota Oriol: d'aquestes eleccions no en sortiria un tercer tripartit perquè el PSC-PSOE s'hauria de comprometre a acceptar el guanyador.
Clar que CiU podria tenir menys vots que Montilla, o podria haver-hi una coalició pre-electoral dels 3 partits del Tripartit, però així tothom quedaria definitivament retratat.
Salut!
A més, com a escalfament de precampanya no és mala idea: "No vagis a votar CiU per fer ministre Duran, vés-hi per a guanyar el Govern de la Generalitat". Perquè, psicològicament, a tothom li agarada votar a cavall guanyador.
I a la senyora Pérez demanar-li un acte de fe.
No ho entenc, crec esteu cecs.
Us canvien totes les normes, trenquen totes les regles i per canviar això voleu heroïcitats. no ho entenc.
Compatriota Segador,
el tripartit no m'agrada i tenir el Tio Pepe de president em fa venir basques cada matí. Però no ens enganyem, que tres forces polítiques hagin pactat per investir un bípede que no és el que va guanyar les eleccions no es canviar ni trencar cap norma.
Per tant, no ens fotem trampes al solitari. Si CiUT vol governar, i jo ara mateix m'agradaria que governés a Catalunya, que s'ho guanyi amb una majoria absoluta a les urnes.
Salut!
Amic Mestres,
No veig pas que calgui la majoria absoluta. Per res. Només faltaria. En montichet és President amb un 27% dels escons.
Si volen suport a ecspanya, el preu són eleccions a Catalunya, ras i curt.
Compromís d' investir el més votat.
No sé on no hi veus legitimitat democràtica.
A ERC li van imposar l' omertà i l' obediència estricta...amb un o caixa o faixa. Que van assumir. En Ridao avui parlant de despatxos s' ha lluït i retratat.
Quines contemplacions ha de tenir CiU si pot tenir la paella pel mànec.
Calçar-los.
No t' estranyi que la direcció d' ERC veient les orelles del llop, s' avanci donant suport a una moció de censura...enviant l' al.lòcton a enguixar-se solet la nova casa de Sant Just.
Llavors que el suport de la legislatura i el finançament l' hagi de negociar amb CiU i ERC a una banda...a l' altre ells.
Cesc.
Segueixo donant la raó a l'Amic Mestres. Com a ell, és un tema que em rebenta molt i em pot acabar treient les ganes d'anar a votar.
Entenc l'estat d'ànim de l'estimat David i segurament a can CiU han detectat que n'hi ha molts com ell i per això remenen tant aquesta mena de debat.
A mi em sembla una estratègia perillosa. Trequem el tripartit, i què? Aquell que sigui percebut com a culpable de tornar-nos a enviar a votar per cinquena vegada en quatre anys serà castigat a les urnes. Tindrem un nou tripartit i a sobre legitimat amb els vots. Quatre anys més de fer-nos creure que acaben d'arribar (recordeu: la campanya 'Un any', quan ja en portem quatre de tripartit entre uns i altres) . Com diu el Cesc, serà millor esperar que ERC plantegi una moció de censura, i ja no hi haurà ànima que desitgi un altre tripartit.
El que ha de fer CiU és treballar per un tsunami nacionalista a les urnes i a partir d'allà treballar des d'una taula reservada permanent al Drolma, a veure-les passar. Com diu el Pujol, cada cop que vulguin alguna cosa que vinguin i paguin per adelantat. I el tripartit que s'erosioni sol, que s'ensorri de ràbia i enveja, i que la seva putrefacció empudegui tant que ningú mai més tregui esma per votar-los. Només la seva necrosi interior ha ser culpable de la seva desintegració.
Artur, seu al sofà i contempla l'ocàs dels mediocres.
Benvolgut Cesc,
Aixó de sumar-se a una moció de censura, ERC ho faria si fossin intel.ligents, que no ho son, o no estiguesin tan lligats al pscPSOE per motius que encara desconeixem, malgrat que els intuim. No passará, i em temo que ni tansols el fet de que Reagrupament se n'ensortis bé, cosa que tampoc passará, tampoc crec que les coses canviesin massa en la relació CiU-ERC. Crec que aquest és un tema tancat que mai no canviará perque a ERC tenen la percepció que acostar-se a CIU els perjudicaria i prefereixen esfonsar-se amb el pscPSOE. Crec que és un cas de psiquiatre, però no cal donar-li mès voltes.
Salut!.
Volia dir majoria suficient per evitar una reedició del tripartit.
Si volen suport a Ecspanya... hi moltes coses per demanar i exigir. Les eleccions no crec que sigui una d'aquestes coses. Ho sento, però per mi no és legítim.
Aplaudeixo l'últim comentari d'en Joliu, per cert. Me'l faig meu, especialment aquest fragment:
"El que ha de fer CiU és treballar per un tsunami nacionalista a les urnes i a partir d'allà treballar des d'una taula reservada permanent al Drolma, a veure-les passar. Com diu el Pujol, cada cop que vulguin alguna cosa que vinguin i paguin per adelantat. I el tripartit que s'erosioni sol, que s'ensorri de ràbia i enveja, i que la seva putrefacció empudegui tant que ningú mai més tregui esma per votar-los. Només la seva necrosi interior ha ser culpable de la seva desintegració.
Artur, seu al sofà i contempla l'ocàs dels mediocres."
Totalment d'acord amb en Segador, David, Cesc, Galderic, Josep. Ho sento Amic Mestres i Joliu, però aquest cop discrepem del tot.
Estic amb tu, Segador. Aplaudeixo el teus comentaris. Per desgràcia, la manca d'autoestima que tenim els catalans fa que tendim a empassar-nos tot l'argumentari de l'enemic. La política democràtica no ha consistit mai a posar l'altra galta. MAI! Aquesta ideologia la va oficialitzar l'Imperi Romà perquè li era molt útil a l'emperador de torn i pot ser molt útil per a sobreviure en règims totalitaris, però no aplica en un règim democràtic.
Els polítics, al capdavall, són persones, i els militants i votants que els donen suport, també. El que no es pot pretendre, si vols tenir una bona relació amb un altre partit, és donar-los pel cul, dia sí, dia també. Per tant, si Zapatero necessita i vol tenir el suport de CiU, alguna cosa haurà de fer. Em sembla a mi, vaja.
Trobo molt absurd que algú pugui pensar que el PSC es farà una moció de censura a si mateix per a fer Mas president. Això no interessa, ni a CiU, ni al PSC i, per tant, no passarà. En el supòsit que el Zapatero necessiti CiU, el canvi a Catalunya només podria venir de dues maneres:
a) moció de censura de CiU amb suport d'Esquerra. El motiu? Sentència contrària a l'Estatut aplaudida per Montilla.
b) Dissolució del Parlament decretada per Montilla. El motiu ofical seria per discrepàncies amb Esquerra.
Jo crec que passarà la b) (entre d'altres raons, això donaria a Puigcercós l'ocasió de cremar Carod i "cepillar-se'l"
L'alternativa és,
c) Duran ministre i que continuï el tripartit fins el 2010 (o el 2014). Això és el que comporta el discurs "tou" que ha estat practicant tot aquest temps en Duran i que des d'aquí no hem parat de criticar.
No hi ha més. Cadascú que triï l'opció que més li agradi i voti en conseqüència. Vejam si sabem d'una vegada què volem. El que no es pot pretendre és que CiU s'estigui a l'oposició si té ocasió de governar i des del govern que sigui, aplicar les seves propostes i fer que el país vagi endavant. Un partit que només vulgui ser a la política per influir des de l'oposició (com fa Izquierda Unida) no té cap sentit. Per això ja tenim les ONG. Que no estem de missió humanitària a l'Àfrica, caram!
Si Zapatero depèn de CiU i el tripartit, després de les properes eleccions al Parlament, siguin avançades o no, es reedités, Zapatero hauria de saltar l'endemà. Fins aquí podíem arribar! Tant consta d'entendre, això?
Un altre argument absurd és que "la política catalana no es pot decidir des de Madrid". A veure, no és justament això el que passa ara? O es pensa algú que quan Zapatero va posar Montilla de candidat, no li va passar un sobre amb totes les instruccions?
Al capdavall, si és CiU qui fa saltar el tripartit, la decisió s'haurà pres des de Catalunya, i ho haurem fet possible nosaltres, amb el nostre vot. Què carai!
I jo no descarto que una de les coses que es posaran damunt la taula sigui que el Montilla no es torni a presentar. I posaré un exemple per als que sou tan primmirats:
El 1996, quan Aznar va necessitar el suport de CiU, va haver de defenestrar el Vidal-Quadras. Recordem tota campanya d'agitació i confrontació lingüística i social que va fer aquest individu. Si Aznar volia tenir una bona relació amb CiU, no podia mantenir una persona a Catalunya que es dedicava a la confrontació i a la crispació. Per això van carregar-se el Vidal-Quadras i van posar al Piqué. Que em digui algú si allò va estar mal fet i no s'havia d'haver fet. De la mateixa manera, si Zapatero vol tenir unes bones relacions amb CiU, haurà de sacrificar en Montilla. No caldrà que ningú ho demani. I el PSC ho entendrà, no us amoïneu.
Ah! i el pacte del Majestic no es va fer a Madrid, sinó a Catalunya. Si cal, ja faran venir aquí el Rubalcaba. Però el més probable és que passi el que diu en Galderic (se't trobava a faltar, per cert).
Als que critiqueu el canvi de rumb de la campanya de CiU: El que està mirant de fer CiU, amb aquest cop de puny és fer que les eleccions del dia 9 es plantegin, no en clau espanyola, sinó catalana. Plantejar-les com a PP si, PP no, Zapatero o Rajoy (que és el que fan el PSC i els seus corifeus) és plantejar-les en clau espanyola. Plantejar-les com a ministeri-sí, ministeri-no, pacteme-amb-Zapatero, no-hi-pactem (que és el que feia en Duran) també és plantejar-les en clau espanyola. En canvi, plantejar-les com a tripartit-si, tripartit-no, és la manera de fer que aquestes eleccions es plantegin pensant en Catalunya i no en Espanya i que d'una punyetera vegada, la política catalana deixi d'estar sucursalitzada.
I que ningú no s'amoïni, que si el triparit peta, la decisió no l'haurà pres Zapatero, ni CiU, sinó que haurem estat nosaltres, amb el nostre vot, reforçant els uns i debilitant els altres, els qui decirem. L'únic que està fent ara CiU és posar les cartes damunt la taula perquè siguem nosaltres els qui decidim, per després actuar en conseqüència.
Això és democràcia i això és joc net, perquè explicant les seves intencions abans de les eleccions, CiU ens dóna l'ocasió, als que hi estem d'acord, de votar-los convençuts, i a tots aquells que no hi esteu d'acord, CiU us està donant l'ocasió d'impedir-ho amb el vostre vot. El que és joc brut, el que és immoral, el que és de tramposos, el que és de marrans (oi, Zapatero? oi, Montilla? oi Carod?, oi, Puigcercós?) és permetre que la gent et voti pensant que faràs una cosa, i després fer justament la contrària.
(I perdó pel "llençol")
La idea no mola. Però amb un candidat com el Duran no hi ha trampera a les bases. Cap militant si mata perque està fins els ous de que una bona declaració de CDC quedi comentada a la baixa després pel Duran.
Ciu, si vol bons resultats ha de treballar a sac la campanya i la forma de tenir tota la militanica a 100% és amb una posible caiguda del Tripi.
El Duran serà molt valorat per tothom menys a CDC. Cal la força de CDC per que CIU faci res.
Repeteixo però, no mola. Potser cal dir el mateix, però en veu més baixa, amb altres paraules més "subtils".
La idea no mola. Però amb un candidat com el Duran no hi ha trampera a les bases. Cap militant si mata perque està fins els ous de que una bona declaració de CDC quedi comentada a la baixa després pel Duran.
Ciu, si vol bons resultats ha de treballar a sac la campanya i la forma de tenir tota la militanica a 100% és amb una posible caiguda del Tripi.
El Duran serà molt valorat per tothom menys a CDC. Cal la força de CDC per que CIU faci res.
Repeteixo però, no mola. Potser cal dir el mateix, però en veu més baixa, amb altres paraules més "subtils".
Benvolgut anònim, amb tots els mitjans de comunicació en mans dels adversaris, o bé en dius una de grossa, o bé t'escombren. Fixa't que a la Vanguàrdia el discurs "fofo" d'en Duran surt sempre a la 4a o 5a. pàgina. En canvi, en Mas avui ha ocupat la 1a i la 2a. Dir-ho amb termes "suaus" pot estar molt bé en teoria, però amb el panorama mediàtic actual, o fas un crit i un cop de puny a la taula, o no et sent ningú.
L'has clavada, Jaume! Sí, senyor!! Aquest tema a mi m'indigna, i no puc entendre que hi hagi algú que ho vegi malament. A veure...quin és l'escenari que proposeu? Que CiU li doni el Govern espanyol al PSOE mentre aquest ens vexa a Catalunya? Sincerament...no li trobo cap raonament possible. Dieu que el tripartit ja caurà...això ho estem dient de fa anys, ja...Sí, sí, cauran. Si no fem res, la direcció d'ERC (Carod o Putxi, tanto monta, monta tanto) seguirà enganxadeta als socialistes. No sé qui publicava l'altre dia a l'Avui que el fet que Artur Mas afronti la seva darrera oportunitat de ser President incentiva més encara que ni PSC ni ERC hi pactin, perquè volen fer-lo caure. Més clar, l'aigua! El tripartit té com a únic nexe d'unió anar contra CiU.
El 10-M, o peta CiU, o peta el Tripartit. I si peta CiU, tenim Tripartit per anys i panys. Nosaltres decidirem amb el nostre vot.
Ens queixem amargament que en Montilla ens vexa, ens humilia...que això va fatal...i tenim l'opció, amb unes eleccions, de decidir per nosaltres mateixos, i estem aquí posant-hi pegues?
El culpable de tantes convocatòries electorals, Joliu, és la pròpia naturalesa del Tripartit, que només existeix per anar contra CiU, i per això peta cada cop que algun membre necessita del seu suport. Ja veurem si hi ha un altre Tripartit. I se'ns oblida la variable de l'Estatut al TC, que justificaria clarament una consulta, que de moment només es pot fer en forma d'eleccions anticipades.
Com molt bé diu el Jaume, CiU subordina la política espanyola a la catalana! És un suposat partit català, segons aquesta argumentació (el PSC) qui haurà de decidir si accepta pactar el calendari electoral i el respecte al guanyador dels comicis. La resta és perdre la dignitat, i un suïcidi. CiU podria aconseguir coses del ZP, però sempre hi haurà la típica Maleni de torn que la vessi, i llavors ja tenim el discurset. "Ohhhh, CiU dóna suport a un govern espanyol que fa això, i es queixa del govern del seu país, de Catalunya. Sucursalistes!"
Ells sempre trobaran la manera de llençar-nos merda. De tant en tant, caldria que ens defenséssim, que no ens empassem la seva merda, que no pensem anar amb el lliri a la mà amb els socialistes...no fer això és perdre la dignitat i el respecte de les altres formacions polítiques.
Com que jo sempre faig llençols, no demano perdó (hehehe), però sí que adjunto, per al Joliu, els arguments de campanya de CiU, que són molt més que unes eleccions anticipades.
1. Defugir qualsevol pacte que no es fonamenti en el progrés de Catalunya i de la seva ciutadania.
2. Desplegar plenament el nou Estatut de Catalunya, potenciant la relació bilateral segons una òptica de sobirania compartida, garantint que les competències exclusives ho siguin de manera efectiva, avançant cap a l’administració única i vetllant pel respecte dels drets històrics de Catalunya.
3. Publicar les Balances Fiscals com a requisit previ a qualsevol acord.
4. Establir un nou model de finançament singular per a Catalunya, a partir de l’aplicació del que assenyala l’Estatut, de preveure una nova llei de cessió de tributs i d’incloure a la LOFCA una clàusula d’excepció per a Catalunya.
5. Complir íntegrament la disposició addicional tercera de l’Estatut, respecte a les inversions de l’Estat a Catalunya en el període 2007-2013, cosa
que implica l’abonament dels 1.500 milions d’euros, que l’Estat té pendents de transferir a Catalunya, corresponents als anys 2007 i 2008.
6. Garantir el dret a decidir de Catalunya en matèria d’infraestructures. Es crearà la Junta d’Obres Públiques de Catalunya, dependent de la
Generalitat, que ha de gestionar totes les inversions de l’Estat per superar la manca de projectes i la mala gestió.
7. Respectar estrictament les competències de la Generalitat en tota la normativa de l’Estat, per evitar invasions competencials com les que hi ha hagut fins ara, des que va entrar en vigor el nou Estatut, en les polítiques de dependència i en habitatge.
8. Impulsar el traspàs de les 235 noves competències que atorga a Catalunya el nou Estatut, entre les quals cal incloure els serveis ferroviaris de rodalia i els regionals, els aeroports, l’atenció a la dependència, les beques, la immigració, les polítiques d’aigua, la gestió de la Seguretat Social,
la justícia, etc. Volem més capacitat de decisió per Catalunya en els assumptes que preocupen els ciutadans.
9. Transformar el Senat en una veritable cambra territorial que reflecteixi l’existència de diverses nacions dins de l’Estat.
10. Defensar un model d’Estat plurinacional i plurilingüístic, que es mostri respectuós amb Catalunya i amb les altres realitats nacionals. El català
ha de ser oficial a les institucions de l’Estat.
11. Reconeixement explícit dels símbols de Catalunya, com ara les seleccions nacionals. Retorn immediat dels Papers de Salamanca.
Estic absolutament d'acord amb l'amic mestres i l'oriol de mollerussa. Jo no vull que el president del meu país, sigui quin sigui, estigui agafat pels ous (qui cregui que Montilla està agafat pels ous pel ZP està força equivocat, i ignora els crits que encara ressonen als despatxos de la Moncloa entre Montilla i el grandíssim farsant). Està en joc la dignitat de CiU i la del país. La dona del Cèsar a més de ser honesta ha de semblar-ho. Si considereu que ERC ha errat amb els socialistes i que ha perdut la dignitat (jo no crec que ERC hagi perdut la dignitat per això -i que consti que els socialistes no m'agraden gens ni mica- però entenc que la majoria de cimerencs opini el contrari), no puc entendre com es pot plantejar arribar a la Generalitat de la mà del PSOE que, per si algú ho ha oblidat, ja va enredar en Mas de dalt a baix, deixant-lo en una posició poc digne per un futurible president de Catalunya. No entenc com podeu caure en el mateix error i, encara menys, insinuar la sociovergència. O el PSC-PSOE és el dimoni per tots, o no ho és per ningú. Si ERC l'ha cagada pactant-hi... la cagarà CiU amb ZP -pitjor encara- un altre cop? Imagineu per un moment que la situació fos a la inversa i que ERC digués que per uns possibles suports obligaria al PSOE a canviar, d'una manera o altra, el govern de Catalunya. Les estirades de cabells, d'aquells que ara defensen que ho faci CiU, i els crits a sometent contra tal traïdoria serien de les que fan època, siguem sincers. Aquí mateix els comentaris serien d'una indignació extrema, i amb raó. Per molt menys se'ls ha dit de tot (de vegades amb justícia i de vegades injustament). Aquest posicionament ambigu "si ho fa CiU si, si ho fa ERC, no" em sembla que està més motivat per una mena d'ànim de revenja que no és gens recomanable a l'hora de plantejar escenaris de futur i que aigualeix qualsevol programa seriós que pugui dur CiU (bé, si algú de la coalició pot dur un programa seriós i interessant és CDC, i el primer que l'aigualeix és el propi Duran). Crec (i puc estar equivocat) que la imatge que s'està donant és de desesperació per tornar al poder sigui com sigui, el més aviat possible, mentre es fan equilibris entre el PSOE, el PP, els sobiranistes, el Duran... Massa caramboles per concretar objectius a curt, mitjà o llarg termini i per engrescar un electorat que està fugint dels escalfacadires tradicionals. A més, cal tenir clara una cosa: és molt difícil que CiU torni a governar amb majoria absoluta i no crec que intenti tornar a pactar amb el PP. Per tant, o haurà de pactar amb ERC o amb el PSC. En tots dos casos, el discurs actual de CiU ajuda, indirectament, a facilitar la proximitat ERC-PSC ja que fins i tot els més crítics d'ERC i del PSC (que preferirien pactar amb CiU, que també n'hi ha) es veuen desarmats i desactivats per la pròpia CiU. No us enganyeu per prejudicis més o menys distorsionats i passionals, el desafecte entre PSC i ERC és profund, molt més del que sembla. Si CiU no és prou intel·ligent com per ser dura en el seu paper legítim d'oposició però alhora tenir cants de sirena que aprofundeixin les fissures que hi ha, la culpa no és de ningú més que de la pròpia CiU. CiU hauria de facilitar el debat intern d'aquestes formacions per poder aparèixer com un possible aliat. Però això necessita d'un canvi d'estratègia i establir uns principis ideològics clars per tothom, acceptats per la coalició (en cas contrari, no veig factible mantenir el llast que representa UDC, que provoca la permanent contradicció del missatge). Les coses ja no són com eren i CiU no pot esperar que li caigui el manà del cel. Això ja va passar l'any 80 quan ningú no s'ho esperava. Aquells temps han passat i crec que CiU ha d'actualitzar el seu disc dur. CiU és tremendament previsible i això la fa vulnerable en una món que, també en la política, s'ha tornat tan brutalment competitiu. No es poden viure de rendes ni, en el cas del Duran, del beneplàcit de la Vanguardia. Tinc la personal sensació que CiU ho està fent. Està encara recollint els fruits de 23 de govern, però cal posar llavors noves per quan s'acabin els fruits. Aquesta manca de reacció de CiU es veu clarament quan, si ho observem des d'un punt de vista objectiu i gens apassionat, ERC ha estat plantant llavors com una formiga sota el mateix nas del gran ós formiguer sense que se n'adoni. Després passa el que passa, que ERC fot un salt inesperat que deixa perplexa CiU que no sap per on li venen les bufetades. De cop i volta, aquells que eren com els cosinets germans una miqueta exaltats es converteixen en força de govern, et deixen fora i, a més, repeteixen, com els petit suisse. Què feia CiU quan això estava passant? Doncs estava ben enbenada, pactant amb el PP. Siguem sincers, CiU va subestimar ERC i encara ho fa d'alguna manera. I crec que bona part del cabreig convergent té menys a veure amb la suposada traició d'ERC que amb un sentiment de frustració i culpa per no haver-ho vist a venir i desactivar-ho quan tocava.
Ara, si pactar amb el PSOE l'arribada a curt termini de CiU a la Generalitat és plantar llavors... em sembla un gravíssim error que es pot pagar car. Pa per avui, fam per demà.
Finalment, a mi el Montilla no m'agrada gens; tampoc m'entusiasmava el Pujol. Però com a català i patriota, abans que qualsevol altra cosa, defensaré la dignitat del càrrec del president del meu país, m'agradi o no el president del moment. Jo no sóc patriota de mitja jornada, ni depèn de qui mani. Si volem ser un país normal, haurem de fer pinya fins i tot quan el nostre representant no ens agradi. El cas contrari ens treu credibilitat com a nació. Era crític amb Pujol, ho vaig ser, i molt, amb en Maragall, i ho sóc amb en Montilla, però que ningú de fora em toqui el president del meu país. Ho sento, em surt així de mena. Si en Mas és president algun dia (en solitari, amb PSC o amb ERC, tant és) el criticaré quan toqui, però el defensaré si qualsevol espanyolot pretén posar-li un dit a sobre o porquejar-lo amb l'ajuda de qualsevol català caragirat sigui aquest d'ERC, PSC, UDC, CDC o la mateixa Maria Santíssima.
Sentit d'Estat. Si creieu que ERC no en té, doneu-los una lliçó. Ara, amb els peus al fang, no es poden criticar les sabates brutes del veí.
Salutacions cordials
Xavi
PD, sento les parrafades de comentaris, però començo i no puc parar d'escriure. Salut.
Benvolgut Josep-Empordà,
Vinc d' un sopar moderadament retrobat amb Bacus. Ja em perdonaràs si la dic massa grossa.
La direcció té sentit de supervivència, una nova expulsió o una ciusociata sobrevinguda és la rasa per les seves despulles de cara al congrés de l' octubre.
Una nova devallada, com ja assumeixen, i cap reacció...és munició pels crítics.
La poca cintura que els queda és el cop d' efecte d' una moció de censura. En montichet va cagar-la no avançant les eleccions, la setmana dels barbuts, per fer-les coincidir amb les ecspanyoles.
L' al.lòcton el veig amortitzat...l' antropofagia sociata és d' antologia, per tots coneguda. Qui ha de defensar aquest pobre home del blanc i negre, perdedor nat?
En Maragall no hagués passat pel sedàs...per això no hi és. Aquest indocumentat no té ni amor pròpi.
Som com Cal.
Cesc.
Ps. Demà potser pujo a Palamós, sinó et busco un estripat que vaig fer al Nació sobre això fa més d' un any i el comentem allà.
Un 10 pel Xavi.
A mí cada cop que sento els de la secta convergent fent l'amargat i prometent la lluna, em ve al cap una canço italiana que feia quelcom així com "tumore, tumore, tumoreeeee".
Jo vaig votar a les últimes eleccions Esquerra sabent que farien Montilla president. Ho sabíem tots. Sembla que hi ha qui pensa que hem de triar entre els monàrquics de MOVILMA i els monàrquics del 3%, i si no els nostres vots no compten. Una mica menys d'analfabetisme democràtic i una mica més d'humiltat o, com a mínim, realisme, no estarien de més.
En Xavi fa una anàlisi interessant, sens dubte. Hi ha punts de discrepància clars, com ara que el Montilla el va posar el ZP com a relleu del Maragall, que el propi Maragall ha dit.
I també sabem que el rebuig dels dirigents d'ERC a CiU és molt superior al que puguin sentir pel PSC.
En Mas i CiU parlen d'eleccions anticipades on decidiria el poble de Catalunya i el seu Parlament. Per tant, parlar de canvi de cromos directe no té sentit:
1. Perquè en cap moment CiU ho planteja d'aquesta manera.
2. Perquè és reglamentàriament impossible, perquè la moció de censura requeriria de majoria absoluta, és a dir, que el PSC no en tindria prou amb abstenir-se, hauria de censurar-se. Fet descartable 100%.
El 9-M, com he dit abans, o peta el Tripartit o peta CiU. Exercim, doncs, el nostre dret a decidir!
David, tens raó, m'havia oblidat de la possiblitat de trencament de CiU.
Benvolgut Popota, dius: "Jo vaig votar a les últimes eleccions Esquerra sabent que farien Montilla president". Bé, t'ha costat una mica, però celebro que per fi hagis decidit sortir de l'armari.
Als que us oposeu al trencament del tripartit, continuo sense entendre els vostres arguments.
Xavi, Oriol em podríeu dir què té d'indigne que CiU presenti una moció de censura i Esquerra li dóni suport o que Montilla dissolgui el parlament i convoqui eleccions anticipades? On és la indignitat, exactament?
Suposo que si Esquerra va fer president Montilla, bé devia ser a canvi d'alguna cosa, oi? La pregunta que us faig és: Creieu vosaltres que CiU té dret de demanar alguna cosa a canvi de fer Zapatero president?
Si creieu que hi té dret, a canvi de què creieu vosaltres que CiU hauria de fer president Zapatero?
Un ministeri, ja hem quedat que no. Convocar eleccions a Catalunya, dieu que tampoc. Per ser justos, crec que els crítics hauríeu de donar-los una alternativa, no pretendreu pas que ho facin de franc. Bé que criticàvem Esquerra quan ho feia!
Jo us en proposo una: que a canvi de pactar amb CiU, Montilla faci fora Esquerra i Iniciativa i faci entrar CiU al govern, amb l'Artur Mas de conseller en cap. Determinats consellers socialistes evidentment, també saltarien (Maragall, Nadal).
Personalment, em sembla més correcte, des d'un punt de vista democràtic, que en lloc de fer això, Montilla convoqui eleccions anticipades, perquè els ciutadans tinguem ocasió de decidir. No trobeu?
Si el triparit finalment no es trenca, té res de dolent que CiU no vulgui arribar a acords estables amb Zapatero i prefereixi negociar acord per acord?
Xavi, estic amb tu quan dius que Zapatero els voldrà ensarronar. Estic segur que ho intenarà. L'única manera d'evitar-ho és aquesta: cobrant per avançat. No n'hi ha d'altra. I precisament per això, en Mas demana ara eleccions avançades. Si la contrapartida ha de ser un pacte CiU-PSC aquí, primer caldrà fer aquest pacte i, després, ja en parlarem de la resta. No trobes que és aquesta la millor solució?
Benvolgut Xavi,
Trobo encertat el teu plantejament. Però si passades les hipotètiques eleccions hi hagués una sociovergència...jo en seria contrari. No així amb una ciusociata que satel.litzés el PSZzz.
Personalment penso que un Govern nacionalista i una alternativa de Govern independentista...és el millor escenari.
Si a més s' aconseguís mantenir l' aritmètica actual de fer possibles aprovacions conjuntes CiU+ERC...oli en un llum.
L' objectiu ha de ser que ERC desplaci el psoe, el minimitzi. Com CiU ha fet amb el pp.
Dubto que ho aconseguim si no és estant un encapçalant el Govern, i l' altre l' oposició...sent- ne l' alternativa. El psoe ni liderant una cosa ni l' altra.
La ciusociata és molt diferent a la sociovergència...que no val per res.
Un pacte de Govern CiU+ERC, pot semblar atractiu, però deixaria tota l' oposició a l' ecspanyolisme i la seva demagògia.
Seria contraproduent.
Això no hauria d' arribar fins el moment definitiu...el de la declaració d' independència.
Per cert, jo sóc militant d' ERC, però sóc molt més patriota que partidista.
Som com Cal.
Cesc.
Si està claríssim. Avui el PSC fa un miting i, com es veuen venir la gran galeta, a qui porten? A Felipe González. Per si no ho recordeu, era un conegut membre del PSOE, famós per ser un gran federalista. Tant, tant, que va fer una llei molt progressista i federalista, anomenada LOAPA. També se'l coneixia per la seva proximitat amb l'avantpenúltima lletra de l'alfabet. Si això és el procés de "catalanització" com diu en Ridau, podriem dir que això potser necessita millorar una mica, no?
Siguem clars. L'únic moviment de CIU que els suporters del tripi trobaren correcte és la seva disolució o desaparació i això és el que estan intentant amb totes les maniobres possible. Per tant, és lògic de s'un punt de vista de supervivència, que CiU utilitzi també els cops baixos. Cops baixos, per cert, que el PSC practica amb impunitat: Bolaño, enganyar a ACPV per donar-li la freqüència a la Sexta, no acceptar les ressolucions del parlament, ... i en aquests casos, ERC ha dissimulat com ha pogut.
En el fons, l'únic programa que té ERC és la destrucció de CiU a qualsevol preu. Ho han intentat amagar, però cada cop és més clar per tothom.
Benvolgut Jaume,
CiU només ha d'entrar al govern si obté la presidència, i si no vols que el català mig pensi definitivament que el parlament és can penja i despenja, això passa per unes eleccions. I a ser possible, que no sembli que han estat forçades per CiU, sinó per la pròpia descomposició del Tripi. Si no, no val la pena ni parlar-ne.
El que diu en Cesc penso que es força raonable. L'objectiu és satel·litzar el PSC. Ara bé, no oblidem que el vot del PSC té una base ètnica -i uso el terme ben conscientment- que serà molt difícil de convèncer que voti una altra cosa, precisament perquè és de base ètnica. Potser es pot fer que s'abstinguin, però oblidem-nos que votin una cosa diferent. Potser els seus fills, potser si ERC se'ls treballés molt i molt bé, potser...
Cal reconèixer, però, que en la Catalunya interior, ERC tindria camp per córrer en aquest sentit, però seria només una part del vot socialista.
En tot cas, com diria l'Astèrix, "no venguem la pell del senglar abans de caçar-lo". Primer CiU hauria de treure un bon resultat. Després ERC hauria de treure un resultat força més baix en escons. A més el PNB hauria de treure un resultat també inferior al de CiU en escons, i s'hauria de donar la carambola que CiU fos imprescindible per a tot. Recordem que hi ha IU, que hi ha Coalició Canària, etc.
I a més, si es dóna tot això i CiU planteja "dissolució del parlament a canvi d'investidura" i en Montilla diu "no", sigui contra el PSOE o no, que fa CiU? Recolza a en Rajoy? No cal dir que aleshores, tenim tripartit fins el dia del judici final. Per això preguntava qui es creu encara les amenaces de CiU. Sincerament, em sembla més aviat una comèdia per mobilitzar l'electorat convergent, que estava en estat catatònic gràcies a en Duran.
Si que haig de reconèixer que és una forma de catalanitzar les eleccions, cosa que ens feia falta. Però amb compte, no fos cas que en unes eleccions catalanitzades no ens clavéssim una trompada!
Per últim, m'apunto a la moda de demanar perdó pel llençol. (però no us cregueu ni per un moment que ho faig sincerament! Un cop que algú m'aguanta el rotllo polític, deixaré passar la oportunitat de fotre'l!)
"Zapatero garanteix la continuïtat de Montilla com a president de la Generalitat després del 9-M", titular de TV3-PSC.
ZP ha de garantir la continuïtat del president del meu país? Qui sucursalitza la política catalana?
A mi no m'enredaran, jo tinc molt clar que el 9-M votaré CiU. Almenys per primer cop es parla més d'un partit nacionalista en campanya que de les baralles estèrils ecspanyoles de PPSOE.
Salutacions, cimerencs...!
Compatriota Oriol, en comparació amb els meus, els teus comentaris no passen de coixinera. M'alegro que estiguem d'acord en l'essencial.
Totalment d'acord amb el primer paràgraf. La proposta aquesta l'he llençada només per a provocar, perquè de vegades em fa la sensació que CiU hagi de donar suport al PSOE només per la gràcia que Déu Nostre Senyor els ha dat.
Sobre la catalanització, de les eleccions, dubto que perjudiqui CiU (Esquerra podria intentar-ho pel seu cantó, p. ex. aprofitant la independència de Kosovo). El que sí perjudica, perquè desmobilitza l'electorat nacionalista, és l'espanyolització actual, on obres el diari i només hi trobes PSOE i PP, i a la primera pàgina de tot, el ZP fotent-se un "caldito" madrileny amb el nunci apostòlic, i en un racó al final de tot, en Duran parlant que si seré o no seré ministre.
Sobre la dissolució del tripartit, crec que en el fons defensem el mateix i que la discussió està en les formes. El problema és que hi ha confusió per la manipulació interessada que del tema en fa el tripartit i els seus opinadors. Explicaré com ho veig jo:
Quan partit guanya les eleccions i no té majoria pot governar de diverses maneres, a saber:
1- Govern de coalició
2- Pacte estable amb un altre partit (l'anomenat pacte de legislatura)
3- Govern en minoria, amb suports puntuals de diversos partits.
Quan preval el sentit de responsabilitat s'opta per la 1 o la 2. La 3 només pot crear problemes.
El problema que tindrem, si Zapatero necessita CiU, és que per a fer un tracte dels dos primers tipus, l'altra part ha de rebre alguna cosa a canvi (ministeris, conselleries, etc.). L'únic càrrec equiparable que pot demanar CiU canvi de fer ZP president és, o bé algun ministeri, o bé la presidència de la Generalitat. La primera opció, estem tots d'acord que és dolenta, perquè satel·litza CiU i la política catalana i consolida el tripartit. La segona opció té el problema que caldria trencar el tripartit. Montilla i el PSC, lògicament s'hi han d'oposar, perquè el contrari seria, efectivament una indignitat i seria fer-se l'hara-kiri.
Però si CiU tria l'opció 2 sense governar ni aquí ni a Espanya, tindrà el desgast que comporta l'acció de govern (l'endema mateix Montilla començaria a reivindicar traspassos) a canvi de res.
Per tant, Zapatero triarà, de moment, la tercera opció. El problema que tindrà és que amb la crisi econòmica que ve, no podrà aguantar així tota la legislatura i necessitarà que el tripartit es trenqui com més aviat millor. Per tant l'acord amb CiU es limitarà a la seva investidura. A canvi, pot demanar que el PSC es comprometi públicament a respectar la llista més votada. Això posa una data de caducitat al tripartit i el desestabilitzarà.
Hi ha també una cosa molt important que oblidem, que és la sentència del TC sobre l'Estatut. Per sentit de país, convé que sigui al més favorable possible. Com que aquestes alçades ningú no es creu que el tribunal sigui independent, caldrà crear les condicions perquè a Zapatero li convingui una sentència favorable.
En aquest sentit el millor escenari és que CiU surti reforçada el 9-M i Esquerra debilitada. En aquestes condicions, si la sentència del TC és molt desfavorable i en Montilla se l'empassa (cosa que ja sabem que farà), CiU pot presentar una moció de censura. Com molt bé diu en Cesc l'única sortida que tindrà llavors la direcció d'Esquerra, és donar suport a la moció i carregar-se montilla. Ara bé, aquest escenari (un pacte CiU-ERC) no li convé gens a ZP, perquè un govern així seria per força molt reivindicatiu (proposarien un referèndum, i tenim a més el de l'Ibarretxe) i en aquestes condicions i amb la crisi econòmica, en ZP quedaria atrapat i duraria quatre dies.
Per tant, l'única sortida que tindrà en ZP serà pressionar el tribunal, perquè la sentència sigui més "light" (cosa positiva per al país), de manera, que l'Artur Mas no tingui ocasió de presentar la moció de censura. És aquí on CiU tindrà marge per a negociar.
Evidentment, alguna cosa retallaran. Llavors pot passar, que PSC i CiU acceptin una sentència pactada i Esquerra s'hi oposi. És aleshores quan Montilla haurà de trencar el tripartit. En aquest escenari, qui pot rebre la patacada, és Esquerra. Zapatero haurà de posar un ciri perquè CiU i ERC no sumin majoria. D'aquesta manera tindríem a Catalunya una CiUsociata i ZP tindria la legislatura assegurada.
Com molt bé diu en Cesc, el PSC quedaria satel·litzat per CiU i Esquerra tindria marge per a guanyar vots entre el seus votants més catalanistes (amb el vot ètnic, l'únic que es pot fer és esparar que vagin passant cap a l'altre barri).
Si el PSOE no s'avé a comprometre's a una dissolució del Parlament en un termini raonable, CiU no votarà la investidura de Zapatero. La qual cosa no vol dir que doni suport a Rajoy, perquè durant els debats d'investidura, no es presenten vàries candidatures alhora. Es vota contra ZP, i es vota contra Rajoy quan calgui. El PSOE se la jugarà d'aquesta manera, intentant arriscar-se a unes eleccions anticipades espanyoles? Faria el rídicul i el PP guanyaria per majoria absoluta. Per tant, segur que cediran abans. El que cal és que CiU s'ho cregui i aguanti, perquè si manté el pols, el guanyarà.
Això sí, ben cert que no hem de dir blat fins que està al sac i ben lligat. Però com has dit, compatriota Oriol, aquest debat ens catalanitza, i CiU tampoc no té gaire a perdre (ara té 10 escons...com a màxim en podria baixar a 9, però té força terreny per pujar).
Totalment d'acord amb en Passavolant. Tu ho has dit. L'únic moviment que veurien bé aquesta gent pro-Tripartit seria la desaparició del mapa de CiU. Per això hi treballen. I molt cert, comte Borrell, els que parlen de sucursalisme han de portar al Felipe i al ZP a veure si els dóna permís per seguir amb el Tripartit.
Ridao, surt i digues que et fa vergonya pactar amb el "sucursalista" PSc-PSOE!! No et sento, Ridaoo!!
CiU ho té tan a prop que no ho veu: GENERAR IL.LUSIÓ! En el context de mediocritat general si es genera il.lusió guanyaran de carrer d´aquí tres anys, i això només ho pot aconseguir l´Oriol Pujol, envoltat per un conjunt de gent nova i jove que està pujant a CDC: Recoder, Puigdemont, Rull, els alcaldes de Tortosa o Figueres, l´ alcaldable per Manresa... Tota aquesta gent podria generar una onada d´il.lusió a Catalunya d´aquí a 3 anys similar a l´"Aixecarem Catalunya" de fa 30... La mediocritat general, la funesta crisi econòmica que ja comença, la desil.lusió amb ERC... Tanmateix CDC ho té tant i tant aprop que em sembla que no ho veu. La candidatura d´ Oriol Pujol és ideal en tots els aspectes: per un cantó el votaria l´electorat fidel per ser qui és i per un altre despertaria moltes noves adhesions d´ aquests joves fills de famílies convergents que votaven ERC desde que tenien 18 anys i n´estan farts (el meu cercle pròxim n´està ple i caurien com fruita madura), i per altre banda és l´OPF és un noi de Barcelona, però coneix el territori i el ser veterinari i haver treballat en granjes del Ripollès i Osona li dóna un perfil per recuperar molt terreny a comarques que va agafar ERC, on molta gent veu l´Artur com un "pijo" de bcn allunyat del seus problemes. Són una sèrie de reflexions que ja tenia fetes de fa temps i que volia posar en consideració en aquesta web patriòtica que segueixo de tant en tant.
És una bona possibilitat, aquesta que proposes, compatriota David, però la clau estarà en la necessitat que tingui Zapatero del vot a CiU per a ser investit. Si li falten molts pocs diputats, Zapatero pot per ser investit amb el vot només d'Izquierda Unida, o bé amb l'abstenció d'Izquierda Unida i el grup mixt. Llavors el vot de CiU no seria tant necessari.
El que per mi està molt clar en aquestes alçades, és que el que vol Zapatero (i Duran) és un govern de coalició, perquè d'aquesta manera, l'Artur Mas quedaria lligat de peus i mans. P. ex., si la sentència del TC és desfavorable, el govern espanyol dirà que acaten la sentència, que tot plegat són quatre correccions sense importància i el ministre Duran diria amén, i això comprometria CiU. En Montilla també diria que molt bé, Esquerra que la culpa és d'en Mas per haver negociat malament amb Zapatero, i Artur Mas es quedaria amb cara de babau. Tota la tensió que es palpa a CiU ve del fet que s'ensumen que en Duran va del bracet de Zapatero. Les declaracions d'en Duran han anat destinades a instal·lar en els votants la convicció entraran al govern de Zapatero, de manera que tothom ho tingui coll avall.
El que ha fet Artur Mas, a banda de catalanitzar les eleccions és dinamitar l'estratègia de Duran (i de Zapatero). Aprofitant que l'altre estava K.O., ha fet saltar les fitxes del taulell d'un cop de puny. L'altre objectiu era desmoralitzar l'electorat dels contrincats. Pensem-hi, amb quina moral aniran a votar, p. ex. els d'Iniciativa, si s'instal·la la idea que l'endemà mateix de les eleccions, seran desnonats de mala manera pels camarades del PSC?
Per això ha hagut de sortir en Montilla a corre-cuita dir que ni pensaments. Però com que tots, tant els d'Esquerra, com els del PSC com els d'IC, per més que diguin, saben que en el fons Montilla és un sobordinat i que el que pugui dir té un valor escàs, ha hagut de sortir el Zapatero a tranquil·litzar els ànims posar una mica d'ordre entre la tropa, (que pel guirigall que feien, semblava que els hagués caigut un meteorit). Però amb la seva negativa, Zapatero ha tancat també la porta a fer un pacte de legislatura el dia 10. El discurs dominant ara és que de moment no hi haurà pacte de govern estable amb el PSOE i que, per tant, Duran no serà ministre. Veurem què hi diu en Duran quan surti de l'hospital.
Benvolgut anònim, el que poden tenir, si CiU fa llufa el dia 9, més que una onada d'il·lusió, és una crisi de cavall. De l'OPF jo en parlaria d'aquí uns quants anys.
Tens raó, amic Mestres. Ara no cal arribar al 9-D per descobrir si som o no som una nació de fracassats.
Benvolgut Oriol de Mollerussa,
Estic d' acord amb molt del que planteges, hi ha una cosa però que hi discrepo. No crec en vots ètnics...al Principat.
La voluntat franquista de diluïr-nos nacionalment amb una immigració massiva als 50, 60, 70 no va pas evitar les majories absolutes de Pujol els 80 i 90.
El fet que l' embustero imposi l' al.lòcton, tampoc li fa treure millors resultats que Maragall. Tot i que demanava debats en ecspanyol...per exemple. Al contrari li surten C's.
Els millors resultats dels ecspanyolistes els obtenen amb Maragalls o Vidal-Quadras. No amb Montillas o Fernandez Diaz.
El maltracte és nacional, no ètnic. El vot també.
A mi em costa molt de creure que només amb el vot de la por al pp el psoe se' n surti...triomfant.
Això va passar el 93, perque FG va posar en entredit el manteniment de les pensions. Però després de 8 anys d' aznaritat, les pors es van dissipar prou.
No m' extranyaria que on puges més CiU sigui a l' àrea metropolitana.
Cesc.
Amic Mestres,
Suposo que després de la declaració solemne d'avui d'en Mas, no tinguis els dubtes que expresses al post.
mgg
Amic Mestres,
Suposo que després de la declaració solemne d'avui d'en Mas, no tinguis els dubtes que expresses al post.
mgg
Anònim de la il·lusió: TENS RAÓ!!! Tota!!! però els estrategs de saló del veïnat mai ho admetran i tampoc els politiquets que ens governen.
Amic, si no ho veuen… paciència. És el que tenim.
Llegiu el Puigverd d'avui a La Vanguardia. És això o ens posem les piles.
Mireu l'Obama. No té polítiques diferents a la Hillary. Només que emociona, il·lusiona. I va guanyant, superant una diferència de més de 20 punts fa menys d'un any.
Sí que podem, com diuen ells.
Però necessitem líders.
Benvolgut tiki-taka,
Els líders se' ls fa, no surten pas fets.
Catalunya ja pot amortitzar el post pujolisme...Maragall era marciment, montilla putrefacció.
Ara, cal un Pujol (ni cal que sigui tant bo) amb un mig n' hi ha prou, que parli amb autoritat i mani el remat a cop de xiulet.
Amb idees clares i sense transicions, a dins l' UE i amb l' Euro.
Mira' t els liders d' alliberament nacional dels 14 nous estats europeus i veuràs que per bagatge Pujol és un regal bestratat immerescut.
Pujol, cloneu-lo...d' aquí a 25 anys caldrà.
S' ha avançat, però ha fet una bona feina. T' ho dic de cor. Des de l' equidistància i el reconeixement històric.
Salut,
Cesc.
Aquí us el deixo.
Cesc.
Escenas bárbaras
Antoni Puigverd
En el Parlament de Catalunya, un día antes de empezar la campaña, se produjeron unas escenas difíciles de adjetivar. ¿Sombrías, depresivas, miserables? Ya usamos estos adjetivos para describir la aciaga tarde del 3%, en la que la institución tocó fondo (un fondo del que ya nunca ha salido, y menos en la hipócrita o cándida jornada de la aprobación de un Estatut que todos sabían imposible y todos esperaban negociar en Madrid por la cuenta que les traía).
Si la escandalosa jornada del 3% provocó una gran conmoción, lo que sucedió en el Parlament la semana pasada apenas ha causado estupor. ¿Quizás porque no se habló de comisiones o de túneles hundidos (cosas tangibles, de enorme repercusión social, que irritan a la gente y atraen a la desencantada opinión pública)? Quizás. Pero lo cierto es que los intestinos de la política catalana se exhibieron obscenamente: ambición, holgazanería, fantasía y crueldad.
Sucede que los intestinos de la política ya sólo interesan como pretexto de sátira. Suscitan atención sólo después de que los humoristas del Polònia hayan cocinado los episodios más risibles. Y lo que se deduce de las escenas del otro día es muy serio. Observándolas, este cronista tuvo la sensación de contemplar una agonía. Un país sin autoridad moral, con sus grupos dirigentes morbosamente enfrentados. Un país que regresa al siglo XVII, disgregándose en fracciones y bandos.
Escena primera. CiU y ERC, salvando sus diferencias, han consensuado una moción a favor de la independencia de Kosovo. Llega la hora de empezar el pleno y faltan once diputados de CiU y uno de ERC. Aprovechando tales ausencias, el resto de los grupos se niegan a aceptar la discusión. La escena contiene dos de los principales defectos del catalanismo actual: la huida hacia la nada retórica y la falta de profesionalidad (que ya la visita estival de Manuel Pizarro puso en evidencia: ¡ni un solo portavoz había estudiado los números!). Si atendemos a la hora en que debían los fallones estar en sus puestos, es obvio deducir que no consiguieron despegarse de las sábanas.
La pereza o la falta de tensión profesional se sumaron, pues, a la falta de talento político. Y eso que, días antes, el nacionalismo español se había retratado en solitario, por una vez sin la tonta complicidad antagónica del catalán. En efecto, los partidos y los medios de comunicación madrileños se habían retratado en pose serbia ante el pleito de Kosovo, mientras que medios y políticos barceloneses manifestaban inicialmente un prudente sentido de la distancia. ¿Por qué CiU decidió de nuevo adorar al fetiche de la Quimera y, saltando por encima del principal charco de sangre que se ha producido en Europa desde la Segunda Guerra Mundial, intentó que el Parlament expresara la solidaridad y el reconocimiento de un Estado que va a fundarse sobre leyes prerromanas de tipo mafioso y sobre el contrabando de armas y drogas? ¿Por qué? ¿Para competir de nuevo con ERC por la posesión del córner nacional, alejándose en plenas elecciones del amplísimo centro que labró Pujol y que Duran Lleida pugna por seguir cultivando?
Tal como han ido las cosas en los Balcanes, la independencia de Kosovo era inevitable, pero sólo desde el desprecio de la realidad puede presentarse en el hemiciclo catalán como digno de celebración. Cuando la falta de inteligencia se mezcla con el fiasco de las sábanas pegadas, el resultado es un monumento a la farsa.
Escena segunda. A causa de las declaraciones de Pere Macias (CDC), que aprovechó la enfermedad de Duran para exhibir sus limitaciones, Artur Mas se ve obligado a hacerse el harakiri en el Parlament. Le ataca primero Joan Ridao (ERC), que exhibe estampa de buena y razonable persona, pero que, perdiendo los papeles o mostrando su verdadero rostro, actúa como un vulgar jabalí. Ridao rompe las cartas parlamentarias y, en lugar de preguntar al president Montilla (como en esta sesión corresponde), ataca al opositor, el cual se muestra como un líder, no ya vencido, sino descompuesto. La escena es de circo romano. Los tres partidos gubernamentales exhiben una obscena crueldad al usar su mayoría para destrozar, como fieras salvajes, al jefe opositor (atacado por sorpresa en una sesión para la que no cuenta con mecanismos parlamentarios de defensa). En lugar de negarse a responder al improcedente ataque, Artur Mas opta por crucificarse. Para acallar las críticas de sus adversarios, promete solemne y patéticamente que nunca usará los mecanismos que el reglamento le concede para intentar un cambio de Govern.
Qué escena más bárbara. Un hombre atrapado en su propio laberinto depresivo y unas fieras regodeándose en su debilidad. Y despiadada: Ridao llega a acosar físicamente al hundido Mas. Seguidamente, aprovechando que la sesión de control le concede la última palabra, Montilla lo remata.
Qué escena más descarnada: por si quedaba una sola duda, está claro que el pleito entre las dos ramas del nacionalismo es cainita. No hay espacio para dos en la finca nacionalista. Se reía levemente, el severo Montilla. Sus ojos brillaban con el fulgor del que sabe que la silenciosa táctica empieza a dar sus frutos. Divide et impera:los nacionalistas se pelearán hasta desangrarse. Y el miedo a los excesos del PP hará el resto.
Publica un comentari