On és el nostre Barack Obama?
Benvolgudíssims compatriotes,l'absència ha estat obligada. Dolorosa però obligada. I només em manté la consciència una mica tranquil·la, el fet de pensar que com a mínim haurà servit per a desmentir la consigneta de jerkis i de sociates (redundància) a propòsit que érem un blog del Madí fet des de la seu de Còrsega, etc. Queda clar que aquí la professionalitat la posen els nostres i els vostres comentaris. La resta no és amor a l'art, sinó al país.
Dit això faré un breu comentari com a reentré. Constato que ens falta trempar. Sí, està clar que no mola la campanya aquesta on el Duran es dedica anar a misses organitzades pel tarat del Miró-Ardévol, i on fora de La Vanguardia (on té foto i peça diària) no surt gairebé per enlloc. És normal. El seu lideratge no és el de la immensa massa social que manté CiUt al peu del canó polític. Però dit això (i dit que el votaré perquè votaré CiUt com a millor opció de dinamitar el Tripi, és a dir, de servir al país), la resta també fot bastant de fastiguet.
Qui hi ha a can ERCM? El Labordeta català, per exigències del guió i perquè es va empassar el regalet enverinat d'encapçalar una candidatura abans de la seixantena. I punt. Aquest pobre pardal, amb la seva arrogància i repel·lència a sobre, està solet perquè ni la Morsa ni el Metropagès no volen veure's gaire esquitxats per la bufetada que s'esperen (merescudament). Però això evidencia que a can Palangana Bis, el lideratge de moment ni hi és ni se l'espera.El nen aquest de l'Herrera va fent les seves coses amb la bici i intentant diferenciar-se de la cosa sociata de la que n'és còmplice i catifa durant la resta de legislatura. I ara diu que parlar de pactes no és d'esquerres, quan ell i el seu xiringo mafiós i polpotià no serien res sense el que mamen dels seus crònics pactes amb la Secta. Peneta i companyia.
Per últim, hi ha l'ex-"amiga" del Rubalcaba i actual parella del conseller àulic de ZP, que s'esforça per fer alguna altra cosa a banda de pena. Tota ella i la seva pinyata, al costat de la paraula optimista, és una oxímoron de dimensions catedralícies, a l'estil de la Sagrada Família que la Secta es vol carregar.Davant d'aquest "panorama para matar" últimament m'entretinc molt amb les eleccions nord-americanes. Allà torna a haver-hi èpica. Hi ha un noi que no ho fa gens malament i que, com a mínim, desperta expectativa. No dic que acabi guanyant, però el seu discurs, el seu posat i la seva audàcia generen il·lusió pel canvi. Que no se sap exactament en què podria consistir aquest canvi? Cert. Però no és menys cert que davant el panorama trist que allà ha dibuixat Bush i que aquí ens regalen els Tripis i el Gran Farsant, un canvi a pitjor es veu complicat.
Per això em pregunto on serà el nostre Barack Obama. I després veig el 59 segons i declaracions de la caspa i crosta ecspanyolista, sociata i milionària com el Buenafuente, i ho veig clar. Perquè, no és bonic que un patriota amb poder posi tan nerviosos als sequaços de la Secta?? Això sol no ens anima ja una miqueta? Oi que sí? Perquè si els posa nerviosos vol dir que els podria fer trontollar la poltrona, els privilegis i la tirania a què ens tenen sotmesos des de fa dècades, no? Bé, posats a buscar il·lusió, ja veieu que vaig mirant de trobar el nostre Barack Obama...
19 comentaris:
El nostre Obama es diu Pasqual Maragall i està a casa seva després de que tots els partits catalans s'ajuntessin en l'objectiu de fotre'l fora de la política.
home, doncs si el nostre obama és el la perkins, em sembla que ho tenim més negre del que em pensava...
amb tot, jo no em quedaria amb l'anècdota del personatge interposat, amic popota. més aviat ens hauríem de preguntar fins a quin punt estem fatal com per necessitar gent que ens il·lusioni (als ecspanyols ja els està bé el fum alegre que ven zp) per damunt de propostes concretes que d'altra banda ja gairebé ningú es creu.
Tu ho deixes entreveure al post, amic Garrigosa, però diguem-ho també alt i clar per aquells que els costa una miqueta: el nostre Barack es diu Jan, per il·lusió, per desacomplexament i per trencament de la jerarquia política actual!!
Amb tot, estic d'acord amb el que apuntes en el teu comentari. Més enllà dels noms, el que preocupa és els temps mediocres que estem vivint.
Popota, això de la Perkins és un sarcasme, no?
No mestres, no. No us en heu adonat? En Popota és el nostre vell amic Foc Nou que torna, purificat de cos i esperit. Quan hi ha eleccions, ell torna amb les seves agosarades prediccions que mai es compleixen i després desapareix, en la foscor de l'eixample barceloní.
1) Jo no comparteixo el vostre pessimisme, i trobo que ho tenim la mar de bé. El que apunta el futur es una crisi sense retorn del catalanisme de vocació espanyolera, i un augment del sobiranisme. Juntament amb això, apunta premi gordu pel primer partit que jubili la colla d'inútils que han participat en el tema estatut.
2) Dit això, un Obama és el que necessitàvem fa nou anys. Ara la situació és una altra, i no necessitem ningú que uneixi, i sí algú preparat per fer confrontació democràtica. Un Ibarretxe, vaja.
3) Sobre Laporta, sóc partidari de la bona lletra. Abans de pensar en que faci coses, caldrà que arregli temes pendents tant amb republicans com amb convergents.
Salut,
pep
p.s: Conspiranoic, no sé qui és foc nou, però jo visc a Sarrià. Li podeu preguntar a l'arturet, que me l'acabo de trobar abans de sopar que sortia de missa el pobre.
He, he, Popota, si la nostra esperança ha de ser un vell malalt d'Alzheimer, podem plegar. De totes maneres, trobo interessant la seva idea de crear un partit d'esquerres d'àmbit català que superi la dependència psicològica del PSOE que ara tenen tant Esquerra com Iniciativa. Tant de bo tingui èxit. Seria un gran pas endavant per a la política catalana, que CiU tingués un interlocutor d'àmbit només català. Si el triparit peta, el seu projecte pot tenir possibilitats.
De l'Obama, no me n'acabo de refiar. Jo diria que és més aviat el Zapatero americà (Bush seria l'Aznar). El seu discurs és més aviat naïf i farcit de tòpics progres. Espero que als ianquis no els passi el mateix que nosaltres, que després d'aguantar vuit anys de retòrica neocon, ens hem llençat als braços d'un vulgar encantador de serps. Si guanya l'Obama, més ens valdrà oblidar l'anglès i començar a estudiar rus o xinès.
El problema del sobiranisme, és que la primera generació sobiranista està entre els 40 i 50 anys. En canvi els qui controlen totes les palanques del poder (dels 50 en amunt), tant polític com econòmic, o bé són ex-franquistes, o bé són ex-comunistes. No sé si en Laporta, tot sol podria trencar aquesta crostra, ho veig difícil. Perquè a poder tirar endavant un projecte sobiranista, li caldria el suport d'una part significativa del món empresarial.
Jo això de la manca de suport empresarial al sobiranisme ho poso en dubte.
La Fundació CES s'ha constituït, segons informacions aparegudes en premsa, amb vuit donacions anònimes de 250.000 euros. Jo no esl guanyo cada dia.
La concentració de les caixes catalanes, que aquí tracteu de vendre com una operació sociata, no és tal.
Em foten gràcia les reverències que tot déu li fot a l'ecsss-president Maragall amb les seves suposades teories sobre el partit europeu. Quins dallonsis, ara pontifica? Si volia canviar coses va tenir la seva oportunitat. Què cullons va canviar???
La Perkins l'Obama català?Popota definitivament t'has autodesqualificat.Laporta l'Obama català?Vinga nois no fem broma.En Jan tampoc dona la talla.Es un venedor de fum.No se li coneix altre afició catalanista que posar-se com un bacó.No hi ha Obama català...i en confiança aquesta mena d'encaterinament que us ha agafat a tots amb el tal Obama no me l'explico.Per no ser, no és ni un genuï negre americà.
Rellegit el post, no sé si eliminar-lo.A mi no m'agrada l'Obama.Perquè no ho el poden ser la Perkins o en Laporta?
Feu riure amb el vostre catalanisme de fira us he llegit diverses vegades i no encerteu cap La Porta Obama? (HA,HA,HA)
Bé dit superemprenyat
Dimiteix La Porta
Ja es veurà si en Laporta fa el salt a la política. I si el fa, ja es veurà el que fa. De moment, és el millor president del Barça del que tinc memòria -tampoc és tan difícil, només tinc memòria d'ell, del Gaspart i del Núñez. Però conyes a part, com a president del Barça ha fet unes quantes coses bé, entre elles posar al seu lloc als violents.
D'en
La-Porta-de-la-casa-gran ja en parlarem quan toqui.
De moment us recomano que llegiu aquest extracte del nou llibre 'Per un vot de càstig'
El PSOE patirà una baixada important a Catalunya, però si el votant catalanista s'absté, l'espanyolisme convertirà una davallada històrica en victòria electoral i el que és pitjor, en aval a la seva manera de fer i de menystenir-nos.
Si ja ens queixem ara dels partits catalans, quina força tindrien en aquest escenari?
segons quins comentaris que llegeixo aquí sobre el laporta em recorden molt a les bufetades que rep el carretero cada cop que l'elogiem. i penseu que amb l'àrtur i companyia sols, ni casa gran ni res que se li sembli. l'actual projecte de ciut, amb els actuals lideratges, ja ha donat de sí tot el que podia donar. no ha estat poc, però és insuficient davant del tripi. així, doncs, menys estupenderia amb segons qui i a veure si tenim les suficients mires com per sumar gent de la vàlua d'un laporta a un projecte que només amb nous lideratges com el seu pot arribar a sumar elque cal. i atenció que no estic parlant que ell lideri en un primer moment el projecte a nivell nacional, ni tampoc restringeixo la solució a aquest gran personatge. però no el menystinguéssim, que és una cosa molt nostra amb la gent que val. els ecspanyols en això (i en altres coses) sempre hi apliquen més sentit d'estat.
Compatriota Garrigosa, el meu comentari només era un contrapunt. La meva crítica era més per a l'Obama que per al Laporta. Penso que des d'aquí es vol crear una fal·lera cap a l'Obama, com ja van fer amb el ZP, i ja ho veus.
Sobre en Laporta penso que està cridat a fer coses per al país, que un animal polític com ell no s'hauria de conformar només amb ser president del Barça. Com a president de la Generalitat, segur serà millor que el Montilla. Ara, penso que encara és una mica precipitat de parlar-ne. Per mi, la solució idònia seria que s'incorporés al projecte de la Casa Gran. Una possibilitat seria, per exemple, presentar-se d'alcalde de Barcelona i després a la Generalitat.
El que si estic en contra és d'inflar massa el carro de les expectatives. Creure que el 2014 serem independents és d'il·lusos.
Primer caldrà treure el país del fangar i recuperar l'autoestima col·lectiva. El problema principal que tindrem els anys a venir no és com ser independents, sinó com superar la crisi econòmica que ens ve al damunt. A nivell polític, crec que per anar bé, abans d'en Laporta hi hauria d'haver una etapa de transició, amb un govern nacionalista a la Generalitat, que donés temps als sobiranistes d'anar ocupant llocs clau i preparar el terreny a en Laporta.
Serem independents gràcies a la crisi econòmica i als nostres enemics i al que han sembrat aquests darrers anys.
I aprofito per fer un poker. Vist que Zapatero es limita a fotocopiar la política del PP -xecs, finançament de l'església, GAL jurídic contra els bascos, Navarra, abort, memòria històrica, estatut, etc-, no seria gens extrany que tractés d'emular l'Ansar quan, després de treure la majoria absoluta, va decidir tot prepotència provocar eleccions a Euskadi amb la confiança de que el PPSOE es faria amb el control. No és descartable que s'intenti una operació similar aquí, ja que una majoria absoluta sociata com la que es veu venir deixaria molt debilitades ERC i CiU, i el cretí aquest no dubtaria en mirar d'aprofitar-ho.
Apartat de consignes: Nuñistes, fora del cimera!
>Zapatero es compromet a que es pugui estudiar en castellà a Catalunyabr/>El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha garantit en una entrevista a la cadena televisiva Cuatro, “el seu compromís i el seu suport” al “dret” dels escolars “a tenir el suport necessari per estudiar en castellà” a Catalunya, sumant-se així a les reivindicacions del PP en aquesta qüestió.
Zapatero defensa el dret a estudiar en català a Catalunya!!!
(Després el molt Pinotxo dirà que 'yo no dije cuantas asignaturas)
Ja tenim el primer tast del que pot venir si el catalanisme s'absté el 9-M. No és que no es respectaran, és que amb les enquestes a la ma no ens respecten ni ara. Si al Zapa no li fa cap por dir això en pre-campanya és que anem molt malament.
No podem permetre que el descens lògic que tindrà el PSOE a Catalunya es converteixi en un augment d'escons per la nostra renúncia. No podem permetre que el lògic augment de vots del PP(més avall que al 2004 no arribarà) el converteixi en la segona força a Catalunya.
Se m'enfoten els candidats. Quasi se m'enfot el programa i se m'enfot que féssin o no féssin la legislatura passada. Vull diputats catalans, quants més millor.
Quan l'endemà tingueu els resultats, oi que mirareu el nombre de diputats del PNV i BNG una bona xifra us alegrarà l'esperit? Sabeu com es diuen? Jo tampoc, però són nacionalistes, són dels meus.
A Madrid també contaran el nombre de diputats nacionalistes, CiU i ERC inclosos. Què voleu donar-los una alegria?
avall amb el nuñistes! en això coincidim, popota. i coincideixo bastant amb la resta que dius. dedueixo, doncs, que el tema obama-perkins era una juganera provocació.
i amb el compatriota jaume també coincidim gairebé plenament. ja sé que potser és d'hora per parlar del futur polític del presi laporta, però calen bris d'il·lusió, sobretot en temps tan tristos políticament com els que tenim en el passat més recent, en el present més desastrós i en un lamentable futur pròxim. l'article d'avui del francesc-marc álvaro m'hi referma en certa manera.
Sobrel l'Obama, recomano l'article de la Pilar Rahola a La Vanguardia, que confirma les meves sospites. L'obama no és més que un encantador de serps, venedor de fum, que explota els bons sentiments i la ingenuïtat de la gent, sobretot dels més joves, a base de retòrica i frases grandiloqüents i "bon rollisme". Un altre Zapetero, vaja. Que els progressistes de saló casolans n'hagin fet un estendard demostra que dels tres candidats, és el més qualificat per a enfonsar els Estats Units.
Espero que no es deixin entabanar com no saltres. Ells ja van tenir l'experiència de l'inútil del Jimmy Carter, considerat per mols el pitjor president del s. XX.
L'escenari que Planteja en Popota coincideix molt amb el que defensem aquí en David i jo mateix, a saber: si Zapetero necessita CiU a Madrid i Esquerra es fum una trompada, les possibilitats que es trenqui el tripartit són molt altes.
Però aquest és un argument per a a votar CiU ara: Si CiU i ERC surt en totes dues debilitades del 9-M i el PSC en surt reforçat, llavors, si Montilla avança les eleccions, el més problable és que CiU i ERC ja no tinguin la majoria. En aquest cas, el PSC passaria a ser imprescindible, i Zapatero tindria l'assegurança que necessita per a esgotar la legislatura.
En canvi, si CiU aguanta bé ara, qui en sortirà debilitat serà el tripartit en conjunt i serà molt difícil que torni a treure majoria. Llavors, si Montilla avancés les eleccions, tindríem un govern de CiU en solitari i Zapatero quedaria en mans de CiU.
Publica un comentari