Ecspanyoles 2008. No perd però no suma
·
no recordo qui (ja em disculparà l'al·ludit) va emplaçar-me fa temps a aventurar un hipotètic resultat de CiUT a les properes eleccions ecspanyoles. El compatriota en qüestió em demanava que apliqués el mètode matemàtic que amb tan bona acollida ja vaig fer servir per pronosticar l'hòstia del tot merescuda d'ERCM i el càstig insuficient a la Secta. A l'espera de les entregues de la neofalange i la Palangana, aquí va el pronòstic del Calvo. Pronòstic basat, recordem-ho, en l'anàlisi dels resultats de CiUT en tots els processos electorals.
·
D'entrada m'atreveixo a dir que, de moment, aquests són els que surten menys malparats tot i que les ecspanyoles mai han estat les eleccions de CiUT (si fa no fa com ERCM). Però en canvi, a diferència del morsisme, la federació sempre, sempre, sempre ha millorat en unes ecspanyoles els resultats de les municipals. Aquest axioma només es va trencar el 1979 (509.128 vots pels ajuntaments i 483.353 pel Congrés) i com ja ha plogut molt des d'aleshores crec que no cal ni considerar que aquesta situació es reprodueixi.
·
Per tant, jo treballo amb la hipòtesi que CiUT superarà el pròxim 9 de març els 725.334 vots que va treure a les darreres municipals. A més, si li atorguem un increment de sufragis del 12,1% (que és la mitjana de creixement de CiUT entre unes municipals i les ecspanyoles del mateix cicle) surt que el Calvo podria guanyar 87.837 vots fins arribar als 813.171. Perquè no?
Aquesta xifra, a més, se situa si fa no fa en els mateixos paràmetres de pèrdua de vot que experimenta CiUT entre unes ecspanyoles i unes eleccions al Parlament (on la federació sempre surt reforçada). Si comprovem la seqüència històrica, la cabana i la barraca acostumen a deixar-se un 15,7% de sufragis de mitjana entre els dos comicis abans esmentats (amb forquilles que oscil·len del 24,7% del bienni 1984-1986 al 4,6% del període 1992-1993).
·
En tot cas, si restessim el promig (aquest 15,7% que deia abans) voldria dir que CiUT ha de perdre ara uns 146.913 vots dels 935.756 que els van fer confiança al Parlament. O sia, la resultant és de 788.843 vots el pròxim 9 de març. Crec perfectament possible que entre aquesta xifra i els 813.171 de l'anterior variable sortiran els resultats de la federació.
·
Si sumem els dos resulrars i els dividim surten 801.007 vots. Podria ser aquesta la xifra? Perquè no? Algú pot dir que és una merda però no s'ha d'oblidar que fa quatre anys CiUT va tenir 835.471. És a dir que gairebé mantindria intacte el seu suport a diferència de la superhòstia del Ridao i les pèrdues de la Secta. I no oblidem que en un context abstencionista com s'albira això pot significar esgarrapar algun diputat.
·
En tot cas, els resultats mostren el gran drama de CiUT aquests anys: no perd però no suma.










































28 comentaris:
Avui, un amic que em constava que era (o és) convergent, m'ha confesat que no s'atreveix a votar el calvo perquè li fa por que acabi pactant amb el PP. I que per tant pensava que el millor que podia fer era votar la Chacón. Els meus intents per intentar convèncer'l de que no ho fes han estat inútils, i he tret la conclusió que alguns (molts, pocs) catalans l'únic que volen és una garantia anti PP, i que per tant han acabat creient-se el lema de la secta. Davant d'aquest panorama bipolaritzat, en Duran no acaba de generar confiança. Si conserva els 10 diputats ja serà molt.
Eduard
Probablment, benvolgut Eduard, l'amic que esmentes suposo que ja no va votar Calvo el 2004. Per tant, no computa a efectes actuals.
Exacte, Arnau. Algú que és capaç de votar la secta no crec que hagi votat mai en clau catalana. Seria abominable.
Eduard, diga-li que l'únic vot que pot frenar el PP aritmèticament és CIU. La gent no coneix que els escons es trien per províncies, i no se sumen tots els resultats a nivell estatal.
A Barcelona (si és el teu cas), El PSOE no pot créixer més. Ja té 14 escons, i en un sistema amb 5 partits, acumula gairebé la meitat dels escons. Votar PSOE no representa més escons per al PSOE, en aquest cas. En canvi, el PP va arribar al seu mínim històric el 2004, i té camp per créixer. La pressumible baixada en escons que farà ERC anirà a la segona força política, i aquesta, a Barcelona, només pot ser PP o CiU. Encara que CiU fos segona força, si ho és per molt poc, el PP pujarà l'escó. És a dir, el millor que pot fer (deixant-nos estar d'arguments de campanya, i anant a la pura objectivitat matemàtica) és votar CiU. És l'única manera que hi ha de mantenir el PP lluny del PSOE, en aquest cas.
Bé, com que estic molt malalt, he agafat els resultats de l'Arnau, per veure quines conseqüències podrien tenir les teves prediccions a nivell d'escons. Falten PP i ICV: el PP l'he deixat igual, perquè difícilment agafaran més vots en un context abstencionista, però difícilment baixaran, perquè són irreductibles i molt fidels. ICV els he deixat igual també, i el seu resultat computa només a Barcelona, perquè a la resta és un vot perdut.
Em surt això:
Barcelona
PSOE 14
CiU 7
PP 6
ERC 2
ICV 2
Tarragona
PSOE 3
CiU 2
PP 1
Girona
CiU 2
PSOE 2
ERC 1
PP 1
Lleida
CiU 2
PSOE 1
PP 1
Total Catalunya
PSOE 1.351.268 vots - 20 escons
CiU 799.295 vots - 13 escons
PP 620.348 vots - 9 escons
ERC 331.141 vots - 3 escons
ICV 233.670 vots - 2 escons
Increïble!! He seguit les teories de l'Oteji aplicades a cada demarcació. Suposo que no serà aquest el resultat final, però sobta molt veure aquests números. Cal dir, de tota manera, que a Barcelona, ERC frega esgarrapar-li el setè escó a CiU, i a Tarragona es queda a les portes (mil vots) d'aconseguir l'escó.
hehehe
gran malaltia política també la teva, compatriota David. Prometo que durant aquests dies faré les projeccions de Neofalange i Palangana original. Ara, la projecció que fas, amb una correcció a l'alça d'ERCM en detriment de CiUT la veig probable.
Aquests 3 escons d'ERC, sobten, però avui, Tele 5 feia el mateix pronòstic.
Bé, de ser així, hauriam fet passes per la fi del tripartit, que és el que em mou.
Què fort. Si ERC treu 3 escons, la mateixa nit del 9-M es desencadena una tragèdia grega a Catalunya.
Jo potser 3 no, però 4 sí que ho veig probable.
Aviam com acaba d'anar les coses.
Ànims, cimerencs!
no ho puc suportar.
Acabo de sentir el Montilla -en castellà- dient no sé què de la deriva radical de los partidos nacionalistas, però que li passa a aquest home? però que li passa a ERC? quan s'acabarà aquest mal son?
I després la Chacón dient allò de que en un any de Zapatero han vingut més diners que en cuatre anys de Majèstic. Sisplau, algú que sàpiga de què parla, que li doni rèplica!
Joliu
Si a cap de vosaltres se li acudiria escriure PROVA amb B alta ('proba'), per què sempre escriviu PROBABLE i PROBABLEMENT.
Provablement hauríeu de fer la prova d'escriure-ho amb V.
Perdoneu, però és que és una falta molt típica i molt il·logica.
(ui, jo també n'he fet alguna...)
Dir que l'únic vot que pot frenar el PP és UiC, per exemple a Girona, i no saber sumar són la mateixa cosa. D'altra banda, la "pura objectivitat matemàtica" amb que es mira de justificar el vot a circunscripció de la capital de la República de Charneguistan faria riure si no fes pena. Vaja, que ni un nen de dos anys.
D'altra banda, aprofito per comunicar al poble que en exclusiva m'ha arribat el nou llibre de Duran Lleida, que serà presentat al Foro Nueva Economía de Madrid el proper dia 10.
El títol és "Amb una Espanya i l'altra", i l'autor fa una exposició dels motius pels quals se li posa tan dura pactar amb el PPSOE. Farà de mestre de cerimònies el prestigiós intel·lectual Tomàs Guasch i Guasch.
D'altra banda, aprofito per dir que jo vaig votar el 2004 a Montilla, i abans a Maragall. No sé si això m'incapacita per votar en clau catalana. El que tinc clar és que, de ser així, van molt aviats els que pretenguin construir cap cosa a catalunya sense comptar amb nosaltres.
Salut
Amic 'Pompeu anònim Fabra',
una cosa és "provable", quan pot ésser provada, i una cosa és "probable", quan es té la certesa que s'esdevindrà. Ho diu el diccionari normatiu. Vet aquí la resposta a la teva pregunta.
Així que no hi ha falta d'ortografia, ni típica, ni il·lògica. Simplement, són dos conceptes diferents.
Novament, el no-sectari Popota mostrant les seves bones maneres. Serà el mateix Ridao que està rabiós?? Bé, Popota, aprofito el que ERC està dient a Girona (ERC o PP) per demostrar, matemàticament i objectiva, que si a Girona l'escó que pot assolir el PP és a costa d'ERC, a Barcelona això mateix es dóna, però amb CiU. Si dius que aquest argument fa pena, si us plau, fes-li saber al Carod, que es passa dia i nit dient que aquestes eleccions les guanyarà "o el partit de Macià i Companys, o el de Rouco i Aznar" (sic).
Votar a Barcelona CiU és l'única manera de frenar l'ascens del PP, tal i com mostra la llei d'Hondt, encara que a alguns els hi faci molta ràbia.
Per cert, a Lleida passa el mateix. S'està veient a algunes enquestes: el fet que ERC mantingui el seu escó no impedeix que el PP també en tingui 1, i hi hagi un quàdruple empat entre CiU, PSOE, ERC i PP. El vot útil per deixar el PP sense escó és que algun altre partit el dobli en vots (ja em perdonaràs si afirmo que és matemàticament improbable - amb b- que sigui ERC aquest partit), de manera que només CiU (o PSOE en el teu cas) poden robar-li aquest escó al PP. En clau nacional, doncs, a Lleida votar CiU suposa robar-li un escó al PSOE i deixar sense representació al PP, tot junt.
Pel que fa al post, que és el que importa de veritat, dir només que el més rellevant per mi és el títol de l'article (o la frase final, segons com es miri): No perd, però no suma.
Aquest és el drama!!
Ha tocat sostre CiUT? No, perquè va arribar obtenir fins a 18 diputats.
Ha tocat fons, doncs? No, perquè en aquest cas no seria la segona força en unes ecspanyoles i la primera en unes catalanes. Crec que encara podrien baixar més.
S'ha estancat, aleshores? És PROBABLE (no puc dir que és PROVABLE, perquè no en tinc proves). Certament, CiUT ni puja ni baixa, el que demostra que cal modificar el discurs, les cares, les maneres de fer...
Per cert, esteu molt malalts, no!!?? Arnau, esperem amb candeletes aquestes projeccions de la Palangana original (aquests sí que em fan por, oju!! amb l'Herrera), i la Neofalange.
Salut!
Avancem. Suposo que el fet de que no hagis pas desmentit el que he dit de Girona vol dir que estàs d'acord amb mí quan he dit que has mentit en el que deies en aquesta circunscripció. T'honora.
Pel que fa a Lleida, et faig notar que en els números que has fet, contràriament al que dius després, no apareixia cap escó d'ERC. Com bé saps, se'l jugarà amb el PP.
Pel que fa a Tarragona, i contràriament al que passa en els dos casos precedents, sí és defensable que entre CiU i ERC, si les dos fossin iguals, es triés la primera opció, ja que tenen opcions d'arrabassar un escó al PSC.
Pel que fa a Barcelona, com és planerament constatable per qualsevol persona capaç de descarregar-se un simulador de la llei d'hondt, també menteixes.
Recapitolem. De la frase "Eduard, diga-li que l'únic vot que pot frenar el PP aritmèticament és CIU. La gent no coneix que els escons es trien per províncies, i no se sumen tots els resultats a nivell estatal.", ha quedat demostrat que en el cas de Girona menteixes, en el cas de Tarragona tens raó, i en el cas de Lleida et contradius cada dos missatges, dient en un cas que l'escó republicà està garantit i en l'altre atorgant-lo al PP. El cas de Barcelona, com és indemostrable sense tenir la taula al davant, el deixo a benefici d'inventari.Si cal dir que, en el cas que UiC pugi, el seu escó serà per l'entranyable Manolo Silva, militant d'UDC premiat pel col·lectiu hazteoir, que per si a algú no li sona és un dels col·lectius que van promoure el boicot als productes catalans.
Salut
Signat: Executiva Nacional d'ERC
El fet que no em llegeixis bé, Popota, no vol dir que menteixi i rectifiqui. Simplement, jo he emprat l'argument que vosaltres apliqueu a Girona pel que fa al cas de Barcelona. En cap cas m'he referit a Girona. No t'inventis coses.
Descarrega't el simulador de la llei d'Hondt, no costa pas tant, i veuràs que no menteixo. A l'Eduard li deia abans de l'explicació que això valia si era de Barcelona, i seguidament demanava disculpes per centrar-me només en aquesta circumscripció.
Els resultats de Lleida són aplicant els números de l'Arnau, que, com bé ell mateix ha dit, són baixos per a ERC. Pot passar que ERC superi el PP però que, malgrat això, aquest assoleixi l'escó. Ja ho he dit, i no em contradeia. Els números d'abans no són la meva predicció, sinó el que passaria segons els vots absoluts pronosticats al Cimera. El meu pronòstic, si t'interessa, és en un post anterior. Si vols, mira-ho, ja veuràs com no em contradic pas.
A Barcelona, ERC baixarà en escons. Em sembla evident. I la llei d'Hondt fa que el seu escó el pugi o bé CiU, o bé el PP. Ja sé que a tu et pot donar igual que sigui per a l'un o per a l'altre, perquè ambdós són "la dreta" dolentíssima. Però per a molts patriotes catalans, no.
I deixa'm discutir-te el tema de Girona. Perquè us esteu passant la campanya amb aquest lema: o ERc o PP. Pel que fa a Lleida, és radicalment fals, ja que l'única manera que el PP no tingui el seu escó és que algú el dobli (i serà o CiU, o el PSOE). I pel que fa a Girona, el que estem veient és que la tendència a la baixa d'ERC impossibilita que ERC dobli en vots al PP. És molt complicat. Ho podeu aconseguir, però és molt difícil. Hi ha una altra combinació, també complicada:
CiU 34,2% 3 escons
PSOE 28,6% 2 escons
ERC 19,1% 1 escó
PP 11,4% 0 escons
Certament, CiU hauria de pujar força. Però, com veus, a Girona tan difícil és que ERC dobli en vots al PP com que CiU el tripliqui. A Girona, per tant, és discutible quin és el vot útil anti-PP. A Barcelona, és clar i diàfan: només CiU pot evitar el creixement del PP.
Comprova-ho tu mateix si no te'n refies. Ja veus que qui menteix no sóc pas jo.
Barcelona:
Mantenint els resultats de CiU i PSC, l'escó que perd ERC se'l queda el PSC. Si perd un segon escó -cosa probable-, se'l queda Manuel Silva, d'UDC, felicitat públicament per hazteoir.org. De dretes sense cap parèntesi, i participant en totes les mogudes freaks dels últims temps "per la família". En tercer lloc, el PP. Aquesta és la realitat. Per tant, és mentida que l'escó que perd ERC se'l disputin UDC i el PP. Se'l disputen UDC i el PSC, dos partits que van votar l'estatut-patena. Si ERC perd el segon escó, un anirà al PSC i l'altre a UDC. Per tant, hi ha dos escons a repartir entre tres forces: PSC, UDC i ERC. No calen més comparacions.
A Girona. Perdona, però sóc major d'edat i de ciències, així que no tindré en compte el càlcul que has fet. Sí és digne d'esment que l'argument del vot útil, que et serveix per altres llocs, no et val aquí per un motiu ben senzill: mentre els que no som de sectes som capaços de reconèixer la realitat a Tarragona per inclinar el vot cap a UiC, els que sí sou de sectes no sou capaços de reconèixer la realitat a Girona.
Tu ho has dit: "mantenint els resultats". Partim de la hipòtesi que una petita (però significativa) part dels votants del PSOE l'any 2004 s'abstindran. I els vots que pot perdre CiU són molts menys, entre d'altres coses, perquè parteix d'uns resultats força modestos. En aquest context, doncs, ÉS LA PURA VERITAT que l'escó que perd ERC pot anar a CiU, o també al PP, en cas que no aconsegueixi la segona posició a Barcelona.
Per això, no és pas mentida que el vot útil anti-PP, el que impedeix que el PP sumi més escons a Barcelona, és el vot a CiU, company Eduard.
Té un valor afegit: posar data de caducitat al Tripartit de Montilla, aquell que alerta de "la radicalidad de los nacionalistas vascos y catalanes" en plena campanya. Quina llàstima que encara hi hagi gent que, per sectarisme, no se n'adoni de l'immens error de fer-lo President.
Com que ets grandet, no cal que et comenti els càlculs sobre Girona. Salut!
A mi el que em surt és que a Barcelona, si ERC perd un escó, anirà al PSC, mentre que si en perd dos, el segon aniria, bé a CiU, o bé al PP. Per tant votar CiU ajuda a impedir que el PP guanyi un escó, com molt bé diu en David. Pel que fa a Lleida el càlcul em dóna que si ERC perdés el seu escó, qui el guanyaria seria CiU (concretament Convergència) i no el PP. Qui es disputa l'escó amb el PP a Lleida és el PSC, que ara en té dos. Si el PP hi entrés, seria a costa del segon escó del PSC, o bé del possible escó de CiU, depenent de quin d'aquests dos partits més vots en relació al 2004. El que diu la propaganda oficial d'Esquerra, per tant, és fals. I que ho proclamin com a argument per a votar Esquerra, em sembla patètic. És aquest, el millor argument que tenen?
Sobre com quedaria el repartiment d'escons amb les hipòtesis del compatriota Oteji, els resultats em surten un pèl diferents que a tu, David. Ho he calculat així: PSC 15% menys, CiU, 5% menys, ERC,
48% menys. La resta, igual. Tot plegat, surt:
PSC: 1.348.736 vots i 19 escons
CiU: 793.697 vots i 13 escons
vots PP: 626.107 vots i 9 escons
vots ERC: 332.230 4 escons
vots IC: 234.790 i 2 escons
La diferència és a Tarragona, on Esquerra mantidria l'escó, i el PSC no en guanyaria cap. Hi ha tres escons d'Esquerra que ballarien: el de Lleida, el de Tarragona i el tercer per Barcelona (el quart per Barcelona, com també el segon per Girona, ja se'l poden pintar a l'oli).
Crec que a Convergència deuen apostar per treure'n 12. Com? No pujant a Tarragona. A Tarragona, el diputat de CiU està molt consolidat, mentre que el següent aniria a Unió i, llavors podrien fer grup parlamentari.
Per mi la clau està en el paper que jugui el PRC. Molts votants d'ERC desenganyats acabaran votant-la si l'alternativa és Duran o el vot en blanc. En canvi, si el PRC té una certa incidència en la campanya, es podrien decantar cap aquesta opció. Per a ser efectius, el PRC hauria de concentrar els seus esforços a Barcelona i a Lleida. Tampoc no veig tan impossible que treguin un diputat. A Barcelona els caldrien 80.000 vots. Tenint en compte que Esquerra en va treure 428.986 el 2004 i que la previsió és que entre un 40 i un 50% deixin de votar-los, no és gens inversemblant que una part d'aquests anessin a parar al PRC. Només que n'esgarrapessin la meitat, ja hi entrarien. El millor de tot és que l'escó que tragués el PRC el perdria el PSC! Tot dependrà dels calers amb què compti el PRC per a fer una mica de campanya. Si a les municipals, amb les CUP va funcionar, perquè no ara? Jo, de CiU, els donaria un cop de mà. I l'Amic Mestres, que s'ho pensi!
A Lleida, el PRC no té cap possibilitat, però els vots que li pugui prendre a Esquerra poden ser decisius perquè ERC perdi el seu escó i se l'emporti CiU.
Llàstima que ja hagi fet la porra! Si no, hi posaria:
Barcelona
PSOE 13
CiU 7
PP 6
ERC 2
ICV 2
PRC 1
Tarragona
PSOE 3
CiU 1
PP 1
ERC 1
Girona
CiU 2
PSOE 2
ERC 1
PP 1
Lleida
CiU 2
PSOE 1
PP 1
Total Catalunya
PSOE 19
CiU 12
PP 9
ERC 4
PRC 1
Aquest resultat seria òptim, perquè la suma CiU+ERC+PRC conservaria els 18 diputats. ERC perdria el grup parlamentari, mentre que Unió tampoc no podria tenir-ne. I un diputat per al PRC seria una puntada al fetge a Esquerra.
Pel que fa al Senat, sembla que els del PRC t'hagin sentit, David. Avui mateix he rebut la butlleta de CiU (les altres no m'he molestat a obrir-les) i he vist que a Barcelona el PRC només presenta un candidat. Aquesta és una estratègia efectiva per a concentrar el vot i alhora evitar perjudicar excessivament CiU. Sembla que volen fer les coses ben fetes. Ara ja només ens falta saber quin dels tres de CiU és d'Unió per no votar-lo.
Amic Mestres, tens tota la raó.
PROVABLE adj.
Que es pot provar; cast. probable. No't vuyl parlar de totes les flors dels arbres per les quals lig de gràcia és prouable
PROBABLE adj.
Que té més raons en pro que en contra de la seva certesa o realització; cast. probable. No era probable que es fixés en mi, Pons Com an. 171. Ses ganàncies o pèrdues probables
És un fet 'provable' que comès aquesta falta 'probablement' a tots els meus escrits.
Altra cop, gràcies Mestre Mestres.
"És aquest, el millor argument que tenen?"
No, el millor argument que tenen és òbviament que la principal llei que hi ha hagut al Congreso aquesta legislatura ha estat l'Estatut, i cada partit s'hi ha retratat. Els arguments de vots útils, com és públic i notori, els usen PSC i CiU per motius obvis.
"Tu ho has dit: "mantenint els resultats". Partim de la hipòtesi que una petita (però significativa) part dels votants del PSOE l'any 2004 s'abstindran. I els vots que pot perdre CiU són molts menys, entre d'altres coses, perquè parteix d'uns resultats força modestos. En aquest context, doncs, ÉS LA PURA VERITAT que l'escó que perd ERC pot anar a CiU, o també al PP, en cas que no aconsegueixi la segona posició a Barcelona.
Per això, no és pas mentida que el vot útil anti-PP, el que impedeix que el PP sumi més escons a Barcelona, és el vot a CiU, company Eduard."
La impura veritat -jo és que la puresa us la deixo als hooligans- serà, en tot cas, que manipules els números, com ho demostren les restes dels escons no adjudicats a Barcelona, i que acrediten la versió que he donat. Si obviem el que diuen totes les enquestes -augment sociata per la polarització i el no al PP-, com fas amb un criteri de "pura objectivitat matemàtica" que és tan pur com els números que fa la Chacón amb les inversions, tenim que la situació és la mateixa que abans, amb l'única diferència que els dos escons se'ls jugarien UDC, el PP i ERC. Sense comentaris un cop més.
En resum. Si donem per bones les teves hipòtesis falses, es juguen dos escons entrs UDC, PP i ERC. Si fem cas del que diuen les enquestes, es juguen dos escons UDC, ERC i el PSC.
"Aquest resultat seria òptim, perquè la suma CiU+ERC+PRC conservaria els 18 diputats. ERC perdria el grup parlamentari, mentre que Unió tampoc no podria tenir-ne. I un diputat per al PRC seria una puntada al fetge a Esquerra."
Tu deus haver anat a la mateixa escola que el david, perquè si et prens la molèstia de comprovar els resultats que has posat veuràs que dones a UDC 3 escons a Barcelona -Duran, Sánchez Llibre i Silva-, 1 a Girona i 1 a Lleida.
Segons els meus càlculs, 3+1+1=5, que és el mínim necessari per tenir grup parlamentari.
"Per això, no és pas mentida que el vot útil anti-PP, el que impedeix que el PP sumi més escons a Barcelona, és el vot a CiU, company Eduard."
D'altra banda, i a tall de consideració personal, em sembla patètic i impresentable anar enganyant el personal. La consideració que jo tinc de la democràcia és que no cal enganyar ningú: per això estan els partits.
En aquest sentit, vendre-li la moto a una persona com la que esmentava l'eduard, i que sembla més tripartit que altre cosa, per manipular el sentit del seu vot, em sembla impresentable. I ho dic tenint en compte que jo ja vaig apuntar tant el tripartit 2.0 com les seves renúncies respecte a l'1.0 abans que es fessin les eleccions.
És per això que defenso que els usos democràtics són una cosa molt difícil de mantenir, i si es vol tenir un país mínimament presentable l'ús de l'engany està de més.
A l'anònim del prinicipi: Doncs el teu amic que tampoc voti la Chacón, perquè segons el candidat del PSOE per Casstelló Jordi Sevilla, en declaracions recollides a 'La Gaceta': "Podemos pactar con el PP, no hay tantas diferencias".
Doncs jo coneixo convergents militants que votaran al PP per fer fora d'una vegada aquest soviet intervensionista i mentider que en 4 anys ha embrutit i empobrit Catalunya, i que si CiU pacta amb Zapatero és donaran de baixa.Es una dolorosa decisió, pero creuen que és el que convé fer per Catalunya,un deure per la pàtria.
Els anònims, com jo, m' agraden, CiU és un punt de trobada...per tant de fugida, de gent que l' escampa.
Hi ha gent que de la mateixa CiU pot anar cap a ERC, cap a psoe o pp...és un fet incontestable.
En el moment actual els veig més amb força aglutinadora que dispersadora (2004) Govern + Ànsar.
Us moveu amb variables estadístiques poc versemblants, els que hi feu càlculs.
Segons els càlculs que feu, que ERC passés d' 1 a 8 com ho contemplarieu fa 4 anys?
Que el pp baixés a 6 ?
Eren vots de pp a ERC?
Hi ha punts de refugi, punts que aglutinen a voltes i dispersen després. CiU.
En els moments de desorientament actual (mireu després de Loapa) la gent vota conegut prudent...no extrem oposat. La desafecció de l' al.lòcton.
CiU avançarà el psoe al Principat...com ERC va avançar el pp.
Més fàcil.
Deixeu-vos de paranoies matemàtiques i penseu que ferieu vosaltres en la dicotomia d' abstenció, sociates i maltracte, pp i insults, CiU i victimisme...justificat. Ja em poso a la pell d' un tipus votant de l' il.lusió de Zp o continuisme de Rajoy...un decebut sinó emprenyat, l' altre ofès insultat.
Si et sens victima votes la victima, més clar l' aigua.
Per cert penso que si la ratlla està a 85.000 el PRC sortirà.
Massa vot blanc i nul no fora bo, ecspanya interpretaria que el maltracte el traduim a inhibició.
ERC ha quedat descol.locada, amb sap molt greu.
Salut,
Cesc.
em sap greu, vaja.
Cesc.
Benvolgut Cesc, l'article de Bru de Sala va en la línia del que dius:
Lo que ambos perdieron
Xavier Bru de Sala
Es probable que el debate favoreciera, de rebote, a los partidos a los que el bipartidismo perjudica
Vaya si perdieron. Desde luego, mejor, mucho mejor que se haya producido el tan esperado y sin embargo decepcionante debate. Así, la ciudadanía pudo observarles con atención, asistir a su manera de echarse los trastos por la cabeza, de responder a las acusaciones con otras acusaciones, siempre descalificatorias, en vez de contrastarlas. Las cifras estuvieron maquilladas o sesgadas, a conveniencia del que las exponía y en desfavor del otro. Asistimos al consabido "y tú peor" elevado a la enésima potencia. Ni Zapatero ni Rajoy asumieron una mínima posibilidad de error por su parte o de acierto, por parcial que fuera, en la otra. No había espacio común. Fue en debate maniqueo, en blanco y negro, sin matices. Para cada cual, el otro acumulaba todos los males, empezando por la mentira consciente y él mismo los aciertos.
Al oír las reacciones de amigos y conocidos - el tema está en la calle- casi me arrepiento de haberles otorgado un seis y un cinco, como miembro del jurado de La Vanguardia.La impresión es que fuimos generosos en exceso. Creo que provocaron más rechazo que adhesión, así que cabría medir, como dato más relevante, el diferencial de rechazo. Ahí, ni que fuera por la mayor predisposición en contra, Rajoy se llevó la triste palma. Para ambos vale decir que nada más alejado de la máxima según la cual se trata de convencer a los propios sin movilizar en contra a los del otro. Tal vez no advertimos que, de modo especial en Catalunya, donde el sistema de medios de comunicación es mucho menos partidista que en Madrid, un sinnúmero de ciudadanos viven habitualmente muy alejados de la política. Esos deben ser los que, puestos de pronto ante las pantallas, salen rebotados para distanciarse aún más. Lo que ambos perdieron fue una oportunidad de oro para captar posibles abstencionistas, cada cual los que dudaban entre quedarse en casa o votar a uno de los dos, no al otro ni a terceros. Es probable que el debate favoreciera, de rebote, a los partidos a los que el bipartidismo perjudica.
No hay duda de que el próximo y último debate será distinto. Se interpreta que, al haber dos, los equipos de campaña pensaran dedicar el primero a machacar al oponente y, una vez cumplida la misión destructiva, reservar la zalamería y las propuestas para el próximo lunes. Pero es de temer que el mal, la parte principal del mal, ya esté hecho, que hayan perdido la oportunidad de convencer al hablar en positivo. Cada cual se ha ganado a pulso una ración de descrédito que no se digiere en semanas.
Queda sólo el voto de los convencidos de antemano. Y el del mayor rechazo al otro.
Compatriota Jaume,
Una de les coses més positives de que sortíssin els Molt Honorables HB i PM demanant el vot blanc ( ja no parlo de Reset, Elies...) és que ha permès debatre-ho i desmitificar la seva eficacia.
Ara qui faci aquest gest el farà a consciència, i sabrà que els vota a tots proporcionalment. Ja tothom sap que la junta electoral pren el vot blanc en positiu, és a dir, interpreta que qui així vota dona per bo el sistema...i que ja li va bé qui surti, que no té preferències. És "es colmo" del cinisme, però és la interpretació que fan. No quedaria pas cap escó buit.
Això beneficia les opcions nostrades. Els sociates que tenen un votant menys polititzat, patiran l' abstenció.
Salut
Cesc.
Publica un comentari