Projeccions sectàries
Amics, companys, compatriotes
·
Com recordareu, fa uns dies em vaig atrevir a pronosticar el resultat de la Palangana bis a les properes eleccions ecspanyoles. Ara toca fer el mateix amb la Secta. I així com espero clavar els resultats d'ERCM, avui -mal que em pesi- no puc dir el mateix de la meva porra sobre els sociates perquè els números acollonen. M'explico.
·
Tots sabem que els resultats del 2004 van ser excepcionals i irrepetibles per a ERCM. Per a la Secta, tot i que el context d'aquells comicis pot induir a pensar el mateix, no tant. És cert que els 1.586.748 vots que va arreplegar el Farsant a casa nostra fan pupa, pena i fàstic. Però no podem oblidar, i d'aquí parteix el meu anàlisi, que no era la primera vegada que una tragèdia així (més d'un milió i mig de vots a la Secta) ens queia a sobre.
·
El 1982, l'X-man ja va arreplegar 1.575.601 vots al Principat i el 1996, ple de merda fins a les celles, encara va ser capaç de treure 1.531.143. Per tant, tot i que boníssim tenint en compte la nul·litat de personatge que és, el resultat del Gran Farsant no era cap excepcionalitat com sí ho va ser el d'ERCM. La clau consisteix a saber si aquest embaucador serà capaç de repetir la fita. Mirem d'esbrinar-ho.
·
A Catalunya, no cal dir-ho, les ecspanyoles són les eleccions del PSOE-GAL. Quan toca salvar Ecspanya aquesta xusma és capaç gairebé sempre de mobilitzar tot quisqui -fan servir l'eufemisme fidel per no dir analfabet o sofà- que se'ls queda a casa en les eleccions al Parlament i no tant a les municipals. Collons com seran de borregos que fins i tot el 2000 la mediocritat de l'Almunia va treure més vots que la Perkins que anava de vedette del canvi uns mesos abans!*
·
* (La Secta va treure l'any anterior a les catalanes 1.183.299 vots. Si restem uns 38.770, segons els resultats del 95, que podríen provenir de la Palangana -amb qui la Secta va anar en coalició el 1999 a Girona, Lleida i Tarragona- surten uns 1.144.529. L'Almunia va treure 1.150.533 vots a Catalunya el 2000).
·
Per tant, amb més
o menys intensitat, la seqüència històrica indica que la Secta se supera i molt entre unes eleccions catalanes i les posteriors ecspanyoles. I amb l'excepció de l'Almunia -episodi lamentable- els percentatges de creixement oscil·len entre el 40% del bienni 1988-1999 (802.828 vots al Parlament i 1.123.975 al Congrés) a l'estratosfèric 90,8% del període 1995-1996 (802.252 vots al Parlament i 1.531.143 al Congrés). Pel mig trobem el 50% dels anys 1984-1986, el 53,8% del 2003-2004 i el 75,4% del bienni 1992-1993. Per cagar-s'hi oi?
o menys intensitat, la seqüència històrica indica que la Secta se supera i molt entre unes eleccions catalanes i les posteriors ecspanyoles. I amb l'excepció de l'Almunia -episodi lamentable- els percentatges de creixement oscil·len entre el 40% del bienni 1988-1999 (802.828 vots al Parlament i 1.123.975 al Congrés) a l'estratosfèric 90,8% del període 1995-1996 (802.252 vots al Parlament i 1.531.143 al Congrés). Pel mig trobem el 50% dels anys 1984-1986, el 53,8% del 2003-2004 i el 75,4% del bienni 1992-1993. Per cagar-s'hi oi?·
O sia, que amb eau de merda o sense, ja podem donar per fet que la Secta superarà de llarg el pròxim 9 de març els 796.173 vots del Tio Pepe. La pregunta que cal fer ara és: fins a quin límit? El mètode d'anàlisi matemàtico-vident que aplico intenta reduir al màxim la forquilla que ens dóna la seqüència històrica i que es mou entre un creixement mínim del 40% i un màxim del 90,8%.
·
Per afinar el pronòstic he equiparat aquestes eleccions -pel que fa al context- a algunes de les precedents. Així, potser, podem entendre com es comporta el prototip de votant sociata, per tant farsant i ecspanyol, en una conjuntura com l'actual. I jo diria que avui estem molt a prop de reproduir un escenari similar al període comprès entre les catalanes del 92 i les ecspanyoles del 93 i també entre les catalanes del 95 i les ecspanyoles del 96. I perquè?:
·
1.- En aquella època, com ara, la Secta venia d'uns resultats molt modestos en les eleccions al Parlament: 728.311 vots el 1992 i 802.252 el 1995.
·
2.-Tot i això, mesos després, a les ecspanyoles el creixement va ser espectacular: 1.277.838 el 1993 (+75,4%) i 1.531.143 el 1996 (+90,8%). En tots dos casos, l'escenari -com ara- apuntava com a possible una victòria de la Neofalange (triomf que finalment el 1996 es va produir). Per tant, la crida buida, pueril i analfabeta a aturar el PP va donar resultat.
·
3.- Aquests increments a Catalunya es van produir en un context -com ara- en que la Secta s'hi pixava sobre el país. No oblidem que aquell PSOE era el de la LOAPA, el de la TV3 folclòrica, el de l'AVE a Sevilla i no a Europa, el de voler entrullar en Pujol...I això per no parlar de l'atur, la corrupció o la guerra bruta. O sigui que cagar-se en Catalunya surt gratis a un partit amb un electoral nacionalment ecspanyol.
·
Ja veieu, amics. No vull posar-me tremendo, però jo veig massa paral·lelisme i seguint la proporció bé podria ser que el 2007 (com ja va passar el 1993 i el 1996) aq
uests desgraciats siguin capaços de guanyar entre un 75,4% i un 90,8% de vot respecte a les catalanes. Si ens situem en un terme mig (el 83,1%) ens dóna uns guanys de 661.619 vots, que sumats als 796.173 del Tio Pepe resulten 1.457.792. Ep! I això tot i perdre 130.000!
uests desgraciats siguin capaços de guanyar entre un 75,4% i un 90,8% de vot respecte a les catalanes. Si ens situem en un terme mig (el 83,1%) ens dóna uns guanys de 661.619 vots, que sumats als 796.173 del Tio Pepe resulten 1.457.792. Ep! I això tot i perdre 130.000!·
És molt heavy. Ho sé. Però els números i la història són el que són. Aquesta xifra, extraordinàriament elevada per un partit que practica el genocidi amb els catalans, pot quedar atenuada si fem els paral·lelismes entre les municipals i les ecspanyoles durant el mateix període analitzat abans. En aquests casos els increments van ser del 25,7% i del 43,5%. Posem el terme mig ara (34,6%) i ens dóna uns guanys de 319.971 vots a sumar als 924.773 que van treure el passat mes de maig. En total: 1.244.744.
·
Això potser té poc de científic però segons els càlculs la Secta hauria de treure entre 1.244.744 i 1.457.792 vots. Si tirem pel camí del mig, per dir alguna cosa, surten 1.351.268. És molt però, perquè no? La Secta perd gairebé un quart de milió de vots (situació del tot merescuda) però encara conserva prou capital polític (o analfabet) per guanyar a Catalunya sense despentinar-se.
121 comentaris:
Es mes facil tot que aixo. La secta te liders del mateix poble que els seus votants (eterns emigrants) i als meetings els regala una gorra i un entrepa de "chorizo", si ara els regala un pot de colonia CiU no te res a fer. Es igual que no hi hagi beques (tampoc pensaven estudiar) ni un aeroport intercontinental (interque??) ara si, si treus la fira d' Abril pot esclatar la revolucio...
Tampoc no cal preocupar-se tant. No són més que eleccions espanyoles, o sigui estrangeres, i ens és igual qui guanyi, rebrem igual, i si cap d'ells treu majoria i ens necessita tampoc no n'hem d'esperar gaire cosa, si consideren que demanem massa es possaran d'acord entre ells com han fet sempre i s'ha acabat el bròquil.
D'aquesta espectacular projecció es dedueix una altra cosa: cal anar votar, hòsties. Amb la pinça la nas, si cal. Si aquests números són aixì de contundents, fins i tot en el cas més desfaborable, no votar, que no voti el qui pensa en clau catalana, encara fa més bèstia el resultat. Perdrem escons catalans, per omplir-ne d'espanyols. Tant hi fa si són dreta o esquerra espanyola. És exactament igual de letal.
Bona nit.
En Salvador hi toca molt, moltíssim. Si CiU queda en situació de condicionar el guanyador, que penseu que passaria? No res. S'utilitzaria per mirar de rebentar el tripi, cosa que deixaria ben clar que sóm una colònia i que als nostres dirigents ja els hi va bé, i potser s'aconseguiria algun traspasset. Ves, per anar tirant. En fi, que no són tant importants. L'important és anar creant la base necessària per declarar-nos independents quan puguem.
No és incompatible treballar per una majoria social sobiranista, i alhora, buscar per la via dels fets l'augment de les cotes de sobirania per a Catalunya, augment que fa temps que no es produeix, i per tant, sembla que no es pugui aconseguir. Policia pròpia, mitjans de comunicació propis, normalització lingüística a l'escola,...són eines que precisament venen gran part d'elles de ser decisius a Madrid, i que ajuden a aconseguir una majoria social com la que descriviu, Salvador i Oriol. Ara bé, què passarà si CiU no és decisiva, és a dir, si segueix mil dies més Montilla al capdavant de la Generalitat? No és que ens quedem quiets, és que anem enrere. D'aquí la importància de les eleccions.
Gran post del President Oteji. La xifra de vots que li surt del PSOE és prou raonable: 1.350.000 de vots, se situa al mig del mínim històric (1.135.000 vots del 2000 amb l'Almunia, i 1.575.000 vots que em sembla que va ser la xifra del ZP el 2004). Amb els preliminars del post, em semblava que fins i tot posaries més vots al PSOE que llavors, però ja veig que no.
La participació serà més baixa que llavors, crec que això està clar. No hi ha efecte 11-M, ni venim d'una majoria absoluta del PP, per tant, la gent de l'òrbita socialista està molt menys indignada que llavors. Per tant, l'abstenció pujarà, però és cert que no tant com seria normal en qualsevol país civilitzat. Els vots que va aconseguir el PSOE el 96 a Catalunya són una dada increïble. Gairebé el màxim històric, en un moment on treien merda per les butxaques.
La quantitat de vots que perd el PSOE és prou important. A mi em fa l'efecte que l'abstenció serà prou important entre els votants socialistes. Per tant, és molt raonable que perdin 250.000 vots. En els sucessius posts sobre els altres partits veurem si té traducció en pèrdua d'escons o no.
Una cosa que crec que cal tenir en compte és una sèrie de possibles esdeveniments d'última hora. Algun atemptat que el PP vulgui fer servir per benefici propi, i que generi una massa de vots a la contra, o per exemple, una manifestació dels fatxes de l'AVT davant la seu del PSOE, que provocaria un efecte similar. Recordem que el PP ha volgut durant tota la legislatura venjar-se del 13-M del PSOE, fent servir la COPE per escampar merda a tort i a dret. Això a Catalunya tindria conseqüències en forma de més vots al PSOE i a ERC, com va passar llavors.
Ah, per cert, felicitem-nos que, finalment, NO HI HAURÀ eleccions anticipades catalanes el 9-M. Aquesta sinistra coincidència electoral que alguns dels cimerencs apuntaven, i que afortunadament no s'ha donat.
Salutacions!!
Qui és català? Som catalans tots els qui som catalans. Això inclou tots els qui no som al paradís pujolià, és a dir, els qui no pertanyem a la cleda del col.laboracionisme amb l'enemic. Els bons catalans d'Alacant, d'Alcoi, de Xàtiva, de Perpinyà, de Maó i de Ciutadella, i del Torricó, i oi que m'enteneu? Cal que siguem lliures i doncs independents tots plegats. Tots plegats. Cal eixamplar la lluita. Cal no ésser sempre tan provincià. Cal no calcular només amb la merdeta catalunyenca. Cal anar a tot el que és català: Catalònia: sencera. Tot càlcul s'ha de fer fent-hi entrar el territori sencer. Altrament fem el joc a l'enemic. Això en pens de tant d'alfarrassar debades, companys.
La Chacón ha tornat a dir allò de
En segundo lugar y principalmente, los ocho años de alianza del PP con CiU y la asfixia económica que supusieron para Catalunya. Permítanme que les dé un dato: la suma de las inversiones para Catalunya de los cuatro años posteriores al famoso pacto del Majestic es inferior a la del presupuesto de este año
Algú que sàpiga de números la podria contestar? o denunciar-la si s'escau?
Impressionants els càlculs, i terrorífics. És el que hi ha.. però espero que t'equivoquis, i que la campanya de CiU ajudi, que de moment no gaire.
El Mas s'ha tornat a despenjar amb aquests comentaris que em treuen de pollaguera:
"No pot ser que allà siguem socis dels socialistes, i que aquí ens donin bastonades. Això no funcionaria", argumenta Mas. Però CiU no demanarà al PSOE que trenqui el tripartit, ni tan sols farà cap proposta concreta, sinó que emplaçarà els socialistes perquè siguin ells els que presentin alguna solució.
Arturu, primer esperem el recompte de vots i després ja en parlarem.
Sincerament, què en penseu d'aquest tema? No ho trobeu lleig? No sembla pus de la seva ferida de no haver accedit encara a la presidència?
David, molt encertats comentaris, com sempre. Però compte amb allò de les eleccions anticipades, perquè l'Estatut diu que "el decret de dissolució ha d'establir la convocàtòria de noves eleccions, que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya" (article 75). De manera que, si més no teòricament, fins a finals d'aquest mes o principis de febrer no queda conjurat definitivament el risc d'eleccions anticipades coincidents amb les generals.
Benvolguts compatriotes,
Com va la pre-campanya?
Voldria dir-vos que no crec que el el Montillisme avanci les eleccions catalanes per a fer-les coincidir amb les generals.
Voldria parlar-vos d'una cursa de fons.
La cursa de fons que ha de fer CiU per a guanyar credibilitat davant l'electorat centrat i "realment catalanista" que actualment vota "tripartit". M'explico: La cursa que comencarà l'endemà del 9-M i finalitzarà el dia que el Montillisme catalanista-espanyolista i els seus adlàters no tingui la majoria en unes eleccions Catalanes.El PSOE ha de guanyar les eleccions ajustadament,llavors, ha de necessitar els vots de CiU de totes, totes.Com ja s'ha dit en aquest blog: a fer-los pixar sang.I de retruc, a deixar en ridícul i en evidència al govern català "d'entesa".Convindreu amb mi que si CiU aconsegueix avenços considerables per a Catalunya i el seu autogovern en la seva negociació amb els socialistes,tots aquells que creien que a CiU se l'havia de desterrar del govern de la Generalitat i que amb el PSC se'ns obririen les portes del cel se'ls hi podria caure la bena dels ulls.
Salut!
Un post brillant, president Oteji, i també molt encertats els comentaris d'en David. Coincideixo força amb les apreciacions de tots dos.
D'una banda, el milió i mig de vots el PSOE només els ha aconseguit en un context de forta tensió política i mobilització màxima dels votants. Això va passar el 93 i 96, com també el 2004. No sembla que sigui pas aquesta la tònica de les properes eleccions. Més aviat estem en procés de descompressió. Crec que aquest cop el PP no jugarà a fons la carta de la crispació, perquè això provocaria la immobilització de l'electorat socialista. L'estratègia del PP més aviat passarà per assegurar el vot propi sense provocar massa el vot anti-PP.
Crec que la participació serà menor que en les eleccions anteriors, i això afectarà sobretot, els votants del PSOE i d'Esquerra. La xifra de 250.000 vots que doneu per al PSOE em sembla raonable. El PP, en canvi, mantindrà tots els vots del 2004.
Indirectament, això farà que pugi en escons. La incògnita és què passarà amb CiU. Per anar bé CiU hauria de ser capaç de mantenir els vots del 2004. Amb això assegurarien un parell d'escons més i la pèrdua d'un o dos escons del PSOE. Tot ben amanit amb una patacada d'Esquerra per a donar-hi color i ja tindrem servits els ingredients per a la caiguda del tripi.
Compatriota Joliu: no t'esveris. Per a carregar-se el tripartit n'hi haurà prou amb assegurar que el PSC respecti la força més votada a Catalunya. Si vol el suport de CiU, Zapatero haurà de dir públicament si creu convenient que governi el guanyador de les eleccions o bé prefereix que ho faci el perdedor. Afegim-hi una declaració institucional del PSC defensant que governi el guanyador, i Montilla serà un cadàver polític a punt d'embalsamar. La seva presidència haurà quedat deslegitimada davant dels votants, tant pel seu superior com pels seus coreligionaris i haurà d'anunciar públicament que no es presentarà a la reelecció. Montilla farà la mateixa fi que Maragall. Zapatero, al seu torn no podrà fer gaires ximpleries si vol acabar la legislatura. Un cop fixada la defunció del tripartit per al 2010, els mecanismes de supervivència faran que Esquerra abandoni la seva estratègia actual i comenci un acostament a CiU. Els endollats d'Esquerra hauran de triar entre tenir col·locació només fins al 2010 (tinguem present que dos anys passen molt de pressa), o bé mirar d'allargar-ho a base de trencar el tripartit i acostar-se a CiU. Com que caldrà que hi hagi un boc expiatori, a Carod no li quedarà altre remei que oferir el seu cap. Si tot va com penso, el 2009, tant Montilla com Carod ja seran història.
Joliu, ¿per què creus que és "lleig" que Mas digui que si volen el seu suport hauran de ser els socialistes catalans els que hauran de proposar solucions? Si al Mas li pregunten què faran si son decisius què vols tu, que digui que no ho sap? És evident que tot dependrà de l'aritmètica, però si CiU és decissiva a Madrid, agradi o no el PSC (com a part del PSOE) haurà de dir -i fer- quelcom. No creus? I que ERC no es queixi tant, que bé que van aguantar que ZP (quan només era aspirant) fes plegar al Carod només amb una trucada al Maragall... Són fets, no paraules.
anònim, ja en faré un post d'això
Compatriota, Eduard, sobre les eleccions anticipades, li haig de donar la raó al David, tot i que després de l'èxit de l'1-D pensava que això podia passar. Al final deu haver pesat el temor de ZP que si la cosa va justeta, un experiment d'aquest calibre podia acabar costant-li la reelecció. El que és curiós és que gestos com la presència a la manifa o la visita de Carod a la independentista Escòcia, que en altre temps hauria provocat un escàndol a Espanya, ara ja no inquieten ningú. Més aviat sembla que d'aquí a les eleccions, el PSOE mirarà de posar-hi sordina, ara que controla tots els mitjans de comunicació a Catalunya.
joliu: sí, sí, sí. Sagna per la ferida. En maseÉs un bon paio… que cal rellevar al capdavant de CDC i CiU.
Mireu les llistes que ha fet.
Coi… i haurem de votar això. Un cop més. No ténen compassió de nosaltres.
Compatriota Gomà: malgrat defensar-lo, sempre he considerat l'Artur Mas com un líder de transició. El sol fet d'haver estat designat per Jordi Pujol condiciona totes les seves actuacions (p. ex., el famós ministeri és una promesa personal de Pujol a Duran a canvi d'haver designat en Mas com a successor. Com a beneficiari de la seva decisió, Artur Mas està lligat també per la promesa d'en Pujol a en Duran). Si Artur Mas arriba a president i es consolida tindrà molt més marge d'actuació del que té ara. Malgrat tot, no espero d'ell que dugui a terme una regeneració de la política catalana, sinó en tot cas, que posi les bases perquè aquesta regeneració es produeixi. Del que sí que estic segur, és que amb el tripartit al poder, aquesta regeneració no es produirà.
Ja he post un post sobre el perquè penso que el Mas s'està suïcidant barrejant els resultats del 9-M amb els possibles canvis a la Generalitat
Salutacions,
jo pensava no anar a votar. Però avui he llegit un "vomitera", que no article, d'un sociata, J.A. González Casanova, al País. Noteu les inicial J.A. que amaguen José Antonio, nom revelador dels ideals familiars. De falangistes a sociates.
Per molt que en Duran em faci venir basques, no són comparables a la infinita repulsió que sociates com aquest em provoquen. En l'article, que reprodueixo més avall, carrega contra CiU. A les palanganes, com les sap rendides, ni les esmenta. M'han fet decidir. Votaré CiU. Cal fer-los fora de la Generalitat, perque ens odien i ens volen mal. No pararan fins esborrar Catalunya, allò poc que encara en queda i deixar només Espanya i més Espanya.
Als companys d'ERC. Llegiu aquest text i mireu qui són els vostres companys de viatge. Quan no us necessitin, ja podeu lligar-vos els matxos, perque sabreu el que és bo. Sabreu el que és sectarisme. Us menyspreen i us utilitzen. Després no us queixeu.
----------------------------
TRIBUNA: J. A. GONZÁLEZ CASANOVA
De nuevo el chantaje sucursalista
J. A. GONZÁLEZ CASANOVA 16/01/2008
La derecha siempre denuncia en otros lo que ella practica sin rubor. Durante años CiU ha calificado al PSC de sucursal del PSOE para descalificarle como partido de fidelidad catalana. Pero en la práctica el que ha ido a buscar en Madrid apoyos a su política contra el PSC ha sido CiU. Ya que en régimen parlamentario cuentan los escaños, CiU pudo seguir mandando, en 1999, pese a la victoria de Maragall en votos, gracias al escaño que el PP le prestó en el Parlament. En cambio, en 2003, para que Maragall no contara con los escaños de ICV y ERC, CiU pidió a ZP que gobernase Mas por tener más votos. La famosa foto solicitada por Mas a Zapatero sirvió al convergente para hacerse pasar por el gran impulsor de un Estatuto antes rechazado por deseo de Aznar. Se presionó de nuevo al PSOE para que Maragall no se presentase a las elecciones siguientes. Cuando José Montilla fue el candidato, CiU pretendió que se le obligase a no pactar un gobierno que dejase fuera a Mas. Ahí quedó definitivamente claro que el partido sucursalista del PSOE era CiU y no el PSC, que no cedió ni cederá al chantaje sucursalista.
La noticia en otros webs
* webs en español
* en otros idiomas
CiU no apoyará al presidente socialista si no impone un cambio en la política catalana
Lo curioso es que, excepto la foto citada, nunca ha conseguido CiU salirse con la suya. Tiene razón Duran en no fiarse de ZP, al que acusa de haberle engañado más de una vez. Sin embargo, vuelve de nuevo, y ahora sin esconderse, a poner precio a su hipotético voto de investidura. CiU no apoyará al presidente socialista si no impone un cambio en la política catalana, es decir, si no se pone en crisis desde Madrid el Gobierno Montilla o el gobierno barcelonés de Hereu o ambos a la vez. Lo mismo de siempre: se defiende a Cataluña sólo si se favorece a CIU. Si ZP pretende gobernar en España tendrá que ceder al chantaje. Los votos que consiga Duran el 9-M no son para España o Cataluña, sino para CiU. Colabora con el chantaje la temida posibilidad de que el PP no salga tan derrotado como se merece. Entonces, Duran, que es hombre de convicciones pero que presenta un programa nada parecido al del PSOE y en materia social (incluida la xenofobia y la moralina episcopal) muy similar al del PP, podría amenazar a ZP con apoyar a Mariano Rajoy. Éste podría liberar al catalán de su promesa de no votarle si no retira el recurso contra el Estatuto, ya que, después de las elecciones, ya no le sirve al PP para desprestigiar al candidato socialista, su finalidad real. ¿Se imaginan ustedes mandando de nuevo al partido de la crispación, la mentira y los obispos con el apoyo de CiU, como buenos antiguos aliados?
Para el lector-elector que esté perplejo o mohíno ante mis palabras sólo tengo un consejo tranquilizador que ha de parecerle tan sencillo como obvio: que vote las listas del PSC y, si es barcelonés, la que encabeza la joven Chacón. La razón es de toda lógica y no es partidista, sino patriótica. Cuantos más votos y escaños obtenga Zapatero (sin llegar a una mayoría absoluta poco recomendable) menos decisiva será CiU, menos chantaje deberá sufrir el futuro presidente y no hará nada que le obligue a perjudicar a Cataluña y a Barcelona impidiendo las políticas sociales y urbanas de Montilla y Hereu. Cuantos más escaños logre gracias al voto catalán (que es, junto con el andaluz, el electorado más numeroso) menos peligro de que el PP siga en su estrategia de corroer las instituciones democráticas e intentar el apoyo de Duran para, juntos, boicotear el gobierno progresista de Cataluña o el del Ayuntamiento de Barcelona. Como siempre, el dilema es entre una derecha que proclama su defensa de España o de Cataluña para servir a sus intereses de clase y de partido y una izquierda que defiende a los habitantes de ambas naciones porque defiende lo común y público frente a lo particular y privado, legítimo mientras no atente contra el bien de la mayoría.
Al ciudadano que vota a CiU de buena fe me atrevería incluso a recomendarle que vote a ZP si quiere que Duran no tenga más remedio que presionar al presidente del Gobierno tan sólo en lo que beneficie a Cataluña. En eso ambos pueden ponerse de acuerdo fácilmente. En lo demás, en lo que sólo interesa a CIU, fracasará y los votos obtenidos no le servirán para nada. El mejor apoyo que Duran puede tener para lo patriótico que haya en su proyecto es, paradójicamente, un ZP fuerte, no un ZP débil al que se pueda chantajear.
Si por haber caído en la trampa del PP, que ha sembrado el asco a la política, los electores se abstienen de votar, la derecha española y catalana podrían volver al poder. En Madrid, el 9-M. En Barcelona, unos meses más tarde. Por eso son estas elecciones más importantes que las anteriores. Sería bien triste que hiciera falta otro 11-M para que la gente reaccionase y fuese a votar como la otra vez. Son elecciones en España pero también para Cataluña y Barcelona. Según los votos que vayan a la derecha o a la izquierda, nos aguarda un futuro bien distinto. Hasta el votante conservador honesto sabe que sólo la izquierda conserva lo común y lo mejora. La derecha va a lo suyo destruya lo que destruya.
J. A. González Casanova es catedrático de Derecho Constitucional de la UB.
Moltes gràcies, company Passavolant. Un article com el del senyor aquest, el J.A., val més que mil arguments que puguem donar sobre que cal votar, cal anar a votar i votar CiU. Ja veiem de quin pal van, aquesta gent.
És increïble el grau de maniqueïsme que arriba a tenir aquest home: la "derecha" destruye, i ZP què? Construye? Bé, és que si ens posem a destacar el grau de sectarisme, de falsedats, d'atacs al catalanisme polític que desprèn, no quedaria una frase sencera.
M'alegra que estiguin cagats per la possibilitat que el Tripartit peti i el Montilla sigui el nou ambaixador a l'Antàrtida. Amb el nostre vot, ho farem possible, i el J.A. s'haurà d'alimentar de la bilis que secretarà.
quina manipulació quan diu que 'Mas pidió apoyo para gobernar por haber tenido más votos', cony i més escons també, capullo
Impressionant l´Ibarretxe ahir, nois. Enveja sana.
"Sería bien triste que hiciera falta otro 11-M para que la gente reaccionase y fuese a votar como la otra vez." AQUESTA GENT ESTÀ MALALTA!
I com aquesta es poden agafar moltes frases. Ho sento però aquest article del J.A. fa vomitar, literalment.
Ara, molt malament se les han de veure a l'entorn del tripartit per atacar d'aquesta manera a CiU, sobretot amb l'especulació d'un possible canvi de govern a Catalunya.
D'aquest article nefast se n'ha de fer bona difussió als patriotes, que sàpiguen qui és el PSC, aquesta és la seva veritable cara, la que ens mostren els socialistes que molts de nosaltres coneixem que, sense periodistes davant, ni res per l'estil, es vanten de ser els obstructors de la causa nacional catalana... es riuen de Catalunya, la menyspreen, i havent nascut aquí! Quina gent, quina gent!
Salut, compatriotes!
Mentre aquí discutim si anar a votar o no, els del PP es dediquen a facilitar-li la reelecció a Zapatero. Ja m'explicareu, sinó, a què treu cap l'exclusió de Gallardón de les llistes, just a quatre dies de les eleccions. Per mi que aquesta gent no volen guanyar, i encara faran que el PSOE tregui majoria absoluta o bé hi quedi molt aprop. Com més diputats treguin a Catalunya, pitjor i abstenint-nos, encara els ho posem fàcil.
Discrepo del compatriota Segador de Farners. Votar Esquerra és l'últim que s'ha de fer. Un bon resultat d'Esquerra podria servir per a consolidar el tripartit a Catalunya i reforçar la majoria del PSOE a Espanya. Des del punt de vista de la consolidació del tripartit, votar Esquerra pot ser fins i tot pitjor que votar PSOE directament. Vosaltres mateixos.
Estimat Jaume, tens tota la raó.
Peró crec que compartiràs amb mi que cap votant de ERC (natiu, no exvotant de ciu) votarà al calvo. Així millor que votin que no es quedin a casa.
I també encara ningú m'ha pogut justificar que si ERC se la fot trencaran el tripartit, porten 4 anys justificant-ho tot, creieu que aquest seria un cas diferent?
Estimat Jaume el problema de Catalunya no es el tripi ni la colla de ineptes de la direcció de ERC ni els cagalastics de la direcció de CiU.
El problema es el PSOEpsc. I sempre es millor que se la foti el psc que erc.
Llavors que és millor que se la foti PSC i ERC es mantingui o que se la foti Erc i es trenqui el tripi però el PSC es pensi que continua sent el puto rei, foti lo que foti a catalunya.
És un dilema molt fotut. Que hi dius Jaume? otegui dessmond Joliu mgg ...
Però és que el PSC segueix sent el puto rei precisament perquè ERC es manté. Si ERC s'estimba, ja no suma amb els socialistes, i no es pot fer Tripi.
I jo crec que si el 9-M ERC perdés el grup propi (difícil, com ja vam comentar, però no impossible), tenint a les portes un Congrés, els crítics agafarien molta volada. Recordem que un 40% ja va votar per revisar el pacte tripartit a la darrera conferència d'ERC, al novembre. Molt probablement, l'aparell del partit no podria controlar el desencís que es produiria si ERC malbarata el capital polític aconseguit el 2004.
He, he, que burruuuuus els del Baix Llobregat votant un altre cop PSOE facin el que facin sense cap criteri...
A veure si aprenen dels cervells privilegiats d'aquesta web, que demanen el vot a CiU i Duran amb gran capacitat analítica.
Popota,
no cal tenir gran capacitat analítica. Pel sistema d'eliminació ja queden descartats els espanyolistes i els inútils.
Així que només queda una opció.
Una opció, sí: els que són simultàniament espanyolistes -ajudant al psoe a rebaixar l'estatut- i inútils -ni tan sols els va servir per sortir de l'oposició i tornar al 3%-.
popota,
els inútils són els que regalen els seus vots a en ZP a canvi de RES, tal com ha reconegut el propi Puigcercós, o a canvi que maltractin Catalunya, i els mateixos que continuen fent president algú del partit que va voler retallar l'estatut (a CiU ja li anava bé el del 30 de setembre) i que a sobre els havia EXPULSAT del govern sis mesos abans. D'això se'n diu inutilitat i submissió absoluta. I pluja fina.
No, si jo no estic defensant si els d'ERC són més o menys inútils.
Però francament, que a aquestes alçades algú pugui considerar una llista encapçalada pel Dioni de la Franja i el Conseller d'Obres Públiques de la generalitat del 3% fa riure.
Sobretot, tenint en compte que després de l'estatut ja ningú a l'altra banda -reitero: no aquí, a l'altra banda- té cap dubte de que CiU és un partit desesperat que es ven baratíssim.
Part de raó té en Popota: Ciu es ven baratíssima i ERC no es ven, es regala. La veritat és que no tenim gaires opcions. Per això jo defenso votar a algún partit extraparlamentari. Jo personalment cada dia estic més convençut de votar els de PRC.
Per cert, començo a estar una mica preocupat pels cimerencs fundadors. Fa molts dies que no donen senyals de vida. Ja sabem que la situació política és desesperada, però encara ho és més sense ells.
Ja ens podem fer les palles mentals que volem. I moltes amb raó, perquè és per desesperar-se haver de triar entre el Duran i el Ridao. Però com deia ahir un articulista, tingueu la seguretat de que si qualsevol dels dos partits que representen cau, per poc que sigui, serà interpretat des de Madrid com que ja en tenim prou amb el que rebem i que estem satisfets amb el que tenim i en com ens tracten. O sigui, que sóc partidari de votar amb la pinça al nas, i deixar-se d'heroïcitats que només tindran ressò aquí a casa nostra. A banda de les moltes altres raons que heu anat assanyalant.
El que interpretin a Madrid no té la més mínima importància.
Ells són ben conscients de la situació que hi ha, i si els nacionalistes catalans se la peguen diran que la gent passa de reclamar coses, i si pugen diran que és per la moderació dels caps de llista.
Jo prefereixo la primera opció, perquè sempre és millor un oponent despistat
Torno a estar d'acord amb en Popota. Els de Madrid interpretaran sempre escombrant cap a casa seva. O sigui que tant li fot. Jo penso que aquestes eleccions poden servir per dir-los-hi als nostres representants que no van bé. I és, en la mesura de les meves possibilitats, el que penso fer.
En una societat homogeneïtzada, en un país normal això seria una bona teràpia contra el mal polític, estimat Oriol. Peró el nostre país no és així malauradament si deixes de votar enforteixes l'altre part de país que busca deixar de ser-ho, que no té el punt de vista catalanista.
I creu-me aquests sí que aniran a votar i si poguessin hi anirien dos cops.
Deixant de votar a Ciu i Erc dones més força a PSOE PP o IC, i creu-me que el PSC i la colla del Saura en tenen força culpa del mal que patim. Els hi vols donar a la seva forma de fer sense escrúpols, un motiu de actuar lliurament emparant-se amb la legitimitat de haver guanyat les pròximes eleccions (espanyoles). No fa gaire vas veure fer un exercici de cinisme total en les últimes eleccions, aquesta colla d'energumens, argumentant la baixa participació del país en les últimes eleccions a la bonança de la societat del ben-estar. Té collons la cosa. Els hi vols donar via lliure i a mes dret moral de fer el que els hi plagui? Només ens faltaria això!!!!. Jo aniré a votar i em trencaré la cara per que no us abstingueu. Seria una pena abandonar el país a les mans de montilles saures zaragozes... icetes.
En el estat de com estan les coses, vols dir que és hora de abandonar el país? Si no ens espavilem ja em begut oli. No abandoneu el vostre país a mans de Psc i IC o PP's. Possiblement tenim l'autoestima per sota els genolls, però ens hem de practicar l'automutilació? És el que ells volen, i tu els hi faràs la feina? va ànims que tot pot canviar.
Fa dies que no es sap res de la plana major d'aquest bloc. Esteu bé?
Benvolgut Segador de Farners, deixa'm primer de tot reiterar la meva preocupació per la plana major d'aquest bloc, que veig que compartim. Hola nois! Que esteu bé? Deixeu notícies quan pugueu!
Pel que fa a les observacions que em fas, anem a pams. Mai he defensat l'abstenció. Sempre he cregut que votar és un deure, a més d'un dret. Jo aniré a votar, i animo a tothom a fer-ho. Ara bé, sobre votar a CiU o a ERC, que voleu que us digui? Votem pactar amb el PSOE al preu que sigui i pactar amb el PSOE al preu que sigui. I jo no vull pactar amb el PSOE al preu que sigui. Per tant, ni CiU ni ERC són la meva opció per aquestes eleccions.
popota,
això de "vendre's barat" s'hauria de veure. Per començar podem fixar-nos en que l'actual pressupost de la generalitat que dobla el que hi havia és fruit dels pactes.
El que és ben clar és que n'hi ha que ES REGALEN i a sobre deixen que se'ls pixin al damunt..
Un cop més, no estic parlant d'opinions meves, sinó que em limito a reflexar el que és moneda comuna al PPSOE avui: CiU és un partit barat i incapaç de dir que no a res.
Això és el que pensen ells, i és per això que passaran molts anys abans que ningú del PPSOE es cregui una sola posició de força en una negociació de CiU -sempre, és clar, que aquesta posició, com en el cas de l'autonomia del PSC respecte al PSOE, no afecti directament a l'accés als càrrecs-.
D'altra banda, no cal ni comparar amb Escòcia per veure que va suposar el Majestic: amb el finançament basc n'hi ha prou per no només no treure pit sinó per passar vergonya de la bona.
popota,
Amb CiU no es va aconseguir "la lluna", però es van aconseguir coses.
Ja sigui un augment en el finançament, el trànsit pel mossos, supressió de la mili, "respecte" cap a Catalunya.
Amb ERC no s'ha aconseguit pràcticament res. I de regal ens envaeixen competències, permeten que es tanqui TV3 a part del País Valencià, es riuen dels catalans amb el tema del TGV, incompleixen les inversions en infraestructures i tot això amb ERC aprovant els pressupostos i fent en ZP president... en fi ...
Em sembla que els que han de pasar vergonya de la bona són en Carod i companyia.
No hi ha hagut cap augment de finançament -veure tots els estudis sobre les balances fiscals-.
La broma de l'ave no és d'ara, sinó que ve des de fa 13 anys. I de les inversions en la resta d'infraestructures, millor ni en parlem.
El "respecte" no és res. "Pujol, enano, habla en castellano".
Les invasions de competències eren constants.
L'Estatut del 79 -en el qual, per cert, figurava la competència de rodalies- estava incomplert després d'un quart de segle.
Es va investir González, es va investir Aznar.
Bon dia.
No us ho creureu, però avui he somiat amb n'Oriol de Mollerussa.
Sí, sí, us ho juro.
Escoltava la radio i diuen: tenim una trucada de l'Oriol de Mollerussa, per que no em negaràs Oriol, que aquest nick sona a trucada a la radio!
Ha, ha, el més bo és que deia el que diu aquí que anirà a votar i que encoratja a fer-ho.
La veritat és que em sembla un discurs infinitament millor que el de l'abstenció.
Qui no vulgui votar CiU ni ERC que no ho faci, em sembla molt bé. Però sisplau voteu, voteu, voteu, i encabat encara us sentiu insatisfets boteu una miqueta.
L'abstenció només ajudarà a pujar la representació de PSOE, PP i eventualment C's. (tenim C's al parlament per culpa de l'abstenció, en condicions normals 80.000 vots no haurien estat un 3%)
Em fa trempar molt més la idea que per carambola enviem a Madrid un PRC que no pas un C's.
Arnau, Mestres, Garrigosa, espero de tot cor no sigui cap problema de salut que us aparti del teclat. Espero també que no sigui alguna interferència entre la realitat virtual del bloc i la vida laboral el que hagi creat problemes. Ni, sisplau tampoc desitjo que us hagueu tirat els plats pel cap decidint si votar o què votar. Per l'estimació que us tinc, espero que només hagi estat mandra... o que us hagueu oblidat del password.
Salut
popota,
el propi govern català parla d'un augment considerable en el pressupost amb què compta, que evidentment ve de la millora de finançament aconseguida fa anys.
El respecte consistia per exemple en no imposar una tercera hora de castellà o no atacar amb tanta virulència i tant sovint com en aquests darrers 4 anys el govern de Catalunya.
També hi havia invasions (no pas tantes en tan poc temps), però com a mínim es recorrien, a diferència de l'actual govern català que no recorre per exemple la llei de dependència i després a més es queixa que falten diners mentre observen com a babaus com el govern espanyol decideix sobre una cosa que és competència de Catalunya.
Les investidures van ser a canvi de beneficis per a Catalunya i increments en l'autogovern, alguns dels quals no estaven ni tan sols contemplats a l'estatut. D'altres han investit un president igual d'anticatalà a canvi de RES.
De manera que continuo dient que per eliminació és clar quina és la opció menys dolenta.
No és cap meravella decantar-se per la opció menys dolenta. Però millor això que quedar-se a casa o regalar el vot al PSOE a canvi de res, ja sigui de manera directa o indirecta.
Molt encertades les intervencions del company Pebrat en el seu duel amb en Popota. Tota la raó, Pebrat! Què fort això de somniar amb altra gent del Cimera! Us coneixeu, Joliu i Oriol?
M'afegeixo a la resta de gent que espera que aquesta absència dels cimerencs no sigui per cap causa dolenta, i que torneu ben aviat. No em vull imaginar suportar una campanya electoral com aquesta sense el Cimera.
Salut i ànims!
Sí, tant de bo els compatriotes Garrigosa, Mestres i Oteji ens dónin aviat un altre post dels seus!
Pel que fa al debat entre entre en Pebrat i en Popota, la idea d'en Popota es tramposa, per partida doble:
La primera trampa consisteix a posar al balanç d'actuació accions anteriors a més de quatre anys. Quan els polítics es presenten a la reelecció el que es valora és la tasca feta en el darrer mandat, no en els anteriors. Els anteriors mandats ja van ser jutjats quan tocava i un dels principis bàsics d'una societat de drets és que ningú no pot ser jutjat dues vegades per la mateixa falta. Només faltaria que el dret a la rehabilitació valgués per als delinqüents, però no per als partits polítics!
El PP i CiU ja van ser castigats al seu dia amb la pèrdua del poder. El que ara se li pot retreure al PP, per exemple, no és pas la guerra de l'Irak, sinó la seva actuació durants quatre anys en què ha contribuït a fomentar l'anti-catalanisme més visceral. Pel que fa a CiU, el que se li pot retreure no és pas el pacte del Majestic, sinó que no hagi completat la renovació que necessita.
La segona trampa consisteix a parlar només de CiU i Esquerra i obviar, a l'hora de fer el balanç de la legislatura, l'actuació del PSC i PSOE, que són, casualment els qui governen i, per tant, els qui tenen més responsabilitat de la situació actual. Sota l'aparença de criticar les possibles mancances d'èpoques anteriors de CiU, es pretén justificar indirectament el tripartit. Peró si posem al balanç l'actuació del PSOE, les argumentacions d'en Popota s'ensorren com un castell de cartes, perquè ara ens trobem davant d'una situació on el PSOE pot trepitjar les competències de la Generalitat amb tota impunitat i on tant el PSC com respon amb la submissió absoluta. I és en aquest context, que a Esquerra, cal situar-la al lloc que li correspon: la del silenci còmplice.
Si parlem de respecte i la frase "Pujol enano habla castellano" és el màxim de què es pot acusar el PP, rai, perquè això no passa de l'anècdota i tampoc no ho va dir cap dirigent del PP, sinó en tot cas, gent del carrer. Per contra el PP no va pretendre mai d'utilitzar-nos als catalans en profit propi, fent-nos promeses per després no complir-les. I al damunt tenir la barra de trepitjar les competències d'un Estatut que acabes d'aprovar fa quatre dies. O posar al capdavant de la Caixa de Catalunya per a gestionar els nostres compres corrents un ex-vicepresident del govern que va haver de plegar per un afer d'espionatge il·legal.
Això del "Pujol enano" encara dóna més suc, perquè si del que es tracta és de remenar les faltes del passat, ensopeguem amb un intent fracassat d'empaperar el President de la Generalitat. Sense parlar dels rumors interessats, filtrats a la premsa del règim que van acabar enfonsant un banc català. Tot això va passar sota un govern del PSOE (sospito que molts dels rumors que ara circulen contra les caixes més petites amb seu Catalunya tenen l'origen en la mateixa font, amb l'objectiu de forçar-ne l'absorció, absorció que es farà efectiva si el PSOE treu majoria absoluta o bé hi queda molt a prop).
Del que es tracta és de quina foto volem que surti del 9 de març. Qui volem que rigui més. Si volem un Rajoy o un Zapatero triomfants, o bé els volem veure, a Rajoy amb el somriure amarg de la derrota i a Zapetero amb el rictus glaçat d'aquell que es veu a la merçè d'un tercer a qui va maltractar sistemàticament quan ell es creia el rei del Mambo i que veu que molt probablement no arribarà al final de la legislatura.
Pebrat:
1) El motiu pel qual s'ha atacat el govern català no té res a veure amb el respecte o la falta de respecte, sinó la voluntat del tripartit 1.0 de canviar les regles del joc. El tripartit 2.0 no l'ataca ningú, de la mateixa manera que ningú no atacava els governs convergents, i de la mateixa manera que s'ataca el govern basc.
2) Els fets són que l'estatut del 79 no s'ha complert mai, i que els convergents van acabar empassant-se fins i tot el trasvassament, per no parlar de la verbena de les infra-estructures.
3) Tema pressupost. la realitat és que la generalitat ha augmentat el seu sou perdent el cotxe d'empresa, el lloguer pagat per l'empresa, etc. Per això les estimacions del dèficit fiscal són les que són.
4) No sé si tenim un president anti-català. Sí sé que tenim un president que no és el que volia el PSOE, que va intentar aquí la mateixa jugada que a Navarra. I això de que no ha aconseguit res es podrà dir quan acabi la legislatura, però no ara. De totes maneres, si em preguntes la meva opinió personal, és que no aconseguirà res, que és exactament el mateix que aconseguiran els convergents.
Salut,
D'altra banda, confondre unes eleccions democràtiques amb un judici fa difícil establir un debat, però si vull dir el següent:
1) Que es vota per l'última legislatura és fals. Qui tingui dubtes sobre aquest particular, pot fer un seguiment de les eleccions americanes, o per fina força i per poc despert que sigui s'adonarà que aquesta teoria dels quatre anys és la típica cosa cutre que corre només per sota els pirineus.
2) No tinc cap necessitat de justificar el tripartit 2.0. A mí em sembla un error d'Esquerra. Tanmateix,
3) Això de que el PSOE trepitja les competències de la Generalitat i el PSC està submís deu ser com una broma. la realitat és que en els últims 30 anys el PPSOE ha trepitjat les competències de la Generalitat i el Govern de la Generalitat s'ho ha empassat. Alguns sense dir ni mu, i altres fent proclames per auto-consum amb una credibilitat similar a l'assolida per Joan Gaspart. I l'únic que va fer un intent de fer front a aquesta situació està a casa seva després d'haver-hi deixat la salut.
4) Per últim, sí és cert que l'interessant és la foto que cadascú vol veure després del recompte de vots del proper dia 9. A mí les cares d'aquell dia me la bufen de canto, el que no vull és recolzar cap diputat català que després llenci el meu vot a les escombreries acceptant el que jo no acceptaria ni amb tres rosses de regal.
Salut,
No, David, no conec a l'Oriol. En el somni només el sentia parlar per la radio. Sonava jove(30-35)
Jaume, com sempre impecable. Quin gust llegir-te
popota,
1) Dius que ningú ataca el tripartit 2.0. Fer aquesta afirmació després de tot el que ha passat demostra que t'hauries d'informar una miqueta més abans de fer segons quines afirmacions, o deixar de faltar a la veritat.
2)Sobre els traspassos de l'estatut s'ha de dir que no va ser cap meravella, però anaven traspassant coses. Amb un any de tripartit només han traspassat els "xiringuitos" de les platges. Ridícul.
El trasvassament s'havia de fer igualment ja que el PP tenia majoria absoluta, suficient per a fer-ho. El que va fer CiU va ser aconseguir compensacions per una cosa que s'havia de fer igualment.
Jo no hi hauria donat suport, però si ho mirem des del punt de vista pràctic va ser aconseguir compensacions per una cosa que s'hagués fet igualment si el PP hagués continuat al govern.
3) Sobre el pressupost, cal dir que el desitjable és el concert econòmic, però el que és innegable és que el govern actual disposa de molt més pressupost gràcies als pactes passats.
4)Que el PSOE no volia en Montilla de president no t'ho creus ni tu. I que aconseguirà menys per Catalunya que qualsevol president nacionalista no en tinc cap dubte.
1b)Votar pel que s'ha fet en els darrers 4 anys (a més de certa trajectòria) és el més lògic. Els ciutadans desgraciadament només podem influir cada 4 anys. I és aleshores quan hem de "posar nota" en forma de votació.
2b) En això estem d'acord
3b) El PSOE està envalentonat envaint competències simplement perquè sap que el PSC no oposarà resistència.
4b) A mi la cara dels polítics el 9 M també m'és igual.
El que vull dir amb tot això és que el meu vot anirà al "menys dolent".
T'asseguro que no és cap satisfacció votar el menys dolent. M'agradaria poder votar els de sempre però m'han demostrat que votar-los és regalar el vot al PSOE a canvi de res.
Espero que les coses canvïin i algun dia poder tornar a votar als de sempre.
pebrat:
1) qui ataca el tripartit 2.0? cal que comparem l'actual campanya amb la de fa quatre anys?
2) I això de que ningú traspasés rodalies durant 23 anys als governs convergents, per què era? quina era exactament la resistència que oposava CiU, més enllà de contrapartides ínfimes que poder exhibir davant un electorat increiblement ingenu com la que esmentes del trasvassament? cal dir que estaríem escoltant ara si Montilla s'hagués empassat el trasvassament?
3) En lo del PSOE i l'aposta per Mas en detriment de Montilla, lamento dir-te que ets tu que estàs profundament equivocat. De fet, només cal escoltar el canvi de posició dels convergents després del segon tripartit. Desdprés de la ficada de pota d'anar a plorar-li a ZP en comptes de parlar amb el PSC, ara ja diuen que tot lo de catalunya ho volen negociar amb el PSC.
4) A cap país del món es vota pels últims 4 anys, insisteixo que això tmbé és la típica llegenda urbana típica d'un país democràticament subdesenvolupat. A tot arreu es vota per les propostes pel mandat que comença, i es té en compte la activitat anterior -tota-.
Continuo pensant que fas trampa, Popota. De la mateixa manera que és absurd de retreure-li a Zapatero les actuacions de Felipe Gonzàlez, també ho és de retreure-li a l'Artur Mas o a Duran les actuacions de Jordi Pujol. La cadena perpètua fa anys que va ser abolida. Vols que parlem també del 36? Dels fets de maig? De l'assassinat d'Andreu Nin? Vinga, home!
Realment, és una llàstima que els de Cimeraextra se n'hagin anat de vacances. Amb tot el què ha passat aquestes dues setmanes i nosaltres sense parlar-ne! D'una banda el PP s'ha "cepillat" en Gallardón, cosa que talla tota possibilitat de pacte amb CiU, i de l'altra, a Zapatero li esclata la crisi econòmica, que porta mesos ocultant, a la cara just abans de les eleccions. No sé com ho veieu vosaltres, però a dia d'avui veig la "grosse coaltion" PP-PSOE, amb Rajoy i Bono, més probable que mai. Sí aquest és l'escenari, hauré de donar-li la raó a en Segador de Farners, quan demana als simpatitzants d'Esquerra que no es quedin a casa. Què hi dieu?
Molt interessant aquest teva-meva entre en pebrat i en popota. No se us ha acudit que podrieu fer un bloc conjunt?
JAUME, em pots respondre una pregunta, que crec que ja t'he fet abans però no en recordo resposta:
El bloc Quina creu és teu? El reactivaràs algun dia?
I d'en Nahmànides s'en sap alguna cosa?
Jo crec que la gran coalició espanyolista només seria possible si el PP guanyés les eleccions. I dubto molt, sincerament, que això arribi a passar. El dubte que crec que hi ha és sobre quin marge guanya Zapatero. Si pot sumar amb ERC, IU-ICV i alguns amiguets seus del grup mixt, o bé si ha d'entendre's per pebrots amb CiU i/o PNB. Aquí està la mare dels ous, i és el que ens juguem en aquestes eleccions.
L'afer Gallardón jo crec que s'ha d'interpretar 100% com a moviment pre-successió, que arrencarà oficialment el dia 9 de març a la nit. Ningú al PP creu en la victòria de Rajoy, i precisament per això, ja comencen a moure fitxes. Els moviments en aquest sentit són tan evidents que han sortit a la llum pública, amb aquella reunió Rajoy-Espe-Acebes-Gallardón, on van acordar l'escenari de gestió de la més que previsible nova derrota.
Per tant, als electors d'Esquerra el que cal que vegin és de què servirà la mani de l'1-D si després Catalunya avala el PSC i la decisió de Carod de tornar a fer el Tripartit, amb uns bons resultats de PSC i ERC. L'alternativa és només una, malauradament per molts de nosaltres i afortunadament per les botigues de tot a 100, que faran el seu agost amb la venda de pinces.
Salutacions!
Apunt d'urgència en un dia molt enfeinat: No és cada dia que somnien amb mi! Pel que fa a la pregunta d'en David, confirmar que en Joliu i jo no ens coneixem més enllà del món virtual. I sobre el meu sobrenom, Oriol de Mollerussa, si que és cert que sona una mica a trucada a la ràdio. Jo volia que sones més a "Jaume d'Urgell" o a "Conan de Cimmeria", però, noi, Mollerussa té el "glamour" que té, ;).
ha, ha, ha
Joliu, t'ho confirmo, el blog és meu. Ehem, suposo que el reactivaré algun dia...
David, precisament a això em referia, a la possibilitat que guanyi el PP. Fins ara la descartava, però les turbulències financeres actuals, no ho tinc tant clar. Començo a detectar acolloniment, a nivell del carrer, i dubto que això afavoreixi Zapatero. I no descarto que encara passin més coses.
En cas de victòria del PP, la presència de Gallardon de número dos era una sortida, però amb en Pizarro de dos, han optat per tallar tots els ponts de diàleg amb CiU. En cas de victòria de Rajoy, tindrem "grosse coalition". Si el PP perd, espero que facin neteja i optin per la moderació. Amb Gallardón al capdavant del PP, CiU tindria més marge de maniobra i Zapatero, els dies comptats. Però després del pollastre que va muntar el Gallardón, no ho tinc tant clar. Si, com dius tu, ho tenien tot emparaulat, no trobes que ho podien haver gestionat d'una altra manera?
Si el PP, a més de perdre, baixa, llavors sí que hi hauria "catarsi" i moderació. Però em temo que si el PP no guanya, però millora resultats, no variïn l'estratègia actual, confiant que, amb la crisi econòmica Zapatero caurà com la fruita madura.
El problema, és que si el PP no es modera, CiU té també menys marge de maniobra i Zapatero, en canvi, molt més. Mentre no hi hagi possibilitat de configurar una majoria alternativa, el paio podrà fer i dir el que li roti.
Ho podrien haver gestionat d'una altra manera, però el Gallardón ja es veia el 10-M de cap de l'oposició, i l'Espe també; això vol dir que cap dels teòrics dos sectors del PP (el fatxa i l'ultramegafatxa) no creu en aquesta victòria. Pel que fa a l'economia i a l'impacte en campanya, jo tinc la sensació que, com que les propostes de PP i PSOE són molt similars en aquest sentit, l'incidència que pot tenir en un canvi de vot és molt petita.
Ara bé, sí que és veritat que el debat econòmic té un efecte hipnotitzador i anestesiant sobre cert electorat, perquè oblides tot allò negatiu del PP, i això pot desmobilitzar cert votant anti-PP. De tota manera, suposo que a mesura que la campanya avanci, el PSOE no s'estarà de treure una altra vegada l'Iraq, l'11-M, les bodes gais, l'Acebes, la COPE, l'AVT i tot allò que pot mobilitzar aquesta gran quantitat de vots anti-PP. (I el PP potser també, perquè encara que els perjudiqui, com diria el Montilla: "la cabra tira al monte").
Dius que el PP ha de baixar més per moderar-se, perquè així CiU tindria més capacitat de maniobra. Els números, però, semblen dir tot el contrari: si el PP baixa, el PSOE pujarà (són faves comptades), i per tant, quedarà més a prop de la majoria absoluta, amb la qual cosa la capacitat de maniobra de CiU serà nul·la, perquè no serà decisiva.
Per tant, penso que el que més influirà en el marge de maniobra serà el nombre d'escons que tingui cadascú, que és el que pot fer agafar pels collons al ZP. Aquest és el millor (o el menys dolent) de tots els escenaris.
Salutacions a tothom!
Dius que "el PP ha de baixar més per moderar-se, perquè així CiU tindria més capacitat de maniobra. Els números, però, semblen dir tot el contrari: si el PP baixa, el PSOE pujarà (són faves comptades), i per tant, quedarà més a prop de la majoria absoluta, amb la qual cosa la capacitat de maniobra de CiU serà nul·la, perquè no serà decisiva."
Justament, aquesta és la clau, que no hi ha sortida fàcil. Tal com estan les coses ara, penso (i espero) que el resultat serà més ajustat que fa quatre anys i que Zapetero patirà un cert desgast. Coincideixo en què el pitjor escenari és aquell en què Zapatero surt reforçat. Si Zapatero guanya, però pateix un cert desgast és positiu, perquè redueix el nombre de combinacions que li dónen la majoria, però té a com inconvenient que Rajoy millori el seu resultat de fa quatre anys, i que això l'animi a continuar. Potser me les pintava molt felices, però la impressió que em fa a mi és que la pugna al PP entre espanyolistes moderats i espanyolistes radicals s'ha saldat a favor dels darrers i que la correlació de forces actual només variaria si el PP patís un daltabaix. Mentre el PP continui encabronat, CiU tindrà dificultats per a maniobrar. En aquest escenari, CiU haurà de maniobrar amb habilitat i esperar que la crisi econòmica vagi desgastant políticament Zapatero. En un context de crisi, Zapatero no podrà confiar amb els vots d'Iniciativa i, encara menys, d'Esquerra. Al seu torn Izquierda Unida haurà d'accentuar la seva oposició. Si depèn cada cop més de CiU, Zapatero corre un risc seriós de no acabar la legislatura, i l'únic que podria blindar-lo, és a Catalunya governés CiU amb suport del PSC. Penso, però que la truita no es girarà d'un dia per l'altre (amb Gallardon al capdvant del PP seria diferent) i que hauran de batallar de valent.
En tot cas, com dius molt bé, la correlació de forces que es dóni serà fonamental. Per mi la situació idònia seria que el PSC i Esquerra baixessin
i CiU pugés, de manera que en conjunt, la suma CiU-ERC no variés. Ara, ho veig difícil, francament.
Com també dius, s'ha de tenir en compte l'estrebada final del PSOE. Són uns especialistes a mobilitzar els votants a darrera hora, amb el vot a la contra. Ja ho feien en temps de Felipe Gonzàlez i ho van tornar a fer fa quatre anys. Ara, de totes maneres penso que aquest cop no acaben de controlar del tot la situació. Jo no descartaria del tot el factor sorpresa.
Jo també veig molt difícil que s'acompleixi el teu desig. Seria el més lògic i el més fàcil, que CiU pugés però misteriosament hi ha alguna cosa que no fan bé. Alguna cosa que fa que no sàpiguen mobilitzar l'electorat que els és propi, el català mig, centrat, format i emprenyat. Són molts els que sento dir: jo els votaria però encara no acaben de connectar amb mi, em quedaré a casa. No sé com treure'ls d'aquí. I quan tinc la feina mig feta, va el Duran i se'm presenta al rotllo aquell de la família amb el Cirereta.
No sé, potser aquesta cosa que falta a CiU per conectar amb l'electorat és alguna d'aquestes:
1) No presentar a corts el líder d'el partit amb més escàndols de corrupció per metre quadrat de militant.
2) No presentar a la generalitat un candidat conseller d'obres públiques de la generalitat del 3%.
3) No haver recolzat el trasvassament de l'ebre.
4) No haver ajudat, en el típic paper de tonto útil que es creu molt llest, a enfonsar l'estatut del parlament.
5) No haver negociat la presidència de la nostra màxima institució en un país extranger amb un líder extranger.
6) No haver triat al PP per davant d'ERC.
7) No haver aprofitat que tota l'España cosmopolita, universal y promotora de boicots estava carregant contra un govern català que proposava canvis per sumar-s'hio amb demagògia.
No sé.
Oteji,Mestres,Garrigossa on sou?Pebrat,Popota son els vostres nous nikssssssss!!!En montyja us ha guanyat?? Eò!!!!Torneu
Ei sushi, saps res de la Granit?
Popota, bastanta raó en 1,2 i 3, menys en la resta.
Però l'antipatia que genera CiU entre l'estrat que seria el seu electorat natural encara no la tinc del tot diagnosticada.
No, Joliu, els punts 1) i 2) són estrictament mentida, perquè es basen en acusacions sense fonament. Fins ara els únics polítics que han estat jutjats i condemnats per corrupció han estat del PSC (sense comptar els del PSOE, és clar). En Popota torna a fer trampa. Està carregat de prejudicis. És absurd discutir-hi.
L'únic problema d'en Duran és que el seu discurs és el mateix d'en Miquel Roca de fa 26 anys. El que llavors era modern ara ja sóna vell i gastat. I a més se li veuen massa ganes de ser ministre. Per això en Duran no acaba d'agradar a l'electorat més nacionalista.
Sobre les aspiracions de CiU en aquestes eleccions, m'afiguro que tan sols esperen mantenir el màxim nombre de vots de fa quatre anys, confiant que siguin els altres els que més en perdin. Això és el que els permetria de pujar un parell de diputats.
Sobre els nostres amics, em temo que el camarada Bolaño els deu haver descobert. La llarga mà del comissari arriba a tots els racons ...
Prefereixo que tinguin una crisi de fe que no pas una ombra de Bolaño
per cert recordeu el tripartit-watch, sembla que també han txapat.
Per cert, heu vist la portada de la Vanguardia d'avui? I l'article del Juliana? És una autèntica puntada al fetge de Zapatero. S'estan començant a desmarcar del PSOE, per si de cas?
Com ho interpreteu?
No sé si són acusacions sense fonament. (2) encara s'investiga -pel que m'han dit s'ha arribat a una entente cordiale sociovergent, i és que tothom té cadàvers a l'armari-, però m'hi jugo una coca-cola a que acaba en res. Només sentir un personatge de la honradesa de Montilla defensant els dirigents de CDC de les acusacions de Maragall ja és prou explicatiu per qui tingui un mínim CI.
Pel que fa a (1), hi ha sentències condemnatòries, de manera que sostenir que es tracta de "acusacions sense fonament" no fa sinó recordar els glory days de X-Men i el govern galàctic.
Joliu:
Quan negocies la presidència de la més important institució del teu país a 500 km de distància, estàs fent un mal indicible al país, l'estàs convertint en un saldo.
Seria menys indecent negociar-la amb el quillo aquell del metro que va pegar la immigrant o fins i tot amb l'Alfonso Arús en un antre del Maremagnum o de Lloret.
Salut,
Popota, una cosa és dir que tothom té cadàvers a l'armari (aquí hi estic d'acord), i l'altra és parlar de 3%. A veure, tu saps realment quin percentatge cobren el PSC, o Iniciativa, si és que en cobren? I CiU? Oi que no? Doncs això són acusacions sense fonament. De moment lés úniques dades conegudes, perquè s'han fet públiques, és el 10% que cobra Esquerra als treballadors, i uns crèdits de La Caixa condonats. La resta són converses de cafè.
Els rumors intencionats són una tàctica habitual per a desviar l'atenció, en aquest cas de la principal font de finançament dels partits polítics: els bancs, a través de crèdits que després es cobren en espècie i d'això sí que no se n'escapa ningú. I d'això els mitjans de comunicació se'n guardaran bé de parlar-ne. Per això són les cortines de fum, per a despistar. A veure, pensa fer res el govern actual per a canviar-ho? O es pensen que la feina l'ha de fer l'oposició?
Jo sé moltes coses que no et creuries, jaume. Les suficients com per signar inmediatament i com a mal -molt- menor que només fos el 3%.
Pel que fa a l'actuació en la matèria del tripartit 2.0, ha estat una castanya. Mentre ERC es va negar a acceptar l'oficina anti-frau que defensave