Què rumia Joan Puigcercós?
·
Tot i que en Puigcercós ens vulgui fer creure ara que la pel·lícula no va amb ell, hom sap que aquest bordegàs amb ínfules de prima donna és l'arquitecte del tripi 1 i el tripi 2. I si ningú no ho evita, tinguem-ho clar, no li tremolarà el pols a l'hora de repetir l'engendre.
·
Cal dir-ho i és de justícia, amics, no sigui cas que algú es despisti i no recordi que aquest que ara ens vol estimbar contra Ecspanya és el mateix que fa quatre dies es fotia el màstil de l'estanquera recte amunt, escopia sobre la memòria de Pompeu Fabra i s'alineava prietas las filas al costat de la morsa i la Secta. Quedi dit.
·
Tinguem clar, doncs, que allò que separa avui el parell de tarats aquests que es va matant per les cantonades
pornogràficament no és l'estratègia, sinó purament i simple l'afany de supervivència veient que en el macabre joc de les cadires un d'ells sobra (i qui sap si no tots dos). La lluita, per tant, serà (ja és) a cara de gos.
pornogràficament no és l'estratègia, sinó purament i simple l'afany de supervivència veient que en el macabre joc de les cadires un d'ells sobra (i qui sap si no tots dos). La lluita, per tant, serà (ja és) a cara de gos.·
Per això cal que estigueu amatents a les pròximes setmanes perquè segons em comuniquen fonts de tota solvència, el metropagès prepara moviments en el seu entorn de confiança i, sobretot, en l'aparell d'agit-prop. Fins i tot sembla que algun dels darrers supervivents de l'etapa Carretero podria passar per la guillotina perquè el putxi no s'està per hòsties i vol un pinyol d'absoluta i plena lleialtat.
·
No sigui que després la cosa se li escapi de les mans.









































2 comentaris:
Sou collonuts tots plegats (avui amb efectes anticipatius, que haig de marxar, jajajja).
Em sembla, compatriota, que has fet una magnífica radiografia de l'estat actual dels republicans, i de la seva lluita pel poder: Tot per Madrit i pel plat de llenties (amb caviar).
Però la millor definició que fins ara havia sentit del Puigmafiós és allò que se li va escapar, jajajja, en anglès, amb accent de jueu alemany, al nostre ja comú amic Kissinger, quan la plana major d'ERC era de visita als Estats Units Units, convidada pel Departament d'Estat. (I, com sempre, alguns es pensaran que estic de conya, jajja).
Aquest Puigmafiós -va dir Kissinger, textual, jajaja- és un home massa covard per lluitar. Però massa gras per poder fugir.
Cosa que es podria fer extensiva a tots els del Partit dels Egipcis. (Sempre caminen de costat, amb la ma esquerra al davant i la dreta al darrera. O mutantis mutandis and viceversa, jajjja).
Apa, siau, i demà continuarem criticant el Govern. I si s'escau, de tant en tant, ep, pel mateix preu, i per despistar, jajaja, criticarem fins i tot l'oposició. Per si de cas.
Ara veurem com les gasta democràticament el metropagés.
Ell i en Vendrell fan una parella més apte pel túnel del terror que una altra cosa.
La teva font no pot ser més explícita?
Arribara el dia en que aquest pais de fireta tingui un president del Parlament, un president de la Generalitat i un "vicepresident" sense cap mena de titulació?. Les màximes autoritats sense ofici ni benefici reconegut. Això seria possible?
Anem de cap a l'excel·lencia. La talla de caps a ERC va en aquesta direcció.
Publica un comentari